DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
alcova F 594 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb alcova Freqüència total:  594 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sempre un grapat de personatges més o menys il·lustres. Una anècdota d'alcova reial podia tenir conseqüències imprevisibles. Dins d'aquest
pudorosa, que faci tot el possible per callar el final confidencial de l'alcova dels amants o per envoltar-lo —recordem la delicada escena de /Romeo
els boirosos records d'infant: el pare premsant raïms, l'àvia morta a l'alcova. Dia núvol, plujós. A la tarda fa un fort temporal, però a quarts de set
després, quan va fer treure de passada el marc que la dividia en sala i alcova. L'alcova era fosca, tancada per unes cortines d'indiana i a dins s'hi
quan va fer treure de passada el marc que la dividia en sala i alcova. L'alcova era fosca, tancada per unes cortines d'indiana i a dins s'hi entatxonaven
sol créixer en el terreny abonat d'una llarga convalescència. Sortia de l'alcova fosca, més alt, més prim, mal instal·lat sobre les llargues cames. La
mentre la veu de la seva arribada corria ja a dalt, arribava fins a l'alcova, on la malalta agonitzava voltada de les nores i els fills. A les escales
i se sentí defallir. Però es recobrà de seguida i pujà sense alè. A l'alcova es produí un moviment d'emoció; la gent s'apartà, deixant-li lloc; tots
-la; el cap s'havia abatut sobre el coixí, i, quan la filla entrà a l'alcova, la vella Pigada havia expirat. Ella es llançà sobre la seva mare
, que hagué d'allunyar-se d'allí. Sortí a la finestra, oberta al fons de l'alcova, i mirà el cel. El cel s'obria ample sobre la massa obscura de les cases;
remembrat amb tanta força que compareix aquí i transforma aquesta petita alcova en un tros de bosc d'alzines i pins o en un bocí de garriga de mates i
número dotze no havia corregut el risc de llogar-se. Tot era ordenat a l'alcova, només un jersei, que ella mateixa li posà sobre les espatlles una nit al
res, a qui tot era igual, ni les veié. Un vespre, tancant es llum de s'alcova, tirà en terra es violeter de sa tauleta de nit. I es va adonar de totes
. —Igual ha dit es confessor. —És que Don Valentí té molt bon ull. A l'alcova, Dona Maria Antònia Bearn i Na Remei Huguet procedien a colgar Dona
camperola, dóna'm bàlsam de consol! Na Remei sortia de l'alcova amb una copa de llet i no es parlà més que d'ella. Venia molt compungida,
Passà de nou Na Remei Huguet, que venia del menjador i tornava a l'alcova. Es movia i disposava com si fos a ca seva. —¡Quin cinisme! —murmurà el
llàgrimes. A un racó, el noi que fumava abdul·lahs referia secrets d'alcova a dos senyors d'edat. Dona Obdúlia, des del llit, remugava: —Aquest Jacob
—repetien les amigues de Dona Obdúlia en el saló vermell de devora l'alcova. —Era un sant —sospirava Na Remei Huguet, amb els ulls en blanc. Dona
cap orgullós s'humilià damunt el pit del noi... Sospirà: —Acompanya'm a s'alcova. El criat l'alçà quasi en pes. En arribar al llit, la dama s'esmorteí. El
les àvies i els petits s'agemoleixen al fons de les alcoves; i al recambró de la higiene donzelles sospiroses
Doncs vam anar pel passadís de l'armari i vam entrar en una sala i alcova que havien fet moderna i n'havien arrencat les vidrieres que separaven i
separaven i només quedava l'arc del bastiment. A la sala d'aquesta sala i alcova hi havia un altre armari de caoba negra, amb el mirall tot picat. Sota
el mirall picat, i, a un costat, un lavabo nou amb aixeta de níquel. A l'alcova hi havia, a banda i banda, prestatges fins al sostre, plens de llibres,
de dalt de la llibreria. —Ja veu, va dir la senyora. I al mig de l'alcova hi havia una taula amb un llençol cremat d'un cop de planxa, on el marit
de València, que no estava cobert de rajola, estava, també com la sala i alcova, cobert de borrissol d'humitat que mirat de prop brillava com vidre. Però
senyora havia cridat que truqués per la porta del jardí. També era sala i alcova modernitzada. Hi havia un piano negre i dues butaquetes de vellut de
nacre en els calaixets i va dir que eren "potes de faune". El llit de l'alcova era antic, amb metalls daurats i només una columna a cada cap dels peus.
des del rebedor dels casalots fins a les estones més íntimes de les alcoves. Aquelles alcoves fosques, amb grans llits de dosser, en el veïnatge dels
dels casalots fins a les estones més íntimes de les alcoves. Aquelles alcoves fosques, amb grans llits de dosser, en el veïnatge dels quals eren
en la qual no es pot assegurar que hi intervinguessin exclusivament les alcoves, els edredons i la fisiologia. El banquer no s'immutà gaire davant
com bens. La dona de mitja edat els féu entrar en una mena de sala i alcova, i disposà vuit cadires de ring. L'alcova estava convertida en un
entrar en una mena de sala i alcova, i disposà vuit cadires de ring. L'alcova estava convertida en un escenariet com el puny, per l'estil d'aquells que
provador de modista, ni confessionari, ni cambra de meublé, ni alcova de justes núpcies, que no l'haguessin escoltada aquelles cinquanta mil
tot un senyor de Lloberola es dignés estirar-se en el seu llit, dins una alcova que feia tuf de pell de be, de confraria dels Dolors i d'aigua de colònia
amb sordina, i de la inapreciable decoració de les parets, amb un paper d'alcova de menestrals —un paper de l'any 1893— fosc, en el qual campaven
pels carros i pels cavalls, les cuines i les alcoves. Pren les filles, si li plau, per serves o ballarines,
amb què sentia per la mà del jove polsada l'arpa d'or dintre l'alcova on jeia, febrosenc, el rei malalt. Bé se'n recorda,
de dits assenyalen el moment d'escapçar el tuti subhastat. A dins les alcoves amargues algun marit, quan torna, encara evoca la il·lusió de les sedes
ombra de mitja senyora. Ensenyen la casa a la forastera; entren a les alcoves, emmarcades amb una motllura d'or rovellat; pugen a les golfes, plenes de
misteris conjugals; ella sentí remorejar l'amor a dues passes de la seva alcova de dona sola, l'orella parada al forat del pany al dormitori del
segons el grau del parentiu: els Terra Negra i els Muntanyola vora l'alcova de la difunta; els cosins i nebots llunyans, a la sala, a parlar baix amb
cònsola de la sala. No els mira i segueix travessant els grups fins a l'alcova de la morta. El seu nebot se li acosta de seguida. Després, quan el vell
de seguida es creuen qui sap què de nosaltres. Però no els cal entrar a l'alcova, per tal com en surt el mateix oncle Joanet acompanyat de Tomàs, que l'ha
sobte, Tomàs i Llibori de l'Om obren la porta d'una revolada i entren a l'alcova amb aire de terror fingit. —Oncle; surti, que ve el marit de la Ramoneta!
aventuras d' Abd-el-Kader, y velava 'l desarreglo de l' encara calenta alcoba una gran vidriera ab cortinetas de llustrina vermella. Per demunt de las
en la saleta que d' un cop d' ull se dominava tota, lo cercá en l' alcoba hont ben segur lo trobaría tirat demunt del llit. Mes tampoch hi era:
de marbre...— Y al arribar aquí, sos ulls escorcolladors se giraren á l' alcoba, topant al pas ab un rentamans de ferro assentat sobre mullader, plena la
bat á bat los finestrons, amarant la cambra de viva claror, y entrá en l' alcova ab una escudella de caldo á la má. —Que tal, heu dormit bé? —Bé y
mostrava desitjos de véurel. Si aixó passava, 'l pobre pare eixía de l' alcova, esberlat lo cor, y al meteix temps dava gracias á Deu per poder váldres
Rafel, l' afligit avi, en las pessas del devant, las més llunyanas de l' alcova de la mare, y expressament incomunicadas de més á més per una porta

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »