Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

roca. Tàntal continuava morint-se de fam i de set. Ixió giravoltava per l'	aire	, lligat a la roda flamejant. He escoltat per un moment els bruels dels
els forçosos súbdits d'Hades, aparences vanes, ni tan sols fum o un alè d'	aire	, no-res. Però com Cerber s'alimenta de gernacions de no-res? Hi deu haver
en tallar-li Perseu el cap. Muntat pel lici Bel·lerofon, va recórrer l'	aire	i els vents, arreu, sense fre ni repòs. I les esquerpes, feréstegues,
cor molt cansat. Després, el silenci, la solitud, una quieta pau que l'	aire	acariciarà. Si de tant en tant la violència del vent tempestuós hi
sembrats, estesos fins a pèrdua de vista sota el crepuscle vespertí i un	aire	prim i fresc venia de la veïna mar. Medea "Aquesta sí que és boja", va
sempre que puc, sovint m'amago. Però bé he de respirar de tant en tant l'	aire	de fora i de suportar, com a càstig, la conversa dels altres, sense
començaran a sortir i s'estendran per tota la volta del cel, i l'	aire	serà un punt dolç massa fresc. No has d'esperar res ni ningú que no sigui
destruït per la fecunda guerra. Ençà i enllà, angoixa, fum, opressió d'	aire	parat, desordre, vedrunes espargides, xafogor que m'emmalaltiria. Clam,
les cases? silenciós, el carrer? Per què adoptava tot, al seu pas, un	aire	de quasi freda hostilitat? Per què no vibrava el seu cor? Allí hi havia,
Bonica, la mestressa, eh? —Sí, però temorega com un anyell: s'espanta de l'	aire	. L'heu vista com corria? —Es veu que està criada a l'ombra. —Però,
Esperà una llarga estona mirant cap amunt i tornant a mirar, i quan l'	aire	començà a enfosquir-se, sense que ell hagués aparegut, li semblà que
donar-li ajuda. No obstant això, des de la cima on vivia, en l'atmosfera d'	aire	clar i de sol, no podia descendir fins a ell: li era impossible arribar
trobés més que fos una mica de pau i pogués respirar d'una vegada aquell	aire	pur, incontaminat, que era un perenne anhel de la seva ànima, gairebé una
Mila durant la relació es sentí més d'una vegada com si li manqués l'	aire	, i àdhuc a voltes sentí desigs de retirar-se. No obstant, la va escoltar
somniar damunt dels llibres de contes que la mare li procurava. Tenia un	aire	de distinció, tal vegada d'orgull, en què es reconeixien els trets de son
a lluites i a borrasques; tenia el rostre bronzejat, torrat pel sol i l'	aire	del mar, uns ulls blaus clars i somrients, i ostentava una espessa barba
la noia, també dempeus, s'estava al seu costat, sense moure's, amb	aire	distret. Quan el vell acabava de xerrar, ella agafava una capsa i venia
fou sa mare; fou un amic, amb qui tingué, potser, una ingratitud. L'	aire	, a l'entorn, se li anava espessint. Mancaments insignificants, errors,
i un dels tipus més populars de Santa Maria; sever, assossegat, d'	aire	pacífic i d'inalterable humor, era un lector assidu de la Bíblia, de la
""Per què em priveu de beure, quan em moro de set? L'aigua, com l'	aire	i el sol, és patrimoni de tothom: un do de Déu. I, això no obstant,
de tu en presència meva: ni ell ni ningú. Mentre el teu padrí respirarà l'	aire	no ho farà ningú sense haver-se-les amb ell. Però, si no t'havies d'
el subjectava ja per darrera. Rafael li descorda la camisa i aixeca a l'	aire	la bosseta. No vulguis saber la ràbia d'ell i com vam riure." Mila
bé que les darreres impressions eren més aviat encoratjadores, tenia un	aire	trist i preocupat. Acabat de sopar, Sileta s'acomiadà per anar a fer
alt amb llur incessant parpelleig; la nit era temperada, tranquil·la; l'	aire	venia impregnat de frescor i de suavitat. Tino Costa en el breu contacte
fe allò que la sostenia; que mancar-li aquesta fe és com mancar-li l'	aire	que respira. Era aquesta fe allò que li havia donat forces per a tot, per
de camperol, avesat de sempre a l'ampla llibertat del camp i a l'	aire	lliure i al sol, doblement abatut ara per la desgràcia del fill, la
la catifa màgica del conte en la qual viatgessin tots dos a través de l'	aire	, descobrint a llur pas els paisatges més meravellosos; eren el cavall
sortí de bell nou al balcó, obrint-lo amb cautela, i tancà darrera seu. L'	aire	semblava més espès, tal vegada fos degut a l'agitat palpitar de la seva
li semblà com si el seu cor s'aturés de palpitar i sentí que li mancava l'	aire	. No obstant, tancà el balcó i continuà a l'exterior, esperant. La calma
dreta al portal, sentia una sensació d'ofec; li semblava que li mancava	aire	. Tiago s'havia perdut en la nit i la tempesta; però els altres havien
fet de marbre. "Bah!" es digué bo i dibuixant amb la mà un gest en l'	aire	. I, deixant-se caure enrera, amb el cap damunt del respatller, va cloure
Tenia el rostre demudat, amb senyals d'haver dormit poc, i caminava amb	aire	absent i preocupat. —Quin disgust que té el vell Santo! —Fixeu-vos: a
maneres —afegí encara— si podíem treure-la d'ací... Qui sap si un canvi d'	aires	..." Però mossèn Anselm mogué la testa amb gest escèptic. Ja en aquella
a la part baixa vogaven núvols blaus per l'horitzó damunt la mar, i l'	aire	s'impregnava d'una nova fragància: es pressentia en la quietud dels
Costa; no ho pots negar. —Res; cosa dels nervis. Necessitava canviar d'	aires	; ara em posaré bé. Com va el treball? —Desitges treballar? —Desitjo
a descansar; encenia un cigarret, i entre les espirals del fum, amb	aire	distret contemplava la imatge. Al seu entorn l'atmosfera, dins l'estança
—Devia ser un accident, oi? —Sí, és un record d'infant —contestà ell amb	aire	distret. —Un record d'infant? —preguntà la monja encara. Tino Costa no
Tino Costa, amb el barret decantat, les mans a les butxaques, amb l'	aire	una mica abatut, perdut en gran part l'aspecte un si és no és fanfarró,
mica d'ira. —Anem a la teva habitació. Caminaren novament en la fosca. L'	aire	havia esdevingut més fred; corria gelat entre els portals, i des d'allí
El vent era més gelat i bufava amb més força, però la fredor de l'	aire	no aconseguia tampoc calmar el seu cervell. La pluja havia cessat. Devia
A fora els carrers estan com sempre: silenciosos, quiets, batuts per l'	aire	gelat. De tret en tret una dona s'havia tal vegada avançat al seu pas:
el padrí, dret davant de la finestra, està mirant a l'exterior. Té un	aire	reflexiu, preocupat. Mila se li acosta en silenci; mira en la mateixa
Sagristà, convertit per fi en hoste assidu de la casa, parlava encara amb	aire	més sentenciós, més important, ja que es sentia escoltat. Després de la
. Però abans has d'obeir-me. M'escoltes, Mila? Mila el mirà amb el seu	aire	distret, en el qual requeia sempre a cada moment, aquell aire que tant
amb el seu aire distret, en el qual requeia sempre a cada moment, aquell	aire	que tant havia preocupat ja el padrí en el seu viatge anterior. Ell
, jo; veus, Sileta? M'agrada: quan em treuen d'ací sembla que em falti l'	aire	. —És veritat; a mi també m'agrada. Ell la mirà un moment. —No sé
completament canviat; us dic que sembla un altre. Ja no camina amb aquell	aire	que caminava que semblava desafiar el món; sembla un vell; us en faríeu
nit de tot Santa Maria, filtrar-se per les finestres i portes i fer l'	aire	irrespirable. "També elles el senten —es digué Tino Costa—; pensen en
de no se sabia quins cataclismes imminents semblava congriar-se en l'	aire	. A poc a poc s'acostava l'estrèpit de les aigües; la terra tornava a
sota els seus peus, sota la feble claror de la lluna. Però, portat per l'	aire	, arribà fins a ell l'ampla clamor del poble, que creixia, creixia, com el

Pàgina 1 (de 494)

50 següents