×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb albufera |
Freqüència total: 339 |
CTILC1 |
de la població, és d'instal·lació recent, posterior a la dessecació de l' | albufera | , fa poc més d'un segle. L'albufera senyorejà aquests terrenys i encara | recent, posterior a la dessecació de l'albufera, fa poc més d'un segle. L' | albufera | senyorejà aquests terrenys i encara avui cobreix bona part de la planura | van destrossant unes urbanitzacions precipitades i suïcides. Amb tot, l' | albufera | constitueix un món lacustre a part; un món on s'hi troben diverses | alguna pesseta. Quan unes companyies estrangeres volgueren eixugar l' | Albufera | de Sa Pobla, els mallorquins, resguardats darrera llur fàcil | la sericicultura— inunden el secà i tot. Són eixugats molts aiguamolls. L' | Albufera | perd extensió, aterrada treballosament a fi de convertir el seu espai en | és la més general; la subvar. sabuletorum, a l' | Albufera | de València (Willk.) i a les Goles de l'Ebre (Costa!, sub | de la Regió Valenciana, des de les Valletes de Segó pel Nord, fins l' | Albufera | i la vora esquerra del Xúquer d'Alzira en amunt, pel Sud, comprenent per | per les set sèquies del Túria, a la zona litoral des d'Alboraia a l' | Albufera | en devers deu quilòmetres de profunditat. Diversos pobles de l'Horta de | hom pot objectar, però, que al tipus de barraques més antic —el de l' | Albufera | — no existeix aquest passadís lateral, i té, tanmateix, les portes a un | a la seua magnífica novel·la sobre els pescadors i els caçadors de l' | Albufera | . En les llisseres, damunt els canyissos de l'aiguavés, es cusen els rams | espècies. Els joncs no abunden a l'Horta, però sí als entorns de la veïna | Albufera | . El més emprat és el borró, això és, l'espècie "Agropyrum | de blat. El pis de dalt. Les pobres barraques de pescadors de l' | Albufera | i del Puig estan cobertes rònegament amb la teulada de joncs o de palla | el tipus més primitiu de planta de barraca, i subsisteix a la zona de l' | Albufera | . Més general és l'altre tipus de disposició, també concentrada però amb | ni menys amb els pescadors, que són més pobres. Al Saler i al Palmar (a l' | Albufera | ), al sud de l'Horta de València, i a les platges del Puig i de Puçol, al | falten les portes,| el trespol i el fumeral". Les barraques de l' | Albufera | . Semblants a les del Puig i de Puçol, però no tan petites ni pobres, | són les barraques del Saler i el Palmar, llogarets de la zona de l' | Albufera | , on també cada família, de pescadors o arrossaires, regularment només | VI, 242). Fins al segle passat les barraques de l' | Albufera | tenien la llar isolada al centre del recinte interior, el qual constituïa | únic amb dos quartets als racons, que és general a les barraques de l' | Albufera | , però no té llar al centre de l'estança. L'altra barraca accessòria, la | són les barraques amb culata de l'illa del Palmar, a la comarca de l' | Albufera | . Fins a l'any 1940, en què fou inaugurat oficialment el pont que | vent de ponent, el qual bufa amb aspror a la desabrigada comarca de l' | Albufera | . Algunes altres barraques albuferenques, de les que només tenen dos | de la barraca. El model de planta de barraca més primitiu, el de l' | Albufera | , presenta la llar en el seu punt cèntric. Aquesta llar consisteix | advertir, però, que aquesta forma de llar actualment només es troba a l' | Albufera | i en un estat totalment caduc. Durant el segle XIX s'han anat | xemeneia de campana, de tipus francès, adossada al mur davanter, i si a l' | Albufera | la ximenera apareix sovint col·locada en una paret interior, això respon | llisa per poder-la traginar portant-la a l'esquena. A la comarca de l' | Albufera | les fonts d'aigua potable manquen en absolut, i hi ha d'entrar en joc | nord-oest de la nostra Península. Els vivers d'anguiles. Hi ha a l' | Albufera | de València una construcció lacustre singular, amb la coberta de joncs a | fou en gran part una zona d'aiguamolls als voltants del llac de l' | Albufera | , la qual llavors tenia una superfície molt superior a la dels temps | realment palafits, puix que estan muntats damunt barres de fusta dins l' | Albufera | ; cal, però, no oblidar que aquestes construccions són dedicades a la | que actualment hom fa a les terres insegures acabades de guanyar a l' | Albufera | —la dessecació de la qual cada dia s'incrementa més—, solen ser | de les llacunes litorals, és a dir, habitacles de tipus palafític; a l' | Albufera | de València, però, no se n'ha trobat cap vestigi. La majoria dels | i descripcions de les cabanes anomenades barraques de camp de l' | Albufera | de València, les quals no serveixen d'habitacle, sinó sols de sopluig | la llar al centre de l'estança; d'aquest tipus són les barraques de l' | Albufera | . Cirici Pellicer considera com a constants de la casa catalana la | sobre plataformes amb pilars de fusta, com palafits, es troben a l' | Albufera | de València, per a comunitats de pescadors —que dormen en una cambra | de distància. Des de l'entrada fins al Canal Ample que comunica amb l' | Albufereta | de la Tencada, el port amida una longitud de quelcom més de 12 | molts de trets comuns amb els paisatges pantanosos i els arrossars de l' | Albufera | de València. Entre L'Estartit i la desembocadura actual del Ter hi ha una | se'n coneixia. No era bo, no. Era com canyeta de senill de les vores de l' | Albufera | , corcada per la humitat. ¿Com respondre a l'elecció que Déu li tenia | a l'illa de Menorca, un enginyer, director de les obres dessecadores de l' | Albufera | d'Alcúdia, Mr. Green; el cònsol dels Estats Units, Mr. Robinson i | més bonics llocs de plaer de la terra. Hi ha en esta regió la célebre | Albufera | , plena de llum i brillantor, i es diu que, a causa del reflexe del sol en | de llum i brillantor, i es diu que, a causa del reflexe del sol en esta | Albufera | , és tan abundant la llum a València fins al punt de caracteritzar-se per | de la ciutat, assistixen a una correguda de bous i van de cacera a l' | Albufera | , viatgen en tartana, prenen orxata i presencien una sessió del Tribunal | blaves i rosades, graciosament banyades en una llum transparent; l' | Albufera | , un gran llac que s'unix a la mar, sobre la que brillen, ací i aquí, | i dunes del Nord, i darrerament s'ha establert al Delta de l'Ebre i l' | Albufera | de València. Probablement la seva expansió l'arribi a incorporar a la | gros, Phalacrocorax carbo (91 cms.), dit corpetassa a S' | Albufera | , de color no brillant, més blanc a la gola i una taca blanca a la cama. El | És hivernal, no gaire freqüent, i més típic d'aigües interiors, com S' | Albufera | o Es Grau. Un altre pelecaniforme observable a les Balears és el | de tota la vida a l'aigua), mentre els oligotròfics són els pobres. Les | albuferes | són eutròfiques, mentres salines o salobrars són oligotròfics. | prat de Sant Jordi, a Ciutat, ha acabat de descomparèixer aquest segle. S' | albufera | d'Alcúdia va començar el procés de degradació amb la bastida dels | Mar de conservació de zones d'aiguamoll europees. S' | Albufera | hauria de ser un parc natural. Molt semblant a aquesta, però més reduïda | Molt semblant a aquesta, però més reduïda en extensió i importància, és S' | Albufereta | de Pollença. Tant aquesta com l'anterior tenen l'inconvenient que | èpoques són les de migració. A Menorca l'interés més gran l'acapara S' | Albufera | des Grau, que tan popular s'ha fet pels problemes de conservació que s'hi | coll i pit negre, flancs i ventre blancs i el dors terrós). Criava a S' | Albufera | i no és impossible que encara ho faci de manera esporàdica. Se'l veu, | polla blava, Porphyrio porphyrio, 48 cms., fou caçat a S' | Albufera | fa una generació. És com una enorme gallineta de color blau metàl·lic |
|