DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
aiguacuit M 50 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aiguacuit Freqüència total:  50 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les màscares dels "plens", que fa amb successives capes de tela i aiguacuit i adquireixen una gran consistència. Les maces dels macers, i d'altres
Jo, allí davant, segat de cames, com si m'hagués arrelat o portés aigua-cuit als peus, feia com Sant Farriol, no anava ni amunt ni avall, quan an
perquè quedés més espessa amb més poca xocolata, hi posaven goma o midó o aiguacuit. Però, a can Feliu, la xocolata sortia espessa a cop de xocolata. Dues
advocat, vatua nada!" exclamava el pobre fuster. I li queia la bava a l'aiguacuit. Però En Joan no passà gaire d'això. Més ben dit, reculà. No en va tenir
: "Treballem, pare," digué. I es posà a ventar-li el foc de l'aiguacuit. El pare d'En Joan perdé el plet; però guanyà el fill. El qual aprengué
mira-i-no-em-tocs, sempre-en-flor, sempreviva. /c\) aiguacuit, aiguamoix, aiguamort; aiguanaf, aiguarràs; aiguapoll, aigua-ros;
Passar de sol a gel pot ésser qüestió de temperatura, com s'esdevé amb l'aiguacuit, que és un col·loide dels primers estudiats: Ben calent: sol. Refredat:
adobaren la "porta falsa" de la casa. Allí mateix hom fabricava aiguacuit, coent les carnasses en una fogaina adequada. També l'any 1629
i el 1623 comprar un perol, igualment per a fer l'aiguacuit, essent arrendatari Antoni Oriol (V. Apèndix, 3). El 4
aon se fa l'ayguacuyta". L'any 1692 adobaren el perol de l'aiguacuit i el 1673 feren noves obres a la casa de les carnasses. El
religiosos d'artistes catalans. Un dels firaires més notables era l'Aiguacuit. Li havia encomanat la dèria dels llibres un llibreter, veí seu, del
d'aquell període. En recordarem, ara, alguns: l'Olivella, en Fargas, l'Aiguacuit, el Cremallots; en Quelus, amb la dona; en Peicasat, amb la
Giganda (à) el Navarro, l'Adan i d'altres. També hi anava l'Aiguacuit. Hi venia llibres de tota mena i era dels que hi feien més negoci.
crit de "A ral la troca!"— i en Peicasat. També hi parava l'Aiguacuit. Hi anava encara l'avi Melcior Millà, que ja havia venut llibres als
l'obligació, per part de Serrano, de posar, a son cost, tots els claus, aiguacuit i treballs de serra precisos. Costa es reservava el dret de fer treballar
solució de cola de bones condicions i a bon preu. La cola d'ossos i els aigua-cuits diversos solen donar als aprestos mala olor, i per això han estat
però amb més energia, sembla donar bon resultat en les fàbriques d'aigua cuit, evitant, demés, la fortor de la cola: això fa suposar-lo substància
que és de 2 a 4 mm. segons el diàmetre, s'encola bé amb aiguacuit. Després es deixa eixugar durant un parell de dies, segons el temps, i ja
teixit ínfim, que a força de destenyir-se havia agafat la pal·lidesa de l'aiguacuit, i amb penes i treballs intentava dissimular les formes de l'única taula
abans, car no sembla que cap àngel del Senyor fos capaç de restablir amb aiguacuit la unitat corporal de la víctima. El cas més meravellós que hom recorda
firmar el contracte; la segona quan a la fusta del retaule li haurà donat aiguacuit, estarà entelada i enguixada; i la terça quan l'obra serà acabada i
sinó d'imatges de pasta. Les primeres matèries són l'escaiola i l'aiguacuit. Aquella, fins fa poc, hi era tramesa de Barcelona, però ara s'obté en
de la producció d'imatges de pasta, emmotllades, a base d'escaiola i aiguacuit; aquestes primeres matèries es treuen de la comarca. Treballen en aquesta
de vapors de petroli i de lleixius de potassa i de la ingrata fetor de l'aiguacuit en ebullició, amb la monòtona remor d'arrossegament de les màquines
lo ribot y 'l guilláume, fan galzers, metxas, ho arreglan tot á punt y ab aygua-cuyt ho encolan. Despres quan l' encolada está ben seca, ab lo ribot de duas
, ab algú. Encarnissarse ab, en los contraris. Encastar á, en la paret, ab aiguacuit. Encendrer (un mixto) á, en la paret. Encendrerse de malicia, per una
s'empassa una remica d'escudella negra i espessa com un aigua-cuit. I després dins les mans enllefiscades fa somicâ un
que posat un poch á refredar, se veu que ha pres lo punt y semblansa de ayguacuyt. A las horas se passa per un cedás, y se avoca en pots á proposit, los
artística ambulant, entrar y sortir, en busca de claus, de fils, de ayguacuyt y altres demés andróminas necessarias pera la gran funció, sent cosa de
i simetrics, de pebre mòlt a cada banda de taulell; els rosaris d'aigua-cuit; les traginades plenes de cercols de fil de ferro i les vidrieres
ab pelallas de líquen. Y serviren la sopa: una tapioca espessa com un ayguacuyt. Sols l'Eudalet s'hi recreá. En Gil Foix no tingué reparo en cridar á la
per lograrho, d'estatura, s'exposa á que l'aixafin algun dia. L'aigua-cuyt y la dinamita L'Aigua-cuyt y la Dinamita En lo pobre obrador
s'exposa á que l'aixafin algun dia. L'aigua-cuyt y la dinamita L'Aigua-cuyt y la Dinamita En lo pobre obrador d'un anarquista
un inflexible cartutx de Dinamita, y, á sa vora, del Aygua-cuyt la cassa ploradora. Quan la claror incerta de l'albada
al ovirar sa mística vehina, que, despertantse l'Aigua-cuyt: —Qui crida?— digué tot encongit. —Jo, que la vida no
Ja veus que no't tinch por... Si't plau, reventa. —Aigua-cuyt no m'excitis! —No t'excito. —Mira que só terrible, quan
com si ab la fera mort estés en pacte, la Veritat, com l'Aigua-cuyt, intacte, cridant ab ferma veu: "No t'escarracis,
mentras roba 'ls cuartos dels seus parroquians tirant polvos de galeta y ayguacuyt al xocolate. ¿Cóm, sino, s' haguera pogut fer rich ab tan poch temps? No
senyora Tuyas, qu' estava clavada com si s' hagués encastat los peus ab ayguacuit, jo li he vist parlant ab lo senyor Llimona. —¿Y qu' en conta alguna de
, ben llisos. No tenia, és clar, cola de violer; disposava, però, d'un aiguacuit prou bo, de grumolls, que reservaven per als treballs fins al pavelló del
i rumià. Es mirà altra vegada la seva feina: s'havia vessat una mica d'aiguacuit per la tapa; no s'hi podia arriscar que quedés sec. Escalfà aigua, hi
havia pres la precaució d'escalfar lleument les vores per tal que l'aiguacuit n'impregnés tots els porus. Ara venia una de les etapes de la seva feina
cinc pinces posades, es concedí un descans, perquè havia d'esperar que l'aiguacuit s'assequés; ja havia tret el que sobrava i no podia començar, tan tard,
cada vegada que li ho demanava, li posava aigua a escalfar per netejar l'aiguacuit, petites feines que l'omplien de satisfacció. Recordava com s'havia
les de gelatines i les de caseïna. Les coles de gelatina, de retall o d'aiguacuit, són unes pastes fetes coent retalls de pells d'animals i que, dissoltes
fustes fines • El guixaire (escaioliste), que pasta el guix i aiguacuit, amb la qual construeix figures o revesteix algunes construccions,
assegurar una determinada direcció de tall fet amb la serra; casseta d'aiguacuit per poder-hi posar la cola que es feia servir per encolar la fusta;
una preparació feta amb guix aglutinada amb una cola animal anomenada aiguacuit, forta o de fuster, obtinguda per l'ebullició i reducció de pells,
pit-roig, pellroja) i del tipus lletraferit (aiguacuit, aiguamoll, celobert, pedraplè, terrabuit,
el resultat s'ha lexicalitzat en un nom, com ara en els casos de aiguacuit o celobert (§ 12.4.3b). Molt més esporàdics encara