Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
al·lucinar V 57 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb al·lucinar Freqüència total:  57 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

multitudinari—, potser els repugnen, però els sedueixen igualment: els al·lucinen i tot. Un panorama estentori i virolat s'obre davant dels seus sentits
Cada lectura era un triomf. Afigureu-vos com aquest miratge havia d'al·lucinar un excitat com jo. D'aquests èxits a la glòria, un salt! Aquella nit,
forta com aquesta! Recomano una confrontació per l'estil a tots els al·lucinats per les bombolles literàries. Aquells versos tan lloats pels meus
endavant, per la molta gent que s'agrumollava. Tots s'estaven muts, com al·lucinats per l'amplitud de la riuada. I la riuada corria amb una rapidesa que
Descartes dubta del testimoni dels sentits, perquè és innegable que poden al·lucinar-nos i sovint ens enganyen, i d'això dedueix que no tenim cap garantia que
tarda sensual, d'aquella llum discreta i d'aquell encens afrodisíac. S'al·lucinà. Al seu costat s'esllanguia voluptuosament una esfumadura de dona jove i
existeix, ultra les classes inferiors, aquesta multitud d'artesans que, al·lucinats igualment pels ideals revolucionaris, afavorien més o menys directament
potser més per virtut dels anys que per pròpies virtuts. Innegablement al·lucinat o empès, si més no, per un ideal platònic: la seva Dulcinea, Catalunya. I
insensat voler faisonar el destí de quatre homes i el seu! Quan més s'al·lucinava, més li semblava penetrar l'entranya de la realitat. Qui li hagués dit
Saumell—. És un al·lucinat, res més que un al·lucinat i acabarà al·lucinant-nos a tots si no fugim d'ell. —S'al·lucina qui vol —respongué Vilaret. —
que un al·lucinat i acabarà al·lucinant-nos a tots si no fugim d'ell. —S'al·lucina qui vol —respongué Vilaret. —O qui no pot fer menys d'al·lucinar-se
d'ell. —S'al·lucina qui vol —respongué Vilaret. —O qui no pot fer menys d'al·lucinar-se —confessà Saumell—. Jo comprenc que no el podré deixar més, per la
palpable gairebé. A veure: condescendir, equivocar-se, encegar-se, al·lucinar-se amb els defectes dels amics i àdhuc apreciar o admirar com a virtuts
en un altre lloc, © © ©. ¿No és veritat que aquesta descripció al·lucina una mica? Sembla que se'ns hagi enganyat, que això sigui dit d'ahir
al·legoria, al·leluia, al·licient, al·ligació, al·locució, al·lodial, al·lucinar, al·ludir, al·luvió, ampul·lós, apel·lar, aquarel·la, bacil·lar,
alguns d'aquests mots: al·legar, al·legoria, al·leluia, al·locució, al·lucinar, al·ludir, apel·lar, bel·ligerant, cal·ligrafia, cèl·lula,
amatentment i assenyadament amb la seva. A poc a poc aquesta espasa l'al·lucina. La sang almogàver bull en les seves venes i l'espasa de Jofre va perdent
cosa. 9) Gènere de poesia heroica. Vocal. Al revés, pais islàmic alucinat per la seva religiositat. 10) El fill d'un germà. Al revés,
á son festejador, ó á aquell ab qui tracta, sia qui sia? No hi ha, que alucinarse, los Sants diuhen, que lo conservarse innocent en mitg de eixos
primitiu que no sols calla maliciosament, sinó que per medi de un pacte alucina al enfiteota, peraque fassi unas milloras de que pensa despullarlo. Si en
més a fons l'animal. I de l'altra, a nivell imaginatiu creador, exigia al·lucinar-se, autodrogar-se per mitjà de ritmes, llums, flaires i melodies que
ectoplasmes. No importa què. Escenifiquem els enigmes, i ens deixem al·lucinar per l'espectacle. Hi ha vegades que els monstres s'independitzen dels
uns ulls verds lluents i un estel blanc, sorgit de no sabia on, el feia al·lucinar: —Fes la ronda com si no haguessis vist res i porta'ns a on són les
la foscor. I al cap de no res el cànem que hi havia esbarriat els feia al·lucinar en un somni de cotó tenyit de porpra. La presó va seguir essent un pou de
compondre figures del seu mal, va mirar cap al cóm i, al·lucinat pel record sempre som, hi va veure lluir, comptades i
un sigle de llums, com es lo nostre, los sabis filosops, que no s' deixan allucinar com la gent ruda de antigallas, diuhen, que son patrañas, y cosas
certs llímits, 's mostran ab apariencias de prohitat y sana doctrina pera al·lucinar á 'ls imprudents amadors de conciliació, y seduhir á las gents honradas
sa fe contra la opressió del Lliberalisme? Lo esperit de partit pot aquí al·lucinarnos y fer que, encara á pesar vostre, us inflami més lo desitj de afavorir
com un possés: "Assassins! Que l'esclafen! Assassins!" Sembla que, al·lucinat pel seu deliri, veia passar per damunt de la córpora esquelètica de
gaire a propòsit el vostre temperament... i és força estrany que vós us al·lucinéssiu, però... Màxi· Cregueu que per la meva part també vaig tenir
El que no sé, és d'on redimoni em vindria a mi aqueixa tendència a al·lucinar-me. Havíem sopat lleugerament, ni d'aprop ni de lluny havíem al·ludit, en
Però de la terrible pesta ningú no se'n farà escàpol! Vegeu Europa, al·lucinada per una mania irracional, com ressuscita dictadures, alça falòrnies
tía Cristina, que no sabía adorar sinó'l diner? Oh, ¡còm s'havía dexat alucinar als divuyt anys! ¡Per diner! ¡Tot pel diner! ¿Y per què?" —
sab fer pussa ni pòll. Los jovens vius, y fogosos Se alucinan animosos, Mes cuan tenen madurés Ja pensan ab
que no torni aquí may mès. Mal llamp l' amor qu' enssisa y alucina, que mata 'ls cors! mal llamp l' amor, mal
d'aquesta escena, mentre Marçal Prior dóna la sensació d'un home alucinat per quelcom misteriós.)] Agna Maria Què és el que has fet? I
en ton etzemple mil voltas he pensat: ¿quí sap si tu alucinas á tos volguts germans? ¿quí sab si una flor téva
diària, intensa, llarga, del pagès d'aquest poble, que el secà al·lucina, estrictament addicte a l'alcohol i al tabac. Que no véngui de
un alè de dolor que impulsa la rutina. Aquí quan bat el sol, i la claror al·lucina, amolla el mac qui creu. I qui no creu sospita. Les ales dels
fina Per defora, mòlt me gusta Mès lo extern no m' alucina. Que sia l' autor francés, Grech, llatí, rus, megicá,
vaig estar menjant pastissos de nata ensucrada fins que deixà de mirar-me al·lucinada pels vidres de l'aparador. Segur que em vaig engreixar un quilo. Un altre
Cada mà grata el buit, cada dent te rosega, cada ull s'al·lucina fonent-se lasciu. Delubí de volcans, lenta lava el
si fos un angelet amb les birres i els porros, i al matí encara estava al·lucinant com si estigués al cel, sense sorolls ni crits ni re de re, quina
i es reconeix a si mateix distint dels altres que al·lucinen amb la Loren. I el poeta voyeur que segueix Laures, sirenes,
a tot arreu. Ens remarquen que els nous estupefaents, a més d'al·lucinar tant o més que els altres, tenen efectes encara més destructors que els
de desembre del 1983 de la revista en espanyol de literatura «Quimera»: al·lucinaran. Si tot això que els acabo de dir evidencia a bastament fins a quin punt
de meló per als cocodrils (o sigui, sargantanes), les preses socials al·lucinen, amb nosaltres, que pugem sempre les safates (a la cel·la per rentar-les)
terciària on arrelaven el fonoll marí i les eufòrbies. Moltes vegades al·lucinaves imaginant que aquells horitzons dels estrats s'havien format en la
d'en Gaspar, el fill gran de don Josep Figaró, arribes a les barreres, al·lucines. Quan aquestes s'obren de bat de bat veus els plàtans del caminal tot ple
aquestes criaturades les hagués fet De Kooning als anys 30, quan Breton al·lucinava i a més dictava què calia i què era bo, haurien tingut una justificació

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »