Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o magenta, amb fistó de llum viva. Com que fa un ruixat, en Jaume i jo ens	aixopluguem	a can Talaia. L'home, jove, escardalenc, de cara somrient i franca, es
Ve't aquí la ira i la venjança de Jahvè Totpoderós! [(Adam i Eva s'	aixopluguen	en la porta de la cabana. Pel fons apareix Caín, corrent i amb un colom
però, la idea del pessebre ja estava engegada. El penyal sota el qual s'	aixopluga	Corbera té, per altra banda, unes característiques geològiques que
de Déu fós el pare, l'amor a la glòria la mare i l'ambició el doser que l'	eixoplugava	, perquè En Ramón Llull cercant una manera d'ésser més sant que els altres
campanes de la raó pràctica o sia les campanes de la voluntat, i se va	aixoplugar	en l'apriorisme d'aquesta raó, de la mateixa manera que el Faust se va
en l'apriorisme d'aquesta raó, de la mateixa manera que el Faust se va	aixoplugar	sota les arcades de l'esglèsia cristiana, que fan coincidir la
Diluvi, quan l'home es veié forçat a donar nom a cada espècie d'animals i	aixoplugar	-la, és a dir, a separar-la de les seves espècies veïnes; per altra banda
de pa sec i una ganya de bacallà, i quatre parets nues i llordes que els	aixopluguin	i uns parracs que mal tapin la seva nuesa. Cor adormit, desvetlla't! tu
al feble. Així també el roure. Res no ha de témer d'ell la bona gent que s'	aixopluga	un jorn de tempestat sota del seu brancatge o reposa a l'estiu a la seva
per anys que hi anem a seure, mai agrairem prou a l'amo el que ns deixi	aixoplugar	, am tant d'amor i simpatia, a sota les columnes jòniques. Lo trist és que
de Palma, caixes, cadires i arquimeses; tot ho va anar aplegant amb amor,	aixoplugant	-ho a casa seva, com en un assil de reliquies, i, quan no les podia comprar
d'aquets poblets és tan ample i tan grandiós, que ls homes que s'hi	aixopluguen	, pictòricament, no existeixen. Què és un batlle, o un jutge, o un rector,
un redós i l'enginy de construir-lo tan fort com se pugui, perquè s'hi	aixopluguin	una darrera l'altra les generacions. Per això la feina de bastir un
el baf tebi i sanitós del graner. Dalt de tot, les teulades fan ombra i	aixopluguen	els nius d'orenetes. Al cantó de Ponent, hi veureu un porxo d'arcades
dels vius, invisible, mort i sepultat com un de tants entriquells que	aixoplugava	la caseta. I era absurdament formós i anà emplenant-se de sutzeria com un
sense incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que	aixoplugava	el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arribà el cunyat d'en Buxareu, home
tornava a preguntar-se amb estrany esfereïment baix quin sostre s'	aixoplugaría	, quin determini li calía pendre per a guanyar-se la vida en aquella
a altres de més fortes, va tractar senzillament de cercar una balma per	aixoplugar	-hi els paquets que duia. Sense por de ningú, allà dalt, entre aquells
i sensual. El nostre arbre és ardit, perfecte i espiritual. Ens havem d'	aixoplugar	en les idees que d'ell nèixen per refer la nostra personalitat
diumenges a la tarda heu de portar el paraigua en forma transversal, per	aixoplugar	-hi el vostre infant, que tot i la pluja ressonant i l'empipament d'haver
Avui, dijous. No, no era tan lletja la vida. Tots els dijous de l'any s'	eixoplugava	a la casa de Teresa, la casa dels Vallalta, que era com una prolongació
els grans rètols lluminosos de la terminal, on prendrà respir abans d'	aixoplugar	-se a l'ombra dels hangars i rebre, dels seus servidors, acurades fregues
als cultes blaus. Les marededéus, en plural, en un plural pluralíssim, s'	aixopluguen	a les ermites que hom els construeix prop de les deus d'aigua, o als
personatges, adquireix significats diversos quan es veu obligat a	aixoplugar	el formiguer sobrenatural que pul·lula a través dels microsistemes
de la població i recorrem els anells concèntrics dels carrerons, ens	aixopluguem	sota les voltes de la plaça o seiem en una taula davant el cafè, coneixem
dels llibres, desapareixent de les escriptures, perquè encara que es va	eixoplugar	i refugiar a les boques, al pit i al cor dels catalans, que, eixugant-la
de Catalunya, va donar l'ordre que les tropes evacuessin per tal d'	eixoplugar	-se a la fortalesa exterior anomenada la Ciutadella, que era un fort
i sentimental, de les velles i saboroses històries montmartrenques que s'	aixopluguen	en els recòndits recons, els quals encara conserven un singular encís.
en les soques incommovibles dels més robustos roures pairals, ens han	aixoplugat	amb la seva ombra sagrada. Ell és més aviat la graciosa grimpadora, que
anar a Vilafranca. L'entrevista amb la seva muller fou curta i violenta.	Aixoplugada	pel seu pare, va contestar-li amb energia: —No tornaré!... No tornaré,
de viatgers estava enmig del cobert. La seva gent dormien a dins tan ben	aixoplugats	com era possible, mentre els cavalls eren nodrits i abeurats, i el cotxer
fins arran mateix de l'aigua. Algunes eren tan grans que un infantó podia	aixoplugar	-se sota d'elles. Entre les fulles, l'arrecerament era tan gran com al cor
És un vestit sumptuosíssim! —A fora està esperant el tàlem que ha d'	aixoplugar	la testa de nostra Majestat a la processó— digué el mestre de cerimònies.
pobres vells malalts i els tendres infants que la caritat cristiana havia	aixoplugat	amorosament. L'home de bons sentiments és el qui d'alguna manera
amb l'arada per pujar les parets que als primers temps hauran d'	aixoplugar	-nos a nosaltres i a les bèsties. De moment, per guanyar temps, endegarem
no dir mínim, i, així i tot, la quantitat d'objectes de tot ordre que s'hi	aixoplugaven	era absolutament prodigiosa. N'hi havia tants, que el pis quedava com
escondir-la, d'un tret, cor endins només; ell la indagava i ella havia d'	aixoplugar	-se en el seu cos d'ara, delida presència d'aquell cos seu del record. I
de les llàgrimes retingudes, va rebre les facetes del teu esguard i,	aixoplugant	-se per la vaguetat d'un "¡Quines coses tens, fill meu!", et besà
li havia semblat una sort. S'asseia al costat de la caseta de fusta que l'	aixoplugava	quan feia mal temps, i contemplava el vaiverejar de la gent tot filant
vent brandava com un encenser. Sota el pont de la riera d'en Malla s'hi	aixoplugaven	famílies nòmades; les gitanes s'hi pentinaven; a entrada de fosc hi feien
la cintura. En acabat va alçar cautelosament una punta de la pell que els	aixoplugava	... I va cuitar a abaixar-la. Havia vist les cames d'un indi, que
i la noia se n'esglaià. Tot d'una la pluja es féu irresistible. Marieta s'	aixoplugà	en un portal. Hi havia un gos, un infant, un soldat i tres dones amb
n'hi havia, era precisament la projectada per aquelles cases pairals que	aixoplugaven	sota llurs ales les masies recentment afranquides i que es preparaven a
esperança de salvació de la Humanitat i la santa casa de Natzaret, que	aixoplugà	l'amor de la Sagrada Família. Aquests elements hi són col·locats emprant
lliteres de la Mare de Déu d'Agost: "La cúpula és el gran mantell que	aixopluga	misericordiosament els fidels; a la part alta hi ha la Trinitat,
escapant-se dels pistolers, trucaven a la porta de casa seva per	aixoplugar	-se. ¡Quina tragèdia, reïra de Déu! "—No te'n dones vergonya, d'
atacs, que avui ja no poden provenir de la ciència, els seus defensors s'	aixopluguen	en la Història. No veuen cap altre camí per a iniciar els joves en
dinastia, jugant tèrbols regateigs amb els partits dinàstics o finalment	aixoplugant	-se sota les espases pretensioses dels generals dels "pronunciamientos".
arbres que creixen verticalment, i a l'ombra dels quals qui s'hi	aixopluga	ha d'anar-se decantant segons ella marca, sinó com la de l'arbre fruiter,
de marbre de colors, del país, i tota ella polida. El cibori que l'	aixoplugava	era construït sobre columnes amb fusts de marbre roig i capitells

Pàgina 1 (de 9)

50 següents