Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

asseguts en una margenada, ell tocat d'una profunda melangia, jo d'una	alegrança	traïdora (sempre diverteix trobar un company que ha fallat una llebre),
solcades de tristesa del seu rostre, va aixaragallar-se una mica d'	alegrança	de veure's altra vegada salvat per la pau del mateix indret que anys
les adversitats eren propenses a il·luminar-se amb la primera clariana d'	alegrança	que arribava als seus esperits, i en sentir l'acudit del vell les nores
donava una eufòria sana, i, esborneiades per tanta bellesa, sentien que l'	alegrança	estroncada de la joventut tornava a suscitar rialles, i en veure els
d'una pitrada pujà a l'ermita amb la lleugeresa i intrepidesa que dóna l'	alegrança	. IX Era dissabte. En Vadoret es proposà anar a la tarda a cercar
transcendental. XV Pujava àgil amb un respir ample i una	alegrança	arboradora, vivificant i enlluernadora i comunicativa que li donava el
unes mirades més dolces, ni cap nevada ha pogut rebre una alenada d'	alegrança	com la que exhalava en Vadoret. Els borrallons de neu en caure al seu
no recorda la fadiga de les colles durant els jorns de concurs? Omplen d'	alegrança	les nostres places, carrers i carrerons donant-los un aire jovenívol,
dexar de ferne memoria, perque, si visquessen, sería extraordinaria s'	alegransa	. Com que veja encara l' antich garriguer de Lluch, Juan Vallcaneres,
mullê es repenja al braç de son marit, surto per ma	alegrança	a passejâ i cantâ: —Ai que l'amor s'atança,
que posi en el teu dit." "—O Magalí! Com bat mon pit! Quina	alegrança	!... Mira els estels, o Magalí!, tot just lluî!" Nora
la dança de l'amistat. Quan gira la sardana amb	alegrança	tot és daurat. Hí entra i ne surt qui vol. Tothom s'hi junta
del mur. Tota esgarrifança, tota il·lusió, son blau d'	alegrança	llançant a baldó, la meravellera s'emmeravellà;
i era guarnit amb un serrell d'argent; penyora d'una vívida	alegrança	, el duien a Completes gentilment, auguri de la festa
revifa ma jovenesa els llums de la il·lusió. Una	alegrança	convulsa, refrescant ma sang, impulsa el silenci vers
És com la mar que a voltes amansida, sense perill, una gran	alegrança	duu als marins, a la saó d'estiu. I d'altres
tan gelosa del pes que reparteix el seu balanç d'una	alegrança	viva. La tarda dolça, al caminar del sol, encomana la
que es tornin desesper fe i esperança, que ermitana presó em sigui	alegrança	, que el dany que esgrogueeix la faç joiosa deixi ma il·lusió rompuda i
que hi volan me semblan correus cantarins que venen del cel pera donarme	alegransas	; las flors no 's mustigan a ma mirada ni 's colltorsen (temerós de mí que
sola, los grans y tot l' ajudan y las fadrinas; y en aquest concert d'	alegransas	y satisfaccions, refila 'l fluviol, las trampas baten més fort, redobla
de cara, puch salvar de trista mort tornant salut y	alegransa	. Jo puch, en instant molt curt, fer per malalts y malaltas
meus pares, Que 'l Creador fa florir Pera la nostra	alegransa	. En tu ma vida transcorre Sots l' ombra de purs boscatjes,
En mitx de tanta d' angoixa veix bamboletjar un llum, sent al cor una	alegransa	que prest se torná en disgust perque la má qu' el portava, sensa pell,
meus pares, Que 'l Creador fa florir Pera la nostra	alegransa	. En tu ma vida transcorre Sots l' ombra de purs boscatjes,
avis. (A· Blanch) Era de nit; ab un carro Envelat, y d'	alegransa	Ple lo meu cor, en la vila De Valldemossa jo entrava.
Ressonan melodioses les velles cantoríes, Y 'ns combla d'	alegransa	lo lay del trovador. La lira catalana recobra ses dolçures, La
ha escrit: «Deixeu tota esperança.» Fer por, per elles, és una	alegrança	, inspirar amor, un mal etern. Potser allà al Neva, a