×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb albardà |
Freqüència total: 95 |
CTILC1 |
encara surt puntual de la fredor del mar i el vent, | albardà | foll, xiscla i s'escampa per les seques vinyes, et | floreixen clavellines; hí há velles assentades; i am l' | albarda | les burres van i venen dels horts. És aquesta la casa ont ella feinejava; | un anell de la pedra verda. L'endemà, En Martí va carregar la mula amb l' | albarda | i la sàrria i arriar dreceres avall, tot content d'anar a la fira. El | en dos o de tres en tres i sempre porten un genet o una amazona damunt l' | albarda | . Però només destrieu la silueta de la bèstia en l'amuntegament d'ombra | vidres de les lluernes de la bodega, someres sobrecarregades amb doble | albarda | per les ronseries del temps que altera absurdament la capacitat per | he passat la frontera dels seixanta, però m'aplano com els rucs de doble | albarda | . I tot i haver-ne fet de verdes, de madures i de tots colors, no tinc | ? Què esperes? —Espero l'amo, —fa el ruquet. —Amb el pes de les | albardes | ?... no saps desfer-te'n? —I si l'amo em renya? —Deixa't | dónes una alegria, perquè jo cercava un company. L'Asenet es desfà de les | albardes | i comença a saltar i a fer tabola. I parla: —Com te dius? —Jo em | que l'aclaparadora pluja de garrofes i palla; ronsals, unglots, orelles i | albardes | ! "En Platet de Sopes" Al matí, una veu sorprèn En Peret, que el crida: | d'una tija de ferro l'extrem de la qual era fixat a l'arçó de davant de l' | albarda | del ruc, i a la part superior tenia com una mitja lluna que encaixava amb | persones conegudes de penjar sobre la memòria de don Albert Llanas unes | albardes | irrisòries i intolerables. —Pel que veig gairebé cada dia a la premsa —em | Quan un escriptor té la desgràcia de trobar-se carregat amb unes | albardes | d'aquesta classe, es converteix en una ànima en pena, en un ésser de | a la població, si pot ésser ben accidentat. Es fa a cavall d'ases i amb l' | albarda | al revés. Així el genet, durant el trajecte curtíssim, cau una pila de | encara, la cursa de "l'esterrossall". El concursant munta un ase amb l' | albarda | del davant al darrera, o sia la tafarra al coll i el ronsal a la cua, i | El retor de Bufalí te una burreta, li lleva l' | albarda | i es queda nueta. Ai, ai, ai... El retor de Fageca | masies o masos. L'ase practica totes les labors agrícoles amb collar o | albarda | . És un motor incomparable per a portar a la sella o traginar una càrrega | que duya a l'Anima de patró, m'ho vay donar tot per perdut. L'atre es un | albardà | que sab fere tota mena de comedis, y més a més, allà hont atrapi sentor | llargs i drets com els del porc, en guarnien la rabasta dels bastos i | aubardes | de subjectar la càrrega als animals de tragí. Quan algun caçador mata | de la base del braç. Els cavalls de muntar, només porten "sella" o " | albarda | " i "estreps", subjectat tot per una ventrera ampla que sovint era de | transport a llom, més o menys directament. Normalment hom necessitava una | albarda | , anomenada "albarda bastera", que s'aplicava sobre el llom de l'èquid, | o menys directament. Normalment hom necessitava una albarda, anomenada " | albarda | bastera", que s'aplicava sobre el llom de l'èquid, fent contacte amb una | carga; per exemple, "àrguens", una mena de bastidor, subjecte a l' | albarda | , format per quatre barrots units per dos llistons; servia per a portar | encàrrec d'una altra, ha de fer manta volta el mateix viatge. "Posar l' | albarda | a algú..." és abusar de la seva paciència. "Aquesta albarda és per a un | "Posar l'albarda a algú..." és abusar de la seva paciència. "Aquesta | albarda | és per a un altre ase". Per a indicar una cosa desproporcionada, poc | per cert les més populars, evitant-nos així carregar la motxilla com | albarda | d'arrier. La seua acumulació de substàncies nutritives és centre | insignificant, l' atra era mala de remat; es mereixía que li posaren | albarda | y serretes, pensava; d' estos pensaments el va traurer el primer dels | traginer: "L'ase fa un compte y el traginer un altre", "Segons l'ase l' | albarda | ", "Val més dir xó que arri". De pescador: "Qui vol | de dignitat. Senyor, com ho suportes? I l' | albardà | no sent que toca l'hora de desmuntar? És perillós de | dels ulls fins on acaba tot desig de paisatge. Jo, l' | albardà | , tenia por grossa de sentir-me prou enlairat, tan | estimat! Voltats de por, enmig del glaç de burles i rialles d' | albardans | , hem dit els mots que són la sang d'aquest vell poble | una a una, les lletres dels mots del no-res! Ahucs del vent | albardà | entorn de la casa. Vet aquí l'home vell, al davant de la casa, | la coixa melodia? Als caps de reis o grans, cascavells d' | albardans | . S'escalfen tots al sol, imbècils o poetes (és el | I com que tinc per únic patrimoni una dolenta rialla d' | albardà | , els menaré a l'escalf de l'estufa que veig cremar, | la coixa melodia? Als caps de reis o grans, cascavells d' | albardans | . S'escalfen tots al sol, imbècils o poetes (és el | 's capas un home, se posá una cua de ruch, faltantli tan sols una | albarda | . ¿Cuan s' acabará tanta bestialitat? * * * [3] Com | d' aquet trasto no 'n fem ré, bé podia se una | aubarda | que á tots nos vindria bé. F. F. F.. * * * | ella ha fugit i no se sab per on. Ell ja està tip de traginar l' | aubarda | , que el colguin sota terra tant li val; el vell patró | de cascavells, i rucs, someres, tots seguint. Ben aixancat damunt l' | albarda | , el somerer els mena en guarda; i allà, dins les | el espart costaria mes que la escurá, els forros mes que la chupa y l' | albarda | mes qu' el burro. Fa tres sigles que se intentá eixe mateix desaigüe que | hagueren empeltat á tots la pallòla en suc de bobina y en sustansia de | albarda | y albardó posá tres hòres en infusió de resòli y pallaeta. Entre mols | es el gobern actual, mereix serretó, ramal, | albarda | , bos y collera. Es una flor la segon que noblea significa, | el cap a la punta d'una llança i carregaren el cos damunt d'un rossí d' | albarda | . El governador, quan li comunicaren la mort de l'Encobert, prengué el | animals, sense llasmar-les; flairar l'olor del colleró, de la sella, de l' | albarda | o dels llustrosos ramals; o sentir el xerric dels eixos que jo tan bé | de la font del ferro!". Ase de bon tarannà dins l' | albarda | la tragina; qui el mena és home taujà que duu gec i | niu de facècies placents. Benavirat Mossèn Borra | alberdà | del Senyor Rei! Com en vida, Mossèn Borra, a bon lloc teniu el | macerada dins vi grec del pecador Mossèn Borra, | alberdà | del Senyor Rei, qui entrarà fent reverències i amb | el de replenar el matalàs d'un sabater o el d'anar a colgar-se en alguna | aubarda | d'ase. I us atreviu, no obstant, a acusar d'orgull a Màrcius, que val al | lo mateix; Cèrt farás molt mala carda Segons el ase l' | albarda | . Si animals tens p'a llaurar Tinne també p'a femar. Un bòu p'a | pilloc pagà. Per la pega, català. La carota, d' | albardà | . I aquest morro, de senglar barrigant rera la gla. | Pep agafa un objecte, molt petit)] Pep No som cap ase d' | aubardà | . Escena XIII [Entra Pilar seguida de Marta per fons dreta.] |
|