×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb albirar |
Freqüència total: 1690 |
CTILC1 |
fatiga, es digué que tal volta podia encara arribar al poble. Ara s' | albirava | allà davant d'ella, al fons de la vall. Però Mila no podia més. Aquest | a cridar. Ara es tractava novament del ritu del seu poble: el reconeixia; | albirava | de nou la massa confusa de les cases i l'arbre gegantí de l'altra vora. | Una espessa nit ho embolcallava tot, i ni darrera ni davant se n' | albiraven | les vores. Veié Sileta per última vegada, i, de sobte, sense adonar-se'n, | certesa dels déus; per l'exiliat que entre arbredes fosques t' | albira | súbitament, oh precís, oh fantasmal!, i coneix per ta | mig d'aquestes, el bufet. La última romandrà sempre esbatanada, permetent | obirar | un tros dels fogons i de l'aigüera, amb els estres del cas. Dues portes | [(Mentre diu això, en el rectàngul de llum de la porta de la cuina s' | obira | a la Merceneta que penja una cassola. L'Ernestina creu estar sola. Aixeca | Sant Patró. Amb sort pel mig qui no primmira la fita | albira | de son desig. La que sospira perquè no | la mà. De dalt abaix d'aquest núvol s'hi comencen d' | obirar | sis ombres llargues, molt llargues, d'un to verdós i | del sol. Potser qualcun podrà dar-nos clarícies del teu Castell, si l' | albirà | en son vol. [(Comença a fer-se de dia. Surten a fora l'ermità i | L'àguila que me portava, damunt els núvols volant, m'ha dit que l' | albiraré | prop d'aquesta terra ingrata, prop d'aquesta mar d'engany. Fada | pare té un cavall que, com la vista, arriba al cim més llunyà tot just l' | albira | . El meu pare té un cavall, cap no el depassa: com el pensament se'n va d' | dins els pinars ombrívols fins arribar al coll des d'on s' | albira | , com un nou cel, la mar llunyana i sola. I ràpida davalles, | balcó tan banyat de sol, aquest balcó, qu' es un cotxe parat! Si n' | oviro | de cel, si 'n veig de terrats desd' aquí! Voleu res més divertit que lo | dels carruatges devant de la Porta-ferrissa. Llensada la vista á la sòrt, | ovirá | una dona qu' emprenía l' acera, llesta com una dayna, girant continuament | majestuosa. A mi em semblà que era la ciutat la que s'allunyava. Ja només | albirava | les altes lluminàries del Tibidabo, darrera visió de Barcelona pel camí | elevat en relació amb el quàntum universal. En aquell moment, encara no s' | albirava | una teoria quàntica general i no contradictòria, però l'actitud prevalent | es posa en moviment o queda immòbil. I ja l' | albiren | aviat: s'apropa, per bé que lent, en batalló compacte, | Tot d'una sento passos sobre els còdols; aixeco el cap. Vaig | albirar | balancejant-se al llarg de la platja, engalanada com una fragata, | Sovint, bo i passejant per Barcelona, per qualsevol carrer de l'Eixample, | albiro | uns ulls que tenen deix camperol. Penso en la ventada que se'ns emporta a | Sanders Peirce, que escrivia el 1867: "...sóc, fins on puc | albirar | , un peoner en la tasca de clarificar i explorar allò que anomeno | estratègia immunològica i si els resultats són no del tot positius ja s' | albira | per als propers anys una estratègia d'enginyeria genètica. Virus, | capaços de descriure la conducta, l'intercanvi d'informació? És a dir, | albirem | el domini de recerca però encara no tenim ni bones descripcions ni tampoc | si hom els enfila de pujada. Al capdamunt del turó on el poble s'escalona | albiro | uns merlets. Una mica més avall hi ha la nau considerable de la | bona bufera i de mirar de lluir-s'hi. Com que el camp de visió que | albira | des dels foradets practicats a la xarpellera ha d'ésser molt limitat, un | tal la "Gramàtica Mallorquina" del generós Tomàs Forteza; i s' | albira | la vocació lingüística del coratjós mossèn Antoni Maria Alcover. En uns | que només de tant en tant duen aigua (una aigua cataclísmica). No podem | albirar | , però, malgrat dels trenta cinc metres del minaret, ni la mar a llevant, | ens empenyia a recercar els paisatges i els monuments de Catalunya, en | albirar | -los per primera vegada ja ens semblaven antigues coneixences; ell ens | sense parar, ocasionant mutacions i trastorns, el terme dels quals no s' | albira | , ara com ara, i això constitueix una greu malvestat, naturalment cal | el temps i com ve a ocupar el seu lloc un altre, que poc abans tot just s' | albirava | al lluny i que, com aquell, també fascina i apassiona per a esfumar-se | oir —de moviments que ella aleshores veia, però que jo no podía | ovirar | . El vent corría apressadament per darrera les draperíes, i jo em | podíem prendre nosaltres, polítics de Catalunya, quan no s' | albirava | en lloc només que resignació al fat secular i urc per a senyorejar, | trobant, perquè no l'arrosseguin, contra el seu desig, a l'aventura. I en | albirar | la boca del canal dels seus somnis, se n'hi entra decidida i alegre, com | pels anys, la retenia encara en la seva vida hortolana. I per això, a l' | obirar | allà al fons a l'horitzó la ciutat que fumejava sobre les comes, un amarg | allà la tenim asseguda a la barana d'un terrat un xic més alt d'aon s' | obiren | els més bells panorames. La nena dirigeix l'esguard per damunt de les | que se'n fuig camps endintre, que s'enlaira ben alt, ben alt com per a | obirar | el més enllà de les muntanyes. Aleshores el nen en son aguait remarca que | contempla les teulades properes. Una coloma blanca creua el cel. Quan la | obira | llença un crit d'instintiva alegria, la segueix amb la mirada fins que es | hi descobreix una estrella. —Jo veig una estrella. Tots tres comencen d' | obirar | cercant estrelles. —Jo en veig dues. —Jo tres, quatre... Quan emprenen el | i li feia doblegar el cap. Sos ullets mig-perduts sota de les parpelles, | obiraven | al lluny, sobre la terra assoleiada, el vol d'una papallona, després una | paraules surten disparades per les finestres obertes. Enllà de la porta s' | obira | la platja en un crepuscle de rosa i blau; sobre la remor de les ones es | hi passa s'hi ha adormit. No reb més claror que la dels finestrals que s' | oviren | dalt del cingle, formats per l'esqueix de les penyes. Hi dorm, amagada an | d'encimbellar la ximpleria i anorrear el mèrit quan s'esdevé que l' | albiren | ; que bandejaria de les corts les intrigues, les càbales, els mals oficis, | mai en la passió de plaure i l'opinió que ella té de la seva bellesa; | albira | el temps i els anys com una cosa que solament arruga i enlletgeix les | segurament que feia via enllà. L'hereu pensà que era una sort que no s' | obirés | l'ordinari encara, puix així podria temperar-se una mica. Mes, en aquell | la crosta malaltissa, arrapada al front d'aquesta bella conca geogràfica, | albiraria | un sens fi de fogars lluminosos, bellament dispersos entre mar i | de la pirateria, i a principis del segle XIX hom comença d' | albirar | les possibilitats d'una nova intervenció moderna, és un català, | pur de les altures? Acinglat a la més alta grau de la montanya, un l'ha | ovirat | ja una hora abans com refugi y refrigeri del capolament que'ns causa | mitx de sa teulada, igualment aplanada que si estés a gratapautes, no s' | ovirava | pas més doble qu'un cabell." "Mes, lluny y tot, sa sola presencia, en | Pellini I No era pas un gegant veritable, però era un home que s' | obirava | de lluny. En Pellini no es distingia solament per la seva estatura, sinó | pel seu barret tou i pelut decantat sobre les celles, el qual permetia | obirar | un cercle de calvície en el coronell i la musculosa ruta cervical, | espectacle, anava a morir garrativat. L'instint de conservació li féu | obirar | una gran bóta desfonada. Romania en abandó entre les desferres d'un |
|