Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
albirar V 1492 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb albirar Freqüència total:  1492 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fatiga, es digué que tal volta podia encara arribar al poble. Ara s'albirava allà davant d'ella, al fons de la vall. Però Mila no podia més. Aquest
a cridar. Ara es tractava novament del ritu del seu poble: el reconeixia; albirava de nou la massa confusa de les cases i l'arbre gegantí de l'altra vora.
Una espessa nit ho embolcallava tot, i ni darrera ni davant se n'albiraven les vores. Veié Sileta per última vegada, i, de sobte, sense adonar-se'n,
certesa dels déus; per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira súbitament, oh precís, oh fantasmal!, i coneix per ta
mig d'aquestes, el bufet. La última romandrà sempre esbatanada, permetent obirar un tros dels fogons i de l'aigüera, amb els estres del cas. Dues portes
[(Mentre diu això, en el rectàngul de llum de la porta de la cuina s'obira a la Merceneta que penja una cassola. L'Ernestina creu estar sola. Aixeca
Sant Patró. Amb sort pel mig qui no primmira la fita albira de son desig. La que sospira perquè no
la mà. De dalt abaix d'aquest núvol s'hi comencen d'obirar sis ombres llargues, molt llargues, d'un to verdós i
del sol. Potser qualcun podrà dar-nos clarícies del teu Castell, si l'albirà en son vol. [(Comença a fer-se de dia. Surten a fora l'ermità i
L'àguila que me portava, damunt els núvols volant, m'ha dit que l'albiraré prop d'aquesta terra ingrata, prop d'aquesta mar d'engany. Fada
pare té un cavall que, com la vista, arriba al cim més llunyà tot just l'albira. El meu pare té un cavall, cap no el depassa: com el pensament se'n va d'
dins els pinars ombrívols fins arribar al coll des d'on s'albira, com un nou cel, la mar llunyana i sola. I ràpida davalles,
balcó tan banyat de sol, aquest balcó, qu' es un cotxe parat! Si n' oviro de cel, si 'n veig de terrats desd' aquí! Voleu res més divertit que lo
dels carruatges devant de la Porta-ferrissa. Llensada la vista á la sòrt, ovirá una dona qu' emprenía l' acera, llesta com una dayna, girant continuament
majestuosa. A mi em semblà que era la ciutat la que s'allunyava. Ja només albirava les altes lluminàries del Tibidabo, darrera visió de Barcelona pel camí
elevat en relació amb el quàntum universal. En aquell moment, encara no s'albirava una teoria quàntica general i no contradictòria, però l'actitud prevalent
es posa en moviment o queda immòbil. I ja l'albiren aviat: s'apropa, per bé que lent, en batalló compacte,
Tot d'una sento passos sobre els còdols; aixeco el cap. Vaig albirar balancejant-se al llarg de la platja, engalanada com una fragata,
Sovint, bo i passejant per Barcelona, per qualsevol carrer de l'Eixample, albiro uns ulls que tenen deix camperol. Penso en la ventada que se'ns emporta a
Sanders Peirce, que escrivia el 1867: "...sóc, fins on puc albirar, un peoner en la tasca de clarificar i explorar allò que anomeno
estratègia immunològica i si els resultats són no del tot positius ja s'albira per als propers anys una estratègia d'enginyeria genètica. Virus,
capaços de descriure la conducta, l'intercanvi d'informació? És a dir, albirem el domini de recerca però encara no tenim ni bones descripcions ni tampoc
si hom els enfila de pujada. Al capdamunt del turó on el poble s'escalona albiro uns merlets. Una mica més avall hi ha la nau considerable de la
bona bufera i de mirar de lluir-s'hi. Com que el camp de visió que albira des dels foradets practicats a la xarpellera ha d'ésser molt limitat, un
tal la "Gramàtica Mallorquina" del generós Tomàs Forteza; i s'albira la vocació lingüística del coratjós mossèn Antoni Maria Alcover. En uns
que només de tant en tant duen aigua (una aigua cataclísmica). No podem albirar, però, malgrat dels trenta cinc metres del minaret, ni la mar a llevant,
ens empenyia a recercar els paisatges i els monuments de Catalunya, en albirar-los per primera vegada ja ens semblaven antigues coneixences; ell ens
sense parar, ocasionant mutacions i trastorns, el terme dels quals no s'albira, ara com ara, i això constitueix una greu malvestat, naturalment cal
el temps i com ve a ocupar el seu lloc un altre, que poc abans tot just s'albirava al lluny i que, com aquell, també fascina i apassiona per a esfumar-se
oir —de moviments que ella aleshores veia, però que jo no podía ovirar. El vent corría apressadament per darrera les draperíes, i jo em
podíem prendre nosaltres, polítics de Catalunya, quan no s'albirava en lloc només que resignació al fat secular i urc per a senyorejar,
trobant, perquè no l'arrosseguin, contra el seu desig, a l'aventura. I en albirar la boca del canal dels seus somnis, se n'hi entra decidida i alegre, com
pels anys, la retenia encara en la seva vida hortolana. I per això, a l'obirar allà al fons a l'horitzó la ciutat que fumejava sobre les comes, un amarg
allà la tenim asseguda a la barana d'un terrat un xic més alt d'aon s'obiren els més bells panorames. La nena dirigeix l'esguard per damunt de les
que se'n fuig camps endintre, que s'enlaira ben alt, ben alt com per a obirar el més enllà de les muntanyes. Aleshores el nen en son aguait remarca que
contempla les teulades properes. Una coloma blanca creua el cel. Quan la obira llença un crit d'instintiva alegria, la segueix amb la mirada fins que es
hi descobreix una estrella. —Jo veig una estrella. Tots tres comencen d'obirar cercant estrelles. —Jo en veig dues. —Jo tres, quatre... Quan emprenen el
i li feia doblegar el cap. Sos ullets mig-perduts sota de les parpelles, obiraven al lluny, sobre la terra assoleiada, el vol d'una papallona, després una
paraules surten disparades per les finestres obertes. Enllà de la porta s'obira la platja en un crepuscle de rosa i blau; sobre la remor de les ones es
hi passa s'hi ha adormit. No reb més claror que la dels finestrals que s'oviren dalt del cingle, formats per l'esqueix de les penyes. Hi dorm, amagada an
d'encimbellar la ximpleria i anorrear el mèrit quan s'esdevé que l'albiren; que bandejaria de les corts les intrigues, les càbales, els mals oficis,
mai en la passió de plaure i l'opinió que ella té de la seva bellesa; albira el temps i els anys com una cosa que solament arruga i enlletgeix les
segurament que feia via enllà. L'hereu pensà que era una sort que no s'obirés l'ordinari encara, puix així podria temperar-se una mica. Mes, en aquell
la crosta malaltissa, arrapada al front d'aquesta bella conca geogràfica, albiraria un sens fi de fogars lluminosos, bellament dispersos entre mar i
de la pirateria, i a principis del segle XIX hom comença d'albirar les possibilitats d'una nova intervenció moderna, és un català,
pur de les altures? Acinglat a la més alta grau de la montanya, un l'ha ovirat ja una hora abans com refugi y refrigeri del capolament que'ns causa
mitx de sa teulada, igualment aplanada que si estés a gratapautes, no s'ovirava pas més doble qu'un cabell." "Mes, lluny y tot, sa sola presencia, en
Pellini I No era pas un gegant veritable, però era un home que s'obirava de lluny. En Pellini no es distingia solament per la seva estatura, sinó
pel seu barret tou i pelut decantat sobre les celles, el qual permetia obirar un cercle de calvície en el coronell i la musculosa ruta cervical,
espectacle, anava a morir garrativat. L'instint de conservació li féu obirar una gran bóta desfonada. Romania en abandó entre les desferres d'un

  Pàgina 1 (de 30) 50 següents »