DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
alentir V 467 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb alentir Freqüència total:  467 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Pere. Plou. El cel és gris, molt gris. Fa fred. La guerra ha tornat a alentir-se. 24 abril. Fa fred. Al matí m'arribo a Viladrau i
manera, amb tot d'interrupcions i sense cap garantia higiènica? La noia alenteix els seus moviments, pensativa. S'ha enseriosit i inclina el cap, però a
que la de l'ambulància. —La policia —diu la noieta amb un fil de veu. Ell alenteix, s'atura, mira a una i altra banda, fita l'esguard en la porta closa que
—, això sí. Es mou cap al llit, però no s'hi atura, es limita a alentir el pas en arribar al seu davant i després s'allunya cap a la cortina de
encara no prou sòlid. —Ens segueixen? Però els passos no s'aturen ni han alentit, s'atansen, i ells esperen en l'ombra, els ulls fits en l'espai més clar
que avancen cap a la calçada unes parets inclinades i amenaçadores. Ell alenteix una mica el pas, fatigat, i el xicot es gira, esguardant-lo amb
Torna a tancar al seu darrera i avancen cap a la porta, a peu pla. Sense alentir, l'home diu: —Pica tres vegades. Llarg, curt, llarg... Ho fa mentre el
i exsangües, exemplars. —Ja hi som —fa l'home més baix. El vehicle alenteix, s'atura sense apagar el motor, i tots dos salten a la calçada de palets
que si bé no podia evitar el desastre que preveia, almenys podia alentir-ne el ritme, amb un sistema de complaure'l lentament i amb una fingida
a prendre, envellit i nu, però en flama més a cada pas, més alentint cada pas, perquè vol la nit, i arribar a l'esposa secreta
molt marcadament, com decidit a anar a la seva. Jo, tot al revés, vaig alentir la meva marxa calmosa; per moments m'anava ressagant més que jo no hauria
Clapats de llum, vora la llar, els seus tres fills llegien. Mònica alentí el pas. Tebi i poderós com la primera llet de la maternitat, un hàlit de
l'escomès, en sentir l'enrenou, es tomba i planta cara, llavors, prudent, alenteix l'embestida i s'atura a una distància honesta i lladra tot desmaiat,
es precipiten rabent envers la riquesa i la luxúria, o, si tant no, les alenteix: aquest en la vida privada acompleix una funció pública. ¿Tal vegada
decideix de donar una major agilitat al seu treball d'observació, i alenteix el disparador de la càmera en una proporció d'un 1 per
de ple davant l'espectacle de la badia esplendorosa, hauríeu vist com alentien el pas, com s'aturaven sense adonar-se'n, com s'asseien a l'ombra dels
Alguna cosa t'engrapa brutalment per dins, i et fa mal... El mar també va alentint la seva cursa, el litoral reestructura el seu perfil daurat pel sol, que
expectació. Els peatons s'aturaven a veure'ns passar; els cotxers alentien la marxa; les porteres, amb els seus familiars, apareixien al pas de les
Després de l'estació de Granollers, la via fa una pujada. El tren alenteix la marxa. La màquina bufa. Arriba un moment que caminem a pas de tortuga.
vell —i, en tot cas, mig esborrat en la llunyania del passat. El tren alenteix la marxa: la vida deu fer una mica de pujada. M'acosto a la finestreta,
caient muda feia més de cinc hores. Inconscientment, en arribar al pla va alentir la seva carrera esbojarrada. Les resplendors del petit cementiri van
llànties del Saló, no m'hi veia i amb por de caure al riu, vaig haver d'alentir-me anant a les palpentes de la paret. Vaig oir passes rere mi i voltí a
que tornava gairebé amb la mateixa formació que el dia abans. Tots ells alentien el pas, travats segurament per l'emoció. El pare va fer un gest amb la mà
Balcatrena i s'ho apuntà en una petita llibreta. Procurava dominar-se, alentint deliberadament els moviments per a dissimular el gran dolor que tot allò
l'havia mirada com tornava de l'aigua pel senderó com cada tarda i com alentia el pas amb l'esperança que ell hi anés, però ell va romandre immòbil,
de la barraca i va mirar-lo com es perdia pel senderó. El pols se li alentí. Sentia un gran defalliment i s'assegué a un recó amb la mà sobre el cor
coses com tenia per dir-li... Potser s'enfadaria ella... Es turmentava i alentia al pas, i el camí se li feia més penós. A la fi s'aturà i del pont
els sentits: —Estimat, oi que no em faràs mai res? I tota la nit semblava alentir-se per fer-nos aquelles hores infinites, extasiada d'aquell miracle...
lluïa una turquesa o un robí, ells estiraven o afluixaven, acceleraven o alentien els fils subtils dels moviments del poble. Jo em sentia més orgullosa i
del sots-oficial i prou lluny dels militars embriacs i del taverner, vaig alentir el pas. Aixecant l'esguard devers l'alta fesomia de l'home que arribà
un vent que molesta molt. Ens domina fins a fer-nos moure a batzegades i alenteix el nostre pas; quan arribem al cotxe, ens hi acollim com en un refugi.
jove i coratjós. Ho havia estat. I aleshores, tanmateix, el seu coratge alentia! I es marcia la seva jovenesa! Assegut en la penombra. Una cambra sense
advertir, advertiment; afavorir, afavoriment; afeblir, afebliment; alentir, alentiment; alleugerir, alleugeriment; aplaudir, aplaudiment;
afrevolir; clar, aclarir; lleuger, alleugerir; barat, abaratir; lent, alentir; bla, ablanir; bo, abonir; rodó, arrodonir. L'adjunció d'aquest
No és recomenable fer maniobres al mig d'una calçada, no solament perquè alenteix la circulació dels altres vehicles, sinó perquè dóna lloc a produir-se
gatinant. En arribar a la primera travessia, el pit se li eixamplà. Va alentir els passos. Hi havia un grapat de núvols dalt al cel. La claror que venia
familiar. Sentí uns passos darrera seu. Si cuitava, els passos també. Si alentia, els passos igual. El primer pis (en realitat tercer) (entresol,
però, que a mesura que l'orador munta de categoria, l'oratòria s'alenteix. Això no és potser un fenomen exclusiu d'aquest país, però cal convenir
vaques pròdigues, cavalls de potes amples i peludes, unes prades per on s'alentien un riu tranquil i una carretera bessona, el perill existeix realment i
si aquell terbolí tindria fi abans d'acabar la cançó i instintivament alentí. El porter, al peu de l'escala, aixecà el cap, curiós del que passava:
tan preocupada. —Que et serveixi d'exemple. Zeni frenà i fou a temps d'alentir. —Ja tens l'edat de prendre't una mica seriosament la vida. I de
pati revelà que la formació es posava en marxa. Zeni sentí com el seu cor alentia per escoltar. I decantà la vista envers el fanal de la portalada: una
duia a l'estació, d'on es veien ja les llumenetes. La comitiva semblava alentir, les espardenyes eren més a tocar. Les estrelles semblaven, cada moment
traüt humà del vespre, si l'habitud de la normalitat no li hagués fet alentir la marxa en acostar-se a llocs de moviment. Mentrestant, el pànic no se
Mateu es llançà vers ell fent un crit d'alegria, i ni tan sols van alentir ni desviar el seu impuls dos vailets, cridadors de diaris, que es
que hi ha uns vaixells de guerra aquí al davant! El xofer, que ha alentit la marxa sense aturar-se, arronça les espatlles i segueix endavant.
li faria? Petit... Però, bon Déu!, que de pressa havia arribat a lloc. Alentí el pas. Experimentava allò mateix que el feia caminar tan a poc a poc
l'orquestra excitadora de la lletra impresa. Remor llunyana que creix i s'alenteix, que es fa propera i s'infla, que es dispersa i revé lligada en
vella passa a ésser del domini dels francs. La mort de Carlemany alenteix, però, la reconquista (814). La Septimània i els quatre comtats
moments, salta massa, la velocitat el posa en perill i Ramon ordena d'alentir el motor. Així naveguem la costa de Torroella, tan esquerpa. En doblar

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »