Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

En ell, Cronos endrapa a trossos el fill que devora. Goya, que complica	així	el misteri de les menges, que hem esmentat, era almenys tan gran pintor
Amaltea, pacífica i ganuda, alletava alhora sense parar Zeus, que	així	creixia tranquil, escandalosament de pressa i d'una manera que, als pocs
Li agradava d'evocar sovint els incidents de la victòria del marit i	així	l'afalagava. Va esdevenir la personificació de la memòria, una gran
de la deessa, fins a una altra topada amb el senglar, que l'ajudava	així	, comprensiu, a passar l'hivern i el mal temps, abrigat per la terra.
, Pefredó, els ha de passar a Deino, la tercera, i després els hauré jo. I	així	sense parar, una estona precisa cada una. L'ull, en aguait, mira,
sinó que jo, que tu i que tots nosaltres tenim la nostra respectiva Ker.	Així	ho va regular des de l'eternitat la inexorable Moira. Abaixa el cap i
d'evitar-ho, intenta l'amistat d'alguns, fidels i pocs, i encara	així	et trairan, si els convé. Només perquè cal, procura de casar-te amb una
com massa rebecs o entremaliats. "Compte, que ve la Làmia!" A vegades,	així	la criatura agafa por i no amoïna, per un quant temps, les mainaderes.
laboriós i metòdic senyor. "Mulós", badallava, lapidari, el gambaire. "	Així	, te les campes sol?", indagava el vell. "I mestipé com el barbal",
transigia Pulcre. "En el dibuix no noto que ho encarrilessin	així	ni hi endevino cap provatura ni vestigi d'assaig", va observar la
el perillós fletxer, del qual escapem per anar a sentir, i enfortirem	així	l'ànim, la melassa, sempre amb aguts que arriben, enllà del galliner,
, no hi ha hagut sessió, no us he donat cap feina." "Vostè ho ha triat	així	", puntualitzava, amb una amenaça disfressada de somriure, el sacerdot.
sols perquè el modista no va encertar a guarnir-la adequadament i va ser	així	amb excés castigada. Amb roba, va perdre força encant, ho vaig notar. No
aquí que en el trasbals canvio d'ordre els adjectius d'encaix etern, i	així	comencen les altruistes revolucions incòmodes, anem-hi amb compte—, quan
el veneren, el marrà l'acompanya. El fal·lus, —que, sense demanar perdó,	així	s'anomena— és un dels seus símbols, perquè l'amatent guarda té cura que
aleshores al recer de la frescor del seu jaç. Demà serà com avui, i	així	tota la renglera de clarors, d'una pau perfecta. Un cop vençuda la nostra
també vigilo. I per últim les cames, i no ens descuidarem dels cascs.	Així	. Mira com llueixes, preciós, bonic, bonic, com l'avicio. I fins demà, si
"Trista de mi", cloïa a la moderna, sense punt admiratiu, la matrona. "	Així	s'exclama, però amb esgarip, tant a Sòfocles com a Eurípides: una
almenys d'aprendre com es belluguen les que ara et col·locaré. Mira:	així	." I les lliçons varen durar diversos dies. "Bé, avui a arriscar-nos",
fibra sòlida. Després, la vella Enone, que no s'ho diu, però l'anomenem	així	, ja no recordo per què, procurarà d'atenuar, allisant-me els plecs de les
Em judiques, en realitat, com un simple missatger? Prou, considera'm	així	, t'ho recomano, et faré menys basarda. El vell també assegurava que no se
seu esforç, la bèstia s'empassa la samuga. La doble acció de fer i desfer	així	igualada, el treball de l'estrany artesà esdevé inútil. Són unes imatges
"Salom no tenia ni família", va indicar la senyora Magdalena Blasi. "	Així	es comprèn que tallés, si actua de franc", s'enriolava la senyora
sos raigs!— Com la resplendor d'una obra bona en aquest món pervers,	així	brilla en aquesta nit la llum de ma habitació!" Amb aquestes paraules
. —Com estàs, mare? Sóc jo. —Tino, fill meu: benvingut! L'acollí	així	, com sempre, amb ànima neta de retret, incansable en l'espera com en el
tard... I, sobtadament, Sileta es girà d'una manera inesperada i sortí	així	com havia vingut. —Què deu tenir? —preguntà Tino Costa. —Deu ser pel
de casa seva no cessaren: la mare li'n parlava; li'n parlava el padrí.	Així	, dolçament, l'anaven menant, i Mila, quasi sense adonar-se'n, va trobar-
tot, amb contínues al·lusions ofensives a la duresa i la brutalitat —	així	l'anomenava ella, retraient-li de passada el seu origen camperol— del seu
excel·lent: Mila es convencerà a la fi que és el partit que més li convé.	Així	comentà mossèn Anselm. Mila, amb tot, no es convencé: ella sospirava en
taula, hi figurà també el germanastre de Candaina, el Sagristà, anomenat	així	perquè de petit havia fet molts anys d'escolà a l'església de Santa
fill casat abans que els sorprengués la mort. Tampoc no era cosa d'estar	així	tota la vida. A més a més, nostrama estava ja sense forces; feia falta
que la boda es celebrés a la primavera, acabà per resignar-s'hi. —Ja que	així	ho desitgeu, sigui a la primavera. Però tampoc en aquesta ocasió el padrí
gairebé solemne i el més apartat de la seva manera habitual, li parlà	així	: —Escolta, Mila... Has de dir-me la veritat... No t'agrada Tiago per marit
la torbació i sentint-se torbat a la vegada. S'anà allunyant	així	i girant-se fins a arribar al cantó, per on es perdé. Va transcórrer una
mirant-la als ulls, travessant-la. Prosseguí: —Quan vaig anar-me'n eres	així	—assenyalava l'alçària amb la mà estesa, exagerant—: sembla que et vegi!
Quins ulls tens, i que dolça és la teva mirada! Tota la vida m'estaria	així	, contemplant-te, prop de la teva mirada; tota la vida m'estaria així, en
així, contemplant-te, prop de la teva mirada; tota la vida m'estaria	així	, en ta companyia. Que bella ets, Déu! —Féu un silenci i tornà—: I
fet a l'instant ostensible, sense pensar qui era ella ni qui era ell —	així	ho havia fet sempre—, i en presència d'ella havia sentit que la seva carn
com de genolls: "Déu, que bella ets, Mila! M'estaria tota la vida	així	, al teu davant, mirant-te! M'ajauria aquí, al teu costat —li hauria pogut
de sang. Quimet va córrer devers ell i l'abraçà estretament, i abraçats	així	prometeren venjar-se quan serien més grans... Després, amb el passar del
amor per Sileta i el propòsit que alimentava de fer d'ella la seva esposa	així	que la noia en tingués l'edat; li parlà dels pares, que es feien vells;
tots i rellegits i meditats amb calma. La claredat dels seus judicis,	així	com la fortalesa del seu esperit, la devia tant a la seva experiència de
descendir fins a ell: li era impossible arribar al fons dels seus dubtes.	Així	, l'ancià li llançà el consell enmig de les seves tribulacions, i fou com
que hi anem per a convèncer-nos-en amb els nostres ulls: si no és	així	és impossible desenganyar-nos. És precís anar a les coses i posar les
queixo. Pel que fa a ella, a la meva filla, ja sabia jo que la vida és	així	. M'havia, doncs, d'obstinar en l'impossible? També a ella havia ja
dia. "Demà hi aniré —va dir-se, i s'ho digué en veu alta (	així	solia fer-ho en els seus moments d'exaltació), com per donar més força a
/Amor, che a nullo amato amor perdona\. Dante (/La divina commedia\).	Així	fou com Mila i Tino Costa es trobaren arrabassats en aquell terbolí
sentí atònit i abrandat contra ell d'indignació pel que havia gosat fer;	així	fou com totes les esperances que els parents de Tiago i Mila del Santo
tinc a Mila, a fe de Déu! —És fill del diable, ja està vist, quan	així	gira el cap a les dones. On s'ha vist cosa semblant? Arriba a la nit, i
Santa Maria que no hagués donat un ull per aconseguir-lo; i ella el deixa	així	, com no res. I per qui, Senyor! Cal que sigui boja o que estigui

Pàgina 1 (de 1792)

50 següents