Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i entren dos individus llargs i prims que semblen bessons, tots dos	albins	. Es dirigeixen directament al toll, es descorden. Ell s'admira: —Per què
longitud i en contorn. Ha estat descrit un ase blanc, però no un d'	albí	, que no tenia la franja dorsal ni les de les espatlles; i en els ases de
rots d'embriacs. Un d'ells, en Quim fuster. Groc, d'un ros aclarit, quasi	albí	; barres caigudes, mastega-tatxes, podrit per un mal lleig. Donejà, de
la clatellera, arrissada com la d'un negre; era molt ros, però, quasi	albí	. Em penso, em penso, que s'oxigenava, aquest tipus. Darrera les
! ¡Piña! ¡Mangos! ¡Bananas!— Suo a raig fet. Quina atauba! L'	albí	La tia Loreto acaba de tornar de la missa de les sis, enllagrimada
de la missa de les sis, enllagrimada dels ulls a les sabates: ha vist l'	Albí	. —He vist l'Albí! He vist l'Albí! —Aprensiva que ets! —li fan
les sis, enllagrimada dels ulls a les sabates: ha vist l'Albí. —He vist l'	Albí	! He vist l'Albí! —Aprensiva que ets! —li fan les seves germanes, les meves
dels ulls a les sabates: ha vist l'Albí. —He vist l'Albí! He vist l'	Albí	! —Aprensiva que ets! —li fan les seves germanes, les meves altres tietes
les meves altres tietes Teresa i Margarida. —L'he vist! He vist l'	Albí	! —¿Com el pots haver vist, si has anat a missa de fosc i n'has tornat
és cendrós de desembre. Poblet muntanyenc. Roïneja un xic.) —He vist l'	Albí	! L'he vist! Ho juro! Rondava pels claustres de l'abadia, arran d'altars i
darrera!", li xisclava mossèn Paperina, esgüellant a plena gargamella. L'	Albí	és prim, prim: una canya-xiula. "—Pobres de nosaltres!", he exclamat jo.
mena de prominències que li van sortint—. ¿Creureu, ara, que he vist l'	Albí	? Ací hi ha la prova!— En la blancor del front de la tia, i a tota
La de les llúpies és tanmateix la prova decisiva per fer-nos creure que l'	Albí	s'ha tornat a escapar de casa seva i que la tia Loreto l'ha vist.
a escapar de casa seva i que la tia Loreto l'ha vist. Veure l'	Albí	produeix pertorbacions inversemblants, arbitràries. Jo l'havia
seus peus: un autèntic, prodigiós i sublim miracle! D'on havia sortit, l'	Albí	? Des dels avis als nadons, ningú no ho sabia. Es trobava segrestat en el
pagesos i tota l'altra terregada del poblet. Es deia que tenien cura de l'	Albí	les dues noies de Pinatell, de Montlabrusí i d'Orgerola, últims plançons
els plats amb què el servien. Tots els del poble convenen que el cas de l'	Albí	és un cas misteriós, estranyíssim. A fora plouen escorrims i, a dintre,
altres noves de les pertorbacions produïdes per la sortida d'avui de l'	Albí	. A l'estable de la lleteria del Quicu hi han trobat el sagristà. Per
ruixadet d'hivern tecleja sobre els vidres de la cambra.) L'escapada de l'	Albí	del palau on estava reclòs, ha enfollit el poble. Tothom es veu garfit
dolences misterioses. L'embriac de la cantonada dels flequers, que veié l'	Albí	mentre estava assegut en una voravia —xop com un lluç i solaçant-se
de les verges del casal magne, traeix el que mai no havia traït: que l'	Albí	ve d'uns nobles, i que aquests l'havien heretat d'uns altres. És molt més
terriblement blanquina i la seva color de crustaci cuit. L'origen de l'	Albí	és secret i forma part de les coses misterioses de la gent de rang. Els
que l'Emersenda de Pinatell, de Montlabrusí i d'Orgerola, llucà l'	Albí	i a l'acte va quedar calba. Ara pressent, per una certa flaire, que al
llegir en la torcedura dels fanals un nom de rei: Eduard II. —I si l'	Albí	fos fill d'Eduard II? —inquireix el comunicant. —Eduard II, d'on? —li
Però aquest Eduard II, mau! (Vegi's Marlowe.) Per misteriós que sigui, l'	Albí	no pot venir de tan lluny! —asseguro, orgullós d'haver-me lluït en
El poble ha trepidat dos dies amb l'amenaça de la fugida del misteriós	Albí	i de les conseqüències que poden derivar-ne. S'hauria dit que tothom
guardades al rebost.) La dona que avisa els enterraments, va veure l'	Albí	en les feixes del vell Lleganya i, des d'aleshores, li sembla que té algú
lamentacions i protestes, s'aixequen pertot: —On haurà anat a raure l'	Albí	? ¿Per què no cremaran d'una vegada tots els aristòcrates? Noblesa, rang,
de complicació, de falsedat. Que surti qui ho negui davant el cas de l'	Albí	, la saballonera blanca que ens infecta.— La de ca l'Oliaire, una dona
per picar-lo. Més noves inversemblants dels efectes d'haver vist l'	Albí	, trastornen de cap a cap el poble. —Què vol aquest Albí? Per què no
d'haver vist l'Albí, trastornen de cap a cap el poble. —Què vol aquest	Albí	? Per què no l'escalden i el pelen com a un porcell? D'on ha sortit? L'
? Per què no l'escalden i el pelen com a un porcell? D'on ha sortit? L'	Albí	, l'Albí! Guerra! Guerra!— Ja era hora que es respirés a ple pulmó i es
no l'escalden i el pelen com a un porcell? D'on ha sortit? L'Albí, l'	Albí	! Guerra! Guerra!— Ja era hora que es respirés a ple pulmó i es sortís
de la plaça dels Arcs: els caçadors dels Plans han trobat mort l'	Albí	en el carrinyot que fa drecera quan hom vol anar a l'ermita de Sant Marc.
molsa i carrotxa, i sota uns pins, hi havia el cos allargassat i ert de l'	Albí	, no difunt de mort natural, sinó mort amb violència. Li partia el cor una
amb uns sacs terrers, car, malgrat ser mort, la influència malèfica de l'	Albí	encara vivia. Alguns caçadors ja sentien que els creixien les ungles a
Passo el temps monologant i em dic que la mort misteriosa del misteriós	Albí	enfosquirà encara més l'impenetrable misteri seu, i que res no es podrà
i d'Orgerola. Aquest explica que l'atzagaia que travessava el cor de l'	Albí	porta gravat amb lletres minúscules, un vers de Virgili: Hinc uia
i de les seves ones no m'havia sonat tan llòbregament. —Qui era l'	Albí	? Descobriu-ho! —comminen al majordom un escamot de dones—. D'on venia?
tocava en el casal dels Pinatell? —Jo què sé! —ha respost el comminat—. L'	Albí	era l'Albí. Un misteri de casta.— El majordom Sandali, en puntuar-ho, mou
casal dels Pinatell? —Jo què sé! —ha respost el comminat—. L'Albí era l'	Albí	. Un misteri de casta.— El majordom Sandali, en puntuar-ho, mou les
¿Algun comunista que odiï tot ésser enlairat? ¿Alguna dona desitjosa d'	albinets	o algun home gelós de la seva potència o de la seva carn de llagosta en
no sigui barrufell, en ocasions tan greus i tan extraordinàries. —Aquest	Albí	, que ha estat un misteri per al poble, no ha de tenir existència més
les castellanes de remeiar en el possible els trastorns que ha produït l'	Albí	, pensen fer deixa del cos miraculós de sant Calpúrnic a l'abadia. Per
les estrambotiqueries dels colpits, els capricis dels que degut a l'	Albí	es sentiren més o menys prenys, més o menys pops i escalunyes. —N'hi
i unes jaculatòries —determina el majordom Sandali—. Pau i oblit sobre l'	Albí	! —Pau i oblit! —es proclama a cor. La majoria s'ha deixat convèncer que
portem dintre, a l'autocràcia dels vells senyors. Pau i oblit sobre l'	Albí	! Amén, que vol dir així sigui. Com a epíleg de l'autèntica història que
prefereixen llegir diaris a anar darrera els conills. Per a enterrar l'	Albí	, se'l llançà en un sot de la muntanya alta que hi ha al nord del poble. No
que nosaltres reposem. S'ha pogut observar que des que hi enterraren l'	Albí	, la muntanya s'infla. ¡Totes les potències celestials ens protegeixin, i
com el Karakatoa, vessi lava sobre l'eglògic i nemorós poblet de l'	Albí	i meu! L'home de les quatre ombres Actualment tinc només tres ombres,

Pàgina 1 (de 4)

50 següents