DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
alarmar V 513 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb alarmar Freqüència total:  513 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que s'acostava en direcció oposada. Havia anat a casa i, no trobant-la-hi, alarmat per les queixes de la cunyada, deixà la casa sense respondre i sortí en
dura lluita a la ciutat, i el locutor advertia que els ràdiooients no s'alarmessin per les canonades que se sentien al barri de Triana. Entremig de les
el diari de Mr. Eden) ensenya una mica les dents a Itàlia. França està alarmada pel fet d'haver-hi a Espanya 12 generals italians, i a les
avenir i fortuna a favor dels seus enemics. L'actuació de Jeroni no podia alarmar-lo de bon principi, encara que no aprovi del tot la seva manera de viure.
(d'aquells que tu vas ensenyar-me que m'agradessin) i m'alarma que no sé reprendre el meu fil. Ah, sí. Poc que té
precipita per la porta del passadís. Víctor l'acompanya.)] No cal alarmar-se, Víctor. [(Desapareixen.)] Merceneta. [(Eixint de
però ningú, absolutament ningú, no va adonar-se'n. L'estat del xofer alarmava els amos. El pobre xicot va tenir un dia un vòmit de sang i amb quatre
el ganivet. Dorotea va fer un ronc gutural, molt feble, que no tenia d'alarmar ningú, perquè, en una casa com aquella, els ais procedien de causes gens
haver dit tot el que era natural que em diguessin, jo, com si em sentís alarmat sobtadament per alguna cosa que ningú no havia dit, vaig preguntar: "I
peró massa viu encara pera no trencar lo repós que calía, l' alarmava, la foragitava y trencava un cop més sas reflecsions. Á l' hora de dinar,
morir massa gent pera no coneixer que 'l mal de la seva afillada era pera alarmarse de veras; mes á fí de no encomanar la por á sas fillas, escondía las
res d'això. Una setmana després es presentava la meva mare a la farmàcia, alarmada per les noves que de mi li havia portat aquella senyora. La seva aparició
em devia veure tot trasbalsat. No es podia negar que em tenia afecte. S'alarmà. Em portà a la cambreta minúscula on rebíem les visites i que es trobava
per les escletxes de la porta fins a la nostra cambreta. La seva muller, alarmada per aquell soroll infernal, el vingué a avisar. Ens trobà abraçats i
i per això cloïa les dents, tot simulant una ranera esglaiosa. Ella s'alarmà: —Corre —va dir,— baixa a can Ferrer i explica el cas, que et facin
semblava considerar les meves visites amb indiferència, però més tard va alarmar-se'n. Quan jo arribava, ells ja havien sopat. Era l'hora del vi. Una
descaradament dels qui treballen, però jo ho veig venir. La cosa m'alarma i, tanmateix, m'atreu, com una curiosa experiència. Hem fet alguns
—¡Vinam aqui, bona pessa! —va contestar, usant un tó carinyós que 'm va alarmar del tot. Y al mateix temps que aixó 'm deya, 'm posaba la ma en la
entrant á casa nostra y dirigintse á la mare y á l' Esparver;— vaja, no s' alarmin, no 's trastornin, que aixó no ha sigut res. —¡Ay, gracias á Deu!
—Jo també, —contestá l' Alfredo ab una firmesa y una convicció que 'm va alarmar. —Jo també, —va contestar en Federico, alarmant á la pobre Filomena. L'
y una convicció que 'm va alarmar. —Jo també, —va contestar en Federico, alarmant á la pobre Filomena. L' Esparver, despues de pensarshi un rato, digué: —Jo
anèmia; sé com tractar-la, però veig que cada dia empitjora; ha arribat a alarmar-me. Jo diria que hi ha un altre mal que la rosega, entens? Cosme no
botonats, contra el pit. Llur sang, tan antiga, s'encengué i s'alarmà. Contra totes aquestes costes cretenques que miren cap a l'Àfrica, durant
carrer, no li agradaven. La pobra madam, en veure la mirada de Zorbàs, s'alarmà. Però la seva mà, tota ella súplica, encara es recolzava a la pitrera de
Déu vos salve, Comtessa Clara, i us guardi la pau del cor. No us alarméssiu massa. El cas és d'importància. Comtessa Clara I què? Amb quin
elemental. No hi ha bastants "rombs" en els magatzems de TVE per a alarmar la clientela... Però els possibles espants administratius són el que
corbata, etcètera. Per una paradoxa increïble, aquesta sòlida aliança sol alarmar-se davant l'"inconformisme". Quant als "inconformistes", s'acontenten
no passa de ser una al·lucinació. Cultura i contracultura Que ningú no s'alarmi: l'amenaça no és massa seriosa, per aquesta banda. Però es parlarà
en el seu últim llibre. I tanmateix... Les persones timorates se n'alarmen: el panorama no deixa de presentar una superfície inquietant, des del seu
Els qui vivim en aquestes àrees o en les seves proximitats hauríem d'alarmar-nos davant una tal "amenaça". Bé està que ens resignem a exercir
guanyat força en aquest camí. La llengua, problema cabdal. De vegades m'alarmen les paraules dels enemics, però altres vegades encara m'alarmen més les
vegades m'alarmen les paraules dels enemics, però altres vegades encara m'alarmen més les paraules d'alguns amics. No fa molt, amb motiu d'una versió
de la gola de la sorpresa, i no gosà repetir-lo més vibrant per no alarmar a la pobra àvia, que, així com així, tampoc podia baixar a socórrer-la.
d'intencions y de costums? Quína vergonya!— El pobre vell Molas s'anava alarmant més y més, ja no cabía a la cadira, ni sabía ahont posar els ulls. Tothom
estat aquí i que seguiré venint fins que tot sigui adobat, i que no cal alarmar-se? —Els ho diré, si tornen; però no compto pas que vinguin. Digueren que
cap més gota d'aquest líquid: no us cal. —Pareu esment, Henry; m'esteu alarmant. No us he dit tota la història, fent via cap aquí? —Vós? —Sí,
dorm. Càpua emmandrí un heroi, i l'amor propi de nostre acompanyant s'alarma, amb moltíssima raó. El conill predestinat ens espera; el conill
vegada que hi girava la vista hi reparava un canvi de color, cosa que m'alarmava, estimulant-me a prosseguir l'empallament amb més daler. Aviat fou d'un
en pensa d'aquesta roentor de la nit? —No és res de mal, senyora. No s'alarmin —va contestar ell, saludant-nos amb una inclinació i una barretada.— És
digui una història. —Em temo que no en sé ni una —digué Alícia, bastant alarmada per aquella resposta. —Aleshores que en conti una el Liró —cridaren tots
o bé una femella experimentada, que vigilen atentíssimament el bosc i que alarmen el ramat a la primera senyal sospitosa. De vegades el cap de ramat és un
! L'altre protestà: —Sí, sort, sort. Gana, és! Al sagristà se li alarmaren els ulls. —Me'n vaig, que la pròpia m'espera. Els altres se li abraonaren:
Li cridaven els companys: —poca-vergonya. Ell mateix ho confessa. Ja s'alarmava Nel: —Bé, què voleu dir. No arribà la resposta. Les siluetes dels
pels retards d'Arnau; feia una cosa més amoïnosa per a ell: se n'alarmava. Un vespre el minyó es va trobar al pis del carrer de Sant Llop, picant
. D'aquí les seves exclamacions d'horror i el seu tapar-se la cara. —No us alarmeu, missenyora! ¡Atureu-vos, missenyors! —va dir en Bonosi, comprenent el
rossenques?... Un pop?... No podia ésser sinó un pop que, havent-se alarmat, eixia del seu amagatall i, en estirar un dels seus múltiples palps,
Marciana i Arnau s'havien dit, i en tan comptades ocasions, que no podien alarmar a ningú, molt menys tractant-se d'una damisel·la de seny com Marciana,
Ah! i una unça de te i una altra de camamilla. Aquí el Ramon pastor s'alarma i pregunta: Que teniu malalts? —Sí, veureu, la mare ja en té setanta cinc
i el seu ús, repetint-li sense parar que no hi havia perill ni raó per a alarmar-se, car jo sols demanava una cosa així com una mena de dulcificant o de
en el deliqui d'amor. Però, vet aquí que tot d'una la matrona, justament alarmada per aquella escena gairebé epitalàmica, ha pegat un cop de colze al braç

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »