DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
al·lot M 834 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb al·lot Freqüència total:  834 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fet abans de casar-nos i que ara es complien amb precisió: "Aquest al·lot, no et convenia, t'ho diguérem quan hi eres a temps. A nosaltres mai
qualsevol dia als de casa, a l'hora de dinar, que tenc relacions amb un al·lot jove que potser també, com ells, m'estima. Però no en som capaç, ningú no
Era fill d'un arrendador meu. Jo no dic que arribassin a res, perquè s'al·lot era un poc bàmbol, però ella estava ben xiflada... I, en una paraula, jo
guapo, però molt. ¡Vaja uns cabells! Just es senyor que no en té cap... L'al·lot no se n'adonava. Per a ell, que tenia vint anys, Dona Obdúlia era una
cua negra de la qual penja una esquella. Les dones s'hi aproximen amb els al·lots als braços; els al·lots es posen les mans a la cara davant la proximitat
una esquella. Les dones s'hi aproximen amb els al·lots als braços; els al·lots es posen les mans a la cara davant la proximitat del monstre, i llavors
que galopen pel circuit de la vila. I a sobre els carros mecànics hi ha al·lotets i al·lotetes que mengen coca, beuen vi, i duen uns un gos, els altres un
i es gegantó". El tipus que causa més admiració, però, és el de l'al·lot caparrut, que tenia un gep a darrera i, com que es burlà de les bruixes,
i els esforços dels músics per fer-se sentir aniran de mal borràs. Al·lots i al·lotes comencen de tirar una pluja d'avellanes sobre els cavalls,
fera humana desfermada i eixordadora. —Divorci! Divorci! —crida un grup d'al·lots davant "sa capellana", tot pessigant-li la cavalcadura. Inquireixo si
setè fa caure l'anella i aquesta li rebota de cantell al front. —Aquest al·lot s'ha fet mal. A veure si s'ha badat el cap. El vuitè i darrer genet també
són coses massa pintoresques per a deixar de riure. Quan era al·lot reia veient que quan el meu pare em deia "el carrer dels paners" els
les al·lotes parlin de temes buits i sense transcendència, i perquè els al·lots aprenguin a parlar més tard el mallorquí, en els casos de gent més llesta
mà i es saluden. —Còm està, madona? —Molt bé, gracies? —I s'atlot? —Ja és micer. —I s'atlota? —És a missa.— I quan s'
sol venir en Marió, que és alt, i és callat, i és bon feiner; els dos atlots, semblants al pare en el callar i en la prudencia, i una renglera de
el de Tucumán: —Això són gotes de macanes! És que ja no som atlots, amigasso!— Parlen aixís, però parlen poc. El seu estament és
liberal, altres avantatges independents de la fortuna. De més a més l'al·lot tenia un talent natural extraordinari i havia après fàcilment tot quant
han llucat com fèiem la figuereta, s'ha destacat del poble una colla d'atlots i homes madurs, i entre tots, comandats pel Catxurro, han tornat a posar
formen els xuclamels, els llentiscles i les ridortes dels ribassos, els atlots i les atlotes s'empaiten i neden amb joiós rebullici i la gent madura
estudiant qui completava a París els seus estudis. Reserva inútil; l'atlot tant com d'agarrat i retret tenia de digne. Si per esperit de raça no
em vinguessin a veure i fer-me present la felicitat llur. De vegades l'atlot compareixia sol per esplaiar-se més a pler. —No ha tornat res? —li
d'estiu, la processó semblava una cuca esmorteïda. Davant anaven els al·lots i després els homes —/Déu vos salvi Maria\..., tots—, i llavors
satisfet, el rector Picassa, que assentia, tèrbol, amb el cap. Qualque al·lot, per davant, feia la traveta a un altre o el punyia. Si En Pere, escolà
anaven lentes, com a gates, sense saber ja què es pescaven. De sobte, un al·lot desertava de les filades d'avemaries, i prenia corrents, per entre les
dret amb els ulls astorats, a la porta de la cambra, i digué: —Els sents, al·lot? Tothom s'ha mort i ningú no torna per dir-nos què diable hi ha a l'altra
meus vint-i-quatre anys d'adolescència malalta— era simplement un al·lot sens esperit i sens veure futur. I ara, després de no haver tingut temps
d'oli de serp rera la porta perquè no entrin els mals esperits. Als al·lots polissons els fan estar quiets dient-los que vindrà la Madona Enganxa, i
animau-vos, que enguany les joies són bones". I ha assenyalat cap a dos al·lots que, rebentant de satisfacció, aguantaven dues canyes verdes, plenes de
glosador quarterons de tabac, capells, paquets d'avellanes... Un manat d'al·lots que eren damunt el ginjoler han armat tant de sarau, que la branca s'ha
Cambien, ar!\, i tots canviaven de braç. Jo, que amb un grapat més d'al·lots anava darrera, també duia el braç alçat. Al final deien
es va penjar la vella de can Turmasot, entràrem a veure-la un parell d'al·lots que jugàvem davant ca seva. Na Joana, la seva filla, va sortir cridant.
el llibre obert, badocant una dona rossa, magre, que cridava sempre dos al·lots que tenia i que es deien Miquel i Xelito. A l'hora de dinar i de sopar
gemegant, que tenia una dona de les seves mateixes talladures i cinc al·lots empunyetats. Tots els Solanos li pegaven de vi negre en porró com ocells
totes mastegant, amb una mica de bigoti. Totes, però, tenien un tio o un al·lotell al costat. Em vaig obrir pas. Anava de gairell, de gairell, per favor,
plena de metall i que ell ignora. Aleshores jo vaig apendre d'esser bon al·lot en uns /Cuentos Morales\. Molt poques coses record d'aquest
era l'hora exacta de la nostra lliberació. La porta se'ns obria, i els al·lots /Velut agmine facto, Qua data porta ruunt...\ ens abocàvem cap a
ruunt...\ ens abocàvem cap a la sortida, indòcils, irrefrenables. —Al·lots, on anau? —¿Vos pensau que ho sabem? A canar món. A engolir vent.
l'endemà, a tothom contaven que havien somiat trons. Doncs, jo i un altre al·lot determinàrem atacar l'òliba encastellada en la seva torre, on no havia
amb to de convençut: —Ja t'ho va dir la cadernera! XII. L'al·lot blau L'al·lot blau Un bell matí, pocs dies després del vaticini de
de convençut: —Ja t'ho va dir la cadernera! XII. L'al·lot blau L'al·lot blau Un bell matí, pocs dies després del vaticini de l'aucellet, que
LLuch i que jo estava admès per escolà d'aquella escolania. Ja era doncs, al·lot blau. Diuen que jo aleshores tenia una petita veu fresca, una mica
arreglar el petit trossell de pobra roba que era de reglament que cada al·lot blau hi portàs, un bell matí mon pare enganxà un cavallet gris que
que s'encarna en la madona. Totes les madones muntanyenques sentien pels al·lots blaus, que érem, per aquell temps, un pueril apostolat de dotze, un
sempre sentí devoció per Raymond Llull, edità diverses obres del filòsof atlot. Segons dades que es coneixen, sembla que mossèn Pere Posa va néixer a
la màniga i li vaig preguntar què rediable era tot aquell xivarri, i l'al·lot em contestà textualment aquestes paraules: "/És que ha fuit ets xot
i d'una mentalitat oposada a la del seu amo, perquè, segons afirmà l'al·lot, presidia el cercle de la Joventut conservadora. Jo, aleshores, no havia
un detall de lèxic: Pollença és l'única població balear on, en lloc de al·lot, diuen eu xic. Aquest mot, xic, encara que és conegut a
alguns, classificats per grups lògics: Persones de diferent edat: nin, al·lot, bergant, jai. La casa i les seves parts: treginada, volada,
cuques, cadells, etc.... Desgraciadament, apart dels que maten els al·lots amb carabines d'aire comprimit, molts moren cada any enverinats pels
Mereixen més respecte del que els hi tenen el caçador de garbellets o l'al·lot de la carabina d'aire comprimit. Una espècie molt interessant és el

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »