×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alba |
Freqüència total: 2695 |
CTILC1 |
o no gaire ben apuntalat en el brossall, sens dubte humit a trenc d' | alba | , li falla o li rellisca, temem molt que esquinçarà el paper. Una nimfa A | o li rellisca, temem molt que esquinçarà el paper. Una nimfa A trenc d' | alba | , la joveneta s'ha llevat de l'herba estesa dins la cova, ha begut un glop | ocasionades pels pretendents, mentre arribava a la fi la claror de l' | alba | , i el feliç matrimoni emmudia per destriar, entre els primers cants dels | el seu costum. Baralles de gossos i de voltors, més freda fosca a trenc d' | alba | , gràcies als déus per a mi la darrera. I els guardes em prendran ara | Per què no ens deixen sols? Per què no podrem romandre així fins a l' | alba | , fins a la mort? —Temo per tu, Mila. No sigui que ta mare se n' | vegades sense aconseguir de veure-la. Sortí a la primera claror de l' | alba | , i ja no tornà. Mentre avançaven per una sendera, a través de les hortes, | ; t'ho prego. Em moro de set. Ella el seguí. Amb les primeres llums de l' | alba | Tino Costa tornava al seu pis. Anava sense barret, despentinat. Els | entrà a la seva habitació. Per la finestra penetrava la llum lívida de l' | alba | . Es deixà caure sobre una antiga poltrona estripada; es palpà les | sobte—. Ho ha fet per mi!" I davant del clam de veus, davant d'aquella | alba | de llum que es descobria de sobte a la seva ànima, Mila s'acomiadà del | confusió en la qual la revelació del padrí l'havia enfonsada. A l' | alba | es sentí més serena, més assossegada, i sentí que allà al fons del seu | llarga jornada de camí. Sortirà de nit, quan es pressenteixi a penes l' | alba | , i arribarà a Argona abans de la nova nit, potser ja una mica fosc. | seva finestra es pressenteixi a penes a l'horitzó la primera besllum de l' | alba | , Mila se n'anirà. No vol pensar ja en res. Té amanit un vestit vell | m'ajudarà. Quan arribin allí jo seré lluny." La diligència surt a l' | alba | ; quan surt encara és fosc. "Déu m'ajudarà." I espera l'hora amb | t'acompanyaré fins al poble. La diligència no sortirà altrament fins a l' | alba | . Només aleshores veié Mila per primera volta la masia, una mica apartada | mica de l'aiguardent, deixà intocada la infusió, i així assegut esperà l' | alba | . Quan es sapigué la nova hi hagué una alegria general. Arcisa plorà | què maldaven els darrers fulgors de la lluna amb la naixent claredat de l' | alba | , es destriava un munt informe de pedres; sota les pedres, gairebé | Ho feien en silenci, sota el callat girar de les estrelles, quan l' | alba | del nou dia començava a estremir tot l'Orient, i d'ací i d'allà, des de la | Una vegada cobert, s'assegueren en sengles pedres i el vetllaren fins a l' | alba | . Més tard havien acudit noves dones; havien anat asseient-se per les | Arribem molt aviat. Abans de marxar, quin meravellós apuntar de l' | alba | ! Se sentien rossinyols i cucuts; hi havia la lluna i una estrella en el | del matí (quarts de 3, hora solar), "matinet, a punta d' | alba | "... La plaça del poble, silenciosa, gairebé deserta, sembla una | semblava una nit de maig. Cap al Pirineu el cel tenia com una claror d' | alba | . 7 novembre. Al matí vaig al Noguer. Sol d'or, prats | surt al carrer i s'allunya en direcció a la ciutat. Damunt la mar, l' | alba | ja clareja. 12 (0) La llum que es filtra per les claraboies | per la febreta que no el deixava. Es despertava de fred a l' | alba | , amb una tos seca que ressonava dins la cambra buida. Mentre veia venir, | els seus soldats per unir-se al comboi que abandonava la ciutat a trenc d' | alba | pel Portal de Sant Carles. L'últim contacte que Jeroni va tenir amb els | batalla el dillums al dematí, el dillums a trencar l' | alba | . El Cavaller de Padrós porta les colors trencades. Ja | a plorar. Aquell dia, s'havien aixecat amb la primera claror de l' | alba | . El carro, amb l'animal enganxat, els esperava ja davant de la casa. Les | perquè per a mi el nostre encontre ha començat amb el dia, a trenc d' | alba | . He contemplat des d'aquí el sol ixent —vermell de mercromina escampant | a Ciutat i llogar-me a qualsevol casa. Me vaig aixecar abans de trenc d' | alba | i, de puntes per por que em sentissin, vaig davallar fins en es portal, | —ah dolcíssima cosa certa, certa, cant absolut, per damunt l' | alba | que et trenca!— era tan pàl·lid dins la profunda rodona dels | no conec ni em coneixen, alta en llur éter natal, més que les | albes | del risc, incomparable reia, fill de la meva puixança, | ni somnis, triat per la mirada de l'arquer, a trenc d' | alba | . —Per què tantes paraules per al meu cansament? Thànatos | Car tot, en un moment, et serà pres. Cançó de la mort a l' | alba | Petita barca damunt la mar corre fortuna | en més temença d'hora foscant, dama de l' | alba | em ve a cercar. Cançó de la plenitud del matí Llum de | del fosc reialme. Ai, el vell arrelat dolor que no té | alba | ! Per a ser cantada en la meva nit Perdut en l'aigua | musicals. En el convent veí començaven a tocar a missa primera. L' | alba | s'insinuava tímidament per les retxilleres. Aquesta era l'hora en què | Les soledats Quan la nostra comarca fa el tomb, a l' | alba | , cap al sol; i quan la nit s'agemoleix, recula, mai, | d'una ciutat nostra i estranya on tot era tardor, l' | alba | mentia, un altre cop mentia! Ai, sense arrels cessa la flama! | tinc. Remugo penombra llunyà dels veïns. | Albes | lleganyoses i nits com miralls de tanta ceguesa; | penetrant la teva lliçó), Pere amb qui espero dues | albes | (i amb la Mercè) cada any sens falta: la de Sant Pere | que això encara és més roí. I quan, sol, a punta d' | alba | , las de tant maldar i sofrir, deixo el cap sobre una | cervos o jardí reial. Bona nit. Déu us doni sòn pregona, i en trencar l' | alba | , joia matinal. Jovita I a vós, senyora, un àngel a l'espona i un | i tampoc no dormiria. L'última nit, la vetlla del gran dia! Que em vegi l' | auba | ran del pòrtic sant. I, en el gruix de la nit tot esperant | fuet que Rosaura duu a la mà).] Oh, partiu? Rosaura En ser l' | alba | . M'espera una cel·la, redós de la fe. Golferic És a l'alba també | ser l'alba. M'espera una cel·la, redós de la fe. Golferic És a l' | alba | també ma partida. Rosaura No he dormit: vós tampoc. | cel: dolça paraula, pòsit de fel. I els que junyia l'estrany encant, si l' | alba | apunta se'n van plorant. Golferic [(anant a l'extrem oposat | silenci un airet fi s'ha girat que mou la punta de l' | alba | del canonge amortallat i, en passar arran del calze | com una dalla que es blega, i, caminant cap a l' | alba | , amb anada mesurada, va tallant, dins la pradera, | cap a França. Dos corrents, dues anades; l'espasa blanca de l' | alba | talla el fil del nostre encontre emmatxucat de | sols entenen la seva veu i escolten el so de la seva campana a trenc d' | alba | , i que sols ells ploraran la seva mort.] [Mentre està resant, sospita | ma veu que Vos invoca, i com jo d'anar amunt tenen l'anhel. Quan a trenc d' | alba | ma campana toca, sols ells l'escolten, dins els camps del cel. Quan la |
|