Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o no gaire ben apuntalat en el brossall, sens dubte humit a trenc d'	alba	, li falla o li rellisca, temem molt que esquinçarà el paper. Una nimfa A
o li rellisca, temem molt que esquinçarà el paper. Una nimfa A trenc d'	alba	, la joveneta s'ha llevat de l'herba estesa dins la cova, ha begut un glop
ocasionades pels pretendents, mentre arribava a la fi la claror de l'	alba	, i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els primers cants dels
el seu costum. Baralles de gossos i de voltors, més freda fosca a trenc d'	alba	, gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran ara
Per què no ens deixen sols? Per què no podrem romandre així fins a l'	alba	, fins a la mort? —Temo per tu, Mila. No sigui que ta mare se n'
vegades sense aconseguir de veure-la. Sortí a la primera claror de l'	alba	, i ja no tornà. Mentre avançaven per una sendera, a través de les hortes,
; t'ho prego. Em moro de set. Ella el seguí. Amb les primeres llums de l'	alba	Tino Costa tornava al seu pis. Anava sense barret, despentinat. Els
entrà a la seva habitació. Per la finestra penetrava la llum lívida de l'	alba	. Es deixà caure sobre una antiga poltrona estripada; es palpà les
sobte—. Ho ha fet per mi!" I davant del clam de veus, davant d'aquella	alba	de llum que es descobria de sobte a la seva ànima, Mila s'acomiadà del
confusió en la qual la revelació del padrí l'havia enfonsada. A l'	alba	es sentí més serena, més assossegada, i sentí que allà al fons del seu
llarga jornada de camí. Sortirà de nit, quan es pressenteixi a penes l'	alba	, i arribarà a Argona abans de la nova nit, potser ja una mica fosc.
seva finestra es pressenteixi a penes a l'horitzó la primera besllum de l'	alba	, Mila se n'anirà. No vol pensar ja en res. Té amanit un vestit vell
m'ajudarà. Quan arribin allí jo seré lluny." La diligència surt a l'	alba	; quan surt encara és fosc. "Déu m'ajudarà." I espera l'hora amb
t'acompanyaré fins al poble. La diligència no sortirà altrament fins a l'	alba	. Només aleshores veié Mila per primera volta la masia, una mica apartada
mica de l'aiguardent, deixà intocada la infusió, i així assegut esperà l'	alba	. Quan es sapigué la nova hi hagué una alegria general. Arcisa plorà
què maldaven els darrers fulgors de la lluna amb la naixent claredat de l'	alba	, es destriava un munt informe de pedres; sota les pedres, gairebé
Ho feien en silenci, sota el callat girar de les estrelles, quan l'	alba	del nou dia començava a estremir tot l'Orient, i d'ací i d'allà, des de la
Una vegada cobert, s'assegueren en sengles pedres i el vetllaren fins a l'	alba	. Més tard havien acudit noves dones; havien anat asseient-se per les
Arribem molt aviat. Abans de marxar, quin meravellós apuntar de l'	alba	! Se sentien rossinyols i cucuts; hi havia la lluna i una estrella en el
del matí (quarts de 3, hora solar), "matinet, a punta d'	alba	"... La plaça del poble, silenciosa, gairebé deserta, sembla una
semblava una nit de maig. Cap al Pirineu el cel tenia com una claror d'	alba	. 7 novembre. Al matí vaig al Noguer. Sol d'or, prats
surt al carrer i s'allunya en direcció a la ciutat. Damunt la mar, l'	alba	ja clareja. 12 (0) La llum que es filtra per les claraboies
per la febreta que no el deixava. Es despertava de fred a l'	alba	, amb una tos seca que ressonava dins la cambra buida. Mentre veia venir,
els seus soldats per unir-se al comboi que abandonava la ciutat a trenc d'	alba	pel Portal de Sant Carles. L'últim contacte que Jeroni va tenir amb els
batalla el dillums al dematí, el dillums a trencar l'	alba	. El Cavaller de Padrós porta les colors trencades. Ja
a plorar. Aquell dia, s'havien aixecat amb la primera claror de l'	alba	. El carro, amb l'animal enganxat, els esperava ja davant de la casa. Les
perquè per a mi el nostre encontre ha començat amb el dia, a trenc d'	alba	. He contemplat des d'aquí el sol ixent —vermell de mercromina escampant
a Ciutat i llogar-me a qualsevol casa. Me vaig aixecar abans de trenc d'	alba	i, de puntes per por que em sentissin, vaig davallar fins en es portal,
—ah dolcíssima cosa certa, certa, cant absolut, per damunt l'	alba	que et trenca!— era tan pàl·lid dins la profunda rodona dels
no conec ni em coneixen, alta en llur éter natal, més que les	albes	del risc, incomparable reia, fill de la meva puixança,
ni somnis, triat per la mirada de l'arquer, a trenc d'	alba	. —Per què tantes paraules per al meu cansament? Thànatos
Car tot, en un moment, et serà pres. Cançó de la mort a l'	alba	Petita barca damunt la mar corre fortuna
en més temença d'hora foscant, dama de l'	alba	em ve a cercar. Cançó de la plenitud del matí Llum de
del fosc reialme. Ai, el vell arrelat dolor que no té	alba	! Per a ser cantada en la meva nit Perdut en l'aigua
musicals. En el convent veí començaven a tocar a missa primera. L'	alba	s'insinuava tímidament per les retxilleres. Aquesta era l'hora en què
Les soledats Quan la nostra comarca fa el tomb, a l'	alba	, cap al sol; i quan la nit s'agemoleix, recula, mai,
d'una ciutat nostra i estranya on tot era tardor, l'	alba	mentia, un altre cop mentia! Ai, sense arrels cessa la flama!
tinc. Remugo penombra llunyà dels veïns.	Albes	lleganyoses i nits com miralls de tanta ceguesa;
penetrant la teva lliçó), Pere amb qui espero dues	albes	(i amb la Mercè) cada any sens falta: la de Sant Pere
que això encara és més roí. I quan, sol, a punta d'	alba	, las de tant maldar i sofrir, deixo el cap sobre una
cervos o jardí reial. Bona nit. Déu us doni sòn pregona, i en trencar l'	alba	, joia matinal. Jovita I a vós, senyora, un àngel a l'espona i un
i tampoc no dormiria. L'última nit, la vetlla del gran dia! Que em vegi l'	auba	ran del pòrtic sant. I, en el gruix de la nit tot esperant
fuet que Rosaura duu a la mà).] Oh, partiu? Rosaura En ser l'	alba	. M'espera una cel·la, redós de la fe. Golferic És a l'alba també
ser l'alba. M'espera una cel·la, redós de la fe. Golferic És a l'	alba	també ma partida. Rosaura No he dormit: vós tampoc.
cel: dolça paraula, pòsit de fel. I els que junyia l'estrany encant, si l'	alba	apunta se'n van plorant. Golferic [(anant a l'extrem oposat
silenci un airet fi s'ha girat que mou la punta de l'	alba	del canonge amortallat i, en passar arran del calze
com una dalla que es blega, i, caminant cap a l'	alba	, amb anada mesurada, va tallant, dins la pradera,
cap a França. Dos corrents, dues anades; l'espasa blanca de l'	alba	talla el fil del nostre encontre emmatxucat de
sols entenen la seva veu i escolten el so de la seva campana a trenc d'	alba	, i que sols ells ploraran la seva mort.] [Mentre està resant, sospita
ma veu que Vos invoca, i com jo d'anar amunt tenen l'anhel. Quan a trenc d'	alba	ma campana toca, sols ells l'escolten, dins els camps del cel. Quan la

Pàgina 1 (de 54)

50 següents