×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alentir |
Freqüència total: 467 |
CTILC1 |
Pere. Plou. El cel és gris, molt gris. Fa fred. La guerra ha tornat a | alentir | -se. 24 abril. Fa fred. Al matí m'arribo a Viladrau i | manera, amb tot d'interrupcions i sense cap garantia higiènica? La noia | alenteix | els seus moviments, pensativa. S'ha enseriosit i inclina el cap, però a | que la de l'ambulància. —La policia —diu la noieta amb un fil de veu. Ell | alenteix | , s'atura, mira a una i altra banda, fita l'esguard en la porta closa que | —, això sí. Es mou cap al llit, però no s'hi atura, es limita a | alentir | el pas en arribar al seu davant i després s'allunya cap a la cortina de | encara no prou sòlid. —Ens segueixen? Però els passos no s'aturen ni han | alentit | , s'atansen, i ells esperen en l'ombra, els ulls fits en l'espai més clar | que avancen cap a la calçada unes parets inclinades i amenaçadores. Ell | alenteix | una mica el pas, fatigat, i el xicot es gira, esguardant-lo amb | Torna a tancar al seu darrera i avancen cap a la porta, a peu pla. Sense | alentir | , l'home diu: —Pica tres vegades. Llarg, curt, llarg... Ho fa mentre el | i exsangües, exemplars. —Ja hi som —fa l'home més baix. El vehicle | alenteix | , s'atura sense apagar el motor, i tots dos salten a la calçada de palets | que si bé no podia evitar el desastre que preveia, almenys podia | alentir | -ne el ritme, amb un sistema de complaure'l lentament i amb una fingida | a prendre, envellit i nu, però en flama més a cada pas, més | alentint | cada pas, perquè vol la nit, i arribar a l'esposa secreta | molt marcadament, com decidit a anar a la seva. Jo, tot al revés, vaig | alentir | la meva marxa calmosa; per moments m'anava ressagant més que jo no hauria | Clapats de llum, vora la llar, els seus tres fills llegien. Mònica | alentí | el pas. Tebi i poderós com la primera llet de la maternitat, un hàlit de | l'escomès, en sentir l'enrenou, es tomba i planta cara, llavors, prudent, | alenteix | l'embestida i s'atura a una distància honesta i lladra tot desmaiat, | es precipiten rabent envers la riquesa i la luxúria, o, si tant no, les | alenteix | : aquest en la vida privada acompleix una funció pública. ¿Tal vegada | decideix de donar una major agilitat al seu treball d'observació, i | alenteix | el disparador de la càmera en una proporció d'un 1 per | de ple davant l'espectacle de la badia esplendorosa, hauríeu vist com | alentien | el pas, com s'aturaven sense adonar-se'n, com s'asseien a l'ombra dels | Alguna cosa t'engrapa brutalment per dins, i et fa mal... El mar també va | alentint | la seva cursa, el litoral reestructura el seu perfil daurat pel sol, que | expectació. Els peatons s'aturaven a veure'ns passar; els cotxers | alentien | la marxa; les porteres, amb els seus familiars, apareixien al pas de les | Després de l'estació de Granollers, la via fa una pujada. El tren | alenteix | la marxa. La màquina bufa. Arriba un moment que caminem a pas de tortuga. | vell —i, en tot cas, mig esborrat en la llunyania del passat. El tren | alenteix | la marxa: la vida deu fer una mica de pujada. M'acosto a la finestreta, | caient muda feia més de cinc hores. Inconscientment, en arribar al pla va | alentir | la seva carrera esbojarrada. Les resplendors del petit cementiri van | llànties del Saló, no m'hi veia i amb por de caure al riu, vaig haver d' | alentir | -me anant a les palpentes de la paret. Vaig oir passes rere mi i voltí a | que tornava gairebé amb la mateixa formació que el dia abans. Tots ells | alentien | el pas, travats segurament per l'emoció. El pare va fer un gest amb la mà | Balcatrena i s'ho apuntà en una petita llibreta. Procurava dominar-se, | alentint | deliberadament els moviments per a dissimular el gran dolor que tot allò | l'havia mirada com tornava de l'aigua pel senderó com cada tarda i com | alentia | el pas amb l'esperança que ell hi anés, però ell va romandre immòbil, | de la barraca i va mirar-lo com es perdia pel senderó. El pols se li | alentí | . Sentia un gran defalliment i s'assegué a un recó amb la mà sobre el cor | coses com tenia per dir-li... Potser s'enfadaria ella... Es turmentava i | alentia | al pas, i el camí se li feia més penós. A la fi s'aturà i del pont | els sentits: —Estimat, oi que no em faràs mai res? I tota la nit semblava | alentir | -se per fer-nos aquelles hores infinites, extasiada d'aquell miracle... | lluïa una turquesa o un robí, ells estiraven o afluixaven, acceleraven o | alentien | els fils subtils dels moviments del poble. Jo em sentia més orgullosa i | del sots-oficial i prou lluny dels militars embriacs i del taverner, vaig | alentir | el pas. Aixecant l'esguard devers l'alta fesomia de l'home que arribà | un vent que molesta molt. Ens domina fins a fer-nos moure a batzegades i | alenteix | el nostre pas; quan arribem al cotxe, ens hi acollim com en un refugi. | jove i coratjós. Ho havia estat. I aleshores, tanmateix, el seu coratge | alentia | ! I es marcia la seva jovenesa! Assegut en la penombra. Una cambra sense | advertir, advertiment; afavorir, afavoriment; afeblir, afebliment; | alentir | , alentiment; alleugerir, alleugeriment; aplaudir, aplaudiment; | afrevolir; clar, aclarir; lleuger, alleugerir; barat, abaratir; lent, | alentir | ; bla, ablanir; bo, abonir; rodó, arrodonir. L'adjunció d'aquest | No és recomenable fer maniobres al mig d'una calçada, no solament perquè | alenteix | la circulació dels altres vehicles, sinó perquè dóna lloc a produir-se | gatinant. En arribar a la primera travessia, el pit se li eixamplà. Va | alentir | els passos. Hi havia un grapat de núvols dalt al cel. La claror que venia | familiar. Sentí uns passos darrera seu. Si cuitava, els passos també. Si | alentia | , els passos igual. El primer pis (en realitat tercer) (entresol, | però, que a mesura que l'orador munta de categoria, l'oratòria s' | alenteix | . Això no és potser un fenomen exclusiu d'aquest país, però cal convenir | vaques pròdigues, cavalls de potes amples i peludes, unes prades per on s' | alentien | un riu tranquil i una carretera bessona, el perill existeix realment i | si aquell terbolí tindria fi abans d'acabar la cançó i instintivament | alentí | . El porter, al peu de l'escala, aixecà el cap, curiós del que passava: | tan preocupada. —Que et serveixi d'exemple. Zeni frenà i fou a temps d' | alentir | . —Ja tens l'edat de prendre't una mica seriosament la vida. I de | pati revelà que la formació es posava en marxa. Zeni sentí com el seu cor | alentia | per escoltar. I decantà la vista envers el fanal de la portalada: una | duia a l'estació, d'on es veien ja les llumenetes. La comitiva semblava | alentir | , les espardenyes eren més a tocar. Les estrelles semblaven, cada moment | traüt humà del vespre, si l'habitud de la normalitat no li hagués fet | alentir | la marxa en acostar-se a llocs de moviment. Mentrestant, el pànic no se | Mateu es llançà vers ell fent un crit d'alegria, i ni tan sols van | alentir | ni desviar el seu impuls dos vailets, cridadors de diaris, que es | que hi ha uns vaixells de guerra aquí al davant! El xofer, que ha | alentit | la marxa sense aturar-se, arronça les espatlles i segueix endavant. | li faria? Petit... Però, bon Déu!, que de pressa havia arribat a lloc. | Alentí | el pas. Experimentava allò mateix que el feia caminar tan a poc a poc | l'orquestra excitadora de la lletra impresa. Remor llunyana que creix i s' | alenteix | , que es fa propera i s'infla, que es dispersa i revé lligada en | vella passa a ésser del domini dels francs. La mort de Carlemany | alenteix | , però, la reconquista (814). La Septimània i els quatre comtats | moments, salta massa, la velocitat el posa en perill i Ramon ordena d' | alentir | el motor. Així naveguem la costa de Torroella, tan esquerpa. En doblar |
|