Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

excepció, a la necessitat i a la mort. I que els seus destins, mentre	alenaven	, durant una curta i molt precària vida, eren molt diversos, fins que tots
amb predilecció en la dels negats o en la dels nàufrags que encara	alenen	. I ens ajuda a rosegar amb complaent lentitud les delicades menges,
foren traçats damunt d'ell els acostumats exorcismes, ni el sacerdot no	alenà	tres vegades sobre el rostre de l'infant per tal d'infondre-li fortalesa
en rigor, no desitjava trobar-se amb Sia; però és possible que en ell	alenés	un desig inconfessat de saber de la noia. Tot just arribat a la capital,
és la mateixa —té raó el seu germà—, s'adona encara que la mateixa idea	alena	en el seu pit, i que Mila es consum pensant en ell, qui sap si esperant-lo
corrents; una dona arribà amb el rostre alterat, sense poder a penes	alenar	; altres dones s'apressuren carrer amunt. —Què passa? —Maria Àgueda...
carrer". La pobresa pujava lentament per l'escala. Foscament	alenava	en tots els replanells. Evocava altres dies; vagament evocava
el cap en l'aigua en la font del carrer; brutalment em llavava,	alenava	entre l'aigua, amb el cap amerat. Tu cantaves, distreta,
del ball. Tothom, en el descans, bevia llimonada, i	alenava	feroç triant entre les xiques. Oh Súnion! Les trompetes no
després, qui sap, a Barcelona, com feren els teus pares.	Alenaven	les fosques locomotores. Queien densos trossos de fum.
Somreies tristament. Desistíem els dos, i darrere la tàpia	alenaven	els trens. En el solar pixava cansadament un home;
¿Fins a tal punt ets vana que mai no desitjares altres horitzons? La dama	alenava	fatigosament. Na Remei Huguet introduïa dins la cambra el seu capet de
plena l'ànima vostra i no sabeu d'amar. Com no sentiu el vostre afany que	alena	? Rosaura /És amb Vós el Senyor\. Veu de Golferic És
per aquest sòl de Déu, són escampades: esperen que una veu	aleni	fort i es remouran en flames arborades, que sota de
de Tomàs, Laura va comprendre amb claredat la mena de sentiment que	alenava	en la seva consciència per Pere: l'amor! Ara sí, que sabia què era l'amor
la musclera de la camisa pera taparse las finas carns que sota sa gola	alenavan	pausadament. Las duas entrants allargaren lo coll pera contemplarlo ab la
qu' enribetavan los ajustats finestrons. Aquell panteig afadigós que feya	alenar	fins las cobertas del llit, no havía minvat. Ja asseguda, la Madrona se
llogarret d'Escòcia. L'ànima més gran que en tots els dominis britànics	alenava	vingué al món sota la disfressa d'un pobre pagès escocès." "Entre
de feblesa, a darrera hora, amb quina intensitat li estrenyia la mà, com	alenava	amb força, amb quin vigor es defensava mentre una fredor molla
s'atreví ni a redreçar-li el cap, mig de gairell sobre el coixí. A penes	alenava	. De tard en tard un dèbil somiqueig es desprenia dels seus llavis
espatlles que contrastava l'esfumada blancor del coll i el pit... Cosme	alenava	amb força: devia somniar, encara jeia al banc i allargava la mà enlaire
la claror nocturna, fulguraven com si fossin de vidre. Josep panteixava,	alenava	en una rara sensació de deslliurança. Amb el cantell d'una pedra collida
encarats, per uns instants s'aturen, mentre esperen que el vent	aleni	el signe de llur encontre obscur enmig de l'aire: amb
és òrfena d'encís. Amb veu molt dolça, com quan damunt de Flora	alena	el Zèfir, i tocant-li la mà, baixet va dir-li:
humides, encensers del matí, i totes les coses que	alenen	per l'altar de la natura lloen el Creador amb silents ofrenes
faç, ja el cel comença a mostrar-los pel puig, i els vents	alenen	tallants i humits, i els arbres graciosos, que
era com mai no n'he conegut de semblant en una dòna, però ¿on és que	alena	l'home que ha travessat amb bona fortuna tots els vastíssims
munior amb les fantasíes que els distinguiren igualment, i elles juntes	halenaren	una benaurança delirant per sobre la Vall de l'Herba Virolada. Un canvi
el seu infant —al qual tot morint havía donat naixença, i que no va	halenar	fins que la mare no halenava— el seu infant, una filla, vivía. I cresqué
tot morint havía donat naixença, i que no va halenar fins que la mare no	halenava	— el seu infant, una filla, vivía. I cresqué estranyament en alçaria i en
hi hagi grops i maltempsades, quan els dies són quiets i serens i l'oreig	alena	tot just entre les fulles? No en va, però, s'empenyen i fugen
picapedrers; ermots de gesta i runes immortals, on xiscla la pàssera, on	alena	la vigoria dels avis i un lleuger calfred de tragèdia. Més al nord,
(ràpida l'imaginació recordà un vapor també vermell, torrat de sol)	alenava	com una bèstia cansada. Una senyora amb capell deia que ja havia vist la
de fusta en l'aigua bruta— que li donen la semblança d'un pit que	alena	amb fadiga. Els descarregadors, vermells i cremats del sol, amb una
amb el compàs d'una respiració tranquil·la, amb la qual semblava que	alenés	suaument la naturalesa dormida. No transitava ningú. El carrer se badava
a la vista que per a donar claror. I, quin garbuix, quines empentes, quin	alenar	tothom, volta que volta que voltaràs! De la música gairebé no se'n sentia
zum-zum apagat de la música, les xerracades del contrabaix, la bonior, l'	alenar	i el trepig de la gent... I volta que volta, amb el colze de la balladora
ella s'atura, envejosa del goig de les amigues, que ja s'allunyaven i,	alenant	, se'n torna, molt trista. Ha après que no és com les altres... Més gran,
—En ajuda de qui diu? —Sembla la geperuda de la vella Fragata. La noia	alenava	: Us dic que està apestada. Jo, jo mateixa l'he vist i canviava a cada
pressentit i amagat, la nostra traïdoria. Punxen, els seus ulls. L'Esteve	alenà	: —També els teus. S'immobilitzava, esguardant-los. El seu voler
una justesa perfecta. Una mateixa qualitat de gemec batzegava en llur	alenar	accelerat, dues commocions simultànies posaven terme al momentani atur
amb l'amable remor de l'aigua, una estesa exhalació de sospirs, gemecs,	alenars	panteixosos. El camí bosquerol, amb les seves sornegueres puntes
Sota l'administració germànica, Bèlgica no és morta ni pot morir mentre	aleni	la vida d'un sol belga. Els catalans havem de malfiar-nos de la migradesa
jove cavaller de Montascó, i s'enyorava de veure'l. Una esperança, però,	alenava	constantment en el cor de Marciana, i era que la Verge de les Mercès, a
ni puc estimar; jo no puc estimar; jo no puc fingir uns sentiments que no	alenen	en mi —afegí, sanglotant. I el seu desconsol era tan gran, que la senyora
la gallina de plomes d'or. Quan arribà al mas gairebé si podia	alenar	. —Mare —digué—, el dimoni és al forn! La dona, que en aquell moment
Hi ha una frescor regalimosa i una carícia subtil en l'aire que	alenen	les seves parets hieràtiques, adustes i valentes. Hem passat ja la Fosca
Poblet! Acosta't hi, entra-hi. No et faci por aquesta gran penombra que	alena	. Sents? Una pedra acaba tot just de caure als teus peus. Plega-la, besa-
Cada cosa que veieu us parla d'ella i el seu esperit senyorívol	alena	pertot. Harmonia, seny, força, austeritat, grandesa... Veieu aquests murs
retornar-lo fent-li ensumar un flascó de sals angleses. L'Eudalt a penes	alenava	. Tenia el cap torçat, en la faç una ganyota horrible, tots els membres

Pàgina 1 (de 12)

50 següents