Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enrogallada, cridà des de fora: Ella el mirà novament i pronuncià com una	alenada	: —És ell! —I amb un gest ràpid s'amagà al pit el retrat de la nena
una i altra vegada el nom de Mila: l'anà repetint així fins a l'última	alenada	. Era ja molt tard. Pels patis dels afores els primers galls alçaven llur
Passa una noia amb un gran cistell d'herbes i grosses margarides; ve una	alenada	de fonoll. Quan era al poble ha plogut i pedregat intensament. A la sorra
avança vora els Sis Avets, irreal, rodona. Quan entrem a la baga ve una	alenada	de frescor, una olor d'herbes i d'arbres. 22 juliol.
Ordeno les meves Versions de l'anglès. Plou, a la nit.	Alenada	molla en la tenebra. 30 agost. Dia clar, amb grans núvols
(sóc a la pàgina 88). Al parc se sent, de tant en tant, una dolça	alenada	de flor de til·ler. Ja fa tres dies que no va, per falta de benzina, el
sempre agafant-lo pels cabells, però ell ja en té prou per a respirar una	alenada	d'aire menys viciat. —Prosseguim —diu la veu—. En aquest moment l'acusat
des del costat de la garita—. Però es va salvar. Ell deixa escapar una	alenada	profunda, sorollosa, i dintre seu es relaxa alguna cosa que fins ara no
més inclinats cap al forat, però no se sent gens de fortor, únicament una	alenada	humida, d'indret tancat. —Caldrà queixar-se —decideix el xicot.
groguenc amb la qual torna prop de la porta, esbufegant i triomfal. Entre	alenades	panteixants, assenyala: —Aquí... Trenta-nou... Mireu... Deu mil dos-cents
la pesantor i s'obren a l'extrem dels braços caiguts sobre els rajols, l'	alenada	es converteix en un estertor ronc i lent i les parpelles tenen una
xiuxiueigs demanant silenci, veus apagades. —Calleu! —digué una, com una	alenada	—. Ve el combregar...! I de seguida, allà, pel fons del carrer, veieren
de catalans, fou un domini alliçonador en la bona pràctica política. L'	alenada	pactista catalana travessà les mars i fou la brisa que deixondí l'esperit
Sí; molt plou. Rosa. T'enfredoriràs aquí. Entre l'	alenada	dels vidres i el vent que passa per les juntures... Per què t'hi estàs?
i llorers sobre les tapisseries dels canapès. Per Europa passà una amarga	alenada	èpica. Només algun detall, en la literatura, ens assabenta que el nou
mot. Un paisatge de Van Gogh, flameja; unes tahitianes de Gauguin duen l'	alenada	màgica d'un aire poblat d'esperits versàtils i temibles. Vibrants o
davant aquells que li són indiferents. Es revigorí de sobte, per una	alenada	d'optimisme que els seus febles esforços per atenuar amb el record de la
discordants del treball, li semblá que li arribava als sentits una	alenada	de Ripoll, sa vila nadíua, que 'l rejovenía y li esponjava 'l cor.
front cremós de la donzella. Per las venas d' un y altre serpentejá una	alenada	fresca, enervadora. —Es per la meva mare que tinch d' anármen, —feu l'
que caminava ab la remor del vent enjogassat, plé de clamors, de las	alenadas	de joya d' una entrada triomfal. Y al costat d' aqueixa maror aturdidora,
que va causar-me una estranyesa molt gran, mentre em feia recular l'acre	alenada	que sortia de la boca negra i aquilotada del mestre. D'aquell dia ençà
concentrava als polsos i em percudia el cervell, o cuitava a ofegar-me l'	alenada	al pit. Sabia que en trobar-me sol dintre el pis, aquell tumult
ranquejar al meu costat, sentia les batzegades del seu cos trontollant, l'	alenada	forta de la seva boca. Es decantava cap a la meva espatlla de la banda
i sota aquest sol que daurava les meves mans sense infondre'ls una petita	alenada	de tebior. —¿I com eixugarem la nostra roba, Josep, el dia que haurem de
Ens hi vam acostar imprudentment; la boca de la cabana ens envià una	alenada	de consol. Després vam comprendre que havíem d'haver cridat abans
és llefiscós i on de les entrades ombrívoles de les cases surt una agra	alenada	de cuina i de carbó mal cremat. Prop del centre, gairebé darrera de les
Serp atractiva y sempre enganyadora que al respirar lo foch de sa	alenada	dona en lloch del plaher la mort traidora. ¡De tú! forma de dona y de
fins a ella i afavorir-la? La seva ànima és un migdia encès, sense una	alenada	de vent; no s'hi mou res, no hi canvia res, no hi viu res, és
¿que potser em cau damunt, el cel? Mireu, danso, danso, i només sento l'	alenada	del vent que m'esbulla els cabells. On són, els morts? ¿Us penseu que
com jo. He conegut amors de fantasma, escassos i vacil·lants com una	alenada	vaporosa, però ignoro les denses passions dels vivents. [(Pausa.)]
preses moridores i faran de bon menjar; les miro, respiro la seva	alenada	i la còlera m'ofega. Oh, delícia de sentir-se com un matí d'odi, delícia
sorra i es retira a hores fixes; jo faig créixer les plantes, i la meva	alenada	guia entorn de la terra els núvols grocs de pol·len. No ets a casa teva,
preguntar al pare de la Nusa, que seia al meu costat, i el seu cos treia	alenades	de tant haver menjat—. On és el pope que ens ha de beneir?"" ""
Les bigues feien olor de xiprer; per la finestra oberta entrava la dolça	alenada	de la primavera carregada de fragàncies. Adesiara arribaven del pati, com
de Creta. Tota l'illa, allargassada sobre la mar, rebia estremint-se les	alenades	tèbies del vent que feia brostar els arbres. Zeus, Zorbàs, l'amorós vent
olor de camamilla i, a mesura que m'atansava als jardins, m'arribaven	alenades	i alenades de la fragància dels llimoners, dels tarongers i dels llorers
camamilla i, a mesura que m'atansava als jardins, m'arribaven alenades i	alenades	de la fragància dels llimoners, dels tarongers i dels llorers florits. A
vaig obrir la carta, amb ànsia. Breu, concisa, la vaig llegir d'una sola	alenada	: "Hem arribat a les fronteres de Geòrgia, ens hem salvat dels kurdes,
cant de garbejar les espigues de blat. Les congestes dels cims escampen	alenades	de frescor per les valls... baixen escumejant córrecs
goberna aquell cel lluminós, i en l'ombra de la terra passa ton	alenada	... Alabat siguis tú que als avis del fossar en altra temps
i volém descobrir l'insabut de les coses, i una fresca	alenada	fa de bruma el mirall. Quina llantia podría aclarir les tenebres?
t'haurà fet despullar l'home vell. T'haurà afaiçonat de nou amb ses	alenades	. T'haurà volgut semblant a un pastor de trenta anys. I ara tu, l'home del
No hi ha força ni castell que prevalguin contra l'amor. On penetren ses	alenades	, ell mateix ha d'entrar. Vós que teniu l'esperit tan avisat i coneixeu la
dur-se un mocador a la cara amb l'esperança, vana, d'aconseguir una	alenada	viable. A més de guspires i de fum, d'aquella caldera en ebullició
la lleu tremolor d'aquesta espatlla, com si vingués de ferir-la una	alenada	freda; fixeu-vos en la vida que pren tot el seu cos de les vetes amb prou
i barretina musca, rebia les aclamacions dels Jocs Florals, una nova	alenada	començava de vivificar l'esplet de la Renaixença catalana. Frederic
i abundosa, si bé arcaica: la dels nostres clàssics. En el dubte, l'	alenada	poètica de la Renaixença es revestí d'espontaneïtat lingüística i
alta i dreta cel amunt i cada fulla amb tots els cinc sentits oberts a l'	alenada	que pot venir-li d'un i altre rumb de la rosa dels vents, sigui un sospir
a voltes es parteix. Què n'és la causa? És la boirina de la nit? És una	alenada	de fumera? És un vel de llàgrimes? La doneta va dient: —La vida és cara,
cara i després fa sonar la campaneta. La porta s'obre a l'instant i una	alenada	humida surt del fons obscur on s'endevina el bust de la Maria. El jovenet

Pàgina 1 (de 14)

50 següents