×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aigua |
Freqüència total: 54505 |
CTILC1 |
i de la seva dona Tetis. Si això és encertat, el primer element fóra l' | aigua | , i mira, doncs, si som assenyats de ser pescadors. Hesíode, però, que no | el polit Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les al llarg de l' | aigua | que ara cobria l'originari abisme. D'una escuma fecundada va aparèixer | llum. Va cedir liberalment en mandat a Posidó els oceans, els mars i les | aigües | . Va atribuir, amb la mateixa ampla supeditació, a Hades l'interior de la | contra l'espant dels mariners. Nosaltres reposem damunt els cims de l' | aigua | enfurida, i la blancor de l'escuma desvetlla als navegants el terror de | barca s'esvaneixen de seguida en la calma de la fosca o en la llum de l' | aigua | tranquil·la, i Euforió no és mai ningú, ni per comparança amb el destí | a contemplar cada vespre el sol quan es pon dins les més tranquil·les | aigües | del mar, les més llunyanes que els teus ulls abastin." Els Vents "Ara | s'encarrega, a més, d'omplir de tant en tant un auri receptacle amb l' | aigua | del Styx, per la qual juren els amos de l'Olimp. La Quimera La Quimera | amb Escil·la, abans de ser transformada la bonica i esvelta donzella de l' | aigua | , per gelosies de Circe, en el monstre que habita a l'estret de Sicília. | abandonats vivers de musclos i de les barques ancorades, ran del tuf de l' | aigua | atapeïda de rebuigs i de la fam de vol curt de les gavines. El brivall | la violència del vent tempestuós hi arriba, arrossega sempre amb ell l' | aigua | de la pluja. Just la que cal per al manteniment esvelt de la nova vida. | i ens casarem, i etcètera." La donzella oficial s'endormiscava, i les | aigües | no s'enfurien, i res no ocorria en la llarga calma d'un matí clar, sense | no et costin cars." "Oh, no m'ofegaré en cap bassol o en cap glopada d' | aigua | . Ni m'hi ennuegaré", va somriure el jove. "Però hi ha, per exemple, | illada. A l'acte de l'impacient disbarat, un broll de sang que puja com l' | aigua | d'un sortidor i acoloria els fruits, fins aleshores blancs, de l'arbre. | És cert que diuen que, per aconseguir-ho, li mullaven les temples amb l' | aigua | del riu de l'oblit. La seva consciència professional li remordiria, quan, | s'ha llevat de l'herba estesa dins la cova, ha begut un glop de l' | aigua | gelada de la seva font i s'ha dirigit, per camins magnífics, a través del | la nostra graciosa ciutat, la costa vigilada i segura, l'amplària de l' | aigua | on els dofins joguinegen. En canvi, t'estàs tot el dia al davant d'un | del Noro, que la coneixia de petita i l'estimava, la comparava sempre a l' | aigua | del torrent: "Quan troba pedres al seu pas, s'agita alegrement i canta. | Era constituïda per una zona d'horta a la part baixa, regada per les | aigües | del riu i per mitjà d'una sínia quan aquelles baixaven escasses; hi havia | de molt abans, esperaven a la porta llançant víctors i fent-se'ls la boca | aigua | . Acabat el banquet, el vell Candaina, animat per l'alegria i el vi, cantà | vellutada, en claredats blau i rosa i transparències de cristall o d' | aigua | clara. Pel carrer, en la suavíssima penombra, pujaven i baixaven dones; | Però Rosa de Lado ho havia dit un dia: "Aconsellar Mila és com tirar | aigua | a la mar". Ella li respongué aleshores: —Sóc feliç, tia Càndia. Si ho | l'infant havia mort l'avi. No es celebrà la cerimònia del bateig: l' | aigua | beneïda solemnement el dissabte de Glòria no mullà tres vegades els seus | amb què un que es mor de set desitja encara que no sigui sinó una gota d' | aigua | que li refresqui els llavis. —Estimem-nos, Mila, i no pensem en res més. | qual, a canvi d'això, l'afaitava debades, i àdhuc li rentava la cara amb | aigua | d'olor, perquè, a més a més, era presumit. Només una cosa era capaç de | tenint en compte l'abundància de les pastures i la proximitat de les | aigües | ; ningú no hauria sabut com ell apreciar els perills i calcular les | la qual descobrí una llacuna. Uns camperols tallaven joncs brotats vora l' | aigua | i flexibles branques de vímet amb els quals llurs mullers confeccionaven | s'apressà cap a la llacuna, s'agenollà a la vora i enfonsà les mans en l' | aigua | fresca. Un dels camperols s'avançà al seu encontre i, empenyent-la | al seu encontre i, empenyent-la endarrera, li privà que toqués aquella | aigua | , mentre els altres acudien també per impedir-li-ho. La Verge els diu: "" | Verge els diu: ""Per què em priveu de beure, quan em moro de set? L' | aigua | , com l'aire i el sol, és patrimoni de tothom: un do de Déu. I, | vostres si en teniu: no impediu que apagui ara la meva set en aquesta | aigua | ; no ofengueu Déu, al qual som deutors de tots aquests beneficis; no fos | set que m'abrusa. Tinc tan seca la gola, que a penes puc parlar. Un glop d' | aigua | serà per mi la salvació. En la meva ànima servaré envers vosaltres un | Però ells no es commogueren: continuaren impedint-li que s'acostés a l' | aigua | i, afegint l'escarni a la crueltat, es posaren a riure i la insultaren. | granotes són granotes, que els camperols són encara allí, a la vora de l' | aigua | , guardant-la —entre ells es trobaven sens dubte Randa i Joan de Maro—, i | passaven per sobre l'ànim de Mila, com la brisa suau sobre les | aigües | de l'estany, per conferir un nou encís a l'afecte que els unia. En | , creu-me, no li diguis res. Domina com jo el teu dolor i deixa anar l' | aigua | pel riu. Ja saps com és Mila: és un àngel, però quan desitja una cosa... | fossin el plor dels arbres. S'anà extingint com una claror de sol, en una | aigua | tranquil·la. Sense violències. Confessà i combregà; demanà perdó a | en tot el que quedava de dia, com no fos per anar a la botiga o a buscar | aigua | a la font. Parlava poc, com sempre; acollia com sempre, amb disgust les | nois es dispersaren aterrits i donant veus que a dintre hi havia nois. L' | aigua | era lluny, i encara essent a prop, hauria estat impossible acudir-hi a | La serra apareixia coberta, i llampegava per la banda del riu. —Tindrem | aigua | . Quan acabis tanca bé les finestres i mira que no quedi res a fora. Mila | —Resa a sant Francesc; ell que va fer cantar una cigala i convertí l' | aigua | en vi —així ho conta la llegenda— tal vegada operarà per a tu un altre | els esperava la felicitat. Parlava també de la llum de la lluna, de l' | aigua | blava i dels besos d'ell, "més dolços que la mel". Sempre igual, amb | i tornava a giravoltar i a cantar —nit darrera nit—, i a parlar de l' | aigua | blava i de la llum de la lluna i dels besos d'ell "més dolços que la | al seu torn la seva cançó d'amor, amb tants besos, tanta lluna i tanta | aigua | blava com en la d'ella; amb la mateixa esperança de felicitat, tan | deteriorada; damunt la calaixera, en un costat, es veia un gerro amb | aigua | , i a l'altre costat, unes flors marcides posades en un vas; entre el vas | manera que queda una mica enfonsada. Pel fons de la vall passa el riu, d' | aigües | escasses, amb rengleres d'àlbers esvelts que van assenyalant el seu curs | en temps de temporals s'infla el riu, i brama a voltes amb les seves | aigües | , convertit en torrent, i furients onades orlades d'escumes envaeixen els | tardor, i alguna que altra vegada, a la primavera. La resta del temps les | aigües | s'esllavissen dolçament, despentinades a voltes en els roquissers, | mar, mansament. Amb les últimes tempestes s'havia inflat el corrent: les | aigües | es desbordaren pels camps, i els camperols ploraren una vegada més llurs | una vegada més llurs collites perdudes. Després vingué el bon temps, les | aigües | tornaren al lloc i reflectiren de bell nou en llur transparència el blau | masia foren remoguts; es baixà a la sínia i es cercà llargament sota les | aigües | amb una barra; el riu fou remuntat per la vora i es cercà també en les |
|