Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ajaçar V 190 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ajaçar Freqüència total:  190 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

llibre que tracti de la matèria, però ho ajorno, perquè estic massa ben ajaçat. Llisquen, dintre els ulls, que se m'acluquen, imatges dels antics
nafres i danys en les batalles, no pas jove però amb la salut vigorosa, d'ajaçar-me tranquil sota la benigna llum de l'hivern i de dictar, durant el guany
més bé, ara. —Et netejaré la faldilla... —Treu-me-la. Torna a ajaçar-se perquè la pugui fer lliscar sota les anques i després es recull la
el camí, ja decantat amic de l'última injustícia, i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, damunt la bona terra. Noves
naus es perden en mars d'incerts perills, i l'estrany temps s'ajaça com un vell gos cansat, després de ben tornar-te als peus del
li diguis gràcies si et grapeja la teva. Fuig, que s'ajaci en el seu rebuig, i el vici que voldria fàcil, que se
els estova els ossos i s'encomana a tots els detalls que els volten; s'ajassa pels mobles i pel pentinat de les cuineres; hom l'endevina en les copes
als peus de la seva Gràcia. Era el quinze d'agost. Els homes ens havíem ajaçat al pati per dormir; les dones, dintre. Llavors jo, mentre dormia, gran
ja no tinguin ànima!" Estava fatigat, no havia dormit bé, em vaig ajaçar a l'herba. Les violes boscanes, la ginesta, el romaní, la sàlvia,
de la pluja, a contemplar a través dels vidres el fum temorenc que s'ajaçava en les teulades. Plovia sempre igual. Plovia a preu fet. L'aigua anava
fuig com un gos llebrer." Dia per dia esperaria que el sol no s'ajacés pel muntanyam de Cadí i vingués a fer nit per damunt de les altes
fossin conservades, perquè diuen les coses com són. La vacada ve de s'ajaçar. La vacada calmeja en la castedat de l'aire; entre les penyes blanquegen
avui uns pacífics canons beilicals, bons només per a les salves, s'hi ajacen al sol com uns llangardaixos. Tot el Castell és una cisterna, els fossos
dones anaven a remendar-hi les xarxes, i els homes a fumar-hi cigarrets, ajaçats pel solei i escatint balderament entre ells o fent mandrosa companyia an
alguna punxa. ¡De bo de bo que ells són els meus germans! Bagheera s'ajaçà tan llarga com era i digué amb els ulls mig aclucats: —Germanet: toca'm
que l'he d'esperar fins que hagi fet la dormida! Veiam: ¿on dius que s'ha ajaçat? Només que fóssim deu dels nostres, l'arrossegaríem, bo i estirat, fins
estengué la pell i la subjectà amb quatre trossos de bambú. Akela s'hi ajaçà i llançà el vell crit al Consell: —Mireu bé, llops: mireu bé! —Talment com
per als éssers humans. Mowgli amoixà alguns minuts més la pantera, que s'ajaçà com un gat a la vora del foc, amb les potes posades sota el pit i els
perquè es posà a flairar l'aire matinal amb un ronc pregon i cavernós, s'ajaçà d'esquena i amb les potes del davant es posà a colpejar la petita fulla
escolta'm, Bagheera, ¿vols dir que està gaire bé que la pantera negra s'ajaci així d'esquena i vagi dant arpades a l'aire, com si fos un gat mesquer?
—repetí Bagheera. —He fet mal fet? No sabia que l'Home-cadell ja no s'ajacés per terra. ¿Què vola, doncs? Mowgli s'assegué amb els colzes damunt els
Tinc l'estómac feixuc. Deixa'm posar el cap sobre teu. La pantera s'ajaçà de bell nou fent un sospir perquè oïa Ferao assajant-se i repetint la
es pensava i en malíssima posició per tirar. Els cocodrils acostumen d'ajaçar-se a les puntes de les platges, que són llunyanes de l'escarpat del riu,
penjant, retinguda per la pell. Abans que tornés a tirar-li ell mateix s'ajaçà i abandonà la partida. Fou en aquesta ocasió que vaig pendre les
girada la gropa. Issacar —ase ossut: de cort en cort ell va ajaçant-se. Veu com és dolç el repòs, la terra com és
Entrà Paulina amb palmatòries. XVII La pesta El rodamón s'havia ajaçat, aquella nit, en el coixí sec de les herbes d'un marge. Allí la son l'anà
, i la seva lamentació contra el món, i l'amagar-se en els recons, i l'ajaçar-se en la seva pena, per tal com es sent enfastijada de si mateixa i
es portava la mitja o el cove de roba a repassar, a l'ombra seva venien a ajaçar-s'hi els gossos i a escarbotar les gallines, i a les seves branques altes
"Tu gastaves més tranquil·litat. Te n'anaves al pati de davant i t'ajaçaves sota el balcó de la cambra de les noies. I tu i elles dorm que dormiràs
que t'escric em penso que serà la darrera. Quan em senti morir, aniré a ajaçar-me sota aquell garrofer del cantó de ponent que hi ha a la vinya del Po.
les escopetes que estan rovellades."" Passada la primera impressió ens ajaçàrem a la palla un parell d'hores, fins que a la primera claror l'avi masover
. El cel té una roentor de brasa viva i la mar, d'un color de nacre, s'ajaça als nostres peus mig tapada per un tel espès de calitja. De les tendrones
—Quant conills! —exclama un matalot. La son ens va vencent... Jo m'ajaço sota coberta i m'adormo com un liró, al redós de la minsa carcanada del
clos olorós dels seus murs empolainats de flors i de bardisses. La vida s'ajaça en elles com en un llit de roses i tots els platxeris més fins i
i les atlotes s'empaiten i neden amb joiós rebullici i la gent madura s'ajaça a l'herbei i roman endormiscada panxa enlaire. Gent feliç! Ells passaran
i torturades semblen esbocinats a cops d'aixa i de destral, la llum s'ajaça damunt el paisatge amb un estrany volvoreig d'angúnia i les perspectives
sota el nas, burleta. —Vés, vés! No tornis massa carregat. Decebuts, ens ajacem bo i rumiant si rosegarem o no les provisions de reserva. Però això és
podem salvar-los; reposen en pau. Qui sap què ens espera! Per això volem ajaçar-nos i clapar o afartar-nos fins que l'estómac ja no pugui més i beure
quants tombs per la casa, amb el cap penjant, arrambat a les parets, i s'ajaçava per exemple al pas de la porta. Des d'allí es mirava el món de fora amb
ullada al canó de canya, que el miserable havia llançat per terra abans d'ajaçar-se. Per què recollir-lo, si ja no havia de servir de res? El cert
un tros de galeta amb carn salada i de beure un bon raig de vi, En Lau va ajaçar-se per dormir en un recó de la bodega. Dormir! És que hi havia algú que
omplir la cara de cops de puny. N'hi havia prou perquè el "poiutxe" s'ajacés com un cos inert. —Som-hi! —va cridar En Lau saltant sobre el seu cavall
després d'un petit tomb d'inspecció, s'embolicaren en llurs pells i varen ajaçar-se per descansar. Van convenir de no dormir tots dos alhora, sinó
—I si en queda algun després d'aquest trot? O bé si torna quan ens haurem ajaçat? —És ben possible —va fer Lau,— però si no els inquietem no ens faran res
el meu vuit cavalls fins aquell indret solitari. I també fou ella que s'ajaçà damunt la sorra. S'havia tret la jaqueta i aleshores aparegué una brusa
la més deliciosa de totes les mares, després de faixar-lo curosament, l'ajaçà en un tou de palla que hi havia en una basta menjadora d'animals. Major
resistint a la son, tenien cura de vigilar els ramats d'ovelles que s'ajaçaven a llur voltant, va aparèixer en el Cel la sorprenent aurèola d'una llum
sufix at). Racó, arraconar; recer, arrecerar; llit, allitar-se; jaç, ajaçar-se; jóc, ajocar-se; carrer, acarrerar-se; fons, afonar; terra
obrí els ulls amb pausa. Les cadires s'assegueren cansades i el divan s'ajaçà aplanat. Només la pell d'ós blanc continuà immòbil, absent, sense cap alè
els núvols, els ocells que volaven; i si tenien un instant de lleure, ajaçar-se a l'herba, allargar un braç, collir un brot de tomaní i posar-se'l

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »