×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb al·lot |
Freqüència total: 1109 |
CTILC1 |
fet abans de casar-nos i que ara es complien amb precisió: "Aquest | al·lot | , no et convenia, t'ho diguérem quan hi eres a temps. A nosaltres mai | qualsevol dia als de casa, a l'hora de dinar, que tenc relacions amb un | al·lot | jove que potser també, com ells, m'estima. Però no en som capaç, ningú no | Era fill d'un arrendador meu. Jo no dic que arribassin a res, perquè s' | al·lot | era un poc bàmbol, però ella estava ben xiflada... I, en una paraula, jo | guapo, però molt. ¡Vaja uns cabells! Just es senyor que no en té cap... L' | al·lot | no se n'adonava. Per a ell, que tenia vint anys, Dona Obdúlia era una | cua negra de la qual penja una esquella. Les dones s'hi aproximen amb els | al·lots | als braços; els al·lots es posen les mans a la cara davant la proximitat | una esquella. Les dones s'hi aproximen amb els al·lots als braços; els | al·lots | es posen les mans a la cara davant la proximitat del monstre, i llavors | que galopen pel circuit de la vila. I a sobre els carros mecànics hi ha | al·lotets | i al·lotetes que mengen coca, beuen vi, i duen uns un gos, els altres un | i es gegantó". El tipus que causa més admiració, però, és el de l' | al·lot | caparrut, que tenia un gep a darrera i, com que es burlà de les bruixes, | i els esforços dels músics per fer-se sentir aniran de mal borràs. | Al·lots | i al·lotes comencen de tirar una pluja d'avellanes sobre els cavalls, | fera humana desfermada i eixordadora. —Divorci! Divorci! —crida un grup d' | al·lots | davant "sa capellana", tot pessigant-li la cavalcadura. Inquireixo si | setè fa caure l'anella i aquesta li rebota de cantell al front. —Aquest | al·lot | s'ha fet mal. A veure si s'ha badat el cap. El vuitè i darrer genet també | són coses massa pintoresques per a deixar de riure. Quan era | al·lot | reia veient que quan el meu pare em deia "el carrer dels paners" els | les al·lotes parlin de temes buits i sense transcendència, i perquè els | al·lots | aprenguin a parlar més tard el mallorquí, en els casos de gent més llesta | mà i es saluden. —Còm està, madona? —Molt bé, gracies? —I s' | atlot | ? —Ja és micer. —I s'atlota? —És a missa.— I quan s' | sol venir en Marió, que és alt, i és callat, i és bon feiner; els dos | atlots | , semblants al pare en el callar i en la prudencia, i una renglera de | el de Tucumán: —Això són gotes de macanes! És que ja no som | atlots | , amigasso!— Parlen aixís, però parlen poc. El seu estament és | liberal, altres avantatges independents de la fortuna. De més a més l' | al·lot | tenia un talent natural extraordinari i havia après fàcilment tot quant | han llucat com fèiem la figuereta, s'ha destacat del poble una colla d' | atlots | i homes madurs, i entre tots, comandats pel Catxurro, han tornat a posar | formen els xuclamels, els llentiscles i les ridortes dels ribassos, els | atlots | i les atlotes s'empaiten i neden amb joiós rebullici i la gent madura | estudiant qui completava a París els seus estudis. Reserva inútil; l' | atlot | tant com d'agarrat i retret tenia de digne. Si per esperit de raça no | em vinguessin a veure i fer-me present la felicitat llur. De vegades l' | atlot | compareixia sol per esplaiar-se més a pler. —No ha tornat res? —li | d'estiu, la processó semblava una cuca esmorteïda. Davant anaven els | al·lots | i després els homes —Déu vos salvi Maria..., tots—, i | satisfet, el rector Picassa, que assentia, tèrbol, amb el cap. Qualque | al·lot | , per davant, feia la traveta a un altre o el punyia. Si En Pere, escolà | anaven lentes, com a gates, sense saber ja què es pescaven. De sobte, un | al·lot | desertava de les filades d'avemaries, i prenia corrents, per entre les | dret amb els ulls astorats, a la porta de la cambra, i digué: —Els sents, | al·lot | ? Tothom s'ha mort i ningú no torna per dir-nos què diable hi ha a l'altra | meus vint-i-quatre anys d'adolescència malalta— era simplement un | al·lot | sens esperit i sens veure futur. I ara, després de no haver tingut temps | d'oli de serp rera la porta perquè no entrin els mals esperits. Als | al·lots | polissons els fan estar quiets dient-los que vindrà la Madona Enganxa, i | animau-vos, que enguany les joies són bones". I ha assenyalat cap a dos | al·lots | que, rebentant de satisfacció, aguantaven dues canyes verdes, plenes de | glosador quarterons de tabac, capells, paquets d'avellanes... Un manat d' | al·lots | que eren damunt el ginjoler han armat tant de sarau, que la branca s'ha | ar!, i tots canviaven de braç. Jo, que amb un grapat més d' | al·lots | anava darrera, també duia el braç alçat. Al final deien | es va penjar la vella de can Turmasot, entràrem a veure-la un parell d' | al·lots | que jugàvem davant ca seva. Na Joana, la seva filla, va sortir cridant. | el llibre obert, badocant una dona rossa, magre, que cridava sempre dos | al·lots | que tenia i que es deien Miquel i Xelito. A l'hora de dinar i de sopar | gemegant, que tenia una dona de les seves mateixes talladures i cinc | al·lots | empunyetats. Tots els Solanos li pegaven de vi negre en porró com ocells | totes mastegant, amb una mica de bigoti. Totes, però, tenien un tio o un | al·lotell | al costat. Em vaig obrir pas. Anava de gairell, de gairell, per favor, | plena de metall i que ell ignora. Aleshores jo vaig apendre d'esser bon | al·lot | en uns /Cuentos Morales\. Molt poques coses record d'aquest | era l'hora exacta de la nostra lliberació. La porta se'ns obria, i els | al·lots | /Velut agmine facto, Qua data porta ruunt...\ ens abocàvem cap a | ruunt...\ ens abocàvem cap a la sortida, indòcils, irrefrenables. — | Al·lots | , on anau? —¿Vos pensau que ho sabem? A canar món. A engolir vent. | l'endemà, a tothom contaven que havien somiat trons. Doncs, jo i un altre | al·lot | determinàrem atacar l'òliba encastellada en la seva torre, on no havia | amb to de convençut: —Ja t'ho va dir la cadernera! XII. L' | al·lot | blau L'al·lot blau Un bell matí, pocs dies després del vaticini de | de convençut: —Ja t'ho va dir la cadernera! XII. L'al·lot blau L' | al·lot | blau Un bell matí, pocs dies després del vaticini de l'aucellet, que | LLuch i que jo estava admès per escolà d'aquella escolania. Ja era doncs, | al·lot | blau. Diuen que jo aleshores tenia una petita veu fresca, una mica | arreglar el petit trossell de pobra roba que era de reglament que cada | al·lot | blau hi portàs, un bell matí mon pare enganxà un cavallet gris que | que s'encarna en la madona. Totes les madones muntanyenques sentien pels | al·lots | blaus, que érem, per aquell temps, un pueril apostolat de dotze, un | sempre sentí devoció per Raymond Llull, edità diverses obres del filòsof | atlot | . Segons dades que es coneixen, sembla que mossèn Pere Posa va néixer a | la màniga i li vaig preguntar què rediable era tot aquell xivarri, i l' | al·lot | em contestà textualment aquestes paraules: "És que ha fuit ets | i d'una mentalitat oposada a la del seu amo, perquè, segons afirmà l' | al·lot | , presidia el cercle de la Joventut conservadora. Jo, aleshores, no havia | un detall de lèxic: Pollença és l'única població balear on, en lloc de | al·lot | , diuen eu xic. Aquest mot, xic, encara que és conegut a tot | alguns, classificats per grups lògics: Persones de diferent edat: nin, | al·lot | , bergant, jai. La casa i les seves parts: treginada, | cuques, cadells, etc.... Desgraciadament, apart dels que maten els | al·lots | amb carabines d'aire comprimit, molts moren cada any enverinats pels | Mereixen més respecte del que els hi tenen el caçador de garbellets o l' | al·lot | de la carabina d'aire comprimit. Una espècie molt interessant és el |
|