Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sabreu esperar. I vinga córrer a l'enclusa, forjar ferros, afinar claus,	agusar	relles, cridar el mosso, forcejar amb una mula guita i domtar la fellonia
d'assentiment acullí les darreres paraules y l'interès en escoltar s'	agusà	encara molt més, si axí pot dirse. —D'aquí ve —seguía dientme'l policía
pus. Mes, de tots els fills d'Israel, ni home ni bèstia: ni un ca no	agusarà	la llengua; per ço que conegueu que Jahvè fa distinció entre els egipcis
seva llengua. És per això que hom compra joves esclaus procaços, i encara	agusa	hom llur desvergonyiment i els tenen sota un mestre el qual els ensenyi
el sexe del fum i amanyagar l'enclusa amb un pom de ginesta.	Agusa	amb una llàgrima el Jonc de l'Aliança! —Sí. 8 Com un
sé; y ja qu'hi ha pas remey te seguiré. Mes antes de marxar me calria	agusar	un parell de relles que vaig prometre de tenir llestes a primera hora
greu de faltar al promès per primera vegada, el die de la meua mort. —	Agusa	les relles si vos; mes enllesteix-té que vaig de pressa. —Vosaltres
dimoni qu'ho va fer. Se va seure an al banch de fusta mentres el ferrer	agusava	les relles. Mes quan en Kimet va haver acabat d'agusar aquell parell ne
mentres el ferrer agusava les relles. Mes quan en Kimet va haver acabat d'	agusar	aquell parell ne va comensar un altre. —Heu! ferrer, mira qu'has dit un
la vida, per l'embaràs del temps érem infants a vela.	Agusats	pel llambrec del guix a la pissarra, en escola de
a Antoni Fises ¿Quin astre fora llei en nit fredosa, M'	agusà	el seny i assenyalà l'obac On entre arrels i molsa i neus en
i un Déu que cada dia s'aïra. Sí, la seva espasa altra volta	agusa	, tiva el seu arc i l'assesta; i occidores armes es
maquinen amb el cor, somouen batalles cada jorn;	agusen	llur llengua com serpents, verí d'escorçó sota llurs llavis.
un Déu que amenaça cada dia. Si hom no es converteix,	agusarà	Déu el seu glavi, tesarà l'arc i apuntarà, pararà en
de dents escarritxa contra mi, (El meu adversari	agusa	els ulls contra mi, esbatanen contra mi la boca, em
i la seva sang batia contra ells i el fet de topar-hi no feia sinó	agusar	i convertir en escuma i efervescència alada l'impuls de la sang. Amédée
que saps dispersar les mentides, allunya el ramat atapeït dels malsons.	Agusa	l'arc d'argent blau que fulgura i concedeix-me l'esperança d'un raig de
referències, quin somni més bonic! (...)». El burí del gravador era	agusat	, dels que no perdonen i, amb la ploma enverinada, s'entreté a desmuntar
d'eben, el rafal és reverber que el deporta i que l'	agusa	... Ja l'hi veig, sallant la mar, ben desat el
treballar en aquest problema, i que hi estava obsessionat. Fruïa	agusant	-me l'enginy contra el problema. Més encara, sempre vaig saber que, encara
a canvi del qual el ferrer devia tenir l'obligació d'esmolar i d'	agusar	llurs eines o bé de fer-ne de noves. Seguint el fil del que proposàvem en
el vertigen (¿prudència, por?) de qui no ha gosat anar més enllà,	agusar	els sentits, mirar de més a prop, aplicar l'orella a la porta—fer de
ben probable que ell l'escoltara. Ha sentit el frec de la cortina i ha	agusat	de seguida la vista, els sentits tots, el lliscar de les passes sobre la
— us diran? — que un cent d'espases noves s'aviva al fil de l'hora. Ens	agusaran	encara l'acte, així que neixi, com l'esclat de quars o d'obsidiana a la
bronze verd on s'inscriuen les nostres lleis. Pertot on l'arbre Juniper	agusa	la seva flama de sal negra, pertot on l'home sens mesura somia alçar nova
i per als bulbs del narcís... I quan les nostres pròpies filles s'	agusin	sota el casc, cantareu encara la canticela de saló, oh gràcies mortes del
la saba dels vostres actes. Duré les vostres obres a maduració. «I us	agusaré	l'acte mateix com l'esclat de quars o d'obsidiana. «Unes forces vives, oh
terra i l'altra. Vet aquí, també, la terra prima i alta que s'	agusa	i s'agusa d'una extrema finor per tenir la terra la delicadesa
l'altra. Vet aquí, també, la terra prima i alta que s'agusa i s'	agusa	d'una extrema finor per tenir la terra la delicadesa de
d'una capella encara per decorar, llevat d'uns centímetres quadrats on,	agusant	la vista, resplendia una magnífica però minúscula volta d'una capella
Aferrament-despreniment, vet aquí la condició de la bellesa:	agusar	la nostra consciència de la mort. I encara més pel fet que el seu mode de
informacions i experiències sobre joguines per als fills. Va	agusar	l'orella millor i va comprendre que eren altres les prestacions de
aixecar els ulls cap al cel, un diorama. Després va estirar el cap com si	agusés	l'oïda. —Sents la música, mare? Vaig parar l'orella. El silenci era tan
El temps es va encapritxar de nosaltres i ens ha anat gastant, ha	agusat	les dents fregant-les contra nostre. I ja no sé què som. La força del meu
i la indomable fe, extremes eines. Ulls afamats Voldria	agusar	l'ull a poc a poc, i llucar, en aquest cel de blau begut,