Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

D'ací que en la nostra terra prevalgués el pacte des de les primeres	albades	de la seva història. Quan dues persones s'aplegaven per tal d'oferir-se,
gran estil és l'alçament català del segle XV. A casa nostra, l'	albada	dels Temps Moderns enregistra la lluita de les altes classes del país
a quien conmigo va. Romance del Infante Arnaldos. Cançó d'	albada	Recordant Goethe. Desperta, és un nou dia,
ús d'edat mitjana, no en fa abús, però té sextina i	albada	, i a Lluís que l'acompanyava quan van venir a
cascada que serva el color de vi de la posta i de l'	albada	.) Havent la imatge agençada pensívol m'assec allí... I dins
com li anaven desvetllant el cor. Un dia es féu una claror d'	albada	i del fons de la tomba més glaçada fremí una veu
com una magrana\. Aixecau-vos per obrir les finestres a l'	albada	i per guaitar l'estelada que ja acaba el seu camí.
què toques, campana desolada, abans que rigui amb ses clarors l'	albada	? Jo les sentia, ingràvid caminant, prop de la mar nocturna,
per seguir impassible el meu camí, fins que l'	albada	véiem resplendir. Tu saps prou bé les hores doloroses del meu
i el requinto, les postisses i els ossets... És vora la mitja nit.	Albades	. Ara el silenci que ompli els carrers de la vila és una mica estrany. I
a què tinga salut el poble de Benassal. Ja està. Ja han començat les	albades	. La colla té, naturalment, el permís de l'autoritat. La dolçaina respon
tots els caps de família, honrats, treballadors... De tant en tant l'	albada	té un nou interès. És un fadrí que personalment canta a la seua estimada.
colps acceleren el cor de la fadrina. És l'avís que algú va a cantar una	albada	. Expectació! Redobla el tabalater, i canta el fadrí: Eres la flor més
s'ha menjat i es repartix els diners que sobren. Una nit de festes canten	albades	a les fadrines. Podríem parlar, també, dels rams a les fadrines, pel mes
frescor. Un xicot colrat pel sol aparegué vora l'aigua, descalç i cantant	albades	d'amor. Potser comprenia la pena que elles expressaven, perquè la veu se
el somni de la muntanya. A la primeria tot és claror pirenenca en aquesta	albada	, i la podríem definir com un aplec a muntanya. La mare terra ha cridat
que en les restes orgàniques de l'estrat silurià més inferior, veiem l'	albada	de la vida en aquest planeta. D'altres autoritats altament competents,
de llur origen. Resum Hom s'adona que tots els éssers orgànics, des de l'	albada	de la vida, s'assemblen els uns als altres en graus de descendència, de
Mare de Déu, i els hi besa. Em digueren que la "roà" dura fins a l'	albada	, fins que comencen a dir les primeres misses, i que aquesta nit els bons
d'un punt inicial i motor; es produeix, més aviat, com una manifestació d'	albada	, simultània, en diversos indrets. El cas és singularment clar si
i de l'angoixa. Quan s'afluixarà el puny del destí? Esperança, clarícia d'	aubada	en la nit tenebrosa. Res no hi ha al món que duri sempre. Fi té el
culpa teva. Diàleg sobre el riu Per un capvespre de maig, dolç com una	albada	, el Professor i el Viatger van riu avall, damunt de la coberta d'un
: —L'hora... Quína és l'hora fixada per a la col·lisió? —Demà, a l'	albada	. Semblà sorprès en gran manera, i digué tot seguit: —Follia! Mai no havia
Química que en el seu temps anava alçant-se a l'horitzó amb resplandors d'	albada	! Ell intuïa el que arribaria a esser aquella ciència reclosa en les
europea moderna, però, aviat sap trobar la seva aplicació tècnica. A l'	albada	d'aquesta nova manera de pensar, els cartògrafs mallorquins dels segles
forner, carrer avall, van festejant. Gentilesa d'hivern, flors i	albada	; pa i sol solet. Bon jorn! Passejada Moltes vegades, fent camí, si
per les vores dels estanys adormits, nimbats d'argentat vapor d'	albada	. Res de soroll ni torbació, res d'èxtasi ni de febre: tan sols una
de clars de lluna, de caos de nit, d'ombres, de llums, de capvespres i d'	albades	... Totes aquelles aparicions fantasmagòriques semblen enfonsar-se i
però sense aclarir gran cosa aquella penombra trista d'un matí sense	albada	. O bé és el vieillard tranquil de la banlieue, amb la seva
època a l'Europa del Nord, que brillava com l'estrella del matí a l'	albada	de l'edat moderna, que tendia més a buscar els fonaments de la vida
dormen a la terra, les estrelles estan despertes al cel. La ciència de l'	albada	del Nord, despuntant entre boires, contra les llegendes de la posta del
que la pobresa en què vivien fes possible, car l'endemà, a trenc d'	albada	, en Boi hauria de partir. Marianneta era encara una nena en el temps que
nova. Cansat, es deixà caure al peu d'uns freixes, i dormí fins a trenc d'	albada	. Tot seguit es posà en camí. Casa per casa, trucà a totes les portes de
unes teles ens haguessin caçat al camp lliure i ens haguessin engabiat. L'	aubada	del Nadal El sol, abans de sortir, ens dóna una bella estona d'aubada que
L'aubada del Nadal El sol, abans de sortir, ens dóna una bella estona d'	aubada	que es torna per moments més i més radiant fins que el primer raig daura
de pastors en remorosa conversa; un d'ells, molt content, ve cantant una	albada	valenciana: Esta nit fa bona nit i demà farà bon sol... El nen
clar l'enteniment com el ponent d'aquell dia de juny amb lluissors d'	aubada	. Li plavia el soroll de la mar, remoguda per una ressaca no massa forta,
absolt? —em pregunta, ensems que em regala amb una mirada diàfana com una	albada	... diàfana. —No, germana. Fa un mes que maldo i encara no estic llest. Hi
el vent escombra el cementiri. M'enfilo fins al caire de l'embut. En l'	albada	tèrbola veig davant meu una cama arrabassada. La bota està intacta. Tot
a la barraca. Heus ací, altra vegada, el cel alt amb els seus estels i l'	albada	que apunta i jo camino al dessota, soldat amb unes botes molt grosses i
que cantàvem llavors que anàvem al camp de maniobres, marxant entre l'	albada	i les negres siluetes dels boscos; era una evocació vehement que del
en terra de fades. L'herba creix entre ses lloses totes amples, i a l'	albada	els coloms manyacs vénen, a milers, a voleiar al voltant de la seva
sent rompre el desglaç d'una època que es mor mentre veu pujar una nova	albada	prenyada d'interrogacions. El desorienta veure com fallen les analogies i
les recerques fins als primers anys del segle XIX, a l'	albada	de la renaixença literària. En algun dels articles, com, per exemple, el
designen sempre el català, a diferència d'altres textos de l'	albada	de la Renaixença —alguns amb clar designi renaixentista—, que apliquen
en comptes de Pegaré un calbot al xiquet; A les fadrines els cantaren	albades	, o Els cantaren albades a les fadrines, en comptes de
al xiquet; A les fadrines els cantaren albades, o Els cantaren	albades	a les fadrines, en comptes de Cantaren albades a les fadrines.
o Els cantaren albades a les fadrines, en comptes de Cantaren	albades	a les fadrines. 284. El pronom reflexiu. S'anomena
Salvador Seguí, serven l'esperança de poder veure la claror de l'	albada	després d'una fosca nit, perquè en ells no s'ha extingit la flama de la
la frivolitat d'un reialisme a ultrança, com un clarí anunciador de noves	albades	. A aixecar el nivell del nostre teatre hi pot contribuir en gran manera

Pàgina 1 (d'11)

50 següents