Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Jove, no juguis amb nosaltres. Dóna-me'ls i t'acompanyarem,	agullonat	pel fibló de les nostres riotes malignes, àvides de celebrar
que em planyessin. Abandono la feina per enllitar-me, però la mare,	agullonada	pels deutes, em porta la feina al llit. [(La Merceneta traspassa,
els governa, fa tristament: —Ja sabeu quin desig us	agullona	? Jehovà duu la corona d'Israel, i el destroneu.
i no res més eren preferibles a la constant i tràgica inquietud que m'	agullonava	d'ençà que havia dubtat de la meva vocació i volia renunciar a les
ulls una superioritat que no hauria tingut si hagués demanat l'almoina	agullonat	per la fam. La dona aparegué amb una grossa llesca de pa i un bocí de
el seu gust infinit, que no s'assembla a cap més, quan un home sa,	agullonat	per la fam, se'l menja a bocinets, voluptuosament, i el paladeja com una
ferotge, els pensaments perversos, i amb aquestes paraules s'	agullona	: "Pensaments, ¿on m'heu dut? ¿Quina embranzida dolça m'ha
en signe afirmatiu. Diu Goethe: tota nostàlgia veritable ha d'ésser	agullonada	cap a una finalitat inaccessible. La memòria desvetlla l'enyorança;
Prometeu, no és pas amb escreix de raó que et pots queixar del mal que t'	agullona	. Cada u recull el que sembra. Qui escampa vents troba tempestats, quan és
ai de les entranyes que turmenta l'avarícia! Pobra de la carn que	agullona	la luxúria! Quants torts a reparar! Quants crims a castigar! ¿On és la
la mà ferma a l'esteva perquè el solc vagi dret i la rella s'enfonsi,	agullonen	les bèsties quan s'hi adormen massa, i els ocells, cogullades, pardals,
ni d'un cèntim de valor. El fet és que l'empitjora: sembla talment que	agulloni	la seva ambició. Quín partit compteu que seria millor pendre, ara? No
apagar-se'm, me'l vaig ficar a la butxaca. Així que les ganes de fumar m'	agullonaven	massa, el tornava a calar. Per sort era dels repatanis. Diguem que jo
Però tan prompte com una lectura més forta redreça l'esperit i es sent	agullonat	per nobles exemples, de bona gana sortiria al Fòrum i prestaria a l'un
fixar-los molt més ençà; d'aquesta manera, per bé que algunes cobejances	agullonin	l'esperit, llur limitació no els permetrà que ens menin desmesuradament i
clement el fàcil perdonador del mal dels altres, sinó aquell que, essent	agullonat	pels estímuls de la pròpia ira, no salta, aquell que entén que és propi
no hi ha pierrots ni arlequins transcendentals; tot són homes o dones	agullonats	pel desig d'estimar. Els infants, nus com la veritat, senten ja
instintiva d'amor. Aquells càntics solemnes i fervents serveixen per a	agullonar	el desig d'aquests innocents bàrbars. I així passen les hores, en una
molt amunt, sempre xipollejant sota el cobricel dels arbres vorers i	agullonats	per un delit destructor que l'hereu Aspriu admirava i compartia. Allí on
dalts i baixos, de recolzades sobtoses, de rocs i xaragalls. Les vaques,	agullonades	pels tàbecs, s'acostaven a tots els matolls propers, i el masover,
i com exasperat per les amonestacions i els consells de bona amiga que l'	agullonaven	a complir el seu deure i als quals no podia oposar cap raó sòlida,
—Eugènia." Innocenci, a desgrat de tants records vius i ardents que l'	agullonaven	i del rull i la lletra que, a manera de talismà portava damunt del cor,
la gebror del defora es feia sentir. Innocenci es despullava de pressa,	agullonat	per l'airet subtil que entrava per l'espiell. Els rústecs llençols de fil
fi calgué marcar nous arbres de la sureda. Innocenci tornava a sentir-se	agullonat	pels creditors, d'una guisa despòtica, amenaçant-lo amb reclamacions
se'l deixa tot sol quan hom el sap posseït d'un frenesí com el que	agullonava	a Joan Antoni i oí més sentint-se culpables, com es sentien envers ell?
intens. L'olor de la bosquina el fiblava, com la carn d'una dona li	agullonava	els sentits. S'havia oblidat de Joan Antoni, de Saumell, del pagès i de
va sangglaçar-los i uns lladrucs de gos insistents i llastimosos els	agullonaren	garfits pel terror. Tots es miraren en la fosca, tremolosos. I passà una
romania asseguda damunt dels dos matalassos posats a terra, cavil·losa i	agullonada	pels escrúpols suscitats per la seva educació cristiana, tan arrelada per
ella. —A res? —va tornar a preguntar amb una insistència que convidava a	agullonar	l'ingeni. La nena no va respondre. Amb un esforç de tota la seva esvelta
a terra jugant amb la seva filleta, la petita Finín. —El drac del joc	agullona	els vostres amics, estimat Liau. Veniu al balcó i digueu-me encara, una
amb la sola finalitat de sostenir la fermesa de llurs esposos i d'	agullonar	la de llurs fills...". Passant a les coses més serioses, després
burinar; alambí, alambinar; burxa, burxar; esperó, esperonar; agulló,	agullonar	; deixuplines, deixuplinar; urpa, urpar; queixal, queixalar; tos, tossar;
il·lusionadíssim, aquell vespre, plorava com mai. El neguit de l'espera,	agullonava	el seu inguarible tic nerviós: en voler riure, una ganyota dolorosa li
Carola es mostrà incansable a cansar els prohoms polítics de tota llei,	agullonant	-los dia i nit a fi d'obtenir que intercedissin a favor d'Innocenci. Però
família, en la qual les fiances d'un gaudi extraordinari havien estat	agullonades	, ha pres la importància d'una veritable catàstrofe. Però s'han repartit
calar la seva pipa, degut a la temença de fer estossegar Anna Maria i l'	agullonava	el vici, decidí anar-se'n a fer un tomb. Abans hagué de renyar Angelina,
seducció adreçades als homes que serven una pena al cor i van de pressa,	agullonats	per un deure." La impremta era una rèplica de la de Pau Garcia. Però més
ja no té angoixes, ni feines peremptòries, ni cap impuls creador que l'	agulloni	, es pren el luxe de tornar-se neurastènic. La neurastènia és un mal de
un secret en l'actitud del meu amic i la pruïja d'esbrinar-lo m'	agullonà	, de tal manera, que em féu oblidar tota delicadesa i discreció. —Em
pobra tia!... —Voleu dir?... —vaig fer sense intent de dir res i sols per	agullonar	-lo, despertant-lo. —La primera demostració certa i positiva de lo que, en
amb la meva, i de llibertat a llibertat, zero. Vaig impugnar tan sols per	agullonar	-lo i fer-lo saltar. —Justa la fusta! —saltà, en efecte, amatent
infinida el feia sofrir d'un sofriment del tot nou per a ell. Nou i	agullonat	per una mena de culpabilitat confosa; per un quelcom remot, però
S'aturà, encara lleument interdit. Tres o quatre veus saltades l'	agullonaren	: —Molt bé!... —Perfectament! —Digui, digui... El Doctor Creixells estigué
sentim, el respirem. ¿Què és, si no, aquest desfici de glòria que ens	agullona	? La busquem en aquesta vida; i no és pas que no s'hi trobi, però no s'
a la primera ombra que troba; i jo no estic tranquil, i jo passo les nits	agullonat	pel remordiment sense repòs!" I aquí rau la raó de per què l'home es
d'estiu, eren els lleugers i d'espectacle, que no feien cavil·lar i	agullonaven	els sentits de la vista i de l'oïda, com les comèdies d'embolic,
blasfèmia, manifesta que es detesta la blasfèmia. I així quan el vulgus,	agullonat	per alguna vehement afecció, sobretot d'ira, es descarrega de mala gana
y la necessitat imperiosa de pagarlos li feya cloure'ls ulls a tot y	agullonar	a n'en Matías ab persistents instancies. Fins que una vetlla'l pastor,
son cap el cap pervers de l'Anima, però d'allavors ensà, la idea crudel l'	agullonava	. ¿Quín mal feyan ella y el pastor sota aquell cel de Deu pera que
seu cap adorable! ¡Com el seu dalit de sang, lluny de veure's satisfet, s'	agullonava	amb aquest primer tast! Així com unes quantes gotes d'aigua llençades

Pàgina 1 (de 3)

50 següents