DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ajudar V 19038 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ajudar Freqüència total:  19038 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

perquè la seva sordesa a la veu humana és total. Pesca i campa. I ara ajuda'm a llevar el peix de la barca, que veig que hem emplenat a seny les
li convenia de pactar amb Zeus. Endevinem que, més o menys de sotamà, l'ajudava. Acabats els espantosos aldarulls amb la victòria dels nous déus
duguessin a créixer de nou. Mnemosine Mnemosine era l'altra titana que va ajudar Zeus, durant l'espantosa guerra de les gegantines divinitats velles amb
perfectes de la deessa, fins a una altra topada amb el senglar, que l'ajudava així, comprensiu, a passar l'hivern i el mal temps, abrigat per la terra.
es va pas descoratjar. Nosaltres, els homes, tampoc no ens desanimarem i ajudarem Sísif en la seva cruel lluita, en el seu esforç. A veure si entre tots
en la dels negats o en la dels nàufrags que encara alenen. I ens ajuda a rosegar amb complaent lentitud les delicades menges, perquè la nostra
i des de les costes d'Acarnània i Etòlia, per on ja has navegat. Ens ajuda amb freqüència a emplenar les xarxes. Bòreas, al contrari, ve de les
va nedar —tal vegada ho maliciem nosaltres— durant tres dies i tres nits, ajudat per ones de tempesta, en direcció a una riba, al capdavall enemiga, on el
detalls inharmònics. No té avui els companys i els servents que l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu amic i mestre, l'ha deixat sol. Confia ja en
uns dits piadosos em tanquin els ulls per sempre, la meva lucidesa, que m'ajudarà a evocar, entretenint-me pels meus camins ja lliures, a mesura que les
desgràcia, posseïa una fe sincera, assistia a l'església amb fervor i ajudava els desgraciats tant com podia. Mila del Santo era sols obstinada en els
l'amo —un infant ros, esprimatxat, entremaliat, amb ulls de malícia—, i ajudava el seu pare en els treballs de la ferreria. Acabaven de treure un ferro
! O bé: —Et veig mala cara. Déu faci que no sigui res. Que Déu ens ajudi a tots! Mentrestant, Candaina s'allunyava tot rondinant. Ara el Sagristà
Anselm, i a tots els qui podien influir en ella en aquell sentit perquè l'ajudessin. Mila, assetjada per tots, aclaparada, acabà per dir-los que ho deixava
i a donar lliçons de solfeig i de violí. En aquesta activitat l'ajudava aleshores la noia, encara que, donada l'afició a la música que regnava a
es preguntà si, després d'allò que havia passat, tenia el dret d'anar a ajudar el seu pare, i li semblà que Déu li ho prohibia. Passat un moment arribà
el rostre radiant, corrent sense parar d'una banda a l'altra de la nau, ajudant en les feines, caient i tornant-se a aixecar entre els embats de la
(a aquests darrers acudia amb preferència), ho feia gairebé sempre per ajudar algun malaurat, que ho era tant que acudia a ell, i el que és bo és que a
defensa en cas d'atac d'un enemic; ningú tampoc com ell no hauria sabut ajudar cadascú en les desgràcies particulars, i la seva impassibilitat i la seva
perdona Déu, mon germà: la primera, ofendre l'humil de cor; la segona, no ajudar el desvalgut... —¿I no diu res Déu —saltava Candaina— del qui, vivint amb
seva mare va córrer a casa de Sileta a consolar-la i a mirar si la podia ajudar en alguna cosa. Potser en algun altre temps Tino Costa s'hauria llançat a
i ell, feble i apocat, tot ho arribà a suportar. Aleshores no l'ajudà ningú; però el dia que s'aixeca en un impuls d'indignació i oposa un gest
companyia, sentir un afecte vora seu, un cor en el qual expansionar-se. Ajudat per sa mare, Tino Costa disposà la petita taula: preparà les pastes i el
he causat sense voler; m'agenollaré davant d'ella; després la serviré, l'ajudaré en tot perquè ella pugui descansar." Jo aleshores cremava en un desig
remei. A part d'això, tia Càndia trobava també plaer a veure-la feliç, a ajudar-la i a ésser la confident dels seus secrets d'amagat de la mare. Mila li
poder-se tirar des de dalt sense perill. Després, per sortir, ho feien ajudant-se els uns als altres, fins a l'últim, que ho feia ajudat des de dalt.
ho feien ajudant-se els uns als altres, fins a l'últim, que ho feia ajudat des de dalt. Aquell dissabte, en fosquejar, quan els petits estaven més
Mila s'aixecà abans d'acabar i sortí al balcó. Tornà al cap de poc i ajudà sa mare en els quefers domèstics. Acabat això, s'assegué un moment i es
el seguien alguns passos darrera seu; dos altres s'havien deturat per ajudar Quim Bisa, el qual havia pegat de cap contra una pedra i balandrejava
de l'estança tremolant, com si fugís d'ell mateix i deixà que la mare l'ajudés a aixecar-se o la curés. Però tenia l'os dislocat al monyó i hagueren de
del Santo estava decidit. Allò li aniria bé. Seria una mena de càstig. L'ajudaria a oblidar, i mentrestant, s'apaivagarien les murmuracions. El padrí
tan bondadosa! Vaig dir-li que pels diners no passés pena, que fins podia ajudar-me en els quefers de la casa. "Mentrestant —vaig afegir animant-la—, qui
inútil. Esperaria veure si el malalt millorava, i en aquest cas miraria d'ajudar-lo en allò que pogués. Tino Costa anà passant per l'hospital cada dia,
. Ella sola té cura de rentar i de la neteja de la casa, en la qual cosa l'ajuda de tant en tant sa mare, ara dedicada gairebé exclusivament al servei —i
profunda per la seva jove mestressa i ho hauria donat tot per poder-la ajudar, però tampoc ella, pobra minyoneta, podia fer res si no mirar-la llanguir
allà es troba el seu amor; on està el seu amor està el seu cor. "Déu m'ajudarà —es diu Mila, mentalment, com si resés—. Avançaré amb precaució; em
camí per si surten en busca meva. Procuraré orientar-me bé, i si Déu m'ajuda, abans de la nit, potser ja una mica fosc, estaré a Argona. Demanaré
l'amaguin del seu pare i li donin ajut. I qui no es compadirà? "Déu m'ajudarà —es repeteix, cada vegada que dubta o que veu sorgir al davant d'ella una
vegada que dubta o que veu sorgir al davant d'ella una dificultat—. Déu m'ajudarà." Tal vegada el trobarà de seguida... Tal vegada... I amb aquesta
porti a Santa Maria. Mila se'n recordarà de la seva promesa. "Si Déu m'ajuda, Anselma... Si Déu em dóna sort..." Hauria volgut acomiadar-se d'ella,
sortiran en busca d'ella. Ells s'adreçaran sens dubte a Argona. "Déu m'ajudarà. Quan arribin allí jo seré lluny." La diligència surt a l'alba; quan
lluny." La diligència surt a l'alba; quan surt encara és fosc. "Déu m'ajudarà." I espera l'hora amb tremolor d'esperit, però ja sense vacil·lar, fixa
palpitava ara amb forts i espaiats batecs. Mila tornà a pensar: "Déu m'ajudarà". Aquest pensament semblà infondre-li nova decisió. Era ja a la terra
semblà infondre-li nova decisió. Era ja a la terra plana. "Déu m'ajudarà", es repetí encara. El camí s'obria al davant d'ella; arbres gegants li
. He d'anar-me'n. Déu sap que he d'anar-me'n. Ell m'ajudarà. La dona li oferí el braç, i Mila en un suprem esforç de voluntat es posà
a rodar per les seves galtes. La dona era de nou al seu costat. Va ajudar-la a aixecar-se i la dugué cap a la masia. Mila ara la seguia submisa,
submisa, recolzada al seu braç i sanglotava. La dugué fins al llit; l'ajudà a despullar-se; hagué àdhuc d'ajudar-la a pujar al llit, i a penes ajaguda
sanglotava. La dugué fins al llit; l'ajudà a despullar-se; hagué àdhuc d'ajudar-la a pujar al llit, i a penes ajaguda Mila va quedar-se adormida. El seu
dos mossos contractats per a la llaurada havien deixat llurs treballs i ajudaven a les perquisicions. Es regiraren tots els encontorns; tots els recons de
que hauria estat preferible per a ell seguir el consell d'aquella noia: ajudar-la en allò que pogués, però abstenir-se d'anar-hi si més no en aquells

  Pàgina 1 (de 381) 50 següents »