×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb al·ludir |
Freqüència total: 1444 |
CTILC1 |
de la petita presó que era Santa Maria. La inquietud a què l'ancià volia | al·ludir | li era totalment desconeguda. Era possible, amb tot, que, en el fons, hi | nivell, i per a bé o per a mal, guanya la possibilitat nova a què | al·ludíem | : la possibilitat de ser amant, de jugar un paper actiu —feliç o | de l'ètica imperant, i quan diuen "progrés moral" només volen | al·ludir | a una intensificació de la moral tradicional. El terme "progrés", en un | Gent Quan diem "la gent", mai —o quasi mai—, en general, no volem | al·ludir | -nos a nosaltres mateixos. Jo dic "la gent" i designo els altres. I sí: | tropes. Allò era l'aplicació estricta de les teories d'un llibre rus, | al·ludit | feia pocs dies per algun diari: /La tècnica del contracop | els mateixos) entren dos tancs, de nit, subreptíciament. Aquest cartell | al·ludeix | a l'incident dels dotze carros d'assalt sostrets d'un taller controlat | guerra! Avui els diaris comenten l'escaiença, i /La Vanguardia\ | al·ludeix | amargament a la dura ofensiva contra Euskadi, admetent la hipòtesi: | i gest britànics, que es passà la joventut a l'Amèrica del Nord. | Al·ludeix | la "desgràcia" d'Aragó, i diu que buscar els culpables —si tal o tal | endormiscat i sento soroll de gent, veus vora la porta de la cambra. M' | al·ludeixen | (és l'avi): "Aquí dorm el meu gendre, en Marià Manent: tothom del poble | i llegeix: "Declarem sospitoses de clandestinitat les circumstàncies que | al·ludeix | el recurs presentat contra sentència dictada anteriorment a efectes del | dir és això: ara la veritat és l'ampolla i només d'ella es parla quan s' | al·ludeix | la veritat. L'orador dels conceptes lògics abandona el seu banc, es | —Atureu-vos; jo em quedo aquí. —No les trobareu —li contesta l'home, | al·ludint | les noies. —Ho provaré. Potser m'han esperat. Prop de la porteta que | frases soltes i mal lligades. Algú va cantar-li un dia la coneguda cançó, | al·ludint | a la seva vagància: /A mi me llaman el tonto, el tonto de mi lugar; | i repetia de tant en tant la cançó amb la seva veu rude, sempre que algú | al·ludia | a la seva condició. "Tu, el que ets, és un viu." La veritat era | de no afegir verí a la humiliació. Borra, per la seva banda, tampoc no | al·ludí | al fet i semblava haver-se'n oblidat. Jaume va deixar l'arma, i quan | En el ram de les velles hi ha les negríssimes puritanes, a les quals he | al·ludit | vagament. Aquestes senyores són d'una mandíbula feroç i d'un coll com el | entusiasme i amb una mena d'explosió col·laborativa a un espectacle que | al·ludeix | de la manera més crua a aquelles íntimes expansions que, en general, la | Les capitulars carolíngies definiren ja aquest nou concepte de la terra, | al·ludint | al fet que tot establiment humà, qualsevol colonització de l'erm, | L'aptitud per al treball. Així que es parla dels catalans, és axiomàtic | al·ludir | a llur aptitud per a la feina com a eix de l'arrencada vital del país. A | féu la simbiosi entre Monarquia hispànica i Estat castellà, a què ja hem | al·ludit | planes abans. Ningú a Catalunya no alçà la veu contra el pactisme, perquè | a Catalunya, beneficiant-se del mite revolucionari popular al qual ja hem | al·ludit | . La resposta foren els fets de 1909, àdhuc ens atreviríem a dir | mètodes d'educació i aculturació de masses. Molts dels aspectes a què hem | al·ludit | es resolen amb un sistema adequat d'ensenyament públic, perquè la | un poètic nom, Violeta de Parma, al parentiu de la qual procurava no | al·ludir | gaire la senyora, feia gala de parlar de la tia Obdúlia als mallorquins | s'ho prenia al peu de la lletra. Algun periòdic, en relatar les festes, | al·ludia | Dona Obdúlia com a darrera Montcada, que es trobava al llit seriosament | assenyalem que una de les formes de la vida catalana és la continuïtat, | al·ludim | , per tant, a una realitat que tots els pobles posseeixen més o menys | que així s'esdevé algunes vegades, la nostra provisòria classificació | al·ludeix | més aviat a dos altres tipus d'existència on el que importa és menys el | naturalment, en cadascuna de les obres i de les accions catalanes, i no | al·ludeixo | amb això exclusivament a les obres i a les accions de la gran història | i deixant de banda la seva gens senzilla significació filosòfica— | al·ludeix | a la possessió d'una tendència irreprimible al rebaixament i a la | sempre: la llum de la raó. Quan parlem de l'experiència d'una persona, | al·ludim | gairebé sempre a un conjunt de coneixements incerts, més pròxims a | sense contingut, la paraula sense una realitat palpable a la qual | al·ludeixi | . El desfici del llevantí per tot el que és formulari no és, naturalment, | si volem parlar amb propietat, un símbol o, millor encara, un ritu. No | al·ludeixo | sols al fet indubtable de que fos en els seus orígens un fenomen | a la mera curiositat, a l'infecund escepticisme. No cal dir que ací | al·ludim | no sols a la ironia clàssica, ironia reposada i humil, sinó també a | no era sinó una manera d'excloure de la fe les coses que en són indignes, | al·ludíem | ja a una forma permanent de la vida catalana de què sovint es parla, però | trobat el bon camí per a portar-la a terme. En parlar de la continuïtat, | al·ludíem | , en efecte, sense saber-ho, al que de primer antuvi semblava no tenir res | de cautxú, de vidre i de tela, junt amb els paquets de cotó, i tot plegat | al·ludint | d'una manera tan canalla i tan poc lírica les catàstrofes del sexe, feien | més sola, i m'esgarrifa sense saber per què. Però Beatriu, en sentir que | al·ludeix | la possibilitat d'unir-se al seu amor, a aquell seminarista obtús, roig | amb els diners dels altres no costa gaire —observa l'oncle Joanet, | al·ludint | l'anònima constituïda anys ha pel procurador Gifreda, modalitat | de caramboles contradictòria, un envejós de la bona fortuna de Tomàs | al·ludí | davant d'ell el comaratge recent. Cosprès, indignat, increpà el company; | i que ja hem citat (§ 17), el rei Pere el Cerimoniós hi és | al·ludit | com a vivent. Tot i ésser un franciscà, Eiximenis és un excel·lent | fayent m' agrada compláurel... —Ay, quín sargento! —exclamá la Madrona, | aludint | á una minyona, desgalitxada com un homenot, qu' estava rihent, jugant ab | més del poble? —La Maria —vaig respondre decidit, sense vergonya, | al·ludint | a la nostra veïna. Ell em va entendre a l'instant. —Ah, pillard! Va posar | i fes l'ull viu que no et surtin de trascantó... La seva insistència a | al·ludir | els gendarmes, encara que ho fes rient, no feia sinó augmentar el meu | de martiris y desgracias. Timb· ¿S' oposa al nostre amor? [( | aludint | á Roche)] Julia. No sols s' hi oposa, sinó que fins hi | el teu permís, i així avisada, i encara més pels mots a què | al·ludies | , tan plens de seny, a l'últim, que la prova quan | que allisava i eixamplava endavant de les barres. Entre els records a què | al·ludia | , el més preuat era el d'un viatge a Grècia. No es cansava de repetir que | obscurament, i que seran esmentades amb brevetat més endavant. Ací només | al·ludiré | a allò que pot ésser anomenat correlació de creixement. Qualsevol canvi | apareixi en èpoques tardanes de la vida, a l'element mascle. Com que he | al·ludit | al tema de la reversió, puc referir-me ací a l'afirmació feta sovint pels | taules mostrin una petita majoria pel costat dels gèneres més amplis. | Al·ludiré | només a dues causes d'obscuritat. Les plantes d'aigua dolça i les | Podem potser, segons aquestes opinions, comprendre alguns fets als quals | al·ludirem | altra vegada en el nostre capítol sobre la distribució geogràfica; per | discutit més enterament al nostre capítol de geologia; però ha d'ésser | al·ludit | ara perquè està relacionat íntimament amb la selecció natural. La |
|