×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ajaçar |
Freqüència total: 205 |
CTILC1 |
| llibre que tracti de la matèria, però ho ajorno, perquè estic massa ben | ajaçat | . Llisquen, dintre els ulls, que se m'acluquen, imatges dels antics | | nafres i danys en les batalles, no pas jove però amb la salut vigorosa, d' | ajaçar | -me tranquil sota la benigna llum de l'hivern i de dictar, durant el guany | | més bé, ara. —Et netejaré la faldilla... —Treu-me-la. Torna a | ajaçar | -se perquè la pugui fer lliscar sota les anques i després es recull la | | el camí, ja decantat amic de l'última injustícia, i | ajaçar | -me per sempre, sense recança, mort, damunt la bona terra. Noves | | naus es perden en mars d'incerts perills, i l'estrany temps s' | ajaça | com un vell gos cansat, després de ben tornar-te als peus del | | li diguis gràcies si et grapeja la teva. Fuig, que s' | ajaci | en el seu rebuig, i el vici que voldria fàcil, que se | | els estova els ossos i s'encomana a tots els detalls que els volten; s' | ajassa | pels mobles i pel pentinat de les cuineres; hom l'endevina en les copes | | als peus de la seva Gràcia. Era el quinze d'agost. Els homes ens havíem | ajaçat | al pati per dormir; les dones, dintre. Llavors jo, mentre dormia, gran | | ja no tinguin ànima!" Estava fatigat, no havia dormit bé, em vaig | ajaçar | a l'herba. Les violes boscanes, la ginesta, el romaní, la sàlvia, | | de la pluja, a contemplar a través dels vidres el fum temorenc que s' | ajaçava | en les teulades. Plovia sempre igual. Plovia a preu fet. L'aigua anava | | fuig com un gos llebrer." Dia per dia esperaria que el sol no s' | ajacés | pel muntanyam de Cadí i vingués a fer nit per damunt de les altes | | fossin conservades, perquè diuen les coses com són. La vacada ve de s' | ajaçar | . La vacada calmeja en la castedat de l'aire; entre les penyes blanquegen | | avui uns pacífics canons beilicals, bons només per a les salves, s'hi | ajacen | al sol com uns llangardaixos. Tot el Castell és una cisterna, els fossos | | dones anaven a remendar-hi les xarxes, i els homes a fumar-hi cigarrets, | ajaçats | pel solei i escatint balderament entre ells o fent mandrosa companyia an | | alguna punxa. ¡De bo de bo que ells són els meus germans! Bagheera s' | ajaçà | tan llarga com era i digué amb els ulls mig aclucats: —Germanet: toca'm | | que l'he d'esperar fins que hagi fet la dormida! Veiam: ¿on dius que s'ha | ajaçat | ? Només que fóssim deu dels nostres, l'arrossegaríem, bo i estirat, fins | | estengué la pell i la subjectà amb quatre trossos de bambú. Akela s'hi | ajaçà | i llançà el vell crit al Consell: —Mireu bé, llops: mireu bé! —Talment com | | per als éssers humans. Mowgli amoixà alguns minuts més la pantera, que s' | ajaçà | com un gat a la vora del foc, amb les potes posades sota el pit i els | | perquè es posà a flairar l'aire matinal amb un ronc pregon i cavernós, s' | ajaçà | d'esquena i amb les potes del davant es posà a colpejar la petita fulla | | escolta'm, Bagheera, ¿vols dir que està gaire bé que la pantera negra s' | ajaci | així d'esquena i vagi dant arpades a l'aire, com si fos un gat mesquer? | | —repetí Bagheera. —He fet mal fet? No sabia que l'Home-cadell ja no s' | ajacés | per terra. ¿Què vola, doncs? Mowgli s'assegué amb els colzes damunt els | | Tinc l'estómac feixuc. Deixa'm posar el cap sobre teu. La pantera s' | ajaçà | de bell nou fent un sospir perquè oïa Ferao assajant-se i repetint la | | es pensava i en malíssima posició per tirar. Els cocodrils acostumen d' | ajaçar | -se a les puntes de les platges, que són llunyanes de l'escarpat del riu, | | penjant, retinguda per la pell. Abans que tornés a tirar-li ell mateix s' | ajaçà | i abandonà la partida. Fou en aquesta ocasió que vaig pendre les | | girada la gropa. Issacar —ase ossut: de cort en cort ell va | ajaçant | -se. Veu com és dolç el repòs, la terra com és | | Entrà Paulina amb palmatòries. XVII La pesta El rodamón s'havia | ajaçat | , aquella nit, en el coixí sec de les herbes d'un marge. Allí la son l'anà | | , i la seva lamentació contra el món, i l'amagar-se en els recons, i l' | ajaçar | -se en la seva pena, per tal com es sent enfastijada de si mateixa i | | es portava la mitja o el cove de roba a repassar, a l'ombra seva venien a | ajaçar | -s'hi els gossos i a escarbotar les gallines, i a les seves branques altes | | "Tu gastaves més tranquil·litat. Te n'anaves al pati de davant i t' | ajaçaves | sota el balcó de la cambra de les noies. I tu i elles dorm que dormiràs | | que t'escric em penso que serà la darrera. Quan em senti morir, aniré a | ajaçar | -me sota aquell garrofer del cantó de ponent que hi ha a la vinya del Po. | | les escopetes que estan rovellades."" Passada la primera impressió ens | ajaçàrem | a la palla un parell d'hores, fins que a la primera claror l'avi masover | | . El cel té una roentor de brasa viva i la mar, d'un color de nacre, s' | ajaça | als nostres peus mig tapada per un tel espès de calitja. De les tendrones | | —Quant conills! —exclama un matalot. La son ens va vencent... Jo m' | ajaço | sota coberta i m'adormo com un liró, al redós de la minsa carcanada del | | clos olorós dels seus murs empolainats de flors i de bardisses. La vida s' | ajaça | en elles com en un llit de roses i tots els platxeris més fins i | | i les atlotes s'empaiten i neden amb joiós rebullici i la gent madura s' | ajaça | a l'herbei i roman endormiscada panxa enlaire. Gent feliç! Ells passaran | | i torturades semblen esbocinats a cops d'aixa i de destral, la llum s' | ajaça | damunt el paisatge amb un estrany volvoreig d'angúnia i les perspectives | | sota el nas, burleta. —Vés, vés! No tornis massa carregat. Decebuts, ens | ajacem | bo i rumiant si rosegarem o no les provisions de reserva. Però això és | | podem salvar-los; reposen en pau. Qui sap què ens espera! Per això volem | ajaçar | -nos i clapar o afartar-nos fins que l'estómac ja no pugui més i beure | | quants tombs per la casa, amb el cap penjant, arrambat a les parets, i s' | ajaçava | per exemple al pas de la porta. Des d'allí es mirava el món de fora amb | | ullada al canó de canya, que el miserable havia llançat per terra abans d' | ajaçar | -se. Per què recollir-lo, si ja no havia de servir de res? El cert | | un tros de galeta amb carn salada i de beure un bon raig de vi, En Lau va | ajaçar | -se per dormir en un recó de la bodega. Dormir! És que hi havia algú que | | omplir la cara de cops de puny. N'hi havia prou perquè el "poiutxe" s' | ajacés | com un cos inert. —Som-hi! —va cridar En Lau saltant sobre el seu cavall | | després d'un petit tomb d'inspecció, s'embolicaren en llurs pells i varen | ajaçar | -se per descansar. Van convenir de no dormir tots dos alhora, sinó | | —I si en queda algun després d'aquest trot? O bé si torna quan ens haurem | ajaçat | ? —És ben possible —va fer Lau,— però si no els inquietem no ens faran res | | el meu vuit cavalls fins aquell indret solitari. I també fou ella que s' | ajaçà | damunt la sorra. S'havia tret la jaqueta i aleshores aparegué una brusa | | la més deliciosa de totes les mares, després de faixar-lo curosament, l' | ajaçà | en un tou de palla que hi havia en una basta menjadora d'animals. Major | | resistint a la son, tenien cura de vigilar els ramats d'ovelles que s' | ajaçaven | a llur voltant, va aparèixer en el Cel la sorprenent aurèola d'una llum | | at). Racó, arraconar; recer, arrecerar; llit, allitar-se; jaç, | ajaçar | -se; jóc, ajocar-se; carrer, acarrerar-se; fons, afonar; terra | | obrí els ulls amb pausa. Les cadires s'assegueren cansades i el divan s' | ajaçà | aplanat. Només la pell d'ós blanc continuà immòbil, absent, sense cap alè | | els núvols, els ocells que volaven; i si tenien un instant de lleure, | ajaçar | -se a l'herba, allargar un braç, collir un brot de tomaní i posar-se'l |
|
