×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb albaïna |
Freqüència total: 15 |
CTILC1 |
| vivament, tombo el cap i, oh sorpresa!... A la dreta, dins un nimbe d' | albaïna | , surt la mola negra, abrupta i solitària de la Dragonera damunt la mar | | de la carculla oberta a l'espona de la costa de Sant Telm. El tel de l' | albaïna | ja s'ha esbandit, la terra es bufa com si fos de pasta d'ou i tots els | | dalt la serreta ens hem tombat i aleshores, a través d'un tel fi d' | albaïna | , "vim Maylorques e semblans" —el mateix que va semblar a don | | per a ficarse mar en dins. Han quedat molt endarrere aquelles hores d' | albaïna | o de mar avalotada. Ara, a l'hivern, sols navega amb la seua barca | | Aquell jorn havia pres, des de l'albor, una estranya atmosfera. L' | albaïna | , per altra part desacostumada en aquelles dates, havia impedit que les | | fina, gotellina, tany de murtra, nova rel. Cau, pausada, l' | aubaïna | que ha pintat un arc-en-cel. La taronja mandarina | | La taronja mandarina guaita fresca, com un gel. Cau, pausada, l' | aubaïna | , la vedella fa el bruel. Rosa vera, blat que brina, | | s'encomana l'encís del teu record. Jo et sentiré en la tàcita | albaïna | com la remor d'un plany o d'un conhort. ¡Qui seguís el camí que | | Nadal —relleixó de l'any que fina, llac d'encís en l' | albaïna | de l'angoixa universal—, s'aturava el pensament al | | dematinet despert i enfila el caminet alamullat per l' | albaïna | . Ja la llum tota escletxa afina i a dins el cor de la | | Nadal —mirador de l'any que fina, llac d'encís en l' | albaïna | d'una espera universal—, amb els ulls fits al passat | | tràgic com el cel d'una vella estampa de pirates.] [(La nit pesa, nit amb | albaina | de tròpics. Gran xafogor i una espera de tempesta. El cel tremola amb la | | al ventre. L'aygua ab que m'havía ruxat la Coralí pera retornarme de la | obehina | , n'havía quedat roja, formant un bassal que s'escorría per la terra. Però | | un d'ells li parlava ab veu grossa y reposada. Després li vingué com una | obehina | , perque entengué qu'anavan a engegar la mola, lo que, donat lo lloch | | De l' ombra del brancam, ab faç riallosa, Com matinera gota d' | aubahina | . Enllestida ab volant y ab flochs ayrosa, Son trajo li coneix |
|
