Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que es produeixen al món, perquè, com hem dit, no obeeixen a l'	albir	, ni a la simpatia ni a cap mena de gust sentimental, sinó que són un
Claramunt s'havia apoderat, com a dipositari i com a distribuïdor al seu	albir	, del que cregués convenient, d'una quantitat que pujava a més d'un milió
per a considerar si hi ha una correlació directa entre vida o lliure	albir	i aquelles característiques dels fenòmens atòmics per a la comprensió de
de la volició. Imaginar un lligam més directe entre el lliure	albir	i la limitació de la causalitat en Física atòmica, tal com hom ha
il·lustrar aquests arguments, recordarem breument el problema del lliure	albir	. Després del que hem dit, és evident que hom no pot prescindir del mot
sentit que podem parlar, pràcticament i lògicament alhora, del lliure	albir	, expressió que ens proporciona un cert joc per a poder emprar els mots
la vida humana. Sense entrar en la vella discussió filosòfica del lliure	albir	, mencionaré solament que l'ús del mot volició en una descripció objectiva
mantén-te ferm; quedar-te on ets o caure només depèn del teu	albir	llibèrrim. No et cal ajut extern, de dins perfecte;
Era amo i senyor de la cuina, en la qual manejava tot l'einam a son	albir	. Decelava les aptituds singulars que no podia manifestar a casa seva.
motu proprio, encara que enfoquessin la filosofia des d'un punt d'	obir	diametralment oposat, com per exemple Ramon Llull, que volent estudiar el
de la voluntat i no del enteniment, que és una cosa que desde llur punt d'	obir	se comprèn molt bé, perquè partint del principi de barrejar la moral i
no solament no permetien considerar les coses des de aquest punt d'	obir	, sinó que la fe cristiana, acceptant com acceptava moltes proposicions
els entenia, i amb tantes riqueses si ens mirem la qüestió des del punt d'	obir	de la veritat, veurem que era més pobre que una rata, perquè pensant,
la manera de conciliar els enemics, provant que des de llur punt d'	obir	, més o menys exagerat i exaltat, tanta raó tenen els que el menyspreuen i
considerada, no ha sigut analitzada degudament, perquè si des del punt d'	obir	llullià, que era el punt d'obir de l'edat mitjana, les condicions de
degudament, perquè si des del punt d'obir llullià, que era el punt d'	obir	de l'edat mitjana, les condicions de l'ésser realíssim que són els
no es pot trobar cap punt més alt ni més enlluernador que el punt d'	obir	llullià i es compren que hi hagin hagut homes que hi hagin consagrat la
del cas d'En Ramon Llull també l'hauríem d'estudiar des de l'altre punt d'	obir	perquè va arribar a ésser defensat fins a cert punt per certa filosofia
Ramon Llull hi buscava el fet real i positiu que ultra ésser un punt d'	obir	original i de molta més base cientifica, sobre tot perquè és una base
l'exemple no pot ésser més clar, no solament comparant els tres punts d'	obir	d'aquets tres pensadors de la edat mitjana, sinó perquè comparant aquests
de teologia perquè conreua la ciència universal, que són dos punts d'	obir	radicalment diferents, i si Sant Tomàs i Duns Scot aquesta ciència
ara no ens les hem de menjar direm que s'ha de reconèixer que el punt d'	obir	llullià, era una solució que tenia els aventatges del pensament
que haurien d'ésser demostrades i que un cop acceptades i des del punt d'	obir	de l'època En Ramon Sibiuda en treu les conseqüències llógiques i hi
l'escola anglesa, francesa i germànica que la consideren des de un punt d'	obir	peculiar i la vesteixen cada una a la seva manera, com nosaltres
pensat i han dit que era la negació de la raó pura i que si a primer	obir	pot semblar cert perquè mitjançant la raó pràctica arriba a afirmar el
i quan diu que se han d'analitzar les fonts de la veritat, sense perdre d'	obir	el conjunt i que lo primer que s'ha de fer és pendre inventari de totes
molt originals i sobretot serveixen per a demostrar que els punts d'	obir	del món septentrional que ell ataca no són ni certs ni originals, que és
de destruir el tomisme i el kantisme que cada un des de llur punt d'	obir	són els pitjors enemics que té la veritat, encara els volia aliar i posar
constar en l'obra sobre el Dret que publicarem, es fundava en un punt d'	obir	contrari a l'escola jurídica catòlica moderna, és dir que en comptes de
fets li demostraven que era més romana que castellana, que és el punt d'	obir	que nosaltres descapdellarem i ara per a cabar direm que aquest mateix
i segona la d'estudiar la meitat que en queda sense partir d'un punt d'	obir	de conjunt, sinó d'estudiar-les per fragments sense ordre ni concert amb
essència, i segona: en estudiar aquestes relacions començant pel punt d'	obir	més general possible i aplicant l'anàlisi i la síntesi amb tot el rigor
si havia fet propaganda anarquista havia sigut sempre des de el punt d'	obir	filosòfic o teòric, perquè en aquella època, el cor filosòfic de
molt diferent que li hauria fet mirar el problema des d'un altre punt d'	obir	i no hauria confós a cada pas l'instint i la funció dels sentits (que són
tractat teòricpràctic que els hi dedica, considerant-les des del punt d'	obir	de la llegislació referent a aquestes qüestions, que per cert han sigut
amb molta delicadesa i de la consideració de les qüestions des del punt d'	obir	de l'observació i l'experiència, perquè ni li falta amor als fets ni geni
el mirem, com els nostres mateixos llegidors poden veure i que, a primer	obir	, sembla que ens hauria d'espantar i de posar en guàrdia, perquè sembla
els peus del camí que hi porta i haver enfocat la veritat des del punt d'	obir	precís per a veure-la i fotografiar-la i si en el ram artístic pot
que és una proposició que li ve molt bé per la seva teoria final de l'	albir	contra la realitat, perquè aixis la raó i la llògica que la escola
el bé i contra la matèria l'esperit, contra la realitat hi ha de haver l'	albir	, que és un programa que si tots els homes del Nord l'havien pensat, no ni
la Sumpèctica que sense lligar-se amb cap ho mira tot des d'un punt d'	obir	més imparcial. Respecte a l'antiguitat direm, que abans de venir al món
bastant des de la nostra modesta esfera i tancats en el nostre punt d'	obir	particular i aquesta manifestació evident del nostre art, que no solament
llengua viva. Aquí l'home de lletres ha tingut tot el camp lliure; al seu	albir	, ha pogut manipular la llengua sense control social. No ha topat amb els
i de forces superiors; dels altres, dels que són fruit del nostre	albir	, en reclamem els èxits i no en defugim els fracassos. El ròssec final del
a la dels altres; són impersonals perquè no depèn del nostre	albir	el formular-los d'una manera diferent de com ho féu la naturalesa
I heus ací com amb aquestes claretads interiors correspon al nostre	albir	personal de separar el gra bo d'aquell que és corcat; heu's ací com,
usurpada! Pobre indemnitat per aqueixos drets naturals del lliure	albir	tant toçudament, tant insolentment negats! També m'havía calgut reparar
verda que s'envolava cap al sol. També el vellet, des del seu punt d'	obir	havia descobert la nena de l'horta i la ciutat de l'horitzó i alhora un
de la formació general, humanística i tècnica. Els nostres punts d'	albir	en les qüestions d'ensenyament, responen tots ells a una concepció
llurs cabals eren en comú, no tenien més que un estatge, no es perdien d'	albir	. S'han adonat a més de vuitanta anys que havien d'abandonar-se l'un i

Pàgina 1 (d'11)

50 següents