DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
al CT 639606 oc.
al IFX 1 oc.
al M 1 oc.
al SFX 9 oc.
al SIG 3 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb al Freqüència total:  639620 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Als closos ulls, aquest mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic
vosaltres. I sense exactitud us recordo, perquè el tema em ve com l'anell al dit, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens
si és que va començar, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles al seu fill Euforió, prou jove per interessar-se encara per tota mena de
li va imposar la seva essència, que és la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o definir
a contracor, el polit Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les al llarg de l'aigua que ara cobria l'originari abisme. D'una escuma
o recomponedors. Tampoc no sabem bé si el vell va ser precipitat al Tàrtar o si Zeus el va confinar gentilment en alguna de les illes dels
dura i llarga guerra, la Titanomàquia. Els titans encadenats per Uranos al Tàrtar van rompre els ferros i combatien, els uns contra Zeus, els altres
era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el berenar i altres
que així creixia tranquil, escandalosament de pressa i d'una manera que, als pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els costava de dissimular, per
sense raó, d'Hera, germana i esposa legítima de Zeus. La deessa va manar als ex-dansaires, tothora nus i una mica envellits, que matessin Èpafos. Els
d'eines a punt esmolades que en el fons tan sols eren. Zeus, al seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per
torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes,
va ordenar la mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics serveis, als quals tant devia. Heus aquí l'agraïment del senyor de l'Olimp, que és
molt diversos, fins que tots desembocaven —com els rius, petits o grans, al mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles a Euforió.
varen comprendre que els governava una divinitat sorda i cega per als pobres homes, inexorable, sense sentiments i impassible, però imparcial,
Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que la Moira és anterior, de molt, als nous déus olímpics i a la seva victòria, que tant hem de patir. La Moira
ens visita mai. En canvi, nosaltres hem d'assistir, de grat o a la força, als matrimonis divins. Hem presenciat el d'Hera amb el Moiragetes i hi vàrem
. I, sobretot, a mi em dóna la gana de plaure'm més." Themis Encara que als seus orígens era un tità femella, ja aleshores Themis s'inclinava a la
que la simbolitza, de cordes tothora a punt de rompre's, i sortirà al món, a recomençar el diari treball inacabable. Procurarà d'apaivagar
amb ells, la tèrbola coneixença del bé i del mal. Les sangs varen pujar al cap de Zeus i, arrossegada pel torrent sanguini, Metis. "Quina migranya!
de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però al cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el meu descans, en
metàl·liques i de les altres minerals, per a mi inútils però tan cares als homes", mormolava el pensament de Plutó. "Venes d'or, de plata, de
de comprar ni uns tristos parracs? Més tard, m'he assegut, per cortesia, al tron, al frec del de Persèfone, ella tan tibant, que una hora o una altra
ni uns tristos parracs? Més tard, m'he assegut, per cortesia, al tron, al frec del de Persèfone, ella tan tibant, que una hora o una altra li
he comprès com harmonitzava sense dany, amb viu plaer, les seves mesures, al capdavall normals, amb les del vit. En tot cas, en adreçar els meus
cada vegada el casc." Persèfone "Quan de noia se't varen endur de sobte al regne de les ombres, la meva desesperació va atènyer a límits extrems. Va
vaig perdre momentàniament el seny", recordava la mare. "Hi va haver al capdavall una entesa entre el teu marit i els amos dels cims per mi
que passéssim juntes una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, però, quan retornes, cada cop m'ets més llunyana i
teus ulls la bellesa dels núvols i dels arbres, l'oberta mà de l'oreig als camps de blat i d'userda. Vés-te'n, doncs, i sigues feliç en el centre
té el seu preu, que els innocents tothora han de pagar. Ho lamento fins al plor, però l'edat em pesa, m'afeixuga, i no m'és tampoc lícit, ni si
una defunció transitòria. A la primavera tornava del regne de les ombres als braços perfectes de la deessa, fins a una altra topada amb el senglar,
que tinc les mans delicades", advertia, només amb el pensament, el Tità al seu amic botxí. "El foc que vas robar te les hauria d'haver cremades",
i l'acompanyaven amb els seus planys. Com que l'escena es reproduïa al llarg de les centúries, algunes de les joves més impacients o més
, encadenant-lo, de reduir-lo a la impotència. Ares l'alliberava. Ja mort, al regne d'Hades, Sísif va explicar al déu i a Persèfone una falsa història
Ares l'alliberava. Ja mort, al regne d'Hades, Sísif va explicar al déu i a Persèfone una falsa història contra la seva dona i els suplicava
a la llum. En aclarir-se la mentida, Sísif es va trobar ja sense remei al Tàrtar, sotmès a un etern suplici que no conto, perquè suposo que el sap
en aquest cas, germà de Coronis—, a punt de casar-se amb Dia, va donar al seu futur sogre Dioneu la paraula de lliurar-li esplèndids presents de
no va complir, però, el que havia promès, i Dioneu es va indignar fins al roig roent i va jurar que escarmentaria de debò el gendre que s'havia
amb el seu amic Hades, perquè s'endugués l'embull del giny i del reu al Tàrtar, on el disc giratori continua movent-se, amb el marejadíssim Ixió
ocasió a Atena i usat tal vegada, sospitem, per les Erínies, meditades als orígens com una essencial unitat—, i aleshores viatgem i ens entretenim,
damunt els cims de l'aigua enfurida, i la blancor de l'escuma desvetlla als navegants el terror de la nostra presència. Ens hi endevinen, i preguen,
preguen, i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per al singular rebost sense fons, proveïdor de la nostra gana. Escollim i
àvides de celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap al lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos
dura, sempre, apresa de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de cap mestre, la lliçó eterna de la mort." Les Gorgones
de les serps que s'arremolinen sense treva damunt el crani, com tampoc als ullals com de senglar i a les mans o urpes d'aram. De què ens serveixen
de les teves germanes, que mostren i mostraran, com a únic atractiu, al llarg de l'eternitat —un concepte inintel·ligible que ens comporta, sense
contínua—, la nècia, brillant, glaçada riquesa, avorrible i aplicada al dany, d'unes ales d'or." Les Sirenes "Prop de nosaltres, filles
d'Aqueloo, que corre entre l'Arcanània i l'Etòlia fins a desembocar al Jònic, naixien les Sirenes, amb ales i cossos d'ocells i amb rostres i
amb ales i cossos d'ocells i amb rostres i pits bonics, túrgids, de dona. Al principi, doncs, nimfes fluvials, torrents i cascades varen contribuir a
avergonyides de la derrota, i triaven com a estada el paratge on s'obre, al nostre ponent, l'estret de Sicília. Veïnes d'Escil·la i Caribdis, ignoro

  Pàgina 1 (de 12793) 50 següents »