Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Europa sàvia i rural de les nostres entranyes, la vigència eficient de l'	aladre	romà. És un detall. Durant mil·lenaris, fins ahir mateix, el conreu de la
Al corral es dipositen també les aïnes agrícoles grosses, com són ara l'	aladre	, el forcat, l'entauladora, els jouets, etc.. El carro, el més voluminós i
d'ell! ¡Quantes voltes agarrat a l'esteva lo nostre Micalet, seguint l'	aladre	a lo llarg d'un frau de tarongers i rosant-li la cara lo ramatge
el blat verdeja en les trossades marcant en el guaret les solcades de l'	aladre	; les eres, alfombrant-se de llicsonets i verdum, esperant assaonades els
ja de vestir pells i de juar el cótell, el que baratá per la rella i	aladre	, o be per un servent de mainada, que convertí son arc i sons sagetes en
la gran quantitat de mà d'obra que exigia. Encara no eren coneguts els	aladres	de desfonament i tant la preparació del terreny o ressolat com els clots
viticultura havia rebut en aquestes terres gràcies a la introducció de l'	aladre	"forcat" per obra d'un llaurador veí de Chulilla. Però el factor més
recorren a diverses pràctiques de conreu com passar diverses relles d'	aladre	durant l'estiu o cavar un clot entorn de cada cep per a recollir les
local i l'exterior. Una de les seues innovacions seria l'adaptació de l'	aladre	forcate (del valencià "forcat") per a conrear les
. ¡Vaig! ¡Vaig a vore qué passa! Hui és un dia... ¡aprofitat! L'	aladre	trencat (Capítol del llibre "Estiu") ¿Quants d'estius torraren
animal de càrrega no ha d'esser interpretada com a animal per a tirar l'	aladre	aleshores encara desconegut. La ramaderia s'associa freqüentment a un
encara que han estat interpretades en ocasions com a relles de primitius	aladres	de fusta, tal explicació no és exempta de dificultats. A les nostres
A les nostres terres no hi ha testimonis de la utilització de l'	aladre	o arada fins l'Edat del Ferro, si n'exceptuem alguna possible
les pintures rupestres del Cinto de la Ventana a Dos Aguas. Tot i això, l'	aladre	existia ja en algunes cultures europees que abasten el tercer mil·lenari,
tercer mil·lenari, cronologia atribuïda a determinades representacions d'	aladres	tirats per un parell de bous, i és possible plantejar la seua utilització
és el panorama que ara sembla dibuixar-se al nostre davant. El primitiu	aladre	podria derivar d'altres instruments de tracció com el rascle per a
grosses, que fan poc rendible l'ús de l'arada, llevat que es tracte d'	aladres	amb rella vertical i sense peu, pràcticament reduïts a un pal vertical o
cicle de crema, conreu i guaret sobre una mateixa àrea, aquest primitiu	aladre	podria transformar-se en un altre amb una rella més horitzontal, l'aladre
aladre podria transformar-se en un altre amb una rella més horitzontal, l'	aladre	mediterrani clàssic, el centre de gravetat del qual és més baix i, en
pressió. Cal pensar, doncs, que és possible l'existència d'algun tipus d'	aladre	, especialment d'aquells més arcaics, i en favor d'açò seria un argument
la utilització de les grans peces de pedra polida com a relles d'aquests	aladres	no sembla convenir a uns moments de noves rompudes i caldria
de Bronze Valencià. Si a això hom hi afegeix que les possibles relles d'	aladre	conegudes al País Valencià no posseeixen un context massa precís i tampoc
fonamentals, atribuïdes sovint a l'Edat del Bronze, com és el cas de l'	aladre	per al que, en línies generals, els problemes són iguals als exposats en
les labors d'horta i utilitzat principalment en les operacions de reg, l'	aladre	tirat per un parell de bous, les relles, les aixades, els aixols, la
podrá fer telers, podrá fer barcos, líneas férreas, turbinas, canals ó	aladres	. En cambi, en mans de la vagancia será luxos inútils, plahers desordenats
s' emplea lo magall de tall. L' arada que s' usa en alguns punts es la d'	aladre	, la de pollegana de carrau y la de forcat en altres; las menys son las de
que 'l nostre llaurador entona al solcar la fértil hórta ab lo pacifich	aladre	que fabriquen els nostres improvisats industrials, ya tan aventajats com
i així d'una acabe. ¡Tant de patiment, tant de córrer raere l'	aladre	, de pensar lo que em diu la Carmela i el cervell
el baladre. Fa dignament cas omís del llaurador i l'	aladre	. I sols ofrena un somrís mig d'àcrata i mig de
aigües tèbies, recremor de fort ponent." "Llaurador de gran	aladre	, on perdria la virtut en ton cos d'àngel perdut,
de rellotges molls i amb una grogor d'os o d'esteva d'	aladre	, llisca la nit, oh amic, i tènuament la Mort se'n va
tu em fas obscena. J. V. Foix I Hi ha l'	aladre	, groguenc, amb una grogor d'os, i hi ha el crani de l'ase entre
llaurador i que devien representar un pagés antic que utilitzava encara l'	aladre	romà arrossegat per un parell de bous junyits a un vell jou. Admirava la
De blat cullita abundosa. Instruments. En mal	aladre	farás Treball que malairás (25). Regla que
fa pijor aquéll Que sens motiu deixa el vell. No critiques un	aladre	Avans de saber com cuadre: Qu'es de tontos reprobar
De llaurar cuan hiatja fanc. Cuant el camp está gelat Tin l	'ladre	molt guardat. Si la tèrra no te humor No la tòque el llaurador
com vas conseguint Tindrel sempre d'erbes net. Sòls l'	aladre	estiga quet Cuant vejes fòra la flor; Quét entonces,
queixes. Si vòls tindre mal sirvent Busca al amic ó parent. L'	aladre	no deus fiar Aquí no sapia llaurar. Tin un aladre guardat
ó parent. L'aladre no deus fiar Aquí no sapia llaurar. Tin un	aladre	guardat P'á un cas de necesitat, Y així, cuant l'atre
Apunt aquell estará. Cuant acabes de llaurar El	aladre	deus guardar, No'l deixes á la inclemènsia Que pedrá
just, Roma Reina Retuda al Diví Alexandre Borja Bou, Roma fundada amb l'	aladre	en temps antic trobà un bou, ara després de perdre'l amb el Bou torna a
obrir solc. Els pagesos saben que les primeres passades de l'	aladre	són fonamentals perquè un rostoll quedi ben llaurat. Organitzar l'espai,
tort i ple de pedaços. Fer una bona antera, passar transversalment l'	aladre	per les llenques de terra dels extrems d'un camp, no serveix de gran cosa
no caldria fer-hi gran cosa més després, només unes simples passades d'	aladre	especialitzat i ja estaria, perquè no té cap altra explicació possible.
la comarca de Sogorb, Xèrica (Domènech, 20051 fa servir aragonesismes:	aladro	, aspro, rolde, valencianismes: adalla, aguamoll, albarchina,
incrementar la productivitat com són les eines i màquines de treball (	aladres	, trilladores), així com abonaments químics o bombes per a extraure aigua.
càrrega, dues mules i un matxo, junt amb tot l'adreç d'albardes, mantes,	aladres	de forcall amb les seues relles, selles i collera. La part de dalt de