Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

alçant-me a la recerca d'un llibre que tracti de la matèria, però ho	ajorno	, perquè estic massa ben ajaçat. Llisquen, dintre els ulls, que se
amenaçava tempestat. El temps podia servir-li d'excusa; la qüestió era	ajornar	aquell instant; tal vegada es veurien; potser ell es decidiria a anar...
televisió. I fins em sembla entendre que una de les execucions va ésser	ajornada	unes hores per permetre que la instal·lació de la presa de vistes fos
El cas és que en Romeva m'havia avisat que l'operaven, i jo havia	ajornat	la visita, en part perquè sé que és inútil, com a companyia, anar-hi el
meus oncles tenien una botigueta de queviures. Molt enfeinats aquell dia,	ajornaren	per a l'endemà la meva primera visita a la ciutat. A la tarda vaig
jo me l'emportava a dormir a casa. La mare m'ho tolerava tot, mentre jo	ajornés	la meva partença. Dintre el seu cor nodria l'esperança que acabaria per
La que esperem és aquesta, la veritablement ideal, la que ens fa	ajornar	per anys i anys, potser per tota la vida, la realització del nostre somni
d'ells i a enervar-me de tant d'esperar, i després d'haver-los acusats d'	ajornar	la data de la meva partença per explotar-me més, van fixar-me com a data
el poble em vol veure, no el defraudaré. Quant a tu, Filebe, et prego que	ajornis	la teva marxa i que assisteixis a la festa. Potser tindràs ocasió de
és artificial. La fabriquen els interessats perquè resulta més còmode	ajornar	el problema, que no pas envestir-lo cara a cara. ¿Quines són les
escassa. Ara que això no és resoldre el problema; és diferir-lo,	ajornar	-lo. Abandonem l'or? Per tal com això es podria mal entendre, cal que fem
car l'hi reté la teva veu, i encara durant molt temps hi	ajornarà	el crepuscle, desitjós d'escoltar-te quan relatis el
el desfici de tastar aquelles pomes decideixo no	ajornar	-ho més temps, car m'hi empenyen fam i set, conselleres
Serpent m'enganyà, i jo vaig menjar-ne." Quan el Senyor ho sentí, sense	ajornar	-ho, de l'acusat Serpent féu el judici, bé que
de la remissió del nostre càstig, perquè la mort se'ns	ajornà	uns quants dies: fins quan i com viurem ¿qui pot saber-ho?
dels treballadors es comprometeren a cremar en salves tota la pólvora i a	ajornar	les reivindicacions que quedaven pendents fins passats els moros i
benestants, la decisió disminuïa en peremptorietat, però no per això s'	ajornava	en excés. Les premisses han canviat. No és fàcil de resumir en unes
O en singular: per a realitzar-la. Marcuse ens reprotxa que estiguem	ajornant	-la. Aldous Huxley, en Un món feliç, tractà —ja fa temps
no aconseguiria altra cosa, acceptant la justícia com una propina, que	ajornar	a canvi del propi vilipendi, la seva tràgica fi. Ara un principi de
sigui més forta l'embranzida i més potent el cop de llança. Res no pot	ajornar	l'alta i generosa empresa que el seu gran cor ha concebut i començat. Res
menja, dorm i fa la digestió, renya el seu criat, rep els seus obrers i	ajorna	els seus acreedors; regenta, domina en una sala, i hi rep la cort i els
i Fontanals —i aquest és un treball que ja no em sembla que puguem encara	ajornar	-lo. /15 novembre 1916.\ Jordi de Sant Jordi Natural del regne de
que és la possibilitat per al personatge d'esquivar la mort o d'	ajornar	-ne l'hora i, en conseqüència, la possibilitat de no ésser solament
si us plau: no tinc res més. Però ell digué que tant se valia: de tot cor	ajornava	el cobrar aquella bagatel·la, per a millor avinentesa. Vaig dir que podia
l'imperialisme alemany, rebutjaven el dret dels pobles a la separació,	ajornaven	la solució del problema de les llibertats nacionals fins a la reunió de
aquell retorn i cada volta que una lletra vinguda de molt lluny l'	ajornava	, el cor se li estrenyia com si se li fes més petit. En aquells vuit anys,
en un altre lloc. Pel cap alt, comprendria l'hàbit d'alguns marits que	ajornen	de llegir el diari fins que resten tots sols amb la muller —hi ha en
de provocar el tumulte i enfarfegament de carn que tal mort ocasiona,	ajornàrem	les caceres d'aquest animal. El Modury, descoratjat, va deixar-se guanyar
arrossegant per terra, i que la tingueu per morta i acabada, convé que	ajorneu	fins l'alba la seva recerca, que de dia i tot, és l'aventura més
del cansament de tot el dia. Alguns posaven el repòs al mig del dia i	ajornaven	per després del migdia les ocupacions més lleugeres. Els nostres pares
dels culpables i el motiu per què volies castigar-los; havent-t'ho tu	ajornat	sovint per a una altra vegada, ell insistia. Quan a desgrat seu estengué
Si Arnau no hagués pogut suposar cada dia que el perill de l'arqueig s'	ajornaria	encara, no hi hauria hagut llavors a la caixa sis centes pessetes menys
i que comença aixís: "Els que fan més mal a la Humanitat son els que	ajornen	les llurs obligacions. L'ajornar una obligació és la més gran traidoría
fan més mal a la Humanitat son els que ajornen les llurs obligacions. L'	ajornar	una obligació és la més gran traidoría que pot fer un vivent." I jo
quan deia, en unes orientacions parlant de la dòna, que "si les dònes no	ajornessin	tot allò que pensen tenen obligació de fer per a el llur millorament,
per altre cosa al menys per la edat, parlant sobre aquesta malura del	ajornar	els deures, me deia: "No es cregui, ja'ns interessen les qüestions que
o xacrós, la presència importuna del qual us amarga uns instants de joia?	Ajornà	indefinidament la seva tasca de seleccionador, i restà tranquil com si
a presentar la hisenda hipotecada i embargada a la família, li havien fet	ajornar	un acte indispensable, protocolari, ineludible per a qualsevulla hereu.
damunt de les espatlles del seu company. —Potser no; però entretant, anem	ajornant	l'hora de la mort, i de passada, ens hem divertit unes bones estones
resistència, la tenacitat d'en Bau en cercar la manera d'evitar o almenys	ajornar	l'hora fatídica havia acabat per fer-li concebre esperances de salvar-se.
que mentre hi ha vida hi ha esperança, i que més valia haver aconseguit	ajornar	la mort del cavaller que no pas haver hagut de presenciar la seva
covardia i inexplicable crueltat que aquestes reflexions la portessin a	ajornar	ni un sol moment la gestió a favor d'en Boi Delit. —Abans que tot, la
—¿Tan aviat? —exclamà el baró, condolgut. I tot seguit, li demanà: —	Ajorna	, sols sia fins demà, la teva partida. Em donaria tan de goig veure'm
el seu deure. El baró no sabia deixar d'insistir: —Si almenys volguessis	ajornar	la teva sortida per algun temps... Dintre de molt poques setmanes
suardós dins una tassa de cafè, heu procurat tenir l'estómac buit,	ajornant	, cap a les nou o les deu del vespre, el vostre àpat substancial perquè el
a posseir les virtuts de l'ase de Buridan. Si no se'n té tanta, hom	ajorna	el problema i passa per ull d'una manera més o menys brillant. I bé; jo
un parell d'hores i pujar a Campanet, però cada cop, sense saber per què,	ajornava	la seva visita per a un altre dia que tornés a passar pel seu davant o em
com evitaria que l'anfitrió fos un destorb per llurs plans. IV S'	ajornà	la sortida una i dues vegades, la primera per malaltia del barquer amb el
es digué que aquelles reflexions eren excuses que es feia a si mateix per	ajornar	la seva confessió fins un altre dia. Llavors s'aixecà i s'acostà a la
com que Arandó vivia de renda, els tractes foren fets aviat. Les noces s'	ajornaren	per a dins de tres mesos, o sia el temps just per a fer la roba, informar-

Pàgina 1 (de 13)

50 següents