Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

empaitar-se els homes pels carrers, amb crits d'amenaça com udols i amb	alarits	d'espant, com d'animals perseguint-se. Molts d'aquells records havien
rodaren damunt la gespa. Algunes dones es cobriren els rostres exhalant	alarits	d'horror; després, les que no havien trobat encara llurs fills, tornaven,
mirada trista suplicà a la seva mare que el defensés... Al cap de poc l'	alarit	de la sirena de la fàbrica va sotraguejar-lo. Josep no va poder reprimir
creguí prudent de comparèixer a casa seva, i en veure'm llançà un	alarit	i caigué en rodó. Pobre de mi, com poder-me deseixir d'aquella dona! Vaig
Sant Oleguer, i em tiro a fons, a les calces. El príncep llançà un	alarit	de dolor, deixà anar la cacerola i caigué pesadament a terra amb les mans
mai, els llaços d'unió entre els pobles... Els herois arriben; ja no són	alarits	de combat i espetecs de projectils allò que les seves orelles senten: són
hi havia ja preparat el fogó i l'eina corresponent, i cal imaginar-se els	alarits	de la víctima en rebre damunt les espatlles, ja prou flagellades pels
un gran rebombori. Cants que semblaven brams, crits energumènics i els	alarits	d'un trombó i altres instruments de vent. En Picó entrà amb una
la veu, s'interrompia per prendre alè sorollosament; de sobte proferí un	alarit	com si estigués veient les violacions del Congo allà mateix—. ¡No serà a
els ulls. Sentí un udol esgarrifós. Va fer un salt endarrera. Seguí un	alarit	allargassat, com un lúgubre plany. —Una hiena —va dir-se en veu alta, per
arribat la nostra hora —murmurà en Pere—. Ens empaiten, ens mataran... L'	alarit	d'una tropa bàrbara partint a l'assalt esquinçà el silenci del desert.
venint á convertirse en caudal d'uns quants particulars. Aquell llastimós	alarit	bíblich /Væ soli\ pot perfectament aplicarse al pobre modern á
'l dia en que 'l plá de Girona ressonava ab lo brugit de cent canons, los	alarits	dels combatents y 'l fúnebre só de las parets al ser enderrocadas; encara
entremitx de ruinas; las campanas tocant á somatent, los enragullats	alarits	dels combatents, era tot plegat lo cuadro més feréstech, més horrible qu'
moll estant parlaven —perquè la veu no arriba ni amb	alarits	— cortesos dits de marxants xinesos. Mancaven als discursos
meu esperit rosa roja a la cambra on Keats morí, a Roma —els	alarits	de lli en la cançó d'una captaire cega i obesa de New York—
Ares el Brutal, que avui, sense el bronze dels escuts, em crema, entre	alarits	enfrontant-se'm, ah! fes que en retrògrada cursa giri l'esquena, lluny
bo, tant de bo jo no t'hagués mai vist! Em desolo, sense mesura llançant	alarits	per la boca. Cal dir la veritat: per tu vaig perdre l'alè i per tu ara
la forsa dels gemechs del mèu cor me fá prorrómprer en grants	alarits	. ¡Oh Senyor! bé veyéu tots los mèus desitgs, y no seus' ocultan mos
arribá fins al quarto d' en Bach, qui al véurela llensá una mena de	alarit	d' alegría. Apesar de que 'l metje, comprenent la seua ansietat, cada dia
puntería, unit á la brahó de crits y espetechs, de gemechs dels ferits y	alarits	d' alguns infelissos que, sense forsas pera aguantarse sobre la sella, ó
ensenyarles. Corregué la menuda á la cuyna, y prompte sentí 'l Rector los	alarits	d' alegría de la majordona y demés servey. Acabá 'l rés, y aleshores
indicantlos l' ocasió per sorpendre 'l agafantse de las mans y donant un	alarit	que fa retrunyer tota la casa, corran riallers cap á son avi, ab trassas
'ls espatechs dels fochs artificials, que 'ns arribavan á aixordar, uns	alarits	imitant lo toch de corneta ressonavan per l' espay succehintse sens
á generala. Tampoch entretinguerem més, entussiasmantlos ab nostres	alarits	, als dos xatos tant populars en aquella época, y que sovint venian á
devant nostra vista recorrent una llumenosa estela... Blincant y donant	alarits	pujarem al pis de la Madrona. —Ara es aquí la trèpa, exclamá 'l mestre de
home, refugí l' encararmhi, endinzantme á correcuyta per la iglesia. Sos	alarits	, més ferms y aixordadissos qu' avans, me feren collgirar de sobte.
De un vol de alegras follets Com dels corbs los	alarits	. Mes si be lo hivern nevadas Y torrents que espantan té
Com viudas que al espos ploran? ¿Perque ab gemechs y	alarits	Van pels carrers las matronas Regant ab plors las
els punys y adovellat el pit, com si ja entrés á las acaballas... Un	alarit	de la Tuyas esglayá de sobte als del rotllo... —¿Qu' has fet,
podía en sí del desmay de que fou presa al sentir los	alarits	ab que los alarbs cumplían las ordres de llur
mentre 'l cavall, que á terra 'm llansa, cau exalant un	alarit	. M' also. "Ditxòs de tu —gemego—, noble animal, la mort t'
ells, no veuràs que ja gaire estona s'estiguin lluny del potent	alarit	, llavors que a les meves estades entre els galants i nosaltres
esmolada a dos talls, i saltà devers la llindera amb un ferest	alarit	; però Ulisses diví, no torbant-s'hi, tira una fletxa i l'ateny
y com si 'l mon s' en fonia reproduint los seus crits, la turba ab grants	alarits	per las plassas la seguia. "Que mora Baltasar Compte lo canonge, ab
frenètic l'ungleges ab tos dits y ofegues de sa boca oberta els	alarits	y tornes d'escarlata sa pàlida nuesa. Y poc a poc
y potser á la fam... Que Deu l' haja perdonat." Un crit inexplicable, un	alarit	esgarrifós, un gemech desgarrador, seguit d' un soroll sech, com lo d' un
III. [Titet.] ¡Mare de Dèu, quina gresca! ¡Valgam Dèu, quins	alarits	! Un matrimoni modelo, d' aquet sí que s' en pót dir. Tot lo dia ab tal
Avuy te faré suplir Per la ninfa Filomena. Entre ls'	alarits	de goitg Que reprimeix y concentra, Flora l' Amo
ab sa cayguda un bosch de pins; y entre ays, cridoria y	alarit	selvatje, ressona 'l crit feréstech d'abordatge y
y esgaripar de nina, venen vius á punyirli lo cor sos	alarits	, com piuladissa y tristos sospirs de la cardina, la
Ros· ¿Y ara? Adela. Molt! Ros· Quins	alarits	! Adela. Estich molt contenta, noya! Si ho sabesses...
Salut y glòria. Dels teus brams los	alarits	, sent en terras mòlt remotas, escoltava jo á las
pobres criaturas Que tencadas en lloch fosch, Sovint	alarits	donaban Per surtir de tal presó Y socórrer á sa mare
María?— —Al punt de la mitja nit— —¿Com no s' ou cap	alarit	?— —Jals sentiréu en sent dia.— Un caballer ab toison
I de lluny estant flaira la batalla en l'ordre dels caps i	alarit	. Per intel·ligència teva alça el vol el falcó, desplega les
i cada esgarrapada amb la rosa, rosa, roja flor es convertia en un	alarit	de dolor, que acompanyava amb una rialla estranya, quasi demoníaca. En
amb la galera. 112 Des del fons de la fondària esgaripa un	alarit	, l'espahí innominable..., i retruny amb el timbal.
tret. I al cap de trenta passes d'il·lusió, volaven, mansament, amb un	alarit	apagat per l'estrèpit dels trets de més amunt, des de dalt de tot del
passar l'espant i, al porxo de casa Gravat, l'Elisenda va sentir més l'	alarit	que no el tret. El senyor Anselm Vilabrú, excapità de l'exèrcit espanyol,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents