×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ajeure |
Freqüència total: 1156 |
CTILC1 |
i conquilles, fins a acabar les ganes d'arreplegar-ne més. Serà savi d' | ajeure | 'ns de seguida al fons de la barca, i mirarem d'agafar el son, un son breu. | ets, Mila! M'estaria tota la vida així, al teu davant, mirant-te! M' | ajauria | aquí, al teu costat —li hauria pogut afegir—, com un viatger fatigat a | evident i els veïns vigilen, s'inquieten fins que, vençut, el malalt s' | ajeu | al llit, llavors ja es pot avisar la brigada. La brigada tampoc no té | sal. La curarem... Jordi anà a la masia i tornà amb la sal i el vinagre; | ajagueren | la Canela al sol i el pare la curà, mentre Jordi la subjectava. La Canela | de l'horta, i arrencava unes branques seques del magraner. Canela s'havia | ajagut | més enllà; tenia el cap aixecat i no el perdia de vista; el mirava amb | repenjada en un arbre; s'enfonsà de nou en el treball. Canela s'havia | ajagut | , com abans; tenia sempre el cap aixecat i els ulls fits en ell. Ell tornà | tota tranquil·litat, devorava el que havia collit i satisfeta la fam, s' | ajeia | a fer la migdiada. Llavors Miquel de la Rutlla se sentia com un rei. Per | a la casa de la mestressa i, amb les fotografies i les cartes de Timi, s' | ajagueren | a terra i començaren un plor ritmat. Tota la família estava contaminada | "arrencàvem pa de les pedres". En altres circumstàncies, però, ens hem | ajagut | una mica, com si reprenguéssim alè o ens deixéssim arrossegar per un | anirà la cosa? Abel. Jo portaria el jaç aquí i Nara i jo ens hi | ajauríem | ... Adam. Calla, indecent! Nara. No, no! Que el pare i | i és la que compta. La revolta? No. Així en deia aleshores. | Ajagut | dins d'un avellaner, al cor d'una rosa de fulles | d'ésser robats. No sabíem sinó que els botiguers se'ns | ajeien | amb ulls tots aigualits, com de dona vençuda pel seu | Mans que es descaragolen damunt l'herba com la fulla que | ajeu | el seu rovell. Les mans que ens feien mal. Ara les eines | la pregada, difícil, potser impossible pluja, s' | ajaurà | damunt ossos de terra, sols en l'odi dels nopals. Oh, | de llum que es rebolcava lenta pel sorral on s' | ajeu | Salou (que és tan diferent d'aquest clos Cadaqués: | no tenim burgesos (ni tramuntanencs ni maresos), ens | ajaurem | tots on ens plau, la de la rosa i la del gall i jo i | de mimoses floflorint dins l'arbreda afogassada. I t'hi | ajaus | , com en un llit, afinant el blau de l'aire els teus | el xicot enraonava, el Baró de Falset era com aquells filàntrops que s' | ajeuen | en un llit d'operacions i es presten a servir per a la transfusió de la | l'estirava cap a ella, li passava el braç per la cintura i la feia | ajeure | en el seu llit. Maria Lluïsa necessitava una companyia, una pell tèbia al | seva cambra, vacil·lant, enterbolida per un dolor desconegut fins avui. S' | ajeu | al llit i sanglota horroritzada, furiosa contra el secret que Laura li ha | va de vora d'ell corrents, cap al camí de carro; fuig mentre que Pere s' | ajeu | sobre l'herbei, sanglotant, oblidat d'ell mateix, vençut, acovardit per | al dormitori; no gosaria pas; se'n va a la cambra de vora el menjador i s' | ajeu | a l'antic sofà de boga. Potser dormirà un parell d'hores!... No pot; ha | palpitant, somiat; l'estrenyen en l'abraçada màxima, se n'apoderen, l' | ajeuen | en el divan. —Laura meva! estimada. Ja ho sabia; m'havia fet el jurament | recobriren la terra i la vegetació. Només desaparegueren quan es tornà a | ajeure | . Ara, tal com explica Warner, els murngin associen conscientment el | aguller de fil entre las dents, passejá emperesida la vista per la sala, | ajayent | lo cap d' un cantó al altre com un aucell, á cada remor qu' allí arribava | Ah, sí, sí; es lo que jo volía sentir de tos llabis; —exclamá en Lluís | ajayent | li 'l sedós capet en l' amorós niu que formava son bras esquerre, mitj | la dida ab lo nen, y apoderantse d' aquest l' omplí de petons y se l' | ajegué | al costat pera contemplarlo, pregant á la montanyesa qu' eixís una estona | l' aixecá en l'ayre com si 'l volgués fer ballar. Y aixís llevantse y | ajeyent | se, entregantse uns dias á l' alegría boja pera caure després en dolorosas | M'havia d'esclafar el cap desesperadament. Hauria estat inútil. No; m'he | ajagut | a terra sense fer res i que passi el que passi. Així, amb aquest | meu llit, el vaig allargar a terra i vaig llançar-li un coixí. Ell es va | ajeure | vestit, mentre jo em despullava. Altres vegades havia fet alçar la meva | i humil, immens i mesquí alhora, quan, ja avançada la matinada, em vaig | ajeure | en un recó de coberta retut per les emocions i la son. Tenia el cap | gaire. Portem quatre dies de fatiga a les espatlles. El meu amic s' | ajeu | a cada pas. La diarrea l'escola. Sovint em fa posar la mà damunt el cor. | com vaig arribar a odiar els burgesos tancats allí dins! Després, no. M' | ajeia | damunt els marbres frescos dels portals, reclinava el cap a les portes | meva desesperació). L'amic sua com un carretell. Cerca les ombres, s'hi | ajeu | . Jo m'impaciento. Ell es queixa. Li dic que no arribarem mai. No vol | el fred em ve de la gana. De l'àpat de Rognac que no he tastat res. M' | ajec | en un banc. Em disposo a dormir. Comencen a passar trens de càrrega. Els | d'homes. N'hi havia de tota mena. Formaven ròdols, grups, parelles. S' | ajeien | entorn de les soques dels arbres. N'hi havia que sempre estaven sols. Jo | un raïm aspre, vulgarot. Em rentava la roba als recs, sense sabó, i m' | ajeia | al sol, mig despullat, esperant que s'eixugués. Car d'aquella vida la | meves veritables facultats. A la tarda tornava a la plaça del Fòrum. M' | ajeia | entre els vagabunds. Sentia llurs converses, m'hi barrejava. Aprenia | homes de poques paraules que em tancaven la porta de llur interior. S' | ajeien | sota els arbres amb la voluptat fatigada de les prostitutes al bordell, | Vaig tornar sota el mateix arbre, però no vaig tenir el coratge d' | ajeure | 'm. De tant en tant ell em mirava i jo a ell. Jo estava satisfet de mi. | la feina, en la qual vaig arribar a ésser força hàbil; i després m' | ajeia | vora la sèquia, a l'ombra d'un tamariu o d'un àlber per llegir amb tota | intuït que seria la meva estada a l'estranger. De tant en tant ell s' | ajeia | per reposar, jo admirava el sol estès per la Camarga, que damunt la | "Ja hi som?" crido jo. "Un moment, només —suplica,— prova d' | ajeure | -t'hi... s'hi està més bé!..." L'herba és tendra, enfonsar-hi | una carta a la meva mare. Josep em vol fer companyia. Es treu la pipa i s' | ajeu | en una gronxadora de lona. Fuma lentament, de cara al sostre, tot | A Arles me'n beuré un litre d'una tirada. Jo l'escolto. Ara ens hem | ajagut | a l'herba. L'aire vibra, guspireja. Veig les coses com a través d'un | màgia. Allà a les vuit, en què l'aire ja es començava d'escalfar, ens vam | ajeure | al peu d'un marge i vam dormir com dos benaurats fins passat migdia. | hauria donat tota la meva pobra cultura per ésser personal com ell. Es va | ajeure | , es va estirar sota l'arbre, va estendre els braços en creu, i del seu | una manera d'expressar les seves impressions saltant i cantant. Quan s' | ajeia | a l'ombra d'un arbre, vora de l'aigua, cridava: "Això és la salut! | perquè solia exclamar: "¡Que m'agradaria tenir ara una dona bonica! | Ajeure | -la damunt de l'herba! ¡Molt més que al llit, creu, molt més que al | ceps eren enfilats en unes estaques de fusta. La boira grisa i blavenca s' | ajeia | al llarg de la vall, tenyia amb un tel de cendra les muntanyes del fons. |
|