×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb alerta |
Freqüència total: 1703 |
CTILC1 |
| d'altra banda. I és enmig d'aquesta docilitat que s'aixequen els crits d' | alerta | . El recel i la protesta, però, procedeixen de sectors ben concrets, | | Puig! Puig! Ja han agafat Barcelona!". I en Puig li ha contestat: "Vés | alerta | , que no t'agafin a tu". 27 gener. Sóc encara al llit, | | tampoc ells no s'han resignat, tenen uns ulls decidits i un esguard | alerta | i compassiu. Només poden moure els peus, penjants de la llitera, amb els | | que no hi ha goig més pur, més alt, que aquest de vèncer, amb l'esperit | alerta | , la malintencionada pregunta, i avançar, saltant els múltiples obstacles, | | i recula. A penes diu res, a penes somriu, se'l mira seriosa i | alerta | . Quan se'n va a les Torres de Padrós a posar-se bo del tot, li fa | | meu, no —replicà Dona Maria Gradolí—. Bona gent, però casi menestrals. | Alerta | amb Na Maria Antònia, que no li agrada parlar d'això. El noi que fumava | | viu. La política idealista semblava un recurs, però calia estar molt | alerta | , perquè un pas en fals la podia enfonsar per sempre. L'oda destinada a | | i cor) sense que la tractessin de vestal, tanagra o abella. Però ¡ | alerta | que l'abella intentàs volar pel seu compte! Temps enrera, quan era una | | vegada els ulls del mirall per clavar-los en la interlocutora. —Idò mira, | alerta | amb sa crítica, perquè es bon nom d'una al·lota... La catalinera | | nom d'una al·lota... La catalinera es va descompondre: —Hi estaré, | alerta | , no et preocupis. Conec molt bé lo que és una mala llengua. Ho sé. Però | | cavall de Sant Jordi furient que renilli i els dongui el crit d' | alerta | . Que es diu que l'home que ha sentida la veu d'aquest cavall, | | té enlaire les mans i el Cavaller de Sant Jordi té | alerta | el seu cavall blanc. El tinc alt per Catalunya i per | | a cada banda. Si havíem de morir, moriríem així. I si a la nit hi havia | alerta | , i les sirenes ens despertaven, no dèiem res. Ens quedàvem quiets, només | | de mesura. La possessió de la clara consciència, l'existència vigilant i | alerta | coloren de tal manera els altres continguts de la vida, que no per atzar | | es creia un peix-espasa— resultava positivament estafat. El primer crit d' | alerta | de la societat barcelonina anunciant que els Lloberola trontollaven —el | | i el sord rosec de bèsties rumiants, i senten veus de | alerta | !, qui retrunyen perdent-se allà d'allà. A la cisterna arriben. | | del gran brillant de l'anell. Tan arrelat és en la dona l'instint d' | alerta | per a guanyar sempre en la pugna, que ni en les estones més penoses no | | sentíem ben a temps les passes d'algú que s'acostés. Amb aquest estat d' | alerta | que l'un no confessava a l'altre, ens lliuràvem inquietament i | | aquí no ve mai ningú, m'he pensat que eres un enemic... Cal estar sempre | alerta | ... Al primer que s'acosti je fais du feu... I rient, amb | | El so estrident de la sirena el posà en guàrdia com un senyal o un crit d' | alerta | . Es va obrir pas quadres enllà fins a la sala de màquines; els embarrats | | així advertit de la vinguda de llur recòndit enemic, i, | alerta | , s'haguessin escapat, potser així escàpols del seu | | oh Cel!, mentre nosaltres descarreguem la nostra part. | Alerta | , vosaltres designats per a un ofici, sigueu curosos | | rostres; llurs figures, més ulls que no el cos d'Argo, massa | alerta | per als encants del flabiol arcàdic, la canya | | esperdudament i el voldran aturar. En aquest punt haureu d'estar | alerta | . Penseu només en ell. Feu-lo entrar de pressa i consoleu-vos l'un amb l' | | temps de lligar-se amb el cable que sempre el subjecta ben amarrat. —Vés | alerta | —féu al qui accionava el giny mecànic. —Per què? —Perquè no vaig lligat. — | | que són precisament ells, els gal·loparlants, els qui s'avancen a donar l' | alerta | . Potser perquè tenen més afinada —et pour cause!— la sensibilitat | | Un bon xic d'enrenou i d'espectacle, això sí, però també una consciència | alerta | . No aixequem, doncs, el crit al cel sempre que es tracti d'un "darrer | | d'un volcà, la vinya esponerosa. Tothora del dia els estols britànics ( | alerta | sempre) eixorden l'aire amb els trets de llurs canons; dia i nit els | | Quan molt després d'un bombardeig llunyà, les sirenes alçaven l' | alerta | , era ja massa tard per a seguir l'interrogatori. "Demà és diumenge. | | "A penes Israel s'ha acomodat en una nova situació, és posat en | alerta | per l'anunci de nous actes divins, és arrencat de les idees a què acabava | | ens mirem en Déu. En les nostres relacions personals, estem preocupats i | alerta | per la impressió que fem; en la nostra pregària, hi mirem més que res la | | els altres per uns presumptes lladres, i qualsevol soroll ens fa posar | alerta | . La presència dels altres és més causa de neguit que ocasió de relació. | | en les nostres entranyes, són els terribles. Ai qui no està sempre | alerta | ! Ai la consciència que es distreu o s'endormisca! Tots els set pecats | | trascantó i es tira a l'abordatge, poguem llançar a grans veus el crit d' | alerta | , abans no sigui la perdició segura. | | dels enemics que s'atansen, quan l'hostaler bota del llit per a donar l' | alerta | , tothom fuig camps a travessa, tement la mort i el sacrifici. Grans | | de l'estrall que en l'organisme sencer provoca aquesta capital excessiva. | Alerta | , catalans! Barcelona és, per a tot Catalunya, un veritable perill!" I | | Víngui, dónguim la mà, senyor Joan. —Pòsi be'l peu, senyor Joan. — | Alerta | , alerta a caure, senyor Joan. —Ay, qu'empolsat ve, senyor Joan. —Míri | | dónguim la mà, senyor Joan. —Pòsi be'l peu, senyor Joan. —Alerta, | alerta | a caure, senyor Joan. —Ay, qu'empolsat ve, senyor Joan. —Míri, míri | | ell a peu, ab la gent rengle per banda, halo, halo, vila endins, orella | alerta | y fent ull viu. Ja havíen atravessat dos carrers del arrabal ab la més | | . —Donchs, màniho vostè. No veu que no sé a quí obehir. —Silenci, | alerta | , noys! —ve cridant un que rodava per les pesses del devant.— Veníu, | | donar l'ordre de seure. La remor de cent rialles mal contingudes lo posà | alerta | . Endressà l'esguart al munt y, de repent, cridà: —/¡Abajo todos! Son | | voluntari li correspon: És aquí. Està bé, diu l'altre, d'un altre gest. | Alerta | ! Havíem rodejat el matisser. L'abordada és estat furient, però cal | | greu i apagada dels ansats i el dring de les cadenes el posaren | alerta | , de bell antuvi, i després, ple de curiositat, anà atansant-se fins a | | cendra. Cal no confondre la llum amb el safrà. Una pintura massa plena? | Alerta | ! No ens n'adonem que ja és una pintura sobreeixida. La nostra mar és una | | total de la vida, aquestes paraules de comprensió, de curiositat sempre | alerta | , de benaurada sol·licitud i de maduresa atenta a la joia de | | i subratllem la coincidència dels problemes que s'hi debaten i dels | alertes | ! que hi susciten amb els exàmens de consciència i les discussions del | | ha quelcom que puja la muntanya —digué Comare Lloba, alçant una orella. — | Alerta | ! Els arbustos cruixiren una mica dins l'espessor, i Compare Llop s'ajupí | | I un gran llop, fent un salt, s'esmunyí per dû el mot d' | alerta | , que plau de sentî. Hem trobat el bon rastre: no haurem de | | ulls que la fosca mateixa ja els val! Llengua cridaire! — | Alerta | i cap alt! Un i dos cops i tres! La cacera de Kaa Les taques | | i molt llarg, car no volien apropar-se massa al torrent per no donar l' | alerta | a Shere Khan. A la fi, Mowgli reuní al seu entorn el bestiar esverat, al |
|