Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es pot reconèixer l'antic edifici. El balcó fou renovat i eixamplat.	Aixecaren	el sostre del pis per donar més llum a la planta, i enrajolaren el
tot assenyalant el ferro. —Veus aquest ferro? Diuen que no ets capaç d'	aixecar	-lo. —Aquest ferro? Bah!... —Prova-ho, si ets valent, home
la facècia, amb fortes rialles. Tino no rigué: s'havia acostat; s'	aixecà	amb un terròs de fang endurit a la mà dreta, i el llançà contra Randa amb
d'abandó que infonia tristesa al cor. Joan del Santo es proposà	aixecar	la finca. Reuní el petit grup dels seus habitants; els comunicà que era
Jeroni? Quina en rumies? L'al·ludit —un pastor jove, secardí i nerviós—	aixecà	el cap i els mirà com despertant. —Pensava en ella, en la mestressa...
la seva ànima, la privava de parlar. Estava amb la vista baixa, i quan l'	aixecà	, ell havia desaparegut. S'estremí d'una angoixa sobtada, i cercà
l'angoixa massa real que bategava en el fons; a tal extrem, que l'ancià	aixecà	els ulls fins a ell interrogatiu i torbat. "No —afegí ell, aleshores, en
. Casa't, perquè ja ho saps: què farà l'home sol? Si caiguessin, l'un	aixecarà	l'altre; però, ai de l'home sol! Que quan caurà no tindrà ningú per a
l'altre; però, ai de l'home sol! Que quan caurà no tindrà ningú per a	aixecar	-lo. Casa't, doncs, i si Déu et concedeix tenir fills gaudiràs de l'única
el silenci. Havia llegit algunes pàgines. De sobte, deixà la lectura, s'	aixecà	i, amb el llibre a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el llibre a
nit se'n va al llit amb un somni molt bell a la ment, i al matí, en	aixecar	-se, ha dit adéu a tot el que constituïa fins allí la seva vida. Adéu,
l'enterro!..." Mila féu un esforç per alliberar-se d'aquell record. Va	aixecar	una vegada més el cap en direcció a la plaça. Les flames continuaven
Mila abaixà els ulls, que se li havien omplert de llàgrimes. Els tornà a	aixecar	, posà la mirada en la d'ell, i tampoc no digué res. Tia Càndia s'esmunyí
de censurable, havia accedit... Antoni Costa no volgué escoltar més: s'	aixecà	i la féu aixecar, i li ordenà que es despullés. Ella es posà a plorar,
havia accedit... Antoni Costa no volgué escoltar més: s'aixecà i la féu	aixecar	, i li ordenà que es despullés. Ella es posà a plorar, volgué explicar-se.
el vigilant per allí, descobrí la figura arraulida a l'ombra del portal i	aixecà	el fanal per il·luminar-la. Se li acostà ple d'astorament. Ella li
permite que la acompañe? Sola y tan bonita\... Maria Àgueda	aixecà	els ulls i veié els d'ell que brillaven ardents sota l'ombra de la
mirada d'odi, com si la volgués fulminar; se li endevinà un esforç per a	aixecar	-se. La mirada li llampeguejà: "Aneu-vos-en tots! —semblà cridar—
banda a l'altra de la nau, ajudant en les feines, caient i tornant-se a	aixecar	entre els embats de la tempesta i llançant crits d'alegria. Els mariners
mica, que només era qüestió d'un parell de dies. L'endemà Tino Costa s'	aixecà	molt de matinada —no havia dormit en tota la nit—, es calçà les
mirant-la als ulls, i de sobte, com guiat d'una secreta inspiració li	aixecava	el rostre, li apartava els cabells del front i la besava. Dolçament i
sentencià: —Us dic que no heu de desesperar: el dia menys pensat l'ocell	aixeca	el vol. Quan el vaig veure amb ella vaig dir-ho de seguida: s'acabarà:
pena. El Sagristà, que estava amb el cap abaixat, com reflexionant, va	aixecar	-lo en aquell moment, i amb més gravetat encara si calia, anà per parlar.
si calia, anà per parlar. Però en aquell punt l'hereu dels Candaina va	aixecar	-se de la cadira i se n'anà sense dir cap paraula. Ells es miraren
noi en porta alguna de cap. Déu faci que no ens vingui res de pitjor. —S'	aixecà	i s'allunyà tot rondinant: —Malviatge! —I repetia: —Maleïda l'hora que
sense adonar-se de res, s'assegué al seu lloc. —Beguem —digué un, tot	aixecant	el got—. Brindem per Candi, a qui ha arribat el seu defensor. Candi, tal
Candi, tal vegada amb una sospita, car havia ja notat quelcom d'estrany,	aixecà	el seu got amb ells, i begué. Una ganyota amarga contragué a l'acte el
. Amb tot, aquella nit Candi no se n'anà; tampoc no es posà a plorar. S'	aixecà	, com mogut per un ressort, transfigurat. Potser en aquell moment
per fi de l'estupor, va acotxar-se sobre el caigut i, amb veu ofegada,	aixecant	-se ràpid: —És mort! —exclamà. Candi es sentí com sotragat violentament
tot ho arribà a suportar. Aleshores no l'ajudà ningú; però el dia que s'	aixeca	en un impuls d'indignació i oposa un gest viril a l'acte covard, aquell
la seva part; el gos, una mica més gros, arrossegava la femella. Randa	aixecà	la podadora i, d'un sol cop sobre les parts lligades, els descompartí.
les parts lligades, els descompartí. Jaume del Rendi, que ho veié, s'	aixecà	amb els ulls llampeguejants. Els animals llançaven udols de dolor, mentre
seva ànima. A despit d'ésser qui era, no pogué sofrir tanta impietat, i,	aixecant	-se amb l'Infant als braços: ""Vulgui Déu —els digué— que no pugueu
al mal, i si no es presentava cap nova complicació, no trigaria a	aixecar	-se. Tot feia esperançar que molt aviat Candi tornaria a trobar-se a casa.
fillets al braç. De tret en tret, entre la multitud asseguda i de peu, s'	aixecaven	els alts cremallers espetegants, sostinguts per un home, a la resplendor
assegut apartat de mi, i parla que parla. Jo ja no podia contenir-me: m'he	aixecat	i li he dit: "Tot això és rabieta, Candaina. Què en pots dir, de la
replicat. Jo li he respost. Ens n'hem anat de paraules, i ell, de sobte,	aixecant	-se, m'ha volgut pegar amb el bastó. Mira que voler-me pegar! Un tros
que havia fet, i "li demano perdó". (El disgust el feia cruel.) Ell	aixeca	la veu i fa el valent, i es gloria de no creure en bruixes ni en
el cordó i li introduí la bosseta al pit, sota la samarra. Candaina s'	aixecà	i, sigui com sigui, notà que alguna cosa el pessigollejava allí dintre:
no volia veure ningú. Saps què va fer? Quan tots se n'hagueren anat, s'	aixecà	, amb febre i tot com estava, collí la bosseta i se l'amagà novament al
Però un el subjectava ja per darrera. Rafael li descorda la camisa i	aixeca	a l'aire la bosseta. No vulguis saber la ràbia d'ell i com vam riure."
sa mare, però no li dirigí cap paraula, car ja sabia que tot era en va. Va	aixecar	-se en silenci i es retirà a la seva habitació. Aleshores Manuel del Santo
—si de cas, l'hauria sentida pels d'ací, per ell mateix. Tino Costa s'	aixecà	a rebre'l. Quim Bisa s'avançà devers ell, li allargà la mà i li desitjà
d'ella; tots tenien raó, i ell aquesta nit li ho diria. Tino Costa s'	aixecà	. —Obrirem una mica, no et sembla? Aquí se sent calor. No se'n sentia;
prenia dolçament en el seu esperit, que creixia i l'arravatava, i ell s'	aixecava	i començava a dansar, a cantar i a dansar fins a caure rendit amb tot el
Mila, i no sap com començar". —Mila, dius? Mirà a terra un instant;	aixecà	els ulls cap a ell i començà a parlar. La seva alegria s'havia esvaït
Déu ha disposat que tornés i que conegués la Mila... I ara, què faré?	Aixecà	els ulls vers el seu amic, i hi havia en ells tanta angoixa, que Quim
a ésser el que fores un dia. Tino Costa no contestà. De sobte, mentre s'	aixecava	ja i agafava el barret, li digué: —Vols que sortim? Ara no hi haurà ningú
i tot de recalcar-se a la paret. Quim Bisa pensà: "Deu estar begut!" S'	aixecà	i el seguí al carrer. III /@Mal quem lhe resiste Mal quem lhe
a introduir-se entre ella i el seu brillant destí; s'havia atrevit a	aixecar	-se fins a la regió lluminosa en què ella vivia i a declarar-li la seva

Pàgina 1 (de 328)

50 següents