×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alarmar |
Freqüència total: 588 |
CTILC1 |
que s'acostava en direcció oposada. Havia anat a casa i, no trobant-la-hi, | alarmat | per les queixes de la cunyada, deixà la casa sense respondre i sortí en | dura lluita a la ciutat, i el locutor advertia que els ràdiooients no s' | alarmessin | per les canonades que se sentien al barri de Triana. Entremig de les | el diari de Mr. Eden) ensenya una mica les dents a Itàlia. França està | alarmada | pel fet d'haver-hi a Espanya 12 generals italians, i a les | avenir i fortuna a favor dels seus enemics. L'actuació de Jeroni no podia | alarmar | -lo de bon principi, encara que no aprovi del tot la seva manera de viure. | (d'aquells que tu vas ensenyar-me que m'agradessin) i m' | alarma | que no sé reprendre el meu fil. Ah, sí. Poc que té | precipita per la porta del passadís. Víctor l'acompanya.)] No cal | alarmar | -se, Víctor. [(Desapareixen.)] Merceneta. [(Eixint de | però ningú, absolutament ningú, no va adonar-se'n. L'estat del xofer | alarmava | els amos. El pobre xicot va tenir un dia un vòmit de sang i amb quatre | el ganivet. Dorotea va fer un ronc gutural, molt feble, que no tenia d' | alarmar | ningú, perquè, en una casa com aquella, els ais procedien de causes gens | haver dit tot el que era natural que em diguessin, jo, com si em sentís | alarmat | sobtadament per alguna cosa que ningú no havia dit, vaig preguntar: "I | peró massa viu encara pera no trencar lo repós que calía, l' | alarmava | , la foragitava y trencava un cop més sas reflecsions. Á l' hora de dinar, | morir massa gent pera no coneixer que 'l mal de la seva afillada era pera | alarmar | se de veras; mes á fí de no encomanar la por á sas fillas, escondía las | res d'això. Una setmana després es presentava la meva mare a la farmàcia, | alarmada | per les noves que de mi li havia portat aquella senyora. La seva aparició | em devia veure tot trasbalsat. No es podia negar que em tenia afecte. S' | alarmà | . Em portà a la cambreta minúscula on rebíem les visites i que es trobava | per les escletxes de la porta fins a la nostra cambreta. La seva muller, | alarmada | per aquell soroll infernal, el vingué a avisar. Ens trobà abraçats i | i per això cloïa les dents, tot simulant una ranera esglaiosa. Ella s' | alarmà | : —Corre —va dir,— baixa a can Ferrer i explica el cas, que et facin | semblava considerar les meves visites amb indiferència, però més tard va | alarmar | -se'n. Quan jo arribava, ells ja havien sopat. Era l'hora del vi. Una | descaradament dels qui treballen, però jo ho veig venir. La cosa m' | alarma | i, tanmateix, m'atreu, com una curiosa experiència. Hem fet alguns | —¡Vinam aqui, bona pessa! —va contestar, usant un tó carinyós que 'm va | alarmar | del tot. Y al mateix temps que aixó 'm deya, 'm posaba la ma en la | entrant á casa nostra y dirigintse á la mare y á l' Esparver;— vaja, no s' | alarmin | , no 's trastornin, que aixó no ha sigut res. —¡Ay, gracias á Deu! | —Jo també, —contestá l' Alfredo ab una firmesa y una convicció que 'm va | alarmar | . —Jo també, —va contestar en Federico, alarmant á la pobre Filomena. L' | y una convicció que 'm va alarmar. —Jo també, —va contestar en Federico, | alarmant | á la pobre Filomena. L' Esparver, despues de pensarshi un rato, digué: —Jo | anèmia; sé com tractar-la, però veig que cada dia empitjora; ha arribat a | alarmar | -me. Jo diria que hi ha un altre mal que la rosega, entens? Cosme no | botonats, contra el pit. Llur sang, tan antiga, s'encengué i s' | alarmà | . Contra totes aquestes costes cretenques que miren cap a l'Àfrica, durant | carrer, no li agradaven. La pobra madam, en veure la mirada de Zorbàs, s' | alarmà | . Però la seva mà, tota ella súplica, encara es recolzava a la pitrera de | Déu vos salve, Comtessa Clara, i us guardi la pau del cor. No us | alarméssiu | massa. El cas és d'importància. Comtessa Clara I què? Amb quin | elemental. No hi ha bastants "rombs" en els magatzems de TVE per a | alarmar | la clientela... Però els possibles espants administratius són el que | corbata, etcètera. Per una paradoxa increïble, aquesta sòlida aliança sol | alarmar | -se davant l'"inconformisme". Quant als "inconformistes", s'acontenten | no passa de ser una al·lucinació. Cultura i contracultura Que ningú no s' | alarmi | : l'amenaça no és massa seriosa, per aquesta banda. Però es parlarà | en el seu últim llibre. I tanmateix... Les persones timorates se n' | alarmen | : el panorama no deixa de presentar una superfície inquietant, des del seu | Els qui vivim en aquestes àrees o en les seves proximitats hauríem d' | alarmar | -nos davant una tal "amenaça". Bé està que ens resignem a exercir | guanyat força en aquest camí. La llengua, problema cabdal. De vegades m' | alarmen | les paraules dels enemics, però altres vegades encara m'alarmen més les | vegades m'alarmen les paraules dels enemics, però altres vegades encara m' | alarmen | més les paraules d'alguns amics. No fa molt, amb motiu d'una versió | de la gola de la sorpresa, i no gosà repetir-lo més vibrant per no | alarmar | a la pobra àvia, que, així com així, tampoc podia baixar a socórrer-la. | d'intencions y de costums? Quína vergonya!— El pobre vell Molas s'anava | alarmant | més y més, ja no cabía a la cadira, ni sabía ahont posar els ulls. Tothom | estat aquí i que seguiré venint fins que tot sigui adobat, i que no cal | alarmar | -se? —Els ho diré, si tornen; però no compto pas que vinguin. Digueren que | cap més gota d'aquest líquid: no us cal. —Pareu esment, Henry; m'esteu | alarmant | . No us he dit tota la història, fent via cap aquí? —Vós? —Sí, | dorm. Càpua emmandrí un heroi, i l'amor propi de nostre acompanyant s' | alarma | , amb moltíssima raó. El conill predestinat ens espera; el conill | vegada que hi girava la vista hi reparava un canvi de color, cosa que m' | alarmava | , estimulant-me a prosseguir l'empallament amb més daler. Aviat fou d'un | en pensa d'aquesta roentor de la nit? —No és res de mal, senyora. No s' | alarmin | —va contestar ell, saludant-nos amb una inclinació i una barretada.— És | digui una història. —Em temo que no en sé ni una —digué Alícia, bastant | alarmada | per aquella resposta. —Aleshores que en conti una el Liró —cridaren tots | o bé una femella experimentada, que vigilen atentíssimament el bosc i que | alarmen | el ramat a la primera senyal sospitosa. De vegades el cap de ramat és un | ! L'altre protestà: —Sí, sort, sort. Gana, és! Al sagristà se li | alarmaren | els ulls. —Me'n vaig, que la pròpia m'espera. Els altres se li abraonaren: | Li cridaven els companys: —poca-vergonya. Ell mateix ho confessa. Ja s' | alarmava | Nel: —Bé, què voleu dir. No arribà la resposta. Les siluetes dels | pels retards d'Arnau; feia una cosa més amoïnosa per a ell: se n' | alarmava | . Un vespre el minyó es va trobar al pis del carrer de Sant Llop, picant | . D'aquí les seves exclamacions d'horror i el seu tapar-se la cara. —No us | alarmeu | , missenyora! ¡Atureu-vos, missenyors! —va dir en Bonosi, comprenent el | rossenques?... Un pop?... No podia ésser sinó un pop que, havent-se | alarmat | , eixia del seu amagatall i, en estirar un dels seus múltiples palps, | Marciana i Arnau s'havien dit, i en tan comptades ocasions, que no podien | alarmar | a ningú, molt menys tractant-se d'una damisel·la de seny com Marciana, | Ah! i una unça de te i una altra de camamilla. Aquí el Ramon pastor s' | alarma | i pregunta: Que teniu malalts? —Sí, veureu, la mare ja en té setanta cinc | i el seu ús, repetint-li sense parar que no hi havia perill ni raó per a | alarmar | -se, car jo sols demanava una cosa així com una mena de dulcificant o de | en el deliqui d'amor. Però, vet aquí que tot d'una la matrona, justament | alarmada | per aquella escena gairebé epitalàmica, ha pegat un cop de colze al braç |
|