Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un chor de verges tot dançant sobre les perles de l'	aiguatge	, i entornejant cada fullatge. Á quina copa hauré begut
les cigales, la més divulgada és la que vol que es nodreixin únicament d'	aiguatge	. Elles no han mai donat l'exemple de la frugalitat ni han mai predicat
del lliri d'aigua que ha estat flotant per espai de setmanes damunt l'	aiguatge	, un cop arrabassat de la seva tija. La corona de les llums del
de bot a bot, mentre que Bentley Drummle venia tot sol seguint el nostre	aiguatge	, ran de les vores i entremig dels joncs. Sempre s'arrossegava margenedes
de nosaltres, tot derivant, mentre nosaltres pujàvem i baixàvem en l'	aiguatge	avalotat. L'aguait fou mantingut fins a molt després d'haver tornat a
quedar-se. Té que matar cadells i despullats al rompre lo dia, al primer	aiguatge	. Aquells bandidos —com ell diu— no li deixen créixer res a poc que es
preuada. L'hortolà pareix que vullga disfrutar del convit mentrestant l'	aiguatge	desapareix. Maria, a qui ha despertat la claror, se lleva; veu buit el
calaven en el pampolatge de l'emparrat, mesclant-se i confondint-se en l'	aiguatge	de la matinada... ¡llàgrimes de la nit que plora eternament l'enyor d'un
a riure. —Es massa d'hora, tant mateix! Cal deixar fondre una mica'ls	aygatges	... Això es pas la plana, que desseguida sembla un forn... Avuy tindrèm
vessants, Aitana es presentà amb boires, pluja i una finíssima capa d'	aiguatge	. Damunt les herbes i el fullam més fi hi havia aqueixes gotetes de rou
aire de venir per mi; dava un reflex al sostre com un	aiguatge	de mil ulls movents; en un joc de cristall s'emmirallava;
la llegenda encara viu, i dins un somni primitiu. Quan dins l'	aiguatge	es espellida, mira la llebre ja dormida, la guilla
te dó sempre un àpat frugal de saba i de reïna, i l'	aiguatge	dels brancs, matinera espertina! I mentres a mig-aire enlaires
De casa eixies, i tes joies penjolant brillaven com l'	aiguatge	o del sol les vespilles. I saltaves l'agulla. Hom veia,
canta el gall salvatge, i ens rentem la cara amb el teu	aiguatge	, abans que d'enllà, de banda de mar, neixi sobre
verd, joliu Sant Joan de rama cobert pare de l'	aiguatge	i de les reinetes, Sant Joan, sol d'or, amic dels poetes.
i el seu llavi prim s'esmalta al riure d'una cançó. L'	aiguatge	, en la fresca prada clenxina l'herbei humit: la
i lligarem tot amb el jonc més fi perlejat dels plors que l'	aiguatge	hi deixa. Pastors catalans, amb aqueixes flors de vermell
foc i de tanta amargor; escampeu en la tristesa de mon front el sanitós	aiguatge	del matí. Oiu al qui en vos confía, Sant Magí molt gloriós! [(Silenci).
Un día varem trobar un corn marí molt gros, ja buyt de dins, rentat per l'	aygatge	y la sorra y axugat pel bon sol de juny. Desseguida la Jacobé va
secrets, els esguards i les timbes Escumejants a l'encís dels	aiguatges	. Claregen cels llunyans a les alcoves, Els ors ocults als
incursió al bosc des de les pistes amb les botes i els camals mullats d'	aiguatge	, sense collita, cansat, content, em sentia feliç de tenir també al meu
l'aire era fred i humit i l'herba devia estar xopa de rosada o d'	aiguatge	nocturn, i per això li va semblar una mica estrany veure una parella
que esmerça els instants, amb l'oïda amatent i la pell suada, tot i l'	aiguatge	, tot i la brisa, s'escola el temps i l'ànim s'embeu a poc a poc de
mur dels dies, pinta encara la missa de la llum a l'	aiguatge	del temps fet poesia. La forma i la paraula i el color