Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la música que havia estimat tant, cada cop més apagada, fonent-se en l'	airecel	, estranya, aliena a ell, ja enemiga. No podia entendre, com mai no ho
de civilització en un clima airejat per un si és vol o sospir de l'	aire cel	, fràgil trànsit fugaç del temps que feia escriure a Chateaubriand: Una
impregnats encara d'aspre ferum bosquetana i alenosos d'amplituds d'	aire-cel	; aleshores que al pit dels passerells conservava encara llustres de
desplombades; ara pel dessota d'arcs travessers, que negregen dins l'	aire-cel	; ara per la gola d'un gruixudíssim mur esportellat, que dóna entrada a un
s'han desvetllat, revifats pel so agradós que s'enlaira i es perd en l'	airecel	. En la nau abandonada, la silueta del cavaller de Pastor, apuntalada a
seu niu d'argila, bastit sota una teula, contempla les profunditats de l'	airecel	, glatint per palpar-les i estremint-se de goig i de desig en veure les
com si fos de pasta d'ou i tots els detalls de la costa s'envolen en l'	airecel	com una volior de caderneres. Cada cosa i cada accident que us va sortint
llum freda i argentada. En Vadoret va mirar el quart de lluna suspès en l'	airecel	blau i li semblà la volta un born mutilat que surés en les aigües blaves
com un torb, embocà la finestra, aombrant-la un moment, i s'allunyà per l'	airecel	. Tot seguit, l'atracallat frare va llançar-se als peus del seu reptador
un món de recances, d'anhels, de tendreses, que esclatava i s'esvaïa en l'	aire-cel	després de fer-los vibrar els nervis —dins la tebior del capvespre— una
el signe del dimecres de cendra sobre el meu front.) Fou poncella en	airecel	quant a la seva concepció, naixença, clausura en el temple, esposalles,
en el camí de la creu, en el cenacle i en el llit de mort. Fou poncella en	airecel	que no conegué emmusteïment. (Al cim més alt de la meva vida ascendent
mig oberta. S'esmicola la vesprada i entre els arbres suren mosques en l'	airecel	lleu de la tarda, brillen les ales de les mosques amb el darrer colp de
i els cingles del Puigcampana. El moment és molt bell. Ja després l'	airecel	haurà perdut aquesta brillantor tibant i certa que ara té. Amb la pujada
de la hiena tacada. Les estrelles s'amagaven entre la blavor naixent de l'	airecel	. Els galls del poblat negre rompien a cantar. L'ase d'en Palamède proferí
en les gotes de rosada, esbadellant les flors, irisant de llum l'	ayrecel	de les coses, matisantho tot ab sa polsina d'or... Jo no ho sabía be lo
i el ponent revés i així mateix el mestral nascut a l'	airecel	, fent rodolâ una gran ona. I a Ulisses llavors els genolls i el
orenetes. LVIII Falziot que vas i véns per l'	airecel	: si trobessis, perdut, el meu pensament! LIX
voliors que han retrobat cabuda dins un oblit de flaire en l'	aire-cel	. Natura morta Musica d'oci al qual no escau paraula:
riera amunt, a penes representa el bleix amorosit de l'	aire-cel	amb tendra aroma de marduix i menta. Una atzavara immobilitza
aviador que jugues a somriure, ingràvid de miracle i d'	aire-cel	. De la mentida que el teu cor exalta, cercadora d'espais, on es
l'obert, les illes de la llum! Equilibri de l'ala en l'	airecel	: condemna de les últimes estrelles de la nit. Jo
llum, qui em duu el perfum de la terra molla? —Floc d'	airecel	, qui em duu l'anhel de la lluna nova? IV
Diga'm com és ton repòs!— I respon una veu fina que en l'	airecel	s'endevina —meitat música d'estrella, meitat llàgrima del cor—
propici, un oreig la d'ulls clars, Atenea, fresc, que de l'	airecel	arremia, per tal que el navili ràpidament acabés la carrera per
abans, no riu may, mira á tothom ab sussús, rondina y, com si aburrís l'	ayre-cel	, no surt al carrer sinó per pura necessitat. Axís es com la casa de
veurem el vol radiant de la seva ànima que travessa espurnejant tot l'	airecel	. [(Marta sembla haver-se quedat en blanc, les paraules que ara hauria de
veurem el vol radiant de la seva ànima que travessa espurnejant tot l'	airecel	. Carolina: Cada dia, a hora foscant, a les palpentes,
cerdanes, Himnes flairants i flòrides pregueres D'un	airecel	amb vilatans alífers I déus dorments als fonolls de les bromes;
cadàvers han dat dels teus servents per pastura als ocells de l'	airecel	, les carns dels teus devots a les bèsties feréstegues.
Feia molt temps que dominada selva m'obria pas a l'	airecel	intacte i per l'atzur geometria esvelta m'acaronava
que no tens un terra sota els peus ni un més enllà rere l'	airecel	silenci dens — pregon — mineral a la nua fageda
tant de zel no cantaria una cançó, i eleva ria a l'	airecel	la meva lira un so millor. La ciutat del mar Mireu!