Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en l'/Austin\ del metge. Fa una tarda pura i dolça. Pels camps d'	alfals	pasturaven vaques i vedells; uns núvols d'or decoraven el cel clar;
que es repenja en una menjadora d'on s'escapen unes tiges ornamentals d'	alfals	sec: —No s'entén res... L'altre el mira amb un esguard suficient i culte
on hi ha un gran munt de palla, sobre el qual s'aixeca, i tot de bales d'	alfals	apilades a l'extrem més llunyà. —Aquí no ens molestaran —diu ella—. Seiem
la massa seca sembla estremir-se i, cap a la banda que ja limita amb l'	alfals	, espetega com sota el pas furtiu d'un animal. —M'heu dit que estàvem sols
com l'assonant que sona fals. Tu i jo que no mengem	alfals	procurarem no escoltar gaire de què s'hi queixen, i
quan m'he girat, he vist un tros lluny un carro que ja conec i que porta	alfals	cada matí per a les vaques del carrer d'Oriol Mestres, però que ara anava
alguns trobaven jornals en les feines de recollir el fenc i l'	alfals	, espampolar, sulfatar i altres treballs de la terra. La majoria, però,
la mateixa: girar amb una forca de pues metàl·liques les llargues tires d'	alfals	segat uns quants dies abans, de manera que la part que tocava a terra fos
els altres feien la sesta i jo llegia vora el mas a l'ombra d'una mola d'	alfals	, el fill gran de la casa se m'acostà i va preguntar-me què llegia. Jo li
I des d'aquell dia em portava davant la tasca, generalment una estesa d'	alfals	segat, i em deia: —Quan hagis girat aquestes tires podràs llegir tant com
un dia que no l'hagués fet de gust, fou el de la collita del fenc i de l'	alfals	. Després de la del vi, era la principal collita del mas. Hi havia grans
era la principal collita del mas. Hi havia grans extensions verdejants d'	alfals	i de fenc creuades de caminals i caminets pels quals passaven els carros
places i carrers per on travessaven els carros, unes enormes moles d'	alfals	i de fenc apilat, que després, apariades en bales, eren exportades a
vora el mas, jo, junt amb altres que ja s'esperaven dalt de les moles d'	alfals	, descarregàvem el carro i apilàvem l'herba ben trepitjada, omplint els
res. D'allí dalt veu els edificis, la finca grandiosa, els camps d'	alfals	, les vinyes, però ni en vol trepitjar un pam de terra, ja que li neguen
banda del mas, era la finca del seu pare. Totes aquelles prades verdes d'	alfals	, les vinyes, l'arbreda de la riba esquerra del Roine. L'aire era dolç,
L'herba es podriria si la deixàvem estar. Pren la forca i vés a girar l'	alfals	dels camps de vora la carretera, allà baix, camí del pont... —Jo sol? —Els
És ell, que se'n va a divertir-se a Nimes, mentre jo aquí li giro l'	alfals	... Si és ell, no em sabré estar d'expressar-li el que sento..., explotaré,
M'apropo al xarret, estranyat. —El patró m'ha manat de girar aquest	alfals	... —Per què te'l creies? —Em pensava que treballava tothom... —Tothom?
, el blat, ordi, civada, moresc, sègol, arròs i panís; com a farratges,	alfals	, trapadella i els prats naturals; una gran varietat d'arrels, tubèrculs,
apedaçades de feixes verdes i de camps sanguinolents plens de flors d'	alfals	i d'esparset. A través dels arbres es veu bullir, sobre les roques i els
es van assecant i daurant. Les primeres pluges han polit el verd de l'	alfals	i esparceta. Els llaurats tenen colors primitius i brutals. Els ocells
pedres vinoses. A un edifici del costat, uns homes descarregaven garbes d'	aufals	. Un altre, assegut a terra, esmolava una dalla. Tanmateix, els dos amics,
—taral·lejà amb un esguard picant que malferí Claudi.— Doneu-los	alfals	!... He, he, he! —No tothom és igual! Sempre hi ha un covard;
Sento destralejar, al lluny. Bramula un ase en la llunyania. Sobre un	alfals	verdós, salta una garsa blanca i negra. Quan passo per davant de Ros,
quan encara no em necessitaven per arrencar alls i lligar el blat i l'	alfals	i collir el raïm de les vinyes pobres... Un vespre em va semblar que el
l'estereoscòpia. Fausta parpelleja; ha entrevist teulades, camps d'	alfals	que clapaven el cel. S'instal·laren a la vila X·, a mitja hora
al pensament. Tot s'ha acabat aquí, maleït siga!" Daudet pujà al carro d'	alfals	, i partí. I, pel camí, vorejant el Rosa, per l'ampla estesa dels camps,
de moltes plantes (abellota, albardí, albercoc, albergina, alfàbega,	alfals	, alficòs, almoraduix, arròs, atzavara, bacora, carabassa, carxofa,
les posicions: foc, flama, fred esclafit, afluixar, refredar, desfer,	alfals	, corfa, àmfora, confit, baf, caduf, serf, Aljorf. 64. La
hi ha un pesebre o grípia comuna, i compartiments per a l'herba, l'	alfals	, les garrofes, etc.. IX El constructor de la barraca Michavila
ginestar; fonoll, fonollar; abriülls, abriüllar; arròs, arrossar;	alfals	, alfalsar; blat, bladar; canya, canyar; blat de moro, blatdemorar. I,
tot allò que hi pretén conrear. És a dir, cal saber, per exemple, que: L'	alfals	té un ph òptim de La remolatxa sucrera té un ph òptim de L'ordi (segons
de cada un d'ells. És sabut, per exemple, que la patata, la remolatxa i l'	alfals	són molt exigents en potassi, ja que el consumeixen en quantitat tal, que
Animals: Oli de fetge de bacallà. oli de fetge de nero. Vegetals:	Alfals	. Bròquil. Rave. Llentilles. Espinacs. Tomàtecs. Créixens. Animals:
en la © Vegetals Oli de germen de blat Lletuga Créixens Espinacs	Alfals	Civada Fava Gra Olis Fesols Arròs Blat Melassa Però és que no solament
i solatge tarquimós. Li pegaren dos passades de descucadora a l'herba	alfalç	, ab aquella suavitat que posa tot marjaler per no trencar los tendres
que un espart; los fesols de flameta, dels durs i mancofins; l'herba	alfals	de la xurra; los moniatos, de mobila; les creadilles roges de ronyó, de
però un temps condemnat, roïn com el dimoni, li omplí de gruga l'	alfals	, li féu porreta al cànem, gelà la tarongeta i... res, que l'amagatall del
nit feien una batalla emocionant durant la qual es colgaven de palla i d'	alfals	. Els nois de la cuina van fer-nos pollastre cada dia i les gàbies van
i això feia que se m'aturés a tots els marges i que en veure un camp d'	alfals	s'encalabrinés. Jo m'havia de passar les hores tirant del ronsal de l'ase
prudent i caut. —Sí senyor. El posàrem el primer any que venguérem bé l'	alfals	. —Bona cambra? —Bona cambra, modèstia a part. Férem el que volgué la meva
llaura amb un lent coble de bous. Més enllà del rostoll hi ha un camp d'	alfals	d'un verd una mica aspre, lleugerament tocat per sobre de la flor de
quintes, el servei nacional del blat, les contribucions, el control de l'	alfals	o del blat de moro—, és natural que en aquests pobles s'hagi perdut tota
d'aquests senyors tan elegants i distingits que quan veuen un camp d'	alfals	tenen un rodament de cap, el pagès sempre s'ha defensat. I és natural. En
de les fonts, és posar-hi un motor d'explosió per regar el blat de moro, l'	alfals	i les mongeteres de l'hort. Els petits propietaris de l'època d'Horaci no
blanca, de les espigues oscil·lants, ja gairebé moribundes; sobre els	alfals	verds, sobre les vinyes ordenades, sobre les pinedes rosses, és un
de cambra de masia, un regust una mica acre, barrejat amb l'olor de l'	alfals	, sec. Els joves, en samarreta, suen. Tenen unes gotes de suor en el front,
El vent, més fresc, fa ondular la densitat vegetal de les herbes, de l'	alfals	, del blat de moro, mou les fulles dels plàtans, infla la vela del carro.
dret, i el barceloní se sent temptat de jeure a descansar en els camps d'	alfals	verd que travessa. Però és curt. Casau s'enfila a 1.033 metres.

Pàgina 1 (de 9)

50 següents