DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
albarda F 70 oc.
albardà M 17 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb albardà Freqüència total:  87 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

encara surt puntual de la fredor del mar i el vent, albardà foll, xiscla i s'escampa per les seques vinyes, et
floreixen clavellines; hí há velles assentades; i am l'albarda les burres van i venen dels horts. És aquesta la casa ont ella feinejava;
un anell de la pedra verda. L'endemà, En Martí va carregar la mula amb l'albarda i la sàrria i arriar dreceres avall, tot content d'anar a la fira. El
en dos o de tres en tres i sempre porten un genet o una amazona damunt l'albarda. Però només destrieu la silueta de la bèstia en l'amuntegament d'ombra
vidres de les lluernes de la bodega, someres sobrecarregades amb doble albarda per les ronseries del temps que altera absurdament la capacitat per
he passat la frontera dels seixanta, però m'aplano com els rucs de doble albarda. I tot i haver-ne fet de verdes, de madures i de tots colors, no tinc
? Què esperes? —Espero l'amo, —fa el ruquet. —Amb el pes de les albardes?... no saps desfer-te'n? —I si l'amo em renya? —Deixa't
dónes una alegria, perquè jo cercava un company. L'Asenet es desfà de les albardes i comença a saltar i a fer tabola. I parla: —Com te dius? —Jo em
que l'aclaparadora pluja de garrofes i palla; ronsals, unglots, orelles i albardes! "En Platet de Sopes" Al matí, una veu sorprèn En Peret, que el crida:
d'una tija de ferro l'extrem de la qual era fixat a l'arçó de davant de l'albarda del ruc, i a la part superior tenia com una mitja lluna que encaixava amb
persones conegudes de penjar sobre la memòria de don Albert Llanas unes albardes irrisòries i intolerables. —Pel que veig gairebé cada dia a la premsa —em
Quan un escriptor té la desgràcia de trobar-se carregat amb unes albardes d'aquesta classe, es converteix en una ànima en pena, en un ésser de
a la població, si pot ésser ben accidentat. Es fa a cavall d'ases i amb l'albarda al revés. Així el genet, durant el trajecte curtíssim, cau una pila de
encara, la cursa de "l'esterrossall". El concursant munta un ase amb l'albarda del davant al darrera, o sia la tafarra al coll i el ronsal a la cua, i
El retor de Bufalí te una burreta, li lleva l' albarda i es queda nueta. Ai, ai, ai... El retor de Fageca
masies o masos. L'ase practica totes les labors agrícoles amb collar o albarda. És un motor incomparable per a portar a la sella o traginar una càrrega
que duya a l'Anima de patró, m'ho vay donar tot per perdut. L'atre es un albardà que sab fere tota mena de comedis, y més a més, allà hont atrapi sentor
llargs i drets com els del porc, en guarnien la rabasta dels bastos i aubardes de subjectar la càrrega als animals de tragí. Quan algun caçador mata
de la base del braç. Els cavalls de muntar, només porten "sella" o "albarda" i "estreps", subjectat tot per una ventrera ampla que sovint era de
transport a llom, més o menys directament. Normalment hom necessitava una albarda, anomenada "albarda bastera", que s'aplicava sobre el llom de l'èquid,
o menys directament. Normalment hom necessitava una albarda, anomenada "albarda bastera", que s'aplicava sobre el llom de l'èquid, fent contacte amb una
carga; per exemple, "àrguens", una mena de bastidor, subjecte a l'albarda, format per quatre barrots units per dos llistons; servia per a portar
encàrrec d'una altra, ha de fer manta volta el mateix viatge. "Posar l'albarda a algú..." és abusar de la seva paciència. "Aquesta albarda és per a un
"Posar l'albarda a algú..." és abusar de la seva paciència. "Aquesta albarda és per a un altre ase". Per a indicar una cosa desproporcionada, poc
per cert les més populars, evitant-nos així carregar la motxilla com albarda d'arrier. La seua acumulació de substàncies nutritives és centre
insignificant, l' atra era mala de remat; es mereixía que li posaren albarda y serretes, pensava; d' estos pensaments el va traurer el primer dels
traginer: "L'ase fa un compte y el traginer un altre", "Segons l'ase l'albarda", "Val més dir que arri". De pescador: "Qui vol
de dignitat. Senyor, com ho suportes? I l'albardà no sent que toca l'hora de desmuntar? És perillós de
dels ulls fins on acaba tot desig de paisatge. Jo, l'albardà, tenia por grossa de sentir-me prou enlairat, tan
estimat! Voltats de por, enmig del glaç de burles i rialles d'albardans, hem dit els mots que són la sang d'aquest vell poble
una a una, les lletres dels mots del no-res! Ahucs del vent albardà entorn de la casa. Vet aquí l'home vell, al davant de la casa,
la coixa melodia? Als caps de reis o grans, cascavells d'albardans. S'escalfen tots al sol, imbècils o poetes (és el
I com que tinc per únic patrimoni una dolenta rialla d'albardà, els menaré a l'escalf de l'estufa que veig cremar,
la coixa melodia? Als caps de reis o grans, cascavells d'albardans. S'escalfen tots al sol, imbècils o poetes (és el
's capas un home, se posá una cua de ruch, faltantli tan sols una albarda. ¿Cuan s' acabará tanta bestialitat? * * * [3] Com
d' aquet trasto no 'n fem ré, bé podia se una aubarda que á tots nos vindria bé. F. F. F. * * *
ella ha fugit i no se sab per on. Ell ja està tip de traginar l'aubarda, que el colguin sota terra tant li val; el vell patró
de cascavells, i rucs, someres, tots seguint. Ben aixancat damunt l'albarda, el somerer els mena en guarda; i allà, dins les
el espart costaria mes que la escurá, els forros mes que la chupa y l' albarda mes qu' el burro. Fa tres sigles que se intentá eixe mateix desaigüe que
hagueren empeltat á tots la pallòla en suc de bobina y en sustansia de albarda y albardó posá tres hòres en infusió de resòli y pallaeta. Entre mols
es el gobern actual, mereix serretó, ramal, albarda, bos y collera. Es una flor la segon que noblea significa,
el cap a la punta d'una llança i carregaren el cos damunt d'un rossí d'albarda. El governador, quan li comunicaren la mort de l'Encobert, prengué el
animals, sense llasmar-les; flairar l'olor del colleró, de la sella, de l'albarda o dels llustrosos ramals; o sentir el xerric dels eixos que jo tan bé
de la font del ferro!". Ase de bon tarannà dins l'albarda la tragina; qui el mena és home taujà que duu gec i
niu de facècies placents. Benavirat Mossèn Borra alberdà del Senyor Rei! Com en vida, Mossèn Borra, a bon lloc teniu el
macerada dins vi grec del pecador Mossèn Borra, alberdà del Senyor Rei, qui entrarà fent reverències i amb
el de replenar el matalàs d'un sabater o el d'anar a colgar-se en alguna aubarda d'ase. I us atreviu, no obstant, a acusar d'orgull a Màrcius, que val al
lo mateix; Cèrt farás molt mala carda Segons el ase l'albarda. Si animals tens p'a llaurar Tinne també p'a femar. Un bòu p'a
pilloc pagà. Per la pega, català. La carota, d'albardà. I aquest morro, de senglar barrigant rera la gla.
Pep agafa un objecte, molt petit)] Pep No som cap ase d'aubardà. Escena XIII [Entra Pilar seguida de Marta per fons dreta.]

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »