Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i conquilles, fins a acabar les ganes d'arreplegar-ne més. Serà savi d'	ajeure	'ns de seguida al fons de la barca, i mirarem d'agafar el son, un son breu.
ets, Mila! M'estaria tota la vida així, al teu davant, mirant-te! M'	ajauria	aquí, al teu costat —li hauria pogut afegir—, com un viatger fatigat a
evident i els veïns vigilen, s'inquieten fins que, vençut, el malalt s'	ajeu	al llit, llavors ja es pot avisar la brigada. La brigada tampoc no té
sal. La curarem... Jordi anà a la masia i tornà amb la sal i el vinagre;	ajagueren	la Canela al sol i el pare la curà, mentre Jordi la subjectava. La Canela
de l'horta, i arrencava unes branques seques del magraner. Canela s'havia	ajagut	més enllà; tenia el cap aixecat i no el perdia de vista; el mirava amb
repenjada en un arbre; s'enfonsà de nou en el treball. Canela s'havia	ajagut	, com abans; tenia sempre el cap aixecat i els ulls fits en ell. Ell tornà
tota tranquil·litat, devorava el que havia collit i satisfeta la fam, s'	ajeia	a fer la migdiada. Llavors Miquel de la Rutlla se sentia com un rei. Per
a la casa de la mestressa i, amb les fotografies i les cartes de Timi, s'	ajagueren	a terra i començaren un plor ritmat. Tota la família estava contaminada
"arrencàvem pa de les pedres". En altres circumstàncies, però, ens hem	ajagut	una mica, com si reprenguéssim alè o ens deixéssim arrossegar per un
anirà la cosa? Abel. Jo portaria el jaç aquí i Nara i jo ens hi	ajauríem	... Adam. Calla, indecent! Nara. No, no! Que el pare i
i és la que compta. La revolta? No. Així en deia aleshores.	Ajagut	dins d'un avellaner, al cor d'una rosa de fulles
d'ésser robats. No sabíem sinó que els botiguers se'ns	ajeien	amb ulls tots aigualits, com de dona vençuda pel seu
Mans que es descaragolen damunt l'herba com la fulla que	ajeu	el seu rovell. Les mans que ens feien mal. Ara les eines
la pregada, difícil, potser impossible pluja, s'	ajaurà	damunt ossos de terra, sols en l'odi dels nopals. Oh,
de llum que es rebolcava lenta pel sorral on s'	ajeu	Salou (que és tan diferent d'aquest clos Cadaqués:
no tenim burgesos (ni tramuntanencs ni maresos), ens	ajaurem	tots on ens plau, la de la rosa i la del gall i jo i
de mimoses floflorint dins l'arbreda afogassada. I t'hi	ajaus	, com en un llit, afinant el blau de l'aire els teus
el xicot enraonava, el Baró de Falset era com aquells filàntrops que s'	ajeuen	en un llit d'operacions i es presten a servir per a la transfusió de la
l'estirava cap a ella, li passava el braç per la cintura i la feia	ajeure	en el seu llit. Maria Lluïsa necessitava una companyia, una pell tèbia al
seva cambra, vacil·lant, enterbolida per un dolor desconegut fins avui. S'	ajeu	al llit i sanglota horroritzada, furiosa contra el secret que Laura li ha
va de vora d'ell corrents, cap al camí de carro; fuig mentre que Pere s'	ajeu	sobre l'herbei, sanglotant, oblidat d'ell mateix, vençut, acovardit per
al dormitori; no gosaria pas; se'n va a la cambra de vora el menjador i s'	ajeu	a l'antic sofà de boga. Potser dormirà un parell d'hores!... No pot; ha
palpitant, somiat; l'estrenyen en l'abraçada màxima, se n'apoderen, l'	ajeuen	en el divan. —Laura meva! estimada. Ja ho sabia; m'havia fet el jurament
recobriren la terra i la vegetació. Només desaparegueren quan es tornà a	ajeure	. Ara, tal com explica Warner, els murngin associen conscientment el
aguller de fil entre las dents, passejá emperesida la vista per la sala,	ajayent	lo cap d' un cantó al altre com un aucell, á cada remor qu' allí arribava
Ah, sí, sí; es lo que jo volía sentir de tos llabis; —exclamá en Lluís	ajayent	li 'l sedós capet en l' amorós niu que formava son bras esquerre, mitj
la dida ab lo nen, y apoderantse d' aquest l' omplí de petons y se l'	ajegué	al costat pera contemplarlo, pregant á la montanyesa qu' eixís una estona
l' aixecá en l'ayre com si 'l volgués fer ballar. Y aixís llevantse y	ajeyent	se, entregantse uns dias á l' alegría boja pera caure després en dolorosas
M'havia d'esclafar el cap desesperadament. Hauria estat inútil. No; m'he	ajagut	a terra sense fer res i que passi el que passi. Així, amb aquest
meu llit, el vaig allargar a terra i vaig llançar-li un coixí. Ell es va	ajeure	vestit, mentre jo em despullava. Altres vegades havia fet alçar la meva
i humil, immens i mesquí alhora, quan, ja avançada la matinada, em vaig	ajeure	en un recó de coberta retut per les emocions i la son. Tenia el cap
gaire. Portem quatre dies de fatiga a les espatlles. El meu amic s'	ajeu	a cada pas. La diarrea l'escola. Sovint em fa posar la mà damunt el cor.
com vaig arribar a odiar els burgesos tancats allí dins! Després, no. M'	ajeia	damunt els marbres frescos dels portals, reclinava el cap a les portes
meva desesperació). L'amic sua com un carretell. Cerca les ombres, s'hi	ajeu	. Jo m'impaciento. Ell es queixa. Li dic que no arribarem mai. No vol
el fred em ve de la gana. De l'àpat de Rognac que no he tastat res. M'	ajec	en un banc. Em disposo a dormir. Comencen a passar trens de càrrega. Els
d'homes. N'hi havia de tota mena. Formaven ròdols, grups, parelles. S'	ajeien	entorn de les soques dels arbres. N'hi havia que sempre estaven sols. Jo
un raïm aspre, vulgarot. Em rentava la roba als recs, sense sabó, i m'	ajeia	al sol, mig despullat, esperant que s'eixugués. Car d'aquella vida la
meves veritables facultats. A la tarda tornava a la plaça del Fòrum. M'	ajeia	entre els vagabunds. Sentia llurs converses, m'hi barrejava. Aprenia
homes de poques paraules que em tancaven la porta de llur interior. S'	ajeien	sota els arbres amb la voluptat fatigada de les prostitutes al bordell,
Vaig tornar sota el mateix arbre, però no vaig tenir el coratge d'	ajeure	'm. De tant en tant ell em mirava i jo a ell. Jo estava satisfet de mi.
la feina, en la qual vaig arribar a ésser força hàbil; i després m'	ajeia	vora la sèquia, a l'ombra d'un tamariu o d'un àlber per llegir amb tota
intuït que seria la meva estada a l'estranger. De tant en tant ell s'	ajeia	per reposar, jo admirava el sol estès per la Camarga, que damunt la
"Ja hi som?" crido jo. "Un moment, només —suplica,— prova d'	ajeure	-t'hi... s'hi està més bé!..." L'herba és tendra, enfonsar-hi
una carta a la meva mare. Josep em vol fer companyia. Es treu la pipa i s'	ajeu	en una gronxadora de lona. Fuma lentament, de cara al sostre, tot
A Arles me'n beuré un litre d'una tirada. Jo l'escolto. Ara ens hem	ajagut	a l'herba. L'aire vibra, guspireja. Veig les coses com a través d'un
màgia. Allà a les vuit, en què l'aire ja es començava d'escalfar, ens vam	ajeure	al peu d'un marge i vam dormir com dos benaurats fins passat migdia.
hauria donat tota la meva pobra cultura per ésser personal com ell. Es va	ajeure	, es va estirar sota l'arbre, va estendre els braços en creu, i del seu
una manera d'expressar les seves impressions saltant i cantant. Quan s'	ajeia	a l'ombra d'un arbre, vora de l'aigua, cridava: "Això és la salut!
perquè solia exclamar: "¡Que m'agradaria tenir ara una dona bonica!	Ajeure	-la damunt de l'herba! ¡Molt més que al llit, creu, molt més que al
ceps eren enfilats en unes estaques de fusta. La boira grisa i blavenca s'	ajeia	al llarg de la vall, tenyia amb un tel de cendra les muntanyes del fons.

Pàgina 1 (de 24)

50 següents