Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que aquells signes que hi havia a les pedres eren paraules d'un	alfabet	remotíssim del qual ningú tenia la clau, les referències
el veien acabat en o —/Ateneo\— i els altres en u. A l'	alfabet	sols hi ha un pas entre les dues lletres; però aquest pas ningú no el
entrar a l'escola de Zorbàs i començar a aprendre el gran, el veritable,	alfabet	! Que seria diferent el camí que emprendria! Exercitaria tots els meus
moviment corporal. Això vol dir: a) Establir una llista,	alfabet	o vocabulari de símbols a utilitzar tals que, amb ells, es pugui
al fonema. Observem que el problema serà aleshores el d'obtenir un	alfabet	de cines i més endavant establir la combinatòria de cines per formar
llengües entraren en una fase nova de possibilitats. Amb la invenció de l'	alfabet	, molts segles abans, s'havia iniciat una altra "revolució" estupenda,
amb el risc de la porra i el calabós per amor d'un vernacle potser sense	alfabet	. A Àfrica, l'anglès i el francès dels metropolitans expulsats prolonga
els de l'Àfrica del Nord. Les antiguitats líbiques, amb llur curiosíssim	alfabet	, anàleg al que fins ara mateix empraven els tuaregs del Sahara; les
el ram d'un foc artificial) de les tres vocals més clares del nostre	alfabet	(l'obertura de les vocals: la dels llavis, la dels sentits); la carícia
El dibuix és el llaç de relació tècnica més necessari, és un	alfabet	ductil i ampli que evita prolixes i confoses explicacions, errors de
d'institucions que exigeixen considerables despeses, introducció de l'	alfabet	en aquells pobles que no el tenien, foment de la cultura nacional, etc.,
en el terreny dels símbols. La vida moderna, en tendir a substituir els	alfabets	fonètics pels ideogrames i els sistemes simbòlics, ha utilitzat de grat
en darrer terme, la precisió gràfica i fonètica dels sil·labaris i dels	alfabets	, va arraconar el sistema cromàtic de signes. Només l'home del segle
l'únic que feia falta era un lector. Del jeroglífic al sil·labari i a l'	alfabet	només hi ha una relació de simplicitat. Quedem-nos, però, un moment al
Roma per tal de fer-se coronar emperador de mans del Papa. El poder de l'	alfabet	era superior no al poder dels canons, que no n'hi havia, però sí al poder
i al seu concepte, i provoca en conseqüència un nou status de l'	alfabet	fonètic dins l'àrea dels països occidentals. 4. Aproximació a
La línia, que a través dels signes amb valor fonètic havia donat lloc a l'	alfabet	, comença a ésser posada en qüestió com a mitjà capaç de descriure i
pròpies que no pertanyen ja, mutatis mutandis, a l'àrea de l'	alfabet	o dels sil·labaris —com ocorre en la notació tradicional— sinó a l'àrea
. Però, d'això, ens n'hem d'ocupar tot seguit. 8. L'interior de l'	alfabet	Quan l'home va arribar a la fi del procés analític que li permeté
va arribar a la fi del procés analític que li permeté disposar de l'	alfabet	devia respirar tranquil. Havia recorregut un llarg camí a partir de
lògico-narratiu, podia considerar-se una gran conquesta. Amb tot, els	alfabets	històrics conserven algunes nafres de les vicissituds que han hagut de
concret a l'hora de fornir una informació peremptòria. Fins i tot els	alfabets	consagrats pels idiomes occidentals són curulls d'imprecisions, i en cal
comporta sempre un risc i una aventura. Cada idioma exigeix el seu	alfabet	, determinat per la quantitat dels sons bàsics dels quals hom se serveix
en articular les seves paraules. Caldria suposar que a cada signe de l'	alfabet	—de les be-ce-ro-les— li correspon un so. Però això no és així i una breu
li correspon un so. Però això no és així i una breu anàlisi dels	alfabets	més pròxims ens en farà adonar. Amb una sola excepció: l'esperanto. El
de lletres de l'anglès, tendents a grafiar un so que no recull l'	alfabet	romà d'on manlleva la major part dels signes; així, el grup
lh el so que nosaltres obtenim doblant la ela. Etc.. Un	alfabet	és un sistema convencional de signes que el procés històric ha fet
de l'eta i de l'èpsilon gregues en una sola vocal de l'	alfabet	romà, la e, i de l'òmicron i l'omega en una altra,
en una altra, la o, segons sembla com a conseqüència del pas de l'	alfabet	grec per la llengua etrusca, que no necessitava fer-ne la distinció, ens
conèixer per a poder descodificar un sistema d'escriptura. Així, en els	alfabets	occidentals, directament o indirectament derivats del grec, el valor
no s'exerceix en el sentit habitual admès per l'escriptura (per a l'	alfabet	català), sinó que una de les lletres del mot l'exerceix en sentit
que fa "visible" la seva sonoritat segons allò que les regles del propi	alfabet	prescriuen: I. Gespa g e s p a Cinema C i n e m
i en conjunt no alteren la normativa unidireccionalitat del nostre	alfabet	. Tampoc no l'alteren de manera greu els grups literals que apareixen a
recurs per a incorporar sons sense una transcripció gràfica prevista a l'	alfabet	d'origen, com tan sovint trobem a l'anglès i el francès: anyal ens
Tot i requerir una lectura de dinàmica unidireccional no sempre el nostre	alfabet	imposa el vector. Estem ben habituats a llegir rètols publicitaris
provatures literàries basades en la modificació del valor dinàmic de l'	alfabet	. El més conegut i elemental d'aquests exercicis és l'acròstic. L'acròstic
es mouen dins l'àrea de les convencions generalment admeses en l'ús de l'	alfabet	. Ordenen les lletres, les dinamitzen, les substitueixen per xifres, però
que són els que ara voldríem considerar. Ens cal, doncs, tornar a l'	alfabet	, a les lletres. I a una qüestió de noms que és la primera que se'ns
de noms que és la primera que se'ns planteja quan ens enfrontem amb un	alfabet	; és a dir, el nom de les lletres. Ben aviat advertim que hi ha dues
(m a). Hem fet el pas decisiu per a la utilització pràctica de l'	alfabet	. Hem passat de la lectura onomàstica (ema-a), a la lectura dinàmica
lectura s'ha anat complicant. La primitiva i pretesa transparència de l'	alfabet	, un signe per a cada fonema i a cada fonema el seu signe, ha quedat força
diversos. ¿D'on surt, per exemple, la W, exòtica en el nostre	alfabet	? Podem suposar que W és el valor anagramàtic d'aigua, escrit en
home format des de la infantesa en la descodificació unidireccional d'un	alfabet	—i ocorre igualment si en lloc d'un alfabet és un sil·labari— imaginar la
unidireccional d'un alfabet —i ocorre igualment si en lloc d'un	alfabet	és un sil·labari— imaginar la subtilesa de l'escriptura jeroglífica. I,
possibilitat de poder llegir sense passar pel filtre uniformitzador de l'	alfabet	seduí els nostres avis, de la mateixa manera que els havia seduït el
resposta a una pregunta banal, una resposta fonètica que no passa per l'	alfabet	, o com a mínim per una lectura usual de l'alfabet. Per això, quan
que no passa per l'alfabet, o com a mínim per una lectura usual de l'	alfabet	. Per això, quan prescindeix de la imatge, el jeroglífic lúdic
fonètica precisa —o força precisa— desenvolupat al marge dels	alfabets	i dels sil·labaris. Ara estem fent marxa enrera en la història de
del segle XX ha reprès després de mil·lennis en què l'ús de l'	alfabet	semblava suficient. Però el codi ideogramàtic de nova creació que ha
guardar gelosament a través dels misteris iniciàtics. La conquesta de l'	alfabet	va venir a alterar l'estat de les coses, va anar fent cada cop més

Pàgina 1 (de 14)

50 següents