DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
aimia F 157 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aimia Freqüència total:  157 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

han inventat les fades i les bruixes, les mares, les aimies. I les pàtries. Però ara estan cansats, i tristos;
que en els ulls hi té una tristesa de mirar de lluna. —Veus, aimia, banyar-se l'orient d'una blancor com la que fa l'aurora?
sojorn, per posar l'amor apassionat que ara era el d'ella, en alguna aimía del món extern i quotidià. I tot-d'una jo em llancí apressadament als
el camí del meu ablamat daler. O desvari! O realitat única! Aquella dolça aimia va desaparèixer carrer Nou enllà, entre la pols d'or del crepuscle. Quina
A la meva egua en carrossa de Faraó, jo t'he comparat, la meva aimia: belles són tes galtes amb cadenetes, i el teu coll,
amat per mi a les vinyes d'Engaddí. —Oh! com ets bella, la meva aimia! com ets bella! dues colomines són tos ulls! —Oh! com
de les valls. —Com el lliri entre les espines, així la meva aimia entre les donzelles. —Com la pomera entre els arbres del bosc,
Endreça de mon amat, que em parla: —Si et llevaves, la meva aimia! la bella mia, si te'n venies! Mira, l'hivern és partit;
i els ceps en flor escampen olor. Si et llevaves, la meva aimia! la bella mia, si te'n venies! Ma colomina, a les
terram lacte fluentem et melle descendat. Oh! com ets bella, la meva aimia! com ets bella! Rera el vel, dues colomines són tos
la mirra, a la collada de l'encens. Oh, tota bella ets, la meva aimia, i màcula no és en tu! Vina amb mi del Líban, esposa,
de mon amic que truca! —No m'obriries, la germana mia, la meva aimia, ma coloma, perfecta mia? El meu cap és amarat del
summis effert /laudibus\. Bella ets com Tirsa, la meva aimia! agraciada com Jerusalem, feresta, així una host
que fan posar pell de gallina. Entre moltes altres: xamosa, joliua, aimia... Sembla impossible que aquest pobre idioma hagi pogut passar dels Jocs
l'antorxa, Gúdula anava a l'oratori, amb un amor més gran encara que una aimia humana no va al festeig; i allà, tranuitava en vigilant oració fins que
entre roses i estels als braços del Verb: ¡Oh, tota bella ets, la meva aimia, i màcula no és en tu! La Mare de Déu, doncs, caminava a poc a
destre d'expressió, parla de la gràcia femenina, de la fembra, o de l'aimia, mots abstractes i poc àgils, com si defugís, en la seva castedat,
mar, y 'l sol ab lo enamorat que, al peu de la finestra de sa dolsa aymia, canta. Aquí 's corona de rosas; mes enllà de semprevivas. Se la véu
qui parlen ses lletres sinselades y ab tan negre esmalt, poble que 's l' aimia de meu cór. Copiaré, per si vosaltres, els meus bons amics, voleu
aquells instants ditxosos qu' haveu passat al costat de la dolça aimía; anyorareu aquelles paraules de passió, aquelles divines paraules dites a
diu a la guatlla, que fuig, eixos mots: —Diras-li a l'aimía que hi va l'aimador sedent de desitjos,
de desitjos, vessant d'il·lusions; diras-li a l'aimía que arriba l'espòs... que encar que no ho sía
cau de l'orella, que ho senti ella sols, diras-li a l'aimía que hi va l'aimador portant en els llavis
camps pentinats de la masía, l'arreu, sempre furgant, diu a l'aimía: —Si tu em vols per espòs, seré feliç...— I l'onada
els petons. Pluja de Maig Jo sento amor de Maig, ma dolça aimía: un amor tot florit i ple de llum... —I què és l'amor
li ha parlat: —"Ei, tu, fadrina que vas esverada, sabs de l'aimía les noves que hi han?" —"Jo no sé rès de la teva estimada,
Vicent. Mes, si per dolentía tu no em volguessis per aimía, jo en tiraré gran malaltía: lentament, a tos peus,
somaten al mitj del camí las para, y la victoria, sa aymía, sembla que 'ls gira la espatlla. Mes se refan valerosos
estimo, no t' estimo, perque sè que no tens dot. II. Aymia, ma dolsa aymia, la nina de mos amors, si no 'm fas
estimo, perque sè que no tens dot. II. Aymia, ma dolsa aymia, la nina de mos amors, si no 'm fas entrá en ta casa,
* * * [38] Oh, regineta! Gens descurada no et criava, aimia, la bona mare; com et fa plaer tant de blancatge
sola dins sa cambra gran, jeu de mort qui fou m' aimia... Adéu, nit de Sant Joan! Ha perduda la color, tot ella s' es
cambra recollida la veu com se va acabant la trista aimia avorrida que ell encar estima tant... La veu que es retorç,
per mi tan trist... Tal cantà el llaurador fort mentre s' aimia, malalta, llanguia en son llit de mort amb la febre a
Ofrena rural Ofrena rural Dona Maria d'Arimells, única aimia del Cavaller Guerau, sense castells fora d'un casolà
l'un va per'cí, l'altre per'llà, i cadascun porta una aimia. L'amiga blanca m'ha encisat, també la bruna; jo só
De la terra d'ensomni, pur edem, Reina ja en sou, meravellosa aimia; guanyem o no la terra que cerquem, homenatge en
mà beneiria provident per a tothom. Sou al cel, o mon aimia, bella dama sense nom? IV I si encar fóssiu
dels juraments en el vergê exquisit? Si m'estiméssiu altra volta, aimia, ja cap més plany fora de vós oït; jo no us acusaré
que se'n va; ans ell no passi el serralar digues, aimia, si jo gosava d'estimar? si gosaria? En el bassol
que el vent llençà; ans no s'acabi d'ofegar digues, aimia, si jo gosava d'estimar? si gosaria? Dona d'amor!
un riure clar. Pot mon abril tot l'any durar? Digues, aimia, si jo gosava d'estimar? si gosaria? Vora la mar és
sia, mentre en l'angoixa de l'oblit canto per tu, l'aimia; que fins la mort de mon delit par una melodia. O si
encara t'amaria. Qui t'ha cantat el villancet no és un llaüt, aimia; no és el poruc violinet ni la viola pia:
meu amor la tempesta rebutja trenant son plany per lo goig de l'aimía. A tombollons pel barranc plé de roques vaig vers lo
anat que ara no'l veig enlloc? ¿on son anats aquells ulls de l'aimia que abans eren llum i hui son de foc? Tan sols amor
"Si de l'infern vols lliurar-te, retorna cap a l'aimia". El cavaller caminava —era morta l'haca viva— a peu
jo m'hi llogaria, per endur-me'n foc per la meva aimia. Enyorós que só i ella fredolica, l'hora de plegar
fóra brasa viva adormint-me amb son de la meva aimia. Petita i lleu, voleiadora en danses, fonedissa en oreig i cel
fresc la nit i el dia com un ram florit, aquí sem l'aimia, àvids d'infinit i, quan vinga el dia, pel

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »