×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alegrar |
Freqüència total: 2854 |
CTILC1 |
—tal vegada no caldria dir-ho— la suposició correcta, i no ens en podem | alegrar | ni entristir. Assistim, només com a espectadors desinteressats, a la | silenci. Les tres Gràcies "Són amables, benèvoles, brillants. Es diu que | alegren | —ah!— el cor i que fan créixer i florir les plantes. Pulcre Trompel·li en | llei—, però tot passa, res no dura, i el tràngol era aquietat, ens n' | alegrem | , pel sacrifici de la informació sobre Pito. Pulcre Trompel·li va | plàsticament va quedar molt ben resolt, una baralla que va plaure, i me n' | alegro | . Comprova, doncs, que sóc capaç d'algun sentiment, ni que sigui només | seva tornada fou com la tornada del fill pròdig per la qual cel i terra s' | alegraren | . La seva ànima s'estremí de no sabia quin fosc pressentiment, i en la nit | la professora els havia demanat per al col·legi, car el cant de l'ocell | alegrava | , segons ella, la classe. Es comprà una gàbia nova, hi ficaren l'ocell i | fet palpitar el seu cor en les més diverses emocions, que l'havien feta | alegrar | o sofrir, vibrar d'entusiasme o de tendresa, o estremir-se tota de | en obscurs habitacles al peu dels tossals. Celebraven llurs festes, s' | alegraven | en els natalicis, reien i cantaven en llurs noces, ploraven als | es pensen. I sento que només amb ell puc ésser feliç. —Bé, bé, Mila. | Alegra | 't. No et preocupis: no et vull veure disgustada... —Però tornà encara, | Maria Àgueda li ho havia comunicat amb alegria; però a ell, no sols no l' | alegrà | , sinó que el fet li despertà una estranya i persistent preocupació. A la | ajudà en tot el que necessitaren. Alguns anys després els fills d'Anselma | alegraren | la masia amb llurs crits i llurs rialles i la solitud dels dos ancians. | primers brots d'un roser silvestre. Però són lluny encara les flors que | alegraran | aquestes esquifides pomeres del quintà, de soques rovellades de liquen... | impaciència el camí dels Sis Avets; si no em porten res, gairebé me n' | alegro | : així s'allarga un dia més la deliciosa espera. Ha fet un dia esplèndid. | més altes, fràgils i enlluernadores, ara que una ullada de sol els | alegra | les parets. Ací els carrers són amples i rectes, tirats a cordill, i la | pogudes tirar? —i als ulls li centelleja una lluor satisfeta. —No. Us n' | alegreu | , oi? L'altre va per replicar, sembla repensar-se i la lluor es va fonent | a l'ànima com un càntic. Dintre d'ella regnava una festa contínua; tot l' | alegrava | , tot era bonic, i ho hauria fet tot per ell, i agafava el farcell de | veié i, dintre la ira que li bullia al pit, en la fatiga que l'abatia, s' | alegrà | de la vista. Joana s'avançà cap a ella. —Què fas? Se sentí quasi commosa | dosificat encertava a caure damunt una cornucòpia, el saló s' | alegrava | de sobte i era com una festa. Llavors s'encenien els vells daurats i | lloc! Ja li ho faria compendre el que són trenta dies d'abstinència! [( | Alegrant | -se amb la idea picardiosa.)] Ai, Senyor! Ja et dic jo!... Sembla | amb Frederic, en una forma que la vídua Xuclà no comprenia si és que se n' | alegrava | o li sabia greu. Pilar va aconsellar a Bobby que ajudés Frederic, no | to de sempre, a punt però de substituir-lo pel to que convingués: —Me n' | alegro | molt... però t'asseguro —si vols te l'ensenyaré— que tenia firmat un taló | lato sensu. Potser algun artista abstracte, de l'espècie corrent, s' | alegraria | d'aquesta comprovació, i no per res, sinó perquè s'hi fa ballar el mot | afecta la part estrictament intel·lectual del nostre ésser, o es limita a | alegrar | els nostres ulls d'una manera directa i superficial. En el primer cas, el | -se'n diu, amb un somriure tot estrafet en la boca ensorrada: —Vaja; me n' | alegro | molt, Laureta; i ara a "fer bondat"! Però no li serví de res fer més | volt... I, això, amb una absoluta independència de si em dolen o de si m' | alegren | pel que són, pel que signifiquen, pel que em donen o per les | tros que fa referència a Maragall; diria que li ha agradat força, i me n' | alegro | , perquè sobre aquests temes —i d'altres— l'opinió d'en Lluís compta cada | amenaça les altres d'extinció. Però tant si hom ho deplora com si se n' | alegra | , encara es coneixen zones on el pensament salvatge, com les espècies | sabater. Que vinga dejornet, eh? —No li mancará, no tinga por. Aném, m' | alegro | molt de conéixerla... Á veure si farán, á veure. —Be ho penso. Estiga | plé de goig, á la Mercé á casa; sa casa llavors solitaria qu' ella | alegrá | ben prompte com rossinyol que s' escau á fer niu dins d' una gruta. | Lluís pe'ls faldars del jaqué. —Sí, que vindré sí, —féu en Lluís. —M' | alegro | de que m' haja cridat, perque ja 'm comensava á cansar la Sumpteta, ab | son més que menestrals acomodats que van de las festas. —Y no sapigué si | alegrár | sen ó no. En aquell moment la comitiva 's perdé entre la barreja de | torrents de llum qu' una feble transparent boyrina semblava endolsir. | Alegrada | per aquella claror, la malalta sentía desitjos d' abandonar lo llit, la | á fora 'l vidre, demaná que portessin l' aucellet al balcó perque s' | alegrés | . Semblava que volía comunicar son alé de vida á tot lo que la rodejava, | l' ayre inflava. Y una rialleta d' esperansa y d' ergull de conquistador | alegrava | son rostre y com més pujant anavan, més dalit prenía, més rauixas de | cosa. Jo em sorprenc de tenir intuïció, que no sé què és, però me n' | alegro | com d'un elogi, mentre a casa tots em tenen per un negat. | muntada, ens semblava superior a certs escriptors. No publicàvem res, ens | alegràvem | de la nostra obscuritat, segurs que l'esperit es fecunda en les llargues | alegria no feia gens de bon efecte; ningú no me'n felicità ni demostrà | alegrar | -se'n. Em vaig convèncer que això de la joia universal o fraternal, | meves crisis, les més pregones intimitats. Però l'altre semblava que s' | alegrés | de la meva confusió, i això em mantenia reservat. —Mireu que després no | que es trobava al meu costat i el mateix somrís. I vaig sospitar que s' | alegrava | de la meva ignorància, com si pensés: Amb tota la teva xardor i encara | una amarga passió de riure. Encara avui no sé per què aquell resultat va | alegrar | -me. "Anem —vaig dir tot pagant la nota—, abans el mosso no ens faci | la sang, dels nervis, dels músculs, dels ulls, del pit, de les cames que s' | alegren | de caminar. Jo vull dir una joia fisiològica. Però, ¡com la fisiologia | L'eixampla. El determina. El produeix. Com el crea! L'ànima també s' | alegra | de caminar amb el cos. Tot camina en l'home quan ha trobat aquest gust. | aquelles coses, ara que havia suprimit els meus vicis. Tothom proveïa per | alegrar | la setmana, i el marxant gras i roig reia triomfant dalt del carro, de | un cop a l'esquena. I com riu, el bàrbar! Com d'una bona farsa. S' | alegra | de l'escena que ens ha permès burlar el taverner. Li ho conec a la cara. | mena d'existència, potser per molts altres aspectes condemnable, me n' | alegrava | i me'n meravellava, perquè em permetia de conèixer sensacions, persones, | ninetes em feia veure les coses boniques, quelcom de suau i confortable m' | alegrava | les sangs. S'estava bé, allí, i tot era bo. Tot estava bé. Josep s' | matins inoblidables a la graciosa i innocent vitalitat dels ocells que | alegraven | les bardisses de la carretera sota els primers raigs del sol. Mai més no | De matí, eh? —Tan de matí com vulguis. La decisió ens ha excitat, ens ha | alegrat | de nou. —Aquesta tarda, cadascú a la seva, eh? Perquè jo tinc un | als muscles, passant el cap per dins, un colleró amb les campanetes que | alegren | les carreteres. Passen els infants pels carrers i s'apleguen en colles | la diana. I els campaners, una voltejada singular per despertar el poble, | alegrar | -li el cor i disposar-lo favorablement a la festa. A les deu, missa major. |
|