×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alegria |
Freqüència total: 8497 |
CTILC1 |
siguin abundants i fèrtils. Que els homes se n'aprofitin, en l' | alegria | i en la seguretat. Que visquin del seu treball, ni opulents ni | i el sentit de la seva limitada però extensa gamma de crits, de queixes, | alegries | i rondineigs. En realitat, parla, sense veu, millor que molts homes i no | llegidor, en la teva ment o en l'engany dels teus sentits, perquè l' | alegria | de Bròmios comporta molts perills, tristeses i vessament de sang per als | Aurembiaix Sorabis i Sperata Perdasdefogu ho aprovaven i restablien | alegries | de xivarri en la sessió. "En caràcters grecs i sobre aquest seu paper? | infantesa i, més encara, era d'elles estimada. Li agradaven les festes, l' | alegria | dels camps, les flors i les cançons camperoles; li agradaven els infants, | li semblava com si aquí l'esperés la promesa de no sabia quines profundes | alegries | . Llavors el carrer on vivia la seva mare, la casa on ell havia nascut i | la primera vegada; per què el seu cor no havia palpitat amb la mateixa | alegria | d'aquella hora llunyana en què la seva tornada fou com la tornada del | hi havia, tanmateix, una casa on l'arribada de Tino Costa despertava | alegria | , i aquesta era la casa del vell Lino del Pont, un pagès que, atuït des de | això no obstant, era de caràcter alegre; res no aconseguia de robar-li l' | alegria | , i, passat el primer impuls de còlera o de disgust, s'oblidava ràpidament | per falsos miratges, quan tornava fatigat i sense fe, ¿amb quin anunci d' | alegries | inèdites arribava fins a ell aquella veu que tenia oblidada? Quan res no | Tal vegada Mila aparegué un xic descolorida; potser no parlava amb l' | alegria | que solia; però anaven tots embolcallats amb l'entusiasme d'aquella | de les noies: la més jove, i una atmosfera de camperola senzillesa i d' | alegria | presidí tot el desdejuni. Després s'internaren cap a les deveses. | desig general. Mila finalment acceptà i semblà fins i tot que ho feia amb | alegria | . Una ona de satisfacció va recórrer el petit cercle de les respectives | mica astorada de la vida. A la fi acceptà i tingué, si més no, la trista | alegria | de veure la joia brillar al rostre dels seus. D'aquesta manera Mila del | , la besà emocionada. —Bon dia, filla! —Bon dia! Mila, enmig de l' | alegria | de tots, no sentia alegria; això no obstant, s'esforçà a dissimular per | Bon dia, filla! —Bon dia! Mila, enmig de l'alegria de tots, no sentia | alegria | ; això no obstant, s'esforçà a dissimular per no torbar aquella atmosfera | tot un regiment; però no per això l'esdeveniment fou celebrat amb menys | alegria | . A la vella casa pairal es disposà en tal ocasió, una menjada; volgueren | poble veí. Tots menjaren i begueren a cor què vols; regnà una contínua | alegria | , i fins els més severs acabaren per desarrugar les celles. Hi havia molts | la boca aigua. Acabat el banquet, el vell Candaina, animat per l' | alegria | i el vi, cantà unes "boleries" apreses a Cuba durant la seva estada en | en aquella colònia. Tots els presents corejaren; amb la qual cosa l' | alegria | s'encengué encara més en els pits. Després ordenà que apartessin la taula | curt de talla, ja entrat en anys, una mica encorbit i ple de xacres. L' | alegria | de la festa li havia fet perdre el sentit —cosa que li succeïa molt | somreia, ja refeta, i la joia va renéixer tot seguit en els ànims. —És l' | alegria | —digueren tots. I únicament el seu padrí va sentir-se un si és no és | orenetes, com en els contes. I dins mon pit sento que el meu cor canta d' | alegria | ." I amb tot, alguna cosa —no sabia què—, tal vegada una resta de temor | abans, i la seva visita a Tino Costa li havia deixat més tristesa que no | alegria | . L'entrevista va ésser breu, gairebé freda, i a Tino Costa, recordant-la | Quan em vindrà a veure —si mai ve— ho trobarà tot com estava i tindrà | alegria | , perquè dirà en el seu cor: ""El meu pare no s'ha oblidat de mi" | presenciaries fets que ací no has pogut presenciar; veuries tristeses i | alegries | , glòries i misèries. Però acabaries per comprendre que la humanitat és la | quan d'un extrem a l'altre per tota la terra ressonarà el mateix càntic d' | alegria | , aleshores, agenollat amb els teus fills i la teva dona, elevaràs la teva | un toc de campanes alegres que parla de grups escampats per les comes, d' | alegria | de tarda de Pasqua, de cançons dolces de la pàtria per a la oïda del qui | de la gàbia i va romandre sense dir res, sense prendre part en la nostra | alegria | . Ella no apartava els ulls de la gàbia on l'ocell es movia d'una banda a | Pels llavis li passava un somriure tan joiós, que fins jo vaig sentir | alegria | . S'acostà, a poc a poc, fingint-se desolada, dient que se li havia escapat | però se'ls veia clar que no podien oblidar-la. Mila havia estat sempre l' | alegria | i la gala del col·legi; era estimada per les professores, per la pròpia | ella l'element principal, i semblava com si ens encomanés a totes la seva | alegria | . Les festes sense Mila, dèiem, no són festes." "Un dia ens aplegàrem | Es canvià de seguida de vestit i vingué amb nosaltres al col·legi. L' | alegria | que tingué Donya Maria en veure-la entrar, no la vulgueu saber. | estaven radiants, totes parlaven en veu alta i amb tanta animació i | alegria | , que hauria's dit que per a la classe era dia de festa. Fins i tot | seves terres d'Argona per donar la seva aprovació i participar també en l' | alegria | . Ara la seva mare l'havia renyada durament; àdhuc l'amenaçà amb no | sembla la de ma muller. I Mila vessava dolces llàgrimes d' | alegria | , mentre la cançó anava referint el reconeixement d'ambdós i la relació | de castigar els culpables, i l'abraçada final amb la qual segellen llur | alegria | . Moltes altres cançons hi havia que havien fet palpitar el seu cor en les | a la plaça, i el poble, com Santa Maria aquesta nit, vibrava en festes i | alegries | . Mila llavors era molt petita —sempre li havia restat quelcom de nena en | difonien per tot el seu ésser una misteriosa excitació. Era una barreja d' | alegria | íntima per a ella, i de tristesa pel record de la nena sacrificada. La | silenci. Tot el poble per tots els carrers, la nit sencera, ressonava d' | alegria | d'infants i de cançons, de rialles clares sota els porxos, de misterioses | sota els porxos, amb la cridadissa i les cançons dels nois, amb tota llur | alegria | boja i crepitant que encenia la terra i es fonia i es confonia amb la | que encenia la terra i es fonia i es confonia amb la seva sobtada | alegria | . La cançó s'havia esborrat de la seva ment. El seu cor, en la seva | La cançó s'havia esborrat de la seva ment. El seu cor, en la seva | alegria | , era com un vas desbordant. Tia Càndia, la vella dels seus contes de | tenia la certesa que l'hauria de trobar. Travessaren la plaça per entre l' | alegria | dels infants, que cantaven encara i giraven a l'entorn de les flames ja | sant Joan. Mila es sentia feliç, amb una felicitat plena. En el seu cor l' | alegria | de la breu estada amb ell, el contacte de la seva mà, la pressió dels | va deixar... Però, cosa estranya, ara, la cançó, per a Mila, era plena d' | alegria | . No, a casa seva no li havien de fer res: tot al més, una paraula dura | al muscle, suaument: —Mila... Es girà ràpida, amb una expressió de viva | alegria | a la cara; s'agafà al seu braç i s'estrenyé contra ell. —Sóc feliç, padrí | a manifestacions exteriors, era, en canvi, afectuós i alegre de caràcter; | alegria | que anà perdent ràpidament, segons que s'aguditzà l'oposició entre els | i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant crits d' | alegria | . Els mariners estaven admirats, i l'oncle, passat el disgust del primer | Sileta, que era encara una nena, i hi posava la nota clara de la seva | alegria | . Hi acudia alguna amiga de la seva mare —molt poques— i els seus amics |
|