DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
alçar V 12118 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb alçar Freqüència total:  12118 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i ens entretenim, sobretot quan hi ha tempesta, i el nostre pare, Forkys, alça muntanyes d'ones contra l'espant dels mariners. Nosaltres reposem damunt
brilla l'esclat de Sírius o en l'altra? Em fóra senzill d'esbrinar-ho alçant-me a la recerca d'un llibre que tracti de la matèria, però ho ajorno,
núvols esborra del tot els enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on jeus immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos
amb una llum meridiana. "El preu no importa, les despeses no compten. Alça't, segueix-me, apressa't. Viatjarem en un avió de model moderníssim, un
a les meves excel·lents col·laboradores. Ara les coneixerà." I s'alçava per acomiadar, pompós i vacu, el client, alleujat per aquelles paraules.
Hi hagué, àdhuc, qui per aquest motiu fou despertat al llit. Ací i allà s'alçaven comentaris d'aquell retorn en els quals es manifestava l'hostilitat
dolça, quasi sense expressió, i de tant en tant espolsava el cap alçant-lo al cel, intentant d'alliberar-se de la mà del jove pastor. Mila
que ton pare et pegarà... A dalt, cap al fons del carrer, a la plaça, s'alçava la resplendor d'una alta foguera. Crepitaven les flames, i un ample
Ella es posà a plorar i volgué llançar-se als seus peus. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era un rogall salvatge, un crit quasi inhumà que
. Fou aleshores, Mila, quan, de sobte, vaig veure't a tu, que t'havies alçat de la cadira —eres només una nena, però, com estaves ja per damunt de
exaltat per l'alegria, es posava a cantar amb ell, i acabava per alçar-se i posar-se a dansar. Quim Bisa es mostrava en aquests casos reservat:
sobre el meu braç dret... Vaig apartar-li el cap curosament; vaig alçar-me i em vaig vestir sense fer soroll, tot procurant no despertar-la. Amb
explicar el que havia succeït, per les obertures del carro començaren a alçar-se roges flamarades. S'escoltà un crit esfereïdor, es sentiren xiscles
no l'havia repetit una vegada més? Per què no havia fet que els infants s'alcessin de sobte i se n'anessin corrents cap a llurs cases, i les mares els
habitació; s'estigué encara una llarga estona asseient-se i tornant-se a alçar, sortint a la finestra i tornant; encengué i llençà algunes cigarretes.
seves pupil·les. Amb quina joia, amb quin ímpetu de sentiment s'hauria alçat ell aleshores i l'hauria estreta contra el seu cor! Amb quina alegria li
, acostant-se-li, l'agafà del braç. Se'ls veié gesticular en la fosca. Alçaven la veu en el soroll del temporal, en el qual les paraules es perdien;
sang del pare. Volgué aixecar-se, agafar una arma i sortir al carrer. S'alçà, però es dominà a l'instant. "Per a què?" —es digué—, i
si s'arranjarà tot encara! Déu ho faci! Mila aquell mateix dia no s'havia alçat. Tenia febre i es trobava enfonsada en una postració atroç. Estava
tret en tret hi apareixia un cotxe; a banda i banda, els arbres gegants alçaven llurs branques nues devers el cel obscur. Molt a prop d'ell una dona
—I amb un gest ràpid s'amagà al pit el retrat de la nena. Tino Costa s'alçà sense presses, es dirigí a la porta i donà una volta a la clau. Al seu
has pescada, noi, que no la pots portar? —Quina bufa!... Per fi arribà a alçar-se; s'esforçà per caminar recte i no ho aconseguí. Més enllà tornà a
fidel, no perd ni un dels seus moviments. Arcisa ve: —Aquesta nit s'ha alçat repetides vegades; l'he sentida i tot obrir la finestra. Després l'he
ell no ha vingut. Mila es sent malalta i molts matins li costa àdhuc alçar-se del llit. No obstant ell, el seu pare —també ell obsessionat—, cada
serà, Déu meu? —sospirava Maria Àgueda—. Què deu fer? I moltes vegades s'alçava de taula sense acabar de menjar. Mai, en les absències del fill, Maria
gairebé descalços anaven aixafant les fulles seques del camí. Els arbres alçaven llurs branques agitades pel vent, i les fulles dansaven en remolins vora
Després s'estigué asseguda amb l'oïda en tot moment al camí i alçant-se de tant en tant per mirar a la finestra. Ja de lluny percebé els cops
un moment parat, com si no s'atrevís a trucar. Per fi va avançar-se i va alçar la mà... Va trucar molt baix; semblava impossible que ella el pogués
vegades sobre els seus genolls!... Un dia... Podria pregar-li que s'alci, que li faci companyia un moment... Podria asseure's allí al costat d'ell
les robes i fins les carns en les romegueres. Tot, en la nit, semblava alçar-se contra ell. El sord tumult de la sang, l'excitació dels nervis i el
les pedres s'oposaven al seu pas, l'abatien. Tota la naturalesa semblava alçar-se contra ell com una força obscura i venjadora, sense pietat. En saltar
alenada. Era ja molt tard. Pels patis dels afores els primers galls alçaven llur cant, en el darrer tremolar de les estrelles, a la naixent claredat
, a la vora del foc... Ai, pare! Com hi aniré? L'agafaren pels braços per alçar-la, i ella reclamava silenci, desesperada. —Xst... Xst... Que dorm! No el
a casa seva. Càndia del Noro, que el vetllava, s'havia adormit. Vaig alçar el llençol, i encara em dura el tremolor. Em semblava tothora veure'l; no
com ara. Sor Àgata li estrenyé la mà sense comprendre-la. —Ara, quan t'alcis, vina'm a veure. Em tenies molt oblidada, i jo sempre et trobava a
de la seva agonia, voldríem evitar-la. Solament que el "progrés" hi alça un obstacle invencible: o millor encara, milita en contra. Entre
especialment a la resistència inflexible que el literat hauria d'alçar enfront dels requeriments arters o amenaçadors de la societat, per tal de
d'adormir-me i no escoltar més la ràdio. Però no podia. Almenys vaig alçar-me quinze vegades, fins que, a les quatre de la matinada, després de
a Borderiol, on el peu s'enfonsava en la tofa flonja i intacta. El vent alçava una polsina pura, que brillava al sol. Als cims, el polsim de la neu
detonacions llunyanes i tot seguit xiulets frenètics, insistents. M'he alçat i he anat a despertar la tia Alberta, que dormia profundament. "Hi ha
davant un camp ple de garberes i el barranc verd. Unes tórtores s'alcen, amb vol ràpid i elegant, del cim dels pollancres, i després parrupegen
Plana. Però cap a les deu surt el sol. L'aire és glaçat, i les aloses s'alcen, sorpreses pels meus passos, dels camps on no toca el vent. La tarda és
30 novembre. Boira espessa i glaçada, que no s'alça fins a migdia. Després sol tebi, blat ple de diamants, aloses en l'aire.
argentada. De tant en tant un pinsà xiula dalt d'un castanyer nu, o bé s'alça una cadernera pintada, miniada, lletra viva de color en el llibre grisenc
fa tant fred com ahir. A les teulades ja goteja la neu fosa. Ara i adés s'alça un reietó o una alosa d'un tomb del camí o d'un camp ple de neu. Però en
pollancres nus —"semblen ànimes de pollancre", deia en Calsamiglia— s'alça un tudó en el sol esvaït, amb fort esbatec d'ales. Les calàndries
vent que desglaça). He pogut anar sense abric; però pel camí encara he alçat amb el bastó llenques de glaç de dos dits de gruix, que cruixien com
que fa una estranya llum sota les estrelles pures. Els vells castanyers s'alcen, negres, en el gran silenci hivernal. 23 febrer. Rebo els
grills! Una mica d'oreig, mentre reposava recolzat en un marge flonjo, ha alçat terbolins de pètals blancs de flor de prunera, que voleiaven com irisades
brillava l'aigua encesa. 15 abril. Divendres Sant. He alçat els ulls a la Creu de Matagalls, nua dalt la muntanya que ja pren un to

  Pàgina 1 (de 243) 50 següents »