×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb alegre |
Freqüència total: 4091 |
CTILC1 |
| es perpetuaria en unes festes mesclades de tristesa i d'una fina música | alegre | , amb himnes i cants corals, i una promesa d'immortalitat, que Jacint | | tornaren a ploure sobre el minyò. Candi, això no obstant, era de caràcter | alegre | ; res no aconseguia de robar-li l'alegria, i, passat el primer impuls de | | Tiago, fill únic i l'hereu de tot; presumit però simpàtic, faceciós i | alegre | . Orgull de son pare i de sa mare, que veuen en ell un digne continuador | | ballà amb la futura nora un ball molt mogut, corejat pels assistents, | alegres | tots pel vi i cantant en veu baixa entorn d'ambdós, bo i acompanyant-se | | obrir-se amb aquella unió la perspectiva d'una nova llar, més ampla i | alegre | , d'una nova vida al costat de la seva filla, del seu gendre i els seus | | sol, fins al recinte on es sentia presoner; eren com un toc de campanes | alegres | que parla de grups escampats per les comes, d'alegria de tarda de Pasqua, | | perquè així podran sortir amb els promesos; esperen les nits en què l' | alegre | ronda s'aturarà sota els seus balcons... Només tu no esperes ja ningú... | | pau i felicitat. Hi regnava l'abundància. Durant l'hivern un foc | alegre | crepitava a la llar; el rebost estava ben proveït, i ell, assegut prop | | i menys donat a manifestacions exteriors, era, en canvi, afectuós i | alegre | de caràcter; alegria que anà perdent ràpidament, segons que s'aguditzà | | carrer i descobrí el padrí, que s'acostava cap allí. El saludà amb gest | alegre | , i ell, des de lluny, li tornà la salutació. S'aturà al peu del balcó, | | passar. Havia begut una mica i es trobava en un estat d'ànim singular — | alegre | i trist a la vegada— però vessant d'una pregona tendresa: una tendresa | | despenjat la guitarra i hauria entonat a les seves notes una vella i | alegre | cançó que sentia ressonar dintre seu; tal vegada s'hauria posat a tocar | | Una serietat reflexiva, gairebé trista, s'havia sobreposat a l'expressió | alegre | i desperta que animava sempre les seves faccions. Tino Costa només de | | havien romàs aquells dies! Sileta, que diferent apareixia d'aquella nena | alegre | d'aleshores! La vida l'havia feta davallar dels seus bells somnis i | | informe del conjunt. En sentir-lo entrar, el vell aixecà el cap; una | alegre | sorpresa se li retratà al rostre, i sortí ràpid al seu encontre. —Hola, | | complirà els setze anys—. És més aviat baixa, lletgeta, però forta i | alegre | de caràcter. Ella sola té cura de rentar i de la neteja de la casa, en la | | i desordres. —I ella, què tal era? —Ella era una dona admirable; bella, | alegre | , encisadora... fins que es topà amb ell. A ella tot el poble l'estimava; | | ací i allà es sentien sons de guitarres i d'acordions, i sonaven cançons | alegres | o cançons aspres. En les nits de fred, els homes es refugiaven als | | possible, Mileta? És possible? Al matí, ja Mila més assossegada, gairebé | alegre | amb la presència del seu padrí, parlaven tots dos: ell assegut en una | | esforçat per fer regnar una atmosfera de festa, per somriure i mostrar-se | alegre | , però, malgrat ella, el seu rostre reflectia preocupació, potser angoixa. | | fuetejant rabents l'aire clar amb les ales; de tant en tant arribava l' | alegre | so de les campanes; tal vegada també, de tant en tant, passava la | | lleugera com els blancs nuvolets que voguen pels cels del matí, i més | alegre | que aquell ocellet que un dia veié volar rabent per damunt les teulades, | | a la porta, criden; però ella ja no els sent; ella sent només el cant | alegre | dels ocells pels ràfecs, com cants d'un més enllà, com cors d'àngels que | | suavíssima, tarda de dissabte, amb joia d'infants pels carrers. Es sent l' | alegre | cant dels ocells, i més tard, el toc de les campanes vesprals que | | inclinats a l'obscenitat jocunda, racionalistes, avars, xerraires, | alegres | i llibertins, litigants, i vivim dividits en petites tribus | | ell assumeix el llegat dels qui l'han antecedit i, amb una modèstia | alegre | i innocent, es limita a afegir-hi allò que bonament pot: la seva | | deixen de participar-hi, i ho fan sense ambages. La literatura impúdica o | alegre | dista molt de ser patrimoni privatiu del vulgus. Els | | pallola que tantes vegades havia dut pels camins montsenyencs. Hem vist l' | alegre | galeria on treballava, amb els llibres, les cortinetes de quadres blaus, | | seiem llarga estona en un recer, davant del Matagalls. Quina llum més | alegre | ! Les fulles de les alzines brillen més que abans. Les pedres, a la | | l'haguessin cremada...". L'hereu té una cara ingènua, infantil, uns ulls | alegres | . Parla amb gran elogi dels germans i del pare. "De vegades dic al pare: | | s'acabarà la guerra... Fa sol i vent. La neu brilla al Matagalls, | alegre | . Cap al tard el Pirineu és d'un blanc blavós, pàl·lid, sense relleu; | | amb més neu que fa dos dies, i al damunt uns nuvolets blancs i | alegres | . Tot d'una el cel s'aclareix. De tornada veiem, a contra sol, el sègol | | sobre els boscos, com de pintura italiana. Violes als marges. Camps amb | alegres | flors d'un groc viu. I aquell merlot suau, sempre, a les fondalades. | | música incomparable de la jovenesa. Al cel hi havia uns núvols d'un gris | alegre | , amb els contorns daurats. Arç florit, pruneres blanques, presseguerets | | de blau. La neu brilla entre els claps foscos de la muntanya. Quins | alegres | cants d'alosa! Reposem sobre un llit de farigoles adormides, que encara | | Sol, cel blau. Quan surto de casa, la teulada regalima, fa una música | alegre | : música de neu fosa. Comprenc la joia del desglaç als climes nòrdics. | | de presenciar aquella intimitat primaveral, d'escoltar el cant vellutat, | alegre | i melangiós, sota el cel d'abril, arrissat de núvols tènues com la | | Llegeixo als Sis Avets —fresca cambra vegetal, mirador tranquil i | alegre | — interessants articles del New Statesman sobre llibres | | lluny, a les acàcies o al conreu, hi ha el cant, vulgar i monòton, però | alegre | i viu, dels pardals. Alguna veu de dona, algun belar d'ovella, un lleu | | trona una mica, però no ve la tempesta. Sol, airet, cúmulus il·luminats, | alegres | . París P.T.T. diu que els republicans són bastant més enllà de | | amb núvols blancs i cel blau, boscos nets, relleus ben marcats i llum | alegre | . L'argent assolellat de l'àlber fa mal als ulls. Nit deliciosa, fresca, | | entre la grisor. Després la boira comença a platejar-se i surt un sol | alegre | . Aloses, xaragalls transparents; al lluny, muntanyes nevades. Davant les | | del Montseny. Quina calma, quins arbres translúcids de cristall, quins | alegres | pinsans xiulant al bell cim de les alzines! No em moc de casa. Contemplo | | amb les portes abaixades. Ciutat amenaçada, trista. Però, de dia, és | alegre | , animada, amb els cafès plens de gent. 25 novembre. Al | | deliciosa, en aquest recer voltat de neu. 5 gener. El sol | alegre | fa brillar la neu. Quina pau blanca i freda! En la tofa pura dels camps | | des del cim del Matagalls fins a les lloses del pati. Però fa un sol | alegre | i un dia quiet. En Lluís i en Jaume serren troncs de roure damunt la neu: | | Avui ha fet el dia més paradisíac de tot l'abril. Cel netíssim, sol | alegre | , les llunyanies esvaïdes en la calitja i els camps com de vellut. La | | vent fresc i gran so d'arbres i voleiadissa de flors de perera, com una | alegre | nevada a ple sol. Al matí he anat al poble. Uns carrabiners, a l'aguait | | , a ple sol, mentre, lluny, cantava una puput i, a la vora, amb refilet | alegre | i una mica còmic, una mallerenga. A mitja tarda ve el poeta Felip | | ocells terribles en el dolç paisatge. 26 maig. Dia clar, | alegre | , clapejat de núvols blancs; hi ha ombres a la fageda i a les rossoles de |
|