×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb albada |
Freqüència total: 529 |
CTILC1 |
D'ací que en la nostra terra prevalgués el pacte des de les primeres | albades | de la seva història. Quan dues persones s'aplegaven per tal d'oferir-se, | gran estil és l'alçament català del segle XV. A casa nostra, l' | albada | dels Temps Moderns enregistra la lluita de les altes classes del país | a quien conmigo va. Romance del Infante Arnaldos. Cançó d' | albada | Recordant Goethe. Desperta, és un nou dia, | ús d'edat mitjana, no en fa abús, però té sextina i | albada | , i a Lluís que l'acompanyava quan van venir a | cascada que serva el color de vi de la posta i de l' | albada | .) Havent la imatge agençada pensívol m'assec allí... I dins | com li anaven desvetllant el cor. Un dia es féu una claror d' | albada | i del fons de la tomba més glaçada fremí una veu | com una magrana\. Aixecau-vos per obrir les finestres a l' | albada | i per guaitar l'estelada que ja acaba el seu camí. | què toques, campana desolada, abans que rigui amb ses clarors l' | albada | ? Jo les sentia, ingràvid caminant, prop de la mar nocturna, | per seguir impassible el meu camí, fins que l' | albada | véiem resplendir. Tu saps prou bé les hores doloroses del meu | i el requinto, les postisses i els ossets... És vora la mitja nit. | Albades | . Ara el silenci que ompli els carrers de la vila és una mica estrany. I | a què tinga salut el poble de Benassal. Ja està. Ja han començat les | albades | . La colla té, naturalment, el permís de l'autoritat. La dolçaina respon | tots els caps de família, honrats, treballadors... De tant en tant l' | albada | té un nou interès. És un fadrí que personalment canta a la seua estimada. | colps acceleren el cor de la fadrina. És l'avís que algú va a cantar una | albada | . Expectació! Redobla el tabalater, i canta el fadrí: Eres la flor més | s'ha menjat i es repartix els diners que sobren. Una nit de festes canten | albades | a les fadrines. Podríem parlar, també, dels rams a les fadrines, pel mes | frescor. Un xicot colrat pel sol aparegué vora l'aigua, descalç i cantant | albades | d'amor. Potser comprenia la pena que elles expressaven, perquè la veu se | el somni de la muntanya. A la primeria tot és claror pirenenca en aquesta | albada | , i la podríem definir com un aplec a muntanya. La mare terra ha cridat | que en les restes orgàniques de l'estrat silurià més inferior, veiem l' | albada | de la vida en aquest planeta. D'altres autoritats altament competents, | de llur origen. Resum Hom s'adona que tots els éssers orgànics, des de l' | albada | de la vida, s'assemblen els uns als altres en graus de descendència, de | Mare de Déu, i els hi besa. Em digueren que la "roà" dura fins a l' | albada | , fins que comencen a dir les primeres misses, i que aquesta nit els bons | d'un punt inicial i motor; es produeix, més aviat, com una manifestació d' | albada | , simultània, en diversos indrets. El cas és singularment clar si | i de l'angoixa. Quan s'afluixarà el puny del destí? Esperança, clarícia d' | aubada | en la nit tenebrosa. Res no hi ha al món que duri sempre. Fi té el | culpa teva. Diàleg sobre el riu Per un capvespre de maig, dolç com una | albada | , el Professor i el Viatger van riu avall, damunt de la coberta d'un | : —L'hora... Quína és l'hora fixada per a la col·lisió? —Demà, a l' | albada | . Semblà sorprès en gran manera, i digué tot seguit: —Follia! Mai no havia | Química que en el seu temps anava alçant-se a l'horitzó amb resplandors d' | albada | ! Ell intuïa el que arribaria a esser aquella ciència reclosa en les | europea moderna, però, aviat sap trobar la seva aplicació tècnica. A l' | albada | d'aquesta nova manera de pensar, els cartògrafs mallorquins dels segles | forner, carrer avall, van festejant. Gentilesa d'hivern, flors i | albada | ; pa i sol solet. Bon jorn! Passejada Moltes vegades, fent camí, si | per les vores dels estanys adormits, nimbats d'argentat vapor d' | albada | . Res de soroll ni torbació, res d'èxtasi ni de febre: tan sols una | de clars de lluna, de caos de nit, d'ombres, de llums, de capvespres i d' | albades | ... Totes aquelles aparicions fantasmagòriques semblen enfonsar-se i | però sense aclarir gran cosa aquella penombra trista d'un matí sense | albada | . O bé és el vieillard tranquil de la banlieue, amb la seva | època a l'Europa del Nord, que brillava com l'estrella del matí a l' | albada | de l'edat moderna, que tendia més a buscar els fonaments de la vida | dormen a la terra, les estrelles estan despertes al cel. La ciència de l' | albada | del Nord, despuntant entre boires, contra les llegendes de la posta del | que la pobresa en què vivien fes possible, car l'endemà, a trenc d' | albada | , en Boi hauria de partir. Marianneta era encara una nena en el temps que | nova. Cansat, es deixà caure al peu d'uns freixes, i dormí fins a trenc d' | albada | . Tot seguit es posà en camí. Casa per casa, trucà a totes les portes de | unes teles ens haguessin caçat al camp lliure i ens haguessin engabiat. L' | aubada | del Nadal El sol, abans de sortir, ens dóna una bella estona d'aubada que | L'aubada del Nadal El sol, abans de sortir, ens dóna una bella estona d' | aubada | que es torna per moments més i més radiant fins que el primer raig daura | de pastors en remorosa conversa; un d'ells, molt content, ve cantant una | albada | valenciana: Esta nit fa bona nit i demà farà bon sol... El nen | clar l'enteniment com el ponent d'aquell dia de juny amb lluissors d' | aubada | . Li plavia el soroll de la mar, remoguda per una ressaca no massa forta, | absolt? —em pregunta, ensems que em regala amb una mirada diàfana com una | albada | ... diàfana. —No, germana. Fa un mes que maldo i encara no estic llest. Hi | el vent escombra el cementiri. M'enfilo fins al caire de l'embut. En l' | albada | tèrbola veig davant meu una cama arrabassada. La bota està intacta. Tot | a la barraca. Heus ací, altra vegada, el cel alt amb els seus estels i l' | albada | que apunta i jo camino al dessota, soldat amb unes botes molt grosses i | que cantàvem llavors que anàvem al camp de maniobres, marxant entre l' | albada | i les negres siluetes dels boscos; era una evocació vehement que del | en terra de fades. L'herba creix entre ses lloses totes amples, i a l' | albada | els coloms manyacs vénen, a milers, a voleiar al voltant de la seva | sent rompre el desglaç d'una època que es mor mentre veu pujar una nova | albada | prenyada d'interrogacions. El desorienta veure com fallen les analogies i | les recerques fins als primers anys del segle XIX, a l' | albada | de la renaixença literària. En algun dels articles, com, per exemple, el | designen sempre el català, a diferència d'altres textos de l' | albada | de la Renaixença —alguns amb clar designi renaixentista—, que apliquen | en comptes de Pegaré un calbot al xiquet; A les fadrines els cantaren | albades | , o Els cantaren albades a les fadrines, en comptes de | al xiquet; A les fadrines els cantaren albades, o Els cantaren | albades | a les fadrines, en comptes de Cantaren albades a les fadrines. | o Els cantaren albades a les fadrines, en comptes de Cantaren | albades | a les fadrines. 284. El pronom reflexiu. S'anomena | Salvador Seguí, serven l'esperança de poder veure la claror de l' | albada | després d'una fosca nit, perquè en ells no s'ha extingit la flama de la | la frivolitat d'un reialisme a ultrança, com un clarí anunciador de noves | albades | . A aixecar el nivell del nostre teatre hi pot contribuir en gran manera |
|