Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ale M 2 oc.
alè M 2637 oc.
ale SIG 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb alè Freqüència total:  2641 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els trets d'una dona bonica i afligida. Escapçada i tot, sense vestigis d'alè vital, recorda't, rera els ulls closos, almenys en el moment del cop
món de tenebror." Tota aquesta tirallonga va mormolar, sense perdre alè, Arístocles, una mica inebriat, mentre Euforió, que també havia begut un
són els forçosos súbdits d'Hades, aparences vanes, ni tan sols fum o un alè d'aire, no-res. Però com Cerber s'alimenta de gernacions de no-res? Hi
Tino Costa era oberta, i Sileta pujà desalenada les escales. Entrà com un alè de primavera, radiant de joia, el rostre encès per l'emoció i per la
es sentí empal·lidir. La seva ànima tremolava tota com una fulla sota l'alè del vent. "És ell!", es digué per segona volta en el seu cor; i
com una corda llançada a un nàufrag en una tempestat, el qual per falta d'alè quedés a la meitat del camí. "Jo, en el cas teu —li digué—, me
Mirà, però no veié ningú. Una sensació de solitud el féu estremir; un alè fred travessà la seva ànima; el desig de veure-la, la necessitat, es féu
com si anés a despertar-se, mentre jo m'estava sense moure'm, contenint l'alè. No arribà a despertar-se: quedà amb el cap decantat sobre el costat
sense ni treure's la cartera, que li penjava al costat, i, gairebé sense alè: "Mare —exclamà—, mare; un noi m'ha preguntat qui era el meu pare...
sopar, no van sortir de les cases, i a través de Santa Maria passà com un alè de tristesa i d'opressions. Mila no pogué dormir. Hauria volgut veure el
Després esperà allí en la fosca, amb el cor palpitant, contenint l'alè i tremolant tota. Els homes s'aturaren davant la casa: comentaven amb
esperit, i l'obra semblava anar-se modelant per ella sola, com sota un alè miraculós. Tino Costa sortia d'aquests èxtasis com d'un somni, per a
instant arriba fins a les seves orelles una tènue remor —quelcom com un alè de vent en una branca—; tal vegada ella s'havia mogut en el seu llitet;
Ella ja estava desperta, immòbil al seu llitet, suada, contenint l'alè, amb la mà damunt del cor per apaivagar els seus batecs. Sileta
i rodà violentament pel trespol; s'aixecà a l'instant, i baixà sense alè les escales. Sortí al carrer, esguardà amunt i avall indecís, i es llançà
es sentí un crit: —Mila! Càndia del Noro pujà adalerada, gairebé sense alè, i es precipità plorant als seus braços. Mila li somrigué dolçament,
que cap dia: 27 graus a l'ombra. El vent és càlid i el sol, un alè de fornal. Berenem a la font de Vilarmau amb l'avi. Frescor entre
Eren grosses, humides, entre l'herba. La terra exhalava una mena d'alè càlid. 6 octubre. Al matí fa ploviscons; a mitja tarda
però més net, amb muntanyes precises al lluny —molt poc nevades— i ni un alè d'aire. Llegeixo poemes de Josep Lleonart: admirables, de la millor
amb mi, quin cant? No ho endevines? La veu prima dels grills, l'alè de les glicines. 10 abril. Dia clar, amb vent fresc i
avui. Pels marges l'herba és dallada. Se sent una olor de maduresa, un alè ben d'estiu. 8 juliol. Avui hem menjat per primera vegada
—Per què? —s'admira la dona. —Perquè... —però es talla per recobrar l'alè que se li'n va—. Mireu-li... els... mitjons... La dona es gira d'
passar-lo pel coixinet de tinta, se l'atansa als llavis i hi projecta l'alè. —Més val que no quedi massa marcat —explica—. És més fàcil d'esborrar si
són tancades i la quietud és espessa i tallable mentre va muntant amb l'alè una mica curt, i recorre els passadissos més ombrívols que els graons,
sense finestres, on la mort espera, per conèixer el gust meravellós d'un alè d'aire. Jeroni descobria el món i es descobria. Descobria el seu paisatge
pel diner, una corruptora manca de respecte, sinó, aneu a saber, un alè diferent, estrany, enemic, que es traduïa en una frase sense solta, que
cap per avall, i després, quan ho descobrien, reien fins a perdre l'alè. Era un temps guanyat per sempre més aquest temps, i res no podia
s'estremí, com si des de la nit hagués davallat a la seva ànima un alè de negres presagis. Les fondalades s'emplenaven d'ombres; el garroferar,
sense saber si esperar-lo o anar cap a ell. Però Jaume s'acostava com un alè de vent, i al seu pas les fulles del panís cruixien i es rompien. Borra,
i de temor que oprimia els cors. Les paraules sonaven sense força, com un alè, sota la nit. —Diuen que la combreguen aquesta nit. Ho heu sentit dir? —Sí
dubte, i se sentí defallir. Però es recobrà de seguida i pujà sense alè. A l'alcova es produí un moviment d'emoció; la gent s'apartà, deixant-li
facin sentir ofegada dins les meves pròpies obsessions, els meus propis alens massa repetits o la meva pròpia respiració en un lloc tan tancat i tan
del dia tan sols en recordés aquelles en què començava la fosca sota els alens de la nit. Sí, la seva era l'horabaixa. I horabaixa repetia les
Una flaire de perfum fresc, olorós de camp li entrà pel nas amb un alè d'aire. I el perfum li resumí d'un cop aquells darrers dos mesos. D'un
ni ganes. I me cregui, és aquest pes, aquest nus que m'atura fins i tot s'alè. Es menjar, vostè ho sap, no em passa. No em puc atracar res a sa boca
ningun mort no es desperta. És com un ball. És com un ball, una brisa, un alé. És com un ball que una pena sosté. És com un ball o
en el gran magatzem, l'ambient irrespirable d'entrecuix i d'alens, les brafades de sexe i rots de llimonada, aquells
d'Alcorà; i al mig de la canalleta, materialment ofegat per l'alè de tantes boques puerils, he vist un homenot igual que una guineu
de plomes i de sang, però atacant encara i defensant-se fins a l'últim alè, confesso que és un dels espectacles més sòrdids i més cruels que mai
la goleta, el port va adquirir una calma i un mutisme de mort; ni un alè de vent no percudia el repòs d'aquest cementiri de nacre, de roses
colossals. A mesura que entràvem dins d'aquesta rada respiràvem l'alè dels silencis absoluts i de la calma profunda; els cocoters eren d'una
la càrrega, ens hem fet amics de tota la tropa i estem asfixiats de l'alè de vi de tantes boques cordials. Les corones, desfetes d'aigua de mar,
circumstàncies, però, ens hem ajagut una mica, com si reprenguéssim alè o ens deixéssim arrossegar per un panxacontentisme indefinit. No és d'ara
després de la caiguda, van ser penosos de no dir... [(Agafant alè.)] Perquè... a l'Edem —no hi vull pensar— tot ho trobàvem fet. Era
les mans amb repulsió.)] L'he deixat quiet... mut, sense alè... com una bèstia morta! [(L'escena s'aclareix sobtadament d'una llum
enclítics o els proclítics, i es vinclaran els altres. Buits d'alè, s'estellaran per deixar-nos sentir l'extàtic espetec
deixes de camions, d'uns camins curts com un alè cansat, i uns arbres vius que ja se n'ha fet llenya. Ens
com aquests d'ara, amb pintes de fosques marques que l'alè dels crítics un dia aclarirà per a la meva vergonya. Sí, em
de resultar minúscula. Si aquestes persones es troben tan desproveïdes d'alè vital, ¿com se'ns ha ocorregut compondre amb elles una novel·la? No hem
mula jove, sortia de la clasta de Son Magraner i recitava sense prendre alè totes les flors de pagesia, perquè totes eren igualment inspirades. El

  Pàgina 1 (de 53) 50 següents »