DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
al·ludir V 1381 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb al·ludir Freqüència total:  1381 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la petita presó que era Santa Maria. La inquietud a què l'ancià volia al·ludir li era totalment desconeguda. Era possible, amb tot, que, en el fons, hi
nivell, i per a bé o per a mal, guanya la possibilitat nova a què al·ludíem: la possibilitat de ser amant, de jugar un paper actiu —feliç o
de l'ètica imperant, i quan diuen "progrés moral" només volen al·ludir a una intensificació de la moral tradicional. El terme "progrés", en un
Gent Quan diem "la gent", mai —o quasi mai—, en general, no volem al·ludir-nos a nosaltres mateixos. Jo dic "la gent" i designo els altres. I sí:
tropes. Allò era l'aplicació estricta de les teories d'un llibre rus, al·ludit feia pocs dies per algun diari: /La tècnica del contracop
els mateixos) entren dos tancs, de nit, subreptíciament. Aquest cartell al·ludeix a l'incident dels dotze carros d'assalt sostrets d'un taller controlat
guerra! Avui els diaris comenten l'escaiença, i /La Vanguardia\ al·ludeix amargament a la dura ofensiva contra Euskadi, admetent la hipòtesi:
i gest britànics, que es passà la joventut a l'Amèrica del Nord. Al·ludeix la "desgràcia" d'Aragó, i diu que buscar els culpables —si tal o tal
endormiscat i sento soroll de gent, veus vora la porta de la cambra. M'al·ludeixen (és l'avi): "Aquí dorm el meu gendre, en Marià Manent: tothom del poble
i llegeix: "Declarem sospitoses de clandestinitat les circumstàncies que al·ludeix el recurs presentat contra sentència dictada anteriorment a efectes del
dir és això: ara la veritat és l'ampolla i només d'ella es parla quan s'al·ludeix la veritat. L'orador dels conceptes lògics abandona el seu banc, es
—Atureu-vos; jo em quedo aquí. —No les trobareu —li contesta l'home, al·ludint les noies. —Ho provaré. Potser m'han esperat. Prop de la porteta que
frases soltes i mal lligades. Algú va cantar-li un dia la coneguda cançó, al·ludint a la seva vagància: /A mi me llaman el tonto, el tonto de mi lugar;
i repetia de tant en tant la cançó amb la seva veu rude, sempre que algú al·ludia a la seva condició. "Tu, el que ets, és un viu." La veritat era
de no afegir verí a la humiliació. Borra, per la seva banda, tampoc no al·ludí al fet i semblava haver-se'n oblidat. Jaume va deixar l'arma, i quan
En el ram de les velles hi ha les negríssimes puritanes, a les quals he al·ludit vagament. Aquestes senyores són d'una mandíbula feroç i d'un coll com el
entusiasme i amb una mena d'explosió col·laborativa a un espectacle que al·ludeix de la manera més crua a aquelles íntimes expansions que, en general, la
Les capitulars carolíngies definiren ja aquest nou concepte de la terra, al·ludint al fet que tot establiment humà, qualsevol colonització de l'erm,
L'aptitud per al treball. Així que es parla dels catalans, és axiomàtic al·ludir a llur aptitud per a la feina com a eix de l'arrencada vital del país. A
féu la simbiosi entre Monarquia hispànica i Estat castellà, a què ja hem al·ludit planes abans. Ningú a Catalunya no alçà la veu contra el pactisme, perquè
a Catalunya, beneficiant-se del mite revolucionari popular al qual ja hem al·ludit. La resposta foren els fets de 1909, àdhuc ens atreviríem a dir
mètodes d'educació i aculturació de masses. Molts dels aspectes a què hem al·ludit es resolen amb un sistema adequat d'ensenyament públic, perquè la
un poètic nom, Violeta de Parma, al parentiu de la qual procurava no al·ludir gaire la senyora, feia gala de parlar de la tia Obdúlia als mallorquins
s'ho prenia al peu de la lletra. Algun periòdic, en relatar les festes, al·ludia Dona Obdúlia com a darrera Montcada, que es trobava al llit seriosament
assenyalem que una de les formes de la vida catalana és la continuïtat, al·ludim, per tant, a una realitat que tots els pobles posseeixen més o menys
que així s'esdevé algunes vegades, la nostra provisòria classificació al·ludeix més aviat a dos altres tipus d'existència on el que importa és menys el
naturalment, en cadascuna de les obres i de les accions catalanes, i no al·ludeixo amb això exclusivament a les obres i a les accions de la gran història
i deixant de banda la seva gens senzilla significació filosòfica— al·ludeix a la possessió d'una tendència irreprimible al rebaixament i a la
sempre: la llum de la raó. Quan parlem de l'experiència d'una persona, al·ludim gairebé sempre a un conjunt de coneixements incerts, més pròxims a
sense contingut, la paraula sense una realitat palpable a la qual al·ludeixi. El desfici del llevantí per tot el que és formulari no és, naturalment,
si volem parlar amb propietat, un símbol o, millor encara, un ritu. No al·ludeixo sols al fet indubtable de que fos en els seus orígens un fenomen
a la mera curiositat, a l'infecund escepticisme. No cal dir que ací al·ludim no sols a la ironia clàssica, ironia reposada i humil, sinó també a
no era sinó una manera d'excloure de la fe les coses que en són indignes, al·ludíem ja a una forma permanent de la vida catalana de què sovint es parla, però
trobat el bon camí per a portar-la a terme. En parlar de la continuïtat, al·ludíem, en efecte, sense saber-ho, al que de primer antuvi semblava no tenir res
de cautxú, de vidre i de tela, junt amb els paquets de cotó, i tot plegat al·ludint d'una manera tan canalla i tan poc lírica les catàstrofes del sexe, feien
més sola, i m'esgarrifa sense saber per què. Però Beatriu, en sentir que al·ludeix la possibilitat d'unir-se al seu amor, a aquell seminarista obtús, roig
amb els diners dels altres no costa gaire —observa l'oncle Joanet, al·ludint l'anònima constituïda anys ha pel procurador Gifreda, modalitat
de caramboles contradictòria, un envejós de la bona fortuna de Tomàs al·ludí davant d'ell el comaratge recent. Cosprès, indignat, increpà el company;
i que ja hem citat (§ 17), el rei Pere el Cerimoniós hi és al·ludit com a vivent. Tot i ésser un franciscà, Eiximenis és un excel·lent
fayent m' agrada compláurel... —Ay, quín sargento! —exclamá la Madrona, aludint á una minyona, desgalitxada com un homenot, qu' estava rihent, jugant ab
més del poble? —La Maria —vaig respondre decidit, sense vergonya, al·ludint a la nostra veïna. Ell em va entendre a l'instant. —Ah, pillard! Va posar
i fes l'ull viu que no et surtin de trascantó... La seva insistència a al·ludir els gendarmes, encara que ho fes rient, no feia sinó augmentar el meu
de martiris y desgracias. Timb· ¿S' oposa al nostre amor? [(aludint á Roche)] Julia. No sols s' hi oposa, sinó que fins hi
el teu permís, i així avisada, i encara més pels mots a què al·ludies, tan plens de seny, a l'últim, que la prova quan
que allisava i eixamplava endavant de les barres. Entre els records a què al·ludia, el més preuat era el d'un viatge a Grècia. No es cansava de repetir que
obscurament, i que seran esmentades amb brevetat més endavant. Ací només al·ludiré a allò que pot ésser anomenat correlació de creixement. Qualsevol canvi
apareixi en èpoques tardanes de la vida, a l'element mascle. Com que he al·ludit al tema de la reversió, puc referir-me ací a l'afirmació feta sovint pels
taules mostrin una petita majoria pel costat dels gèneres més amplis. Al·ludiré només a dues causes d'obscuritat. Les plantes d'aigua dolça i les
Podem potser, segons aquestes opinions, comprendre alguns fets als quals al·ludirem altra vegada en el nostre capítol sobre la distribució geogràfica; per
discutit més enterament al nostre capítol de geologia; però ha d'ésser al·ludit ara perquè està relacionat íntimament amb la selecció natural. La

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »