Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

	Als	closos ulls, aquest mar tan antic. Senzill proemi d'Arístocles "Em dic
vosaltres. I sense exactitud us recordo, perquè el tema em ve com l'anell	al	dit, que Apol·lo no corba i tiba el seu arc a totes hores." Els orígens
si és que va començar, d'una manera molt confusa", va dir Arístocles	al	seu fill Euforió, prou jove per interessar-se encara per tota mena de
li va imposar la seva essència, que és la Llei. No hi ha res per damunt o	al	marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o definir
a contracor, el polit Pontos rebia les misèries i mirava de diluir-les	al	llarg de l'aigua que ara cobria l'originari abisme. D'una escuma
o recomponedors. Tampoc no sabem bé si el vell va ser precipitat	al	Tàrtar o si Zeus el va confinar gentilment en alguna de les illes dels
dura i llarga guerra, la Titanomàquia. Els titans encadenats per Uranos	al	Tàrtar van rompre els ferros i combatien, els uns contra Zeus, els altres
era almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models	al	seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el berenar i altres
que així creixia tranquil, escandalosament de pressa i d'una manera que,	als	pocs que el veien, tan gras i gros i fort, els costava de dissimular, per
sense raó, d'Hera, germana i esposa legítima de Zeus. La deessa va manar	als	ex-dansaires, tothora nus i una mica envellits, que matessin Èpafos. Els
d'eines a punt esmolades que en el fons tan sols eren. Zeus,	al	seu torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per
torn, temorós d'Hera, per demostrar-li que no s'acovardia, no per amor	al	fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes,
va ordenar la mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics serveis,	als	quals tant devia. Heus aquí l'agraïment del senyor de l'Olimp, que és
molt diversos, fins que tots desembocaven —com els rius, petits o grans,	al	mar— en un mateix i essencial acabament", va dir Arístocles a Euforió.
varen comprendre que els governava una divinitat sorda i cega per	als	pobres homes, inexorable, sense sentiments i impassible, però imparcial,
Em penso que m'és lícit d'assegurar-te que la Moira és anterior, de molt,	als	nous déus olímpics i a la seva victòria, que tant hem de patir. La Moira
ens visita mai. En canvi, nosaltres hem d'assistir, de grat o a la força,	als	matrimonis divins. Hem presenciat el d'Hera amb el Moiragetes i hi vàrem
. I, sobretot, a mi em dóna la gana de plaure'm més." Themis Encara que	als	seus orígens era un tità femella, ja aleshores Themis s'inclinava a la
que la simbolitza, de cordes tothora a punt de rompre's, i sortirà	al	món, a recomençar el diari treball inacabable. Procurarà d'apaivagar
amb ells, la tèrbola coneixença del bé i del mal. Les sangs varen pujar	al	cap de Zeus i, arrossegada pel torrent sanguini, Metis. "Quina migranya!
de seguida l'esvoranc del part de Zeus, aquest va a la fi reposar. Però	al	cap de poc se'n malfiava. "De debò que no torbaràs el meu descans, en
metàl·liques i de les altres minerals, per a mi inútils però tan cares	als	homes", mormolava el pensament de Plutó. "Venes d'or, de plata, de
de comprar ni uns tristos parracs? Més tard, m'he assegut, per cortesia,	al	tron, al frec del de Persèfone, ella tan tibant, que una hora o una altra
ni uns tristos parracs? Més tard, m'he assegut, per cortesia, al tron,	al	frec del de Persèfone, ella tan tibant, que una hora o una altra li
he comprès com harmonitzava sense dany, amb viu plaer, les seves mesures,	al	capdavall normals, amb les del vit. En tot cas, en adreçar els meus
cada vegada el casc." Persèfone "Quan de noia se't varen endur de sobte	al	regne de les ombres, la meva desesperació va atènyer a límits extrems. Va
vaig perdre momentàniament el seny", recordava la mare. "Hi va haver	al	capdavall una entesa entre el teu marit i els amos dels cims per mi
que passéssim juntes una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos.	Al	llarg del temps, però, quan retornes, cada cop m'ets més llunyana i
teus ulls la bellesa dels núvols i dels arbres, l'oberta mà de l'oreig	als	camps de blat i d'userda. Vés-te'n, doncs, i sigues feliç en el centre
té el seu preu, que els innocents tothora han de pagar. Ho lamento fins	al	plor, però l'edat em pesa, m'afeixuga, i no m'és tampoc lícit, ni si
una defunció transitòria. A la primavera tornava del regne de les ombres	als	braços perfectes de la deessa, fins a una altra topada amb el senglar,
que tinc les mans delicades", advertia, només amb el pensament, el Tità	al	seu amic botxí. "El foc que vas robar te les hauria d'haver cremades",
i l'acompanyaven amb els seus planys. Com que l'escena es reproduïa	al	llarg de les centúries, algunes de les joves més impacients o més
, encadenant-lo, de reduir-lo a la impotència. Ares l'alliberava. Ja mort,	al	regne d'Hades, Sísif va explicar al déu i a Persèfone una falsa història
Ares l'alliberava. Ja mort, al regne d'Hades, Sísif va explicar	al	déu i a Persèfone una falsa història contra la seva dona i els suplicava
a la llum. En aclarir-se la mentida, Sísif es va trobar ja sense remei	al	Tàrtar, sotmès a un etern suplici que no conto, perquè suposo que el sap
en aquest cas, germà de Coronis—, a punt de casar-se amb Dia, va donar	al	seu futur sogre Dioneu la paraula de lliurar-li esplèndids presents de
no va complir, però, el que havia promès, i Dioneu es va indignar fins	al	roig roent i va jurar que escarmentaria de debò el gendre que s'havia
amb el seu amic Hades, perquè s'endugués l'embull del giny i del reu	al	Tàrtar, on el disc giratori continua movent-se, amb el marejadíssim Ixió
ocasió a Atena i usat tal vegada, sospitem, per les Erínies, meditades	als	orígens com una essencial unitat—, i aleshores viatgem i ens entretenim,
damunt els cims de l'aigua enfurida, i la blancor de l'escuma desvetlla	als	navegants el terror de la nostra presència. Ens hi endevinen, i preguen,
preguen, i ben sovint la mar engoleix les fustes, tothora amb profit per	al	singular rebost sense fons, proveïdor de la nostra gana. Escollim i
àvides de celebrar l'acompliment del teu brusc destí, en la guia cap	al	lloc on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos
dura, sempre, apresa de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per	al	judici crític de cap mestre, la lliçó eterna de la mort." Les Gorgones
de les serps que s'arremolinen sense treva damunt el crani, com tampoc	als	ullals com de senglar i a les mans o urpes d'aram. De què ens serveixen
de les teves germanes, que mostren i mostraran, com a únic atractiu,	al	llarg de l'eternitat —un concepte inintel·ligible que ens comporta, sense
contínua—, la nècia, brillant, glaçada riquesa, avorrible i aplicada	al	dany, d'unes ales d'or." Les Sirenes "Prop de nosaltres, filles
d'Aqueloo, que corre entre l'Arcanània i l'Etòlia fins a desembocar	al	Jònic, naixien les Sirenes, amb ales i cossos d'ocells i amb rostres i
amb ales i cossos d'ocells i amb rostres i pits bonics, túrgids, de dona.	Al	principi, doncs, nimfes fluvials, torrents i cascades varen contribuir a
avergonyides de la derrota, i triaven com a estada el paratge on s'obre,	al	nostre ponent, l'estret de Sicília. Veïnes d'Escil·la i Caribdis, ignoro

Pàgina 1 (de 12793)

50 següents