×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb airejar |
Freqüència total: 217 |
CTILC1 |
de pesar unes quantes arroves, si no un quintar. Si se'l treia, almenys s' | airejaria | ", observava la senyora Magdalena Blasi. "Gosaria apuntar que els seus | oberta una finestra a la paret esquerra, davant del passadís, perquè s' | airegés | , i una vegada llesta, hi foren traslladats els mobles de la noia: la | les intimitats de les cancelleries i dels palaus ja han estat bastant | airejades | , i no mereixen més insistència. Però allò altre estava per esbrinar, i és | acció dels rabassaires—. Ens referim al pairalisme. Aquesta fórmula fou | airejada | com a consubstancial amb el temperament català. No ens enganyéssim de cap | amb tiretes de paper de goma i aquesta trapa de vegades l'alçaven per | airejar | el bany i la feien aguantar alçada apuntalant-la amb una canya bambú. I | dret (esquerre de l'espectador), la finestrella que s'utilitzava per a | airejar | -se i parlar. La bossa de ferro que va al costat dret del cavaller | les abelles a la primavera, quan és a Taure el Sol, fan que s' | airegi | pels volts del rusc llur prole innumerable, i en | importants quasi uniformes —com aquells per a propel·lir la sang, o per a | airejar | -la, o aquells per a propagar la raça—, hom els considera com a molt útils | sexual"—, la natalitat... Els avantatges encara són ben migrats. Quan s' | aireja | l'"educació sexual", poso per cas, gairebé sempre es tracta de nocions | Cuc\, abans de la guerra, n'era un baròmetre curiós. En dialecte s' | aireja | la festa popular de "les fogueres de Sant Joan", espècie de falles de | unitat lingüística i amb el seu escorcoll de la paraula viva del poble | aireja | la tasca depuradora del llenguatge. Els poetes que el segueixen destaquen | dels camps reposa la masia, esbatanades la porta i les finestres perquè s' | airegin | bé cambres i estables, i espera que li torni la gent, la jornada finida. | ha parat. Catalunya, si mai arribés a comanar, eixamplaria l'edifici, l' | airejaria | , el modernitzaria, fins a transformar-lo i convertir-lo en un bell i | la rampa fumada d'una escala de fusta. En havent sopat, Eugeni surt a | airejar | -se per les vores del riu i a veure els vaporets lliscant a l'ombra fresca | planes de resposta al llibre del senyor Cambó; primer, contribuir a | airejar | un xic la casa obrint les finestres que donen al món; segon, oposar al | "ventall mecànic" —relacioneu els fets i el subratllat— a l'objecte d' | airejar | l'aigua del fons." "Nats els peixos, el mascle encara segueix vetllant | d'honor, reservada sens dubte als passatgers de marca, lloc ben | airejat | i ric en perspectives; poc recomanable, però, en cas de tempestat o de | interpretació fresca i espontània dels elements naturals. Miró havia | airejat | la seva paleta en establir contacte amb l'atmosfera parisenca —que més | finestres de les cases. Flandes, tomba a perpetuïtat del quixotisme! S' | airegen | . Prenen l'aire. Mengen i beuen com a llops i s'han d'esbargir. Quina | Joan Antoni desolat. Però de sobte, com una regolfada de vent fret que | aireja | una habitació de la qual n'ha esbatanat violentament la finestra, li | dolça suavitat que imperceptiblement els nostres esperits devien anar a | airejar | -se deixant en repòs els nostres cossos que tant ho necessitaven. I fins | aquest pessimisme misantrop, que cap claror no alegra ni cap grandesa no | aireja | . En algun d'aquests contes, la manera de Víctor Català troba formes | ja que la terra té sempre els porus oberts, per on traspua l'aigua i s' | aireja | la de dins; això és, que suen —com diuen els cantirers—; la qual | la Gran Bretanya no té res a rectificar, o molt poc, quan aures noves | airegen | les seves institucions clàssiques, i ofereix aquell espectacle edificant | futura labor legislativa és mereixedor d'ésser pres en consideració per a | airejar | les clàusules fideïcomissàries, mitjançant l'adopció d'un dret de | carro, carrejar, carretejar; tros, trossejar; bocí, bocinejar; aire, | airejar | ; bronze, bronzejar; festa, festejar; llagot, llagotejar; fàstic, | Desenvolupament insuficient. Acidesa. Manca de calci o fosfats; mal | airejat | , manca de drenatge; sòls argilosos. Gran desenrotllament fibrós. Ben | manca de drenatge; sòls argilosos. Gran desenrotllament fibrós. Ben | airejat | , sòls arenosos. Fruit. Vermell brillant (pomes). Manca de nitrogen. | Ambdós s'adonen perfectament dels vents orientadors que bufen, i ben | airejats | els pulmons tornen a casa a fer la feina que el destí els encomana. Sense | afegir-hi la manca de confort i d'estètica adient. La fàbrica bruta, mal | airejada | , mal asolellada, estreta i amb agombolament de gent fatigarà més aviat | per a apressar-lo. Labor feta generalment en habitacions malsanes, mal | airejades | , mal il·luminades, perquè les sanes, les ben ventilades i amb força | o de presó per esdevenir alegres; les aules foren renovades, ampliades i | airejades | ; les oficines administratives foren modernitzades. El Patronat no va fer | lo guardava mestre Domingo al més amunt, ço és, en l'angorfa, on bé que s' | aireja | per la finestra ben oberta, que de no ésser aixina li s'hagués pogut | badallant després de tantes suors i sacrificis! Bé, molt bé que s' | airejara | la bladina... Mes ¡ai! que los lladres dels teuladins ara u, després | del senill i dels panissars i lo croquejar de les granotes, allí, ben | airejats | i millor menjats i beguts, entre cullerada i empinada de colze, afinaren | de la seva i respectar unes idees que, si bé eren diferents, l'ajudaven a | airejar | els seus panorames potser rutinaris. —¿I no creus que quan el bonic | incomprensible, i la Senyora Maria hagué d'insinuar un altre tema per a | airejar | l'esperit de Zeni. —Us heu divertit a Viena? Però la conversa acabà com | havia tingut la gràcia d'estudiar per a bibliotecària, i això l'havia | airejada | . Alta, esvelta, aparentava més anys dels que tenia degut al bust | hi trobava un no sé què que el feia summament simpàtic; i sobretot havia | airejat | les idees de Zeni, li havia inoculat problemes nous, pensaments inèdits, | recobra la seva densa quietud. Cristeta té un pensament bonic que li | aireja | els sentits deliciosament. I, com duta per les ales de la més pura | L'amo de la lleteria els introduí en una espaiosa habitació, fosca i mal | airejada | . Donà la llum. —No han vingut encara —digué referint-se als descamisats—, | de pols i de teranyines. Les quadres no s'havien d'emblanquinar, ni d' | airejar | , ni de ventilar. Els quartos en els quals dormia la gent no s'obrien mai, | queda tan a la vora! La cel·la exhalava com sempre aquell tuf de peça mal | airejada | , que tu en deies "olor de santedat" quan encara et permeties bromes | La porta només estava ajustada. El tuf de peça on es dorm i que no s' | aireja | m'ha vingut de sobte a la cara com l'alenada d'algú. El pols em batia | Per ésser peixos d'una respiració molt activa, exigeixen aigues ben | airejades | , és a dir, saturades d'oxigen. Aquestes exigencies són encara més | uns dos centímetres. L'aigua deu ésser lo més fresca possible, ben | airejada | i nèta. La netedat i oxigenació de l'aigua és un dels punts més | Quàn dèu ferse lo llit? A esser possible cada día, procurant | airejar | lo; lo millor es lo cambiar de llit si se'n tenen dos de junts. Quàn | al tractar de la netedat del malalt. (Pág. 29). 4. | Airejar | l'habitació i no deixar-hi dormir a ningú fins que estigui desinfectada. | Agudells i a Sant Jerònim de la Vall d'Hebron, es destacava, en lloc ben | airejat | , la masia de "Ca l'Alegre de baix", amb els seus camps de conreus i | contar-ho. El barri de la Muntanya tenia una situació pintoresca i ben | airejada | i gaudia d'una bella vista, amb l'enorme concentració industrial de Sant |
|