Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Endevinem que, més o menys de sotamà, l'ajudava. Acabats els espantosos	aldarulls	amb la victòria dels nous déus olímpics, Zeus es va casar amb Themis,
"És conca i de Sinera", anunciava a sota veu, al marge d'un conat de nou	aldarull	, Ludovicus Baronet a Estanislau Forns. "Qui?", s'encaparrava l'últim.
, i els seus nens —Josep, Pau, Montserrat— juguen amb els meus. Hi ha un	aldarull	formidable. 1 desembre. Al matí em diuen al poble que ha
Ara, quant al fònix... Les seves paraules, però, són ofegades pel sobtat	aldarull	dels testimonis que es posen en moviment. La porta s'ha tornat a obrir i
sempre udolant a ple pulmó, però ara ja no tot són crits d'alegria, a l'	aldarull	s'hi barregen plors de criatura i gemecs de vell; una gran quantitat
travessa la sala. Se senten timbres que aconsegueixen de dominar l'	aldarull	i instantàniament els altaveus van emmudint, deixant darrera seu un
Espès silenci dels blats; la pols calorosa estompa l'	aldarull	del veïnat; la mar d'espigues es tomba castigada per la set;
per la gent de Barcelona que es preocupaven de la política i anaven fent	aldarulls	democràtics. Els seus fills que ja eren grans l'acabaren d'irritar;
Entre els "reservats" i el saló de baix es promou un magnífic	aldarull	de crits i d'interjeccions; aquella casa és un oasi: un indret de
del coltell de l'arma. Martorell, en descriure al /Tirant\ un	aldarull	, no pas una acció de guerra, diu: "Tirant ab una visarma li donà
d'Acció Catòlica fins a les de cigarreta i una cama sobre l'altra... L'	aldarull	era considerable, dins de la discreció. Hi havia molts periodistes —homes
Alguns vespres el mestre no tornava. A les vuit plegàvem enmig de gran	aldarull	. La nostra alegria, quan el mestre no tornava, era immensa. Un dia ens
en aquesta casa on ja havíem demanat llit. Ho dic a Josep, i, enmig de l'	aldarull	, desapareixem sense pagar. Ja m'he venjat. Josep està content, m'admira.
pressa. Cal castigar sempre els culpables? ¿No valia més aprofitar aquest	aldarull	a benefici de l'ordre moral? Orestes. —Què van fer?
A les corts i palaus també té imperi, i a les ciutats, on l'	aldarull	d'orgies puja més alt que llurs més altes torres, i
amb cerberis musells, i fan que es senti un hòrrid	aldarull	; però si escolten algun brogit que els és destorb, s'esmunyen
en llurs escuts el menen al seu carro, que era apartat de l'	aldarull	: l'hi deixen amb un cruixir de dents, cruixir d'angúnia
i es lluitava al dessota en fosca lúgubre: quin	aldarull	més espantós! La guerra, davant aquest brogit, sembla un joc
enfocament dels problemes del món sortia a llum pública barrejat amb els	aldarulls	de la història d'aquests darrers segles. Al començament del segle
predisposició a la revolta. Tots els pronunciamientos i tots els	aldarulls	polítics d'aquell segle tenen llur versió —sovint corregida i augmentada,
visques oficials i centrípets. La cosa tenia ben poca importància. Era un	aldarull	insignificant: era també un repte. La història posterior és ja curta, i
El crit de mort es propagà. Les Vespres Sicilianes foren tot d'una un	aldarull	, després una revolució per a impedir el càstig de l'aldarull, a la fi una
tot d'una un aldarull, després una revolució per a impedir el càstig de l'	aldarull	, a la fi una guerra de vint anys per a consolidar la revolucióPere el
un crit d'horror i d'espavent, al qual, després d'una pausa, succeí un	aldarull	de veus torbades, entremesclades amb sords gemecs de dolor o de dol. Vaig
l'ordre de batalla. I els capitans feren córrer la veu d'aixecar gran	aldarull	de crits i fressa d'armes i fer sonar timbals, gralles i trompes, a fi
coses que diu que pel to del parlar; no s'apaivaga i no muda aquest gran	aldarull	sinó per barbotejar vanitats i ximpleries: té tan poques consideracions
social obligatori. La premsa feixista, no cal dir-ho, va moure un gran	aldarull	a l'entorn d'aquesta reforma, efectuada, en realitat, a les costelles
n'era més ò menys merexedor, fins que cascú tornava a son lloch y que del	aldarull	armat de corredisses, crits de perdó y rialles descarades, ja no'n
y, sens gosar guaytar, no arriben a explicarse la causa d'aquell	aldarull	furiós, ni qui sien els dimonis que'l promouen ab una semblant pluja
ab el cor plè de tremolins y sens arribar a veure per axò la causa del	aldarull	.— /Ah, ya veo, ya! ¡Quán tercos son ustedes! Abajo todo el mundo
intimava que no hi havia cosa que li convingués tant com l'exercici i l'	aldarull	, què fèieu? (Continuar!) Continuàveu, senzillament, fins a la
davant més furiosament que mai; els finestrons es tancaven amb fúria i	aldarull	; un gos abandonat, amb el cap tot jup i la cua retirada del servei,
ella ens tractava amablement, bo i predicant-nos criança i reprimint l'	aldarull	de la nostra xerrameca. Teníem pressa i ens despacientàvem. I tantost la
agraït. Mowgli apretà les dents i no féu resposta; però se n'anà, entre l'	aldarull	dels simis, a una terrassa que donava damunt les cisternes de pedra roja
sí quan li preguntaven alguna cosa, mentre el cap se n'hi anava de tant d'	aldarull	. —Tabaqui, el xacal, els deu haver mossegat a tots —pensava, —i ara els
com podia, sotjant a través del marbre treballat i escoltant el furiós	aldarull	de la lluita contra la pantera negra: els udols, el petar de dents, el
que el que deixava el cérvol ho malmetia el senglar; i de tant en tant un	aldarull	dels llops esvalotava les ramades i les feia córrer d'ací d'allà
Després va ésser qüestió de menjar els confits: això va causar una mica d'	aldarull	i confusió, perquè els ocells grans es queixaven que ells en els seus ni
els hipopòtams morts. Dificultat de l'extracció de l'hipopòtam.	Aldarull	en escorxar-lo. Passió dels negres per la carn. Acumulació de vianda als
i començaren d'escorxar-lo furiosament. Aquesta operació no es fa sense	aldarull	: els negres s'hi entreguen amb frenesí, i s'interpel·len a xiscles i
l'herba i espolsant furiosament les branques. Podeu pensar que semblant	aldarull	no és el més desitjable per la cacera. En Botey va contenir-se molta
dels nedadors, s'aturà sorprès de quasi no sentir-los. Llur cridòria i	aldarull	sonaven com a cosa mínima i ridícula en l'oberta immensitat, i no
m'haveu sentit, i en altres llocs, no us admireu ni protesteu fent	aldarull	. Car passa el següent: heus aquí que pujo per primera vegada davant d'un
per calumniar-me. I ara, us prego, atenesos, que no m'interrompeu fent	aldarull	, si us sembla que parlo amb massa presumpció. Car el que diré no són
tenir la gosadia d'interrogar l'oracle —us prego que no interrompeu fent	aldarull	, atenesos—; va preguntar, doncs, si hi havia ningú més savi que jo. I la
Vosaltres, com us he demanat al començament, teniu present de no fer	aldarull	si jo faig l'examen a la meva manera habitual. Hi ha cap home, Meletos,
Sòcrates defensa els atenesos més que a si mateix I ara, atenesos, no feu	aldarull	, romaneu com us he demanat, sense protestar del que digui, sinó
reaccioni després i es faci una bona fricció de reflexions pràctiques. L'	aldarull	estètic no ha estat casual. Ni es tracta, tampoc, de la gentilesa d'un
d'un tifó i gitats del ventre d'una balena, com Jonàs, el profeta. De l'	aldarull	esperançat passaven al mutisme llòbreg. Només s'oïa el bleixar patètic,
angúnia! Per fi, la llebre es decantà. Féu acció d'escoltar un moment l'	aldarull	agut de la gossada, que reprenia el seu encalç amb nova embranzida.

Pàgina 1 (de 14)

50 següents