Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

—tal vegada no caldria dir-ho— la suposició correcta, i no ens en podem	alegrar	ni entristir. Assistim, només com a espectadors desinteressats, a la
silenci. Les tres Gràcies "Són amables, benèvoles, brillants. Es diu que	alegren	—ah!— el cor i que fan créixer i florir les plantes. Pulcre Trompel·li en
llei—, però tot passa, res no dura, i el tràngol era aquietat, ens n'	alegrem	, pel sacrifici de la informació sobre Pito. Pulcre Trompel·li va
plàsticament va quedar molt ben resolt, una baralla que va plaure, i me n'	alegro	. Comprova, doncs, que sóc capaç d'algun sentiment, ni que sigui només
seva tornada fou com la tornada del fill pròdig per la qual cel i terra s'	alegraren	. La seva ànima s'estremí de no sabia quin fosc pressentiment, i en la nit
la professora els havia demanat per al col·legi, car el cant de l'ocell	alegrava	, segons ella, la classe. Es comprà una gàbia nova, hi ficaren l'ocell i
fet palpitar el seu cor en les més diverses emocions, que l'havien feta	alegrar	o sofrir, vibrar d'entusiasme o de tendresa, o estremir-se tota de
en obscurs habitacles al peu dels tossals. Celebraven llurs festes, s'	alegraven	en els natalicis, reien i cantaven en llurs noces, ploraven als
es pensen. I sento que només amb ell puc ésser feliç. —Bé, bé, Mila.	Alegra	't. No et preocupis: no et vull veure disgustada... —Però tornà encara,
Maria Àgueda li ho havia comunicat amb alegria; però a ell, no sols no l'	alegrà	, sinó que el fet li despertà una estranya i persistent preocupació. A la
ajudà en tot el que necessitaren. Alguns anys després els fills d'Anselma	alegraren	la masia amb llurs crits i llurs rialles i la solitud dels dos ancians.
primers brots d'un roser silvestre. Però són lluny encara les flors que	alegraran	aquestes esquifides pomeres del quintà, de soques rovellades de liquen...
impaciència el camí dels Sis Avets; si no em porten res, gairebé me n'	alegro	: així s'allarga un dia més la deliciosa espera. Ha fet un dia esplèndid.
més altes, fràgils i enlluernadores, ara que una ullada de sol els	alegra	les parets. Ací els carrers són amples i rectes, tirats a cordill, i la
pogudes tirar? —i als ulls li centelleja una lluor satisfeta. —No. Us n'	alegreu	, oi? L'altre va per replicar, sembla repensar-se i la lluor es va fonent
a l'ànima com un càntic. Dintre d'ella regnava una festa contínua; tot l'	alegrava	, tot era bonic, i ho hauria fet tot per ell, i agafava el farcell de
veié i, dintre la ira que li bullia al pit, en la fatiga que l'abatia, s'	alegrà	de la vista. Joana s'avançà cap a ella. —Què fas? Se sentí quasi commosa
dosificat encertava a caure damunt una cornucòpia, el saló s'	alegrava	de sobte i era com una festa. Llavors s'encenien els vells daurats i
lloc! Ja li ho faria compendre el que són trenta dies d'abstinència! [(	Alegrant	-se amb la idea picardiosa.)] Ai, Senyor! Ja et dic jo!... Sembla
amb Frederic, en una forma que la vídua Xuclà no comprenia si és que se n'	alegrava	o li sabia greu. Pilar va aconsellar a Bobby que ajudés Frederic, no
to de sempre, a punt però de substituir-lo pel to que convingués: —Me n'	alegro	molt... però t'asseguro —si vols te l'ensenyaré— que tenia firmat un taló
lato sensu. Potser algun artista abstracte, de l'espècie corrent, s'	alegraria	d'aquesta comprovació, i no per res, sinó perquè s'hi fa ballar el mot
afecta la part estrictament intel·lectual del nostre ésser, o es limita a	alegrar	els nostres ulls d'una manera directa i superficial. En el primer cas, el
-se'n diu, amb un somriure tot estrafet en la boca ensorrada: —Vaja; me n'	alegro	molt, Laureta; i ara a "fer bondat"! Però no li serví de res fer més
volt... I, això, amb una absoluta independència de si em dolen o de si m'	alegren	pel que són, pel que signifiquen, pel que em donen o per les
tros que fa referència a Maragall; diria que li ha agradat força, i me n'	alegro	, perquè sobre aquests temes —i d'altres— l'opinió d'en Lluís compta cada
amenaça les altres d'extinció. Però tant si hom ho deplora com si se n'	alegra	, encara es coneixen zones on el pensament salvatge, com les espècies
sabater. Que vinga dejornet, eh? —No li mancará, no tinga por. Aném, m'	alegro	molt de conéixerla... Á veure si farán, á veure. —Be ho penso. Estiga
plé de goig, á la Mercé á casa; sa casa llavors solitaria qu' ella	alegrá	ben prompte com rossinyol que s' escau á fer niu dins d' una gruta.
Lluís pe'ls faldars del jaqué. —Sí, que vindré sí, —féu en Lluís. —M'	alegro	de que m' haja cridat, perque ja 'm comensava á cansar la Sumpteta, ab
son més que menestrals acomodats que van de las festas. —Y no sapigué si	alegrár	sen ó no. En aquell moment la comitiva 's perdé entre la barreja de
torrents de llum qu' una feble transparent boyrina semblava endolsir.	Alegrada	per aquella claror, la malalta sentía desitjos d' abandonar lo llit, la
á fora 'l vidre, demaná que portessin l' aucellet al balcó perque s'	alegrés	. Semblava que volía comunicar son alé de vida á tot lo que la rodejava,
l' ayre inflava. Y una rialleta d' esperansa y d' ergull de conquistador	alegrava	son rostre y com més pujant anavan, més dalit prenía, més rauixas de
cosa. Jo em sorprenc de tenir intuïció, que no sé què és, però me n'	alegro	com d'un elogi, mentre a casa tots em tenen per un negat.
muntada, ens semblava superior a certs escriptors. No publicàvem res, ens	alegràvem	de la nostra obscuritat, segurs que l'esperit es fecunda en les llargues
alegria no feia gens de bon efecte; ningú no me'n felicità ni demostrà	alegrar	-se'n. Em vaig convèncer que això de la joia universal o fraternal,
meves crisis, les més pregones intimitats. Però l'altre semblava que s'	alegrés	de la meva confusió, i això em mantenia reservat. —Mireu que després no
que es trobava al meu costat i el mateix somrís. I vaig sospitar que s'	alegrava	de la meva ignorància, com si pensés: Amb tota la teva xardor i encara
una amarga passió de riure. Encara avui no sé per què aquell resultat va	alegrar	-me. "Anem —vaig dir tot pagant la nota—, abans el mosso no ens faci
la sang, dels nervis, dels músculs, dels ulls, del pit, de les cames que s'	alegren	de caminar. Jo vull dir una joia fisiològica. Però, ¡com la fisiologia
L'eixampla. El determina. El produeix. Com el crea! L'ànima també s'	alegra	de caminar amb el cos. Tot camina en l'home quan ha trobat aquest gust.
aquelles coses, ara que havia suprimit els meus vicis. Tothom proveïa per	alegrar	la setmana, i el marxant gras i roig reia triomfant dalt del carro, de
un cop a l'esquena. I com riu, el bàrbar! Com d'una bona farsa. S'	alegra	de l'escena que ens ha permès burlar el taverner. Li ho conec a la cara.
mena d'existència, potser per molts altres aspectes condemnable, me n'	alegrava	i me'n meravellava, perquè em permetia de conèixer sensacions, persones,
ninetes em feia veure les coses boniques, quelcom de suau i confortable m'	alegrava	les sangs. S'estava bé, allí, i tot era bo. Tot estava bé. Josep s'
matins inoblidables a la graciosa i innocent vitalitat dels ocells que	alegraven	les bardisses de la carretera sota els primers raigs del sol. Mai més no
De matí, eh? —Tan de matí com vulguis. La decisió ens ha excitat, ens ha	alegrat	de nou. —Aquesta tarda, cadascú a la seva, eh? Perquè jo tinc un
als muscles, passant el cap per dins, un colleró amb les campanetes que	alegren	les carreteres. Passen els infants pels carrers i s'apleguen en colles
la diana. I els campaners, una voltejada singular per despertar el poble,	alegrar	-li el cor i disposar-lo favorablement a la festa. A les deu, missa major.

Pàgina 1 (de 58)

50 següents