Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
albor F 55 oc.
albor M 9 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb albor Freqüència total:  64 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

porten una grossa capa de neu. El mateix poble respira sota la freda albor d'un llençol interminable. Els infants estan desolats. ¿Per on vindran
de l'estimball celeste; tal vegada ja els trons, alats d'albor rogenca i d'ímpetu, van esgotar els dardells, i no bramulen
dels hostes generosos, plenes de bonesa i d'indulgència. Eugènia, amb l'albor enlluernadora del seu matiné i amb el seu dolç capteniment destinat a
No he fet bé? La mà curta i molsuda de Gibert tornà a resseguir tota l'albor de la seva testa rapada, i després de dubtar uns segons, en comptes de
la cara, feien com els joncs: en descobrir la part colgada mostraven unes albors i fineses que ningú no hauria endevinat. El pare Armengol no arribà pas a
en un desordre tumultuós... Més ençà, la Casa Blanca alçava l'albor dels seus fumerals sobre el fons ombrívol de la muntanya, i tot prop
presumpta obra de Bernat de Morles o de Cluny. Des de les primeres albors del Renaixement els textos de l'/Eneida\ impressos s'havien
s'expansionaren vers Occident, en diverses etapes de les primeres albors de la nostra història, veurem que les noies de l'antiga Atenes acudien a
en constitueixen un harmònic complement animat. Fins i tot la nítida albor dels murs i els timpans de la barraca, emblanquinats per fora i per dins,
valencià, mallorquí), i és avui la mateixa que es parlà en les albors de la nació catalana, i els primers documents escrits són dels primers
la primera vegada que ho faig en aquesta relació. Aquell jardí fou en l'albor de la meva vida font inesgotable de sensacions i delícies. Tant pels
d'aquesta novella branca de la Botànica començaren a produir-se en les albors del segle actual, i que les publicacions fonamentals daten de molt pocs
ens trobem en una situació semblant a la de l'Home socràtic. Coneixem els albors de la Química i les etapes del seu progrés —no pas amb l'extensió que
la intuïció de la coincidència entre la Paraula divina i la vida, i a les albors del Déu vivent. 91. Finalment haurem de fer al·lusió a aquells a
i definida de l'ensenyament en tots els graus, sinó que s'entreveuen les albors de noves llums a l'horitzó de la pedagogia, de noves concepcions que
la qual, gairebé immediatament, és aplicada a usos industrials. Les albors del segle dinovè veuen el naixement de la locomotora, i al cap de pocs
pentagrama, amb un rengle de mots rítmics o en prosa neta i pura com l'albor d'una congesta, allò que aquella summitat ens fa sentir, podríem fer
a cavall dels segles XVIII i XIX, molt abans de les albors de la dialectologia, l'erudit valencià Orellana ja escrivia un catàleg
en un període de tenebrosa disgregació. És en trencar el mil·leni, en les albors del segle XI, quan comença a germinar una nova societat, un nou
els molins hidraulics i de vent, establits ab abondament. Son ya 'ls albors de l' era modèrna i ya, el sistema primitiu de refregar o picar els
per morir en una agonia lenta i tenaç, però definitiva, a les primeres albors de la Roma imperial. Vint segles més tard han aparegut les grans urbs
de l'empenta creadora quan s'inicia tota la indústria amb els primers albors del maquinisme i la revolució industrial. Arrela en la segona meitat del
o de la mateixa antiga caritat enllumenada am les primeres vagues albors de la nova fe del pervindre; profetes d'un nou dever, d'aquell gran dever
constitueix una veritable historia genealògica, podriem dirne, de les albors del llenguatge humà. Arribant ja a les seves derreres bores, Gramática
catalanitat. Nasqué el 28 d'octubre de 1876. Fou en l'albor del nostre segle que conegué —vingué a Barcelona per tal de conèixer-lo—
del teatre catalá, que equival á sas tradicions, cal remontarse als albors del sigle catorze; y aixó, encara prescindint de la mes que probable
d'on te vé la dignitat, que la roba s'encomana d'un albor de castedat? És que en tu fas treballar-hi aigua i cendra d'una
inexplicablement, caires enrarits. Aquell jorn havia pres, des de l'albor, una estranya atmosfera. L'albaïna, per altra part desacostumada en
verds junt a la blava mar. Barraques i alqueries s'il·luminen —albors daurades per la llum del sol— i les colomes tan gentils i fines
neu. Sóc terra i fóra fruit, si en un instant —el punt d'eterna albor on Tu ets— m'aturés, en un! Omne animal XIV,
d'estovalles? —D'on voldríeu, doncs, si no, de l'albor de l'aigua clara, de l'aigua del rierany que es
el vell molí. Tranquil·la mar. Tallant la brisa, frisa l'albor de la gavina en l'espai cec. Afina en l'ona un floc d'argent:
a la vorera del sòlit sostre. Una claror primera —oh aquella albor!— portes als ulls. Madur, el cor et sotja, una altra volta nu
d'ella mateixa oïnt el crestallí silenci enderrocat. En una albor creixent la blava nit demanca on vaguen els estels, els ulls de
fugidura, de la vora encantada del misteri puntxant l'albor del temps de la Criació. Dels negres fontanals de l'horitzó
Filla oriunda nostra llengua de Roma y de Germania, nasqué entre los albors de la gloria y de las conquistas del gran Berenguer, compte tercer de
vora una ombra es mou. Anselm espera: té una lucidesa irreal. Sembla que albors de llum sorgeixin de les herbes i sinuoses ratlles fosforescents precisin
s'apilota al calor de la pròpia vida, esperant reprendre la marxa amb les albors del nou dia. El fred és intens, invencible en aquell ambient torturador i
Anem cap a una altra muntanya. Eh? Vagabund 1: Les primeres albors del dia. La lluna no ha oblidat d'ajuntar-se. Els ulls semblen ous.
sol. Vagabund 3: A quina hora? Vagabund 2: Les primeres albors del dia. Vagabund 1: No perdem més temps parlant amb la boca
Era ja punta de dia quan eixí d' aquell estat, mercé al ayre fresch de l' aubor que entrant per una xica finestra de la celda refredá sas encesas galtas.
en lo finestral una nina que guaytava d' hont lo sol sortiria, ja que l' albor s' atansava. Y éll deturá son vol y posás demunt la barbacana. Y la nina
allí t' hi veig ab alas, resplandent, cercat de núvols que la aubor t' envia de grana y or enribetats d' argent. De nits, menant lo
boyrats d'ilusions. Per dintre la glassa d'albors de pom d'arn ¡que afinats traspassa sos colors la
y seda llustrosa. Quín gust! Quín estil! L'albó'l tint se queda del suau vesllum, que difon la seda
endreçuries. Passá en ales dels somnis ilusoria l' albor de nostra gloria, com passan los metéors que 'l cel faixan
pararme en salutasions, m'escolí, al obrir la pòrta, del dia al primer albór. De que ratí el pá, el fornér está en la persuasió, y atina: y quant yo
de l'època. Amb un art senzill i aparentment tan allunyat de les albors del segle vint-i-u, Borrell es convertia en "sacerdot de totes aquelles
y encara 'l cel riu pur, com si infantívola badás l' albor primera son ull blau. D' ensá que es niu de serps Babel
tot son aroma encara, tot son encís la cara, tota sa albor serena l'esperit. Sos llavis vermellosos s'acostaren y un bes

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »