DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
albufera F 339 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb albufera Freqüència total:  339 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la població, és d'instal·lació recent, posterior a la dessecació de l'albufera, fa poc més d'un segle. L'albufera senyorejà aquests terrenys i encara
recent, posterior a la dessecació de l'albufera, fa poc més d'un segle. L'albufera senyorejà aquests terrenys i encara avui cobreix bona part de la planura
van destrossant unes urbanitzacions precipitades i suïcides. Amb tot, l'albufera constitueix un món lacustre a part; un món on s'hi troben diverses
alguna pesseta. Quan unes companyies estrangeres volgueren eixugar l'Albufera de Sa Pobla, els mallorquins, resguardats darrera llur fàcil
la sericicultura— inunden el secà i tot. Són eixugats molts aiguamolls. L'Albufera perd extensió, aterrada treballosament a fi de convertir el seu espai en
és la més general; la subvar. sabuletorum, a l'Albufera de València (Willk.) i a les Goles de l'Ebre (Costa!, sub
de la Regió Valenciana, des de les Valletes de Segó pel Nord, fins l'Albufera i la vora esquerra del Xúquer d'Alzira en amunt, pel Sud, comprenent per
per les set sèquies del Túria, a la zona litoral des d'Alboraia a l'Albufera en devers deu quilòmetres de profunditat. Diversos pobles de l'Horta de
hom pot objectar, però, que al tipus de barraques més antic —el de l'Albufera— no existeix aquest passadís lateral, i té, tanmateix, les portes a un
a la seua magnífica novel·la sobre els pescadors i els caçadors de l'Albufera. En les llisseres, damunt els canyissos de l'aiguavés, es cusen els rams
espècies. Els joncs no abunden a l'Horta, però sí als entorns de la veïna Albufera. El més emprat és el borró, això és, l'espècie "Agropyrum
de blat. El pis de dalt. Les pobres barraques de pescadors de l'Albufera i del Puig estan cobertes rònegament amb la teulada de joncs o de palla
el tipus més primitiu de planta de barraca, i subsisteix a la zona de l'Albufera. Més general és l'altre tipus de disposició, també concentrada però amb
ni menys amb els pescadors, que són més pobres. Al Saler i al Palmar (a l'Albufera), al sud de l'Horta de València, i a les platges del Puig i de Puçol, al
falten les portes,| el trespol i el fumeral". Les barraques de l'Albufera. Semblants a les del Puig i de Puçol, però no tan petites ni pobres,
són les barraques del Saler i el Palmar, llogarets de la zona de l'Albufera, on també cada família, de pescadors o arrossaires, regularment només
VI, 242). Fins al segle passat les barraques de l'Albufera tenien la llar isolada al centre del recinte interior, el qual constituïa
únic amb dos quartets als racons, que és general a les barraques de l'Albufera, però no té llar al centre de l'estança. L'altra barraca accessòria, la
són les barraques amb culata de l'illa del Palmar, a la comarca de l'Albufera. Fins a l'any 1940, en què fou inaugurat oficialment el pont que
vent de ponent, el qual bufa amb aspror a la desabrigada comarca de l'Albufera. Algunes altres barraques albuferenques, de les que només tenen dos
de la barraca. El model de planta de barraca més primitiu, el de l'Albufera, presenta la llar en el seu punt cèntric. Aquesta llar consisteix
advertir, però, que aquesta forma de llar actualment només es troba a l'Albufera i en un estat totalment caduc. Durant el segle XIX s'han anat
xemeneia de campana, de tipus francès, adossada al mur davanter, i si a l'Albufera la ximenera apareix sovint col·locada en una paret interior, això respon
llisa per poder-la traginar portant-la a l'esquena. A la comarca de l'Albufera les fonts d'aigua potable manquen en absolut, i hi ha d'entrar en joc
nord-oest de la nostra Península. Els vivers d'anguiles. Hi ha a l'Albufera de València una construcció lacustre singular, amb la coberta de joncs a
fou en gran part una zona d'aiguamolls als voltants del llac de l'Albufera, la qual llavors tenia una superfície molt superior a la dels temps
realment palafits, puix que estan muntats damunt barres de fusta dins l'Albufera; cal, però, no oblidar que aquestes construccions són dedicades a la
que actualment hom fa a les terres insegures acabades de guanyar a l'Albufera —la dessecació de la qual cada dia s'incrementa més—, solen ser
de les llacunes litorals, és a dir, habitacles de tipus palafític; a l'Albufera de València, però, no se n'ha trobat cap vestigi. La majoria dels
i descripcions de les cabanes anomenades barraques de camp de l'Albufera de València, les quals no serveixen d'habitacle, sinó sols de sopluig
la llar al centre de l'estança; d'aquest tipus són les barraques de l'Albufera. Cirici Pellicer considera com a constants de la casa catalana la
sobre plataformes amb pilars de fusta, com palafits, es troben a l'Albufera de València, per a comunitats de pescadors —que dormen en una cambra
de distància. Des de l'entrada fins al Canal Ample que comunica amb l'Albufereta de la Tencada, el port amida una longitud de quelcom més de 12
molts de trets comuns amb els paisatges pantanosos i els arrossars de l'Albufera de València. Entre L'Estartit i la desembocadura actual del Ter hi ha una
se'n coneixia. No era bo, no. Era com canyeta de senill de les vores de l'Albufera, corcada per la humitat. ¿Com respondre a l'elecció que Déu li tenia
a l'illa de Menorca, un enginyer, director de les obres dessecadores de l'Albufera d'Alcúdia, Mr. Green; el cònsol dels Estats Units, Mr. Robinson i
més bonics llocs de plaer de la terra. Hi ha en esta regió la célebre Albufera, plena de llum i brillantor, i es diu que, a causa del reflexe del sol en
de llum i brillantor, i es diu que, a causa del reflexe del sol en esta Albufera, és tan abundant la llum a València fins al punt de caracteritzar-se per
de la ciutat, assistixen a una correguda de bous i van de cacera a l'Albufera, viatgen en tartana, prenen orxata i presencien una sessió del Tribunal
blaves i rosades, graciosament banyades en una llum transparent; l'Albufera, un gran llac que s'unix a la mar, sobre la que brillen, ací i aquí,
i dunes del Nord, i darrerament s'ha establert al Delta de l'Ebre i l'Albufera de València. Probablement la seva expansió l'arribi a incorporar a la
gros, Phalacrocorax carbo (91 cms.), dit corpetassa a S'Albufera, de color no brillant, més blanc a la gola i una taca blanca a la cama. El
És hivernal, no gaire freqüent, i més típic d'aigües interiors, com S'Albufera o Es Grau. Un altre pelecaniforme observable a les Balears és el
de tota la vida a l'aigua), mentre els oligotròfics són els pobres. Les albuferes són eutròfiques, mentres salines o salobrars són oligotròfics.
prat de Sant Jordi, a Ciutat, ha acabat de descomparèixer aquest segle. S'albufera d'Alcúdia va començar el procés de degradació amb la bastida dels
Mar de conservació de zones d'aiguamoll europees. S'Albufera hauria de ser un parc natural. Molt semblant a aquesta, però més reduïda
Molt semblant a aquesta, però més reduïda en extensió i importància, és S'Albufereta de Pollença. Tant aquesta com l'anterior tenen l'inconvenient que
èpoques són les de migració. A Menorca l'interés més gran l'acapara S'Albufera des Grau, que tan popular s'ha fet pels problemes de conservació que s'hi
coll i pit negre, flancs i ventre blancs i el dors terrós). Criava a S'Albufera i no és impossible que encara ho faci de manera esporàdica. Se'l veu,
polla blava, Porphyrio porphyrio, 48 cms., fou caçat a S'Albufera fa una generació. És com una enorme gallineta de color blau metàl·lic

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »