Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
aixada F 425 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aixada Freqüència total:  425 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pels encontorns, semblant a un fantasma, sense tocar per a res l'aixada, sense ànim de fer res, i després es passava la nit sense dormir, presa
i ulls clars delataven l'home de pagès, més destre a usar el magall i l'aixada que el Calepino i el Breviari. Mossèn Basili, però, es guanyà el menjar
un pa com unes hòsties?" A vegades s'irritava i s'aixecava per agafar l'aixada, o anar a veure tal treball o tal altre, però estava fet malbé pel reuma,
com braços de forca, en el dia gris. S'esforçà per distreure's; agafà l'aixada i se n'anà cap al caixer, a l'altra banda de l'era. Les patateres
els ulls se li'n tornaven allà; no els podia apartar. De sobte, llançà l'aixada, com qui ha pres una resolució. —A fer punyetes! —digué, remugant les
Per una casualitat, Jordi aquell dia havia pujat al poble. Tenien una aixada a cal ferrer; la necessitaven, i son pare l'havia enviat a buscar-la;
va passar a la part de davant de la masia amb la mateixa actitud. Agafà l'aixada i s'allunyà cap a l'horta. El gos el seguia un tros darrera, a certa
també ara, absort en una idea, llunyà; es redreçava; deixava l'aixada, i anava a collir unes cols, que s'havien pujat; deixava les cols i
movia la cua lleument... Ell se submergí en el treball; tornava a l'aixada; tornava a arreglar els solcs, amb la mateixa cura excessiva; tornava a
que "ho havia de fer". Per fi, semblà prendre la resolució; apartà l'aixada a un costat; es fregà les mans i sortí de l'horta, en direcció a la masia,
eren peresoses; els treballadors plegaven tard i, amb el sac al coll, l'aixada o la falç sobre el sac, i el cistell de la berena penjat al braç, sortien
s'aturà allà fora sota els àlbers del riu, i un moment després, amb l'aixada al coll, s'endinsà per l'horta del costat. El fet li estranyà i el
li costava de creure-ho, però ja no la podia foragitar. Agafà l'aixada i se n'anà cap a la figuera; netejà una mica les herbes que creixien
també aquella nit. Jaume entrà a la masia; féu un mos; després prengué l'aixada i el cabàs i sortí. Marina l'acompanyà un bon tros amb Marçal de la mà
Marçal amb la seva mà aspra i s'allunyà per la vora del canal, amb l'aixada al muscle i el cabàs. Marina, amb Marçal al costat, el veié perdre's sota
de malestar; sentí que les mans li tremolaven sobre el mànec de l'aixada. Avançà un xic més. Caminava amb més lentitud, sense seguretat. Li semblà
amb més lentitud, sense seguretat. Li semblà que l'altre netejava l'aixada; ho hauria jurat. Es digué que ja havia acabat i respirà. Esperaria que
la pipa, a esperar. Borra ja l'havia vist. Netejava, efectivament, l'aixada, però en veure'l canvià d'idea. Un somriure maligne li passà pel rostre,
l'aigua del solc i s'endinsà pel panissar. Plantat al tros, amb la mà a l'aixada, mirà Jaume allà fora, fumant la pipa, esperant. El veié aixecar-se;
a l'altre. Es digué que segurament s'havia errat, que no devia netejar l'aixada, que no havia acabat. Pensà que hauria valgut més tornar-se'n, que potser
fulgors de la tarda. Començà a envair-lo un sentiment de còlera. Agafà l'aixada, sortí al camí i cridà de cara a l'horta, vers el lloc on li semblà que l'
burles al rostre, com si li llancés al rostre grapats de fang. Cada cop d'aixada li arribava com una injúria; la paraula "covard" semblava cridar en
com una injúria; la paraula "covard" semblava cridar en cada cop d'aixada. Déu! Si es pensava que estava per bromes...! La ira creixia en ell com
idea; una sospita travessà la seva ànima com un llampec. Jaume agafà l'aixada i, pel marge que partia les terres, s'encaminà cap al fons de les hortes;
que ""domés"" has de regar tu!" I es llançà a córrer, amb l'aixada a la mà, cap al lloc per on l'altre s'allunyava. Borra el veié baixar i s'
el veié un segon al seu davant. Va estrènyer amb més força el mànec de l'aixada, i li petaren les dents, i es llançà amb viu impuls per atrapar-lo. Als
es redreçà amb tota la seva alçada i llançà un crit de joia. Voltejà l'aixada entorn del cap i amb tota la força la descarregà, amollant-la sobre
feroç, com encara no l'havia sentida. Girà els ulls a l'entorn, cercant l'aixada, i la descobrí confusament al seu davant, a prop dels peus del caigut. No
i era com una nit qualsevol, en què ell acabava de regar, netejava l'aixada a la regadora, tancava l'aigua allà fora al canal i amb l'aixada al
l'aixada a la regadora, tancava l'aigua allà fora al canal i amb l'aixada al muscle emprenia tranquil el camí cap a casa. I cada dia ho feia com si
Ara el marit de la Rutlla caminava encorbat; a penes podia manejar l'aixada, i només de tant en tant anava a treballar, quan algun propietari el
dies de ta vida". Caín. Sí, però mira! El pare no ha agafat una aixada d'ençà que jo vaig poder alçar-ne una amb les mans. I Abel, l'aviciat de
Ara s'hi torna ja a sentir de nou el dring llunyà de relles i d'aixades. Ara els ocells no temeran ja pus: a parelles les
O tu el pagès que cantes resignat! Deixa el mantí i penja ja l'aixada i a trenc de jorn empunya bé la falç: segant, tot tu
miren. L'encant s'acaba entrant les velles amb una aixada; el rec ja canta i, a l'horitzó, el sol s'espanta;
no-res. Senyau primer les tires, d'un cap a l'altre cap, i amb agudes aixades, les gavetes cavau. [(Els follets caven la vinya i segueixen en llur
negra i calces blaves. Sembla que vagin uniformats. I la pala i l'aixada a coll. És ximple. Per a anar així carregat pel món ja no em moc de casa,
I els qui no l'havien poguda haure, portaven una buscalla o un mànec d'aixada: Ferrero, que m'acuesto en m'agüelo. Trebajando los dos, farem
Em vaig llevar. Els obrers començaven a arribar i feien enrenou amb les aixades, perpals i pics. Vaig sentir Zorbàs donant ordres. Tot seguit s'havia
He arrendat un turó que conté lignit, he llogat minaires, he comprat aixades, pales, llums d'acetilè, cabassos, carros, excavo galeries i m'hi fico
Allá baix l'aigua corre entremitg dels herbatges, i brillen les aixades sota 'l fullám dels horts; la vella, en sa cadira, rumía sos
ho diuen també les rufes de ta cara que les mans han tingut i l'aixada i el magall; mentres baverdejaven les dones en el rall,
consell. —No i no. Ja he dit que no! —va recalcar l'home de l'aixada. —Doncs fem punt i adéu-siau. No és tot dia que tindreu sant Pere a la
Magí... Aquell que feia de sant, passada la festa, tornava a agafar l'aixada i esborrava del seu voltant l'efímera aurèola de santedat, fins a l'altre
contra la paret; —jo vaig mirar-lo durant uns quants minuts: era una aixada. Amb un crit vaig saltar cap a la taula, i m'aferrí de la capsa que hi
que torreja enlaire del cel, no en pensa res de bo i s'acota de nou, l'aixada al puny i al cor una nova i sorda angúnia. Tanta pena, tanta fatiga,
nuoses les mans de tan cloure's damunt de l'esteva i del mànec de l'aixada, i té un mirar dret i segur, rublert de seny i d'experiència. Ja no és bo
una tauleta amb el drap negre girat del revés, i l'altre, el vell, una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella. A dins del farcellet hi havia unes
a les prades d'herbei i finia allí com si l'haguessin tallada amb una aixada. Per tot el pla pasturaven brúfols i bestiar d'altra mena; i, quan els
de tarongers i llimones, ni vigilava el treball del comparet ferint amb l'aixada els grumolls en saó de la terra. L'horta del seu pare! La cuidà de vell

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »