×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ajupir |
Freqüència total: 1179 |
CTILC1 |
amb una amenaça disfressada de somriure, el sacerdot. "Bé, bé", s' | ajupia | , poruc, el client. I sortia, disgustat i infeliç, a andarejar per la | dintre de les seves robes; després s'endinsa encara més en la balma, s' | ajup | en un recó. "Mila deurà ser casada... sí, ella deurà ser casada. Potser | verd clar, ran del qual hi ha la perera florida. Bo i llaurant, l'home s' | ajupia | sota les branques de neu. 14 abril. Al llit. Cap tèrbol, | infermeres ha aconseguit d'obrir-se pas cap al fons del quiròfan, on s' | ajup | i es redreça immediatament amb el líquid que el cardiòleg li acaba de | ginecòleg deu haver renunciat a discutir amb la infermera, s'ha tornat a | ajupir | davant la pacient i, per darrera del tendal, només es veu la seva mà i un | abaixats. —Ja sabeu que a les comunes dels subalterns només ens podem | ajupir | —rondina l'home, malhumorat. —S'explica. Els subalterns sou més joves. | hi ha un gran safareig. —Aquí —diu la dona— Ràpid! S'hi enfila i s' | ajup | a l'entrant que queda sota la llosa, des d'on veu les mans que disposen | que arranca amb una sacsejada violenta que gairebé l'obliga a | ajupir | -se contra el terra. —I els troben? —pregunta—. Vull dir els pares de | renglera d'homes uniformats que es dissimulen en la fosca—. M'ajudeu? S' | ajup | una mica, i subjectant-la per les cuixes, se la carrega a l'espatlla, va | pregunta: —No els agrada, oi? —Són ordres —aclareix l'home. L'orador s' | ajup | una mica, com si volgués gratar-se la cama o estirar-se el mitjó i, amb | —replica l'altre. La noia deixa la pala al capdamunt de la muntera, ell s' | ajup | a col·locar-hi el cabàs que no els ha servit de res i, un a cada vara, | corre cap a sota les escales, per on baixen dos oficials, parlant, s' | ajup | al racó entre les dues parets. —Les ordres han estat diferides fins al | . —La tinc jo —diu la mestressa, i s'encamina al bar, darrera el qual s' | ajup | per recollir una cartera d'on treu diverses targes que porta cap a la | —Es gira cap al telèfon que hi ha darrera la butaca i que ha sonat, s' | ajup | —. Secció tercera; digueu... —Escolta—. Sí, sí... Ara, és clar... | —i es moca sorollosament, la veu trencada pel disgust. Ell se li | ajup | al costat, li abaixa la faldilla una mica arregussada que deixava veure | però un moment després s'ha precipitat de nou contra la dona que s' | ajup | encara més, ara amb la boca oberta i la llengua penjant, el front i les | s'estreny, però l'home s'enfila per la riba en lloc de seguir-la, s' | ajupen | tots dos darrera unes bardisses que fan olor de fonoll i, en la | la berena i se saludaven amb crits. Feia fresca, i la nena de la Sila va | ajupir | -se dintre el carro enmig de les treballadores. El matí tenia una vaga | i baixà al riu; ho féu amb presses, com si hagués trobat la salvació. Va | ajupir | -se, agafat d'una mà a la branca d'un salze, i amb l'altra començà a | Reculà adolorit i emeté una feble queixa. Després tornà a caminar | ajupint | -se. Tenia pressa; pujava agafant-se a les branques, vacil·lant, però amb | el cor, o contra el ventre, i la manera d'esquivar els cops, la malícia a | ajupir | -se, fent una inflexió "completament humana", i la resistència física | massa estomacalment. Pacten amb els missioners de les dues religions, s' | ajupen | davant la marina de no importa quin pavelló i s'alien amb els europeus | de cabell blanc i de pell encara fresca, i d'una dolçor i d'aquell | ajupir | -se i torçar delicadament el coll propi dels magnats. Va vestida | L'excursió va ser angoixosa. Un vent sense remissions ens | ajupia | . I de tornada el vam tenir de cara. Dret damunt dels | sentir que vals molt més que aquests grapats de cànem amb faldilles que s' | ajupen | per res, que van geperudes de tants màstecs i de fer el ploricó sota les | Heu comès una niciesa imperdonable deixant sorpendre el vostre secret, | ajupint | -vos a la fatalitat, provocant la reconciliació. Aquesta no establirà pas | petita prepara navalla i tub. S'afaita; mes no s' | ajup | i el mirall el decapita. IX "/La maté porque era | van passar una bona estona mirant a totes bandes, abans de baixar. Van | ajupir | el cap i el van alçar unes quantes vegades, va semblar que anaven a | a la mà de la Julieta, va dir que volia l'Antoni. Aleshores em vaig | ajupir | davant del nen i li vaig explicar molt clar que no podia ser, que no | o tretze anys, perquè Leocàdia fou d'aquestes mares desgraciades, que | ajupint | -se amb una submissió animal a un treball insaciable de procreació, la | com ella mateixa, que feia anys que hi demanava caritat, i si Leocàdia s' | ajupia | fins al platet de l'almoina i hi deixava caure una peça de cinc cèntims, | xafardeig groller i autoritari d'una donya Claudina —al qual Dorotea s' | ajupia | i es cargolava amb una sàdica humiliació— al diàleg del jove de casa bona | i completament escèptic davant de la vida, amb el Directori es va | ajupir | com un gos. Alguna tarda anava a l'"Eqüestre" a jugar al bridge i quan | d'una força sexual terrible: el primer és el goig d'envilir-se, d' | ajupir | -se com un gos, i de provar la molèstia i el dolor físic per acostar-se a | trobaven manera de fer quatre quartos. Molts d'aquests senyors que ara s' | ajupen | i col·laboren davant de les coses que envileixen més el país, han votat | ser causa perquè iniciés una reconciliació, a la qual don Tomàs no volgué | ajupir | -se. Quan el senyor de Lloberola va veure en les revistes gràfiques el que | sal i de la gimnàstica sueca, que riuen amb una absoluta impunitat, que s' | ajupen | per estirar una corda, ensenyant, només que quatre segons, la | s'havia imposat a ella mateixa com la primera obligació, no li permetien | ajupir | -se. A casa seva el mot "deshonra" era l'únic mot aplicable en aquell | li deixà anar la idea del casament, Guillem va arrufar el nas. S'havia | ajupit | a moltes coses i havia perdut la vergonya: de fet era un | no podrà triar cap figura sublim, cap decoració de Venusberg; s' | ajupirà | potser a les peles de taronja del carrer més vil i al tuf d'amoníac d'una | decidí vendre's al preu que fos el poc que li restava de la seva finca i | ajupir | -se als peus de Maria Carreres. La tornada de Frederic al pis del carrer | conventual. Tot just és a la part de fora que dubta un segon; i s' | ajup | a mirar pel forat del pany. Veu Laura dreta al mig de la cambra, que ha | amb palmes, ceptres, escapularis i llibres de pedra picada, sembla que s' | ajupin | sota el pes de les túniques xopes d'humitat. El silenci i el bon repòs | senyor Terra Negra que, estona ha, mirava la forastera amb insistència, s' | ajup | cap a sota la taula. Laura s'esgarrifa com si hagués estat traïda per un | un nucli de convivència que la defensés de la soledat. Pere arriba; s' | ajup | vora Laura, vencedor, vençut. Li agafa les mans per primera vegada; ella | esperança, aleshores era quan creia haver aconseguit aquell ideal. I s' | ajupia | a triar les flors menys míseres que florien pels marges eixuts, per | Tomàs. Un cop de mà que hi venta l'home, el fa caure a terra. Teresa s' | ajup | molt lleugera a collir-lo, i se'l passa triomfalment al dit. Laura fa | Y al cap y á la fí, no coincidían abdós en lo pensament capital, en no | ajupir | se al matrimoni? —Oh, sí, en Matías pensa bé, aqueixa carta haig de tornar | "A darrera hora, va dir aquell home, ta mare, sempre negant, s'havia | ajupit | a l'estable, damunt els fems, amb la intenció de parir allí i colgar i | l'estimava més que la mare, el pare i els germans plegats. El regent s' | ajupia | davant d'aquest minyó. Sovint li demanava comptes, i el llevantí |
|