×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alhora |
Freqüència total: 12865 |
CTILC1 |
si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em belluga | alhora | , com un titella, és un home també vell que fa cinquanta anys que aprèn a | una més clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va ser | alhora | omplerta per ella. Incomodíssims, el Caos i Gea es barallaven sense | la brillantor de la intel·ligència. Amaltea, pacífica i ganuda, alletava | alhora | sense parar Zeus, que així creixia tranquil, escandalosament de pressa i | seva corpulència a unes agradables proporcions. En la Teogonia, Zeus és | alhora | marit de Metis, plena de saviesa i de ciència. La similitud dels noms es | potser tant com Ulisses, la paternitat del qual algú li atribueix. I | alhora | imprudent, perquè, per la seva innata inclinació a escampar els embulls | el cap i acata, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i | alhora | comú destí. Com a pare, impreco només, amb les llàgrimes als ulls, Zeus, | durant els seus ocis, de becaina en becaina, o de navegants mentiders i | alhora | covards. Tanmateix, el que et convé, Euforió, és no apartar-te gaire | tant amb foc com amb vent. L'acompanyava Equidna, germana i dona | alhora | , de bonica i dolça cara de nimfa, de pits atractius i d'escurçó enorme, | divins. El constel·lat, que sembla que acompanya Orió, el gegant brutal i | alhora | delicat, en les seves caceres. El perillós Orthros, que enmig de la fosca | en aquestes manses ones. En enraonar tanta estona, em sembla que sento | alhora | un ample galop de nobles cavalleries, en plena llibertat, per altes | El déu el tractaria amb un apassionat afecte, imperatiu i tendre | alhora | , i l'emplenaria, per assossegar-lo, de delicades atencions. Jacint | quin crim havia comès. El seu pensament s'aturava en el mur, fràgil i | alhora | impenetrable, de l'elogi o del blasme i no concebia la veritat | i m'absoldrà, i entretant jo em comportaré amb dignitat, botxí i reu | alhora | de la forçosa pena, negres bucs estel·lars endins, en acatar les seqüeles | a molts, per a pocs o per a ningú, que l'estadística no ens importa. Déu, | alhora | tot i no-res, comprensiu, sense límits, del tot i del no-res. Subtilíssim | que esdevenia, per pur enuig i sense adonar-se'n, estúpidament irònica i | alhora | cruel, uns termes que els hegemònics perversos barroers sovint confonen. | republicà de tota la vida. "Gosa indicar-me que un rei no pot ser | alhora | un bon home?" Pulcre Trompel·li va assentir, amb la seva típica rialleta | destral o amb espasa. En el camp dels asfòdels començaré a esbrinar-ho, i | alhora | la mà del qui em colpeix. L'última veu que he distingit era la de la | deler. Per tant, l'avui trescador m'és una nosa i una potencial amenaça | alhora | . No, no, siguem pragmàtics, enllestim-ho. Ella, que es pengi. Ell, | imprecació, prou que ho he collit. Suau, benèvol, afectuós i indiferent | alhora | , com qui no hi toca, com qui parlés del temps, l'ha insinuada. | i de terrible solitud li encomanava una sensació consoladora i trista | alhora | : consoladora per la pau i la serenitat que es desprenia d'aquella noble | poc, havia anat coneixent-lo, identificant-se cada vegada més amb ell, i | alhora | que descobrí els tresors de tendresa i de comprensió que havia pressentit | el descobrí. Ell la veié, també així de sobte, i la mirà esbalaït i joiós | alhora | , com si no gosés a creure en el que veia. —Mila! —la cridà. I | els seus ulls, dilatats, semblaven voler saltar de llurs òrbites, | alhora | que de la seva gorja s'escapava un crit ofegat però terrible. Va allargar | Déu." I també d'això fugia desesperadament, amb un impuls d'irritació i | alhora | amb una sensació d'agonia. Remembrava... —també sense voler—, remembrava | ardent sol·licitació que sent en la seva ànima com un goig i un turment | alhora | . En ella, en aquesta obra, dipositarà tota la nostàlgia, tota la tendresa | d'aquell, amenaçant d'enfonsar-los; ella tornava a apartar-lo ràpida, i | alhora | sense deixar d'avançar per les aigües, que li cobrien ja el pit, tot | —el nivell de "la Raó"— les morals anteriors apareixien com assaigs, | alhora | frustrats i encoratjadors; a partir d'ara, però, quan "la Raó" | progressiva efectivitat deletèria de les armes posades a contribució; i | alhora | , les possibilitats d'acció civil i de consciència col·lectiva augmentaven | il·lusió seductora: la pena post mortem, aplicada amb un criteri | alhora | inflexible i precís. Diguem-ne l'"infern". L'"infern" es fa necessari, | de la pugna. Si veu en el frare rebel una esperança purificadora, veu | alhora | en l'Església romana la garantia institucional del cristianisme. Erasme | o narrar les seves il·lusions o els seus problemes. Per tant, el lector, | alhora | que s'enfronta amb el fenomen estètic en si, s'embolica i es compromet | "rutines", a força de ser-ho, se'ns converteixen en autèntics tabús, | alhora | inhibidors i coercitius. Si fa no fa, això passa igualment en l'àrea de | representa per a ells una forma d'aproximar-se a una pàtria | alhora | renegada i imprescindible. Si fa no fa, és com el viatge que fa al París | amb el zel pertinent, quan contemplaven la seva situació de poble | alhora | no reeixit ni fracassat. En una certa mesura, doncs, el nacionisme venia | fent de la millor manera possible. Anar fent, ell, l'home, i la societat — | alhora | . I la moderació és un criteri de conducta provadament encertat... Jo no | Ja als primers dies, van enganxar-li un paper a la vidriera de la botiga ( | alhora | taverna i tenda de queviures). "Quan vaig veure aquell paper, vaig dir a | petits detalls reflecteixen la curiosa mescla d'aquell noble esperit, fet | alhora | d'austeritat i refinament, de franciscanisme i sibaritisme. Hem vist la | Un de la Joventut Comunista Ibèrica deia que cal fer la guerra, però | alhora | intensificar la Revolució; que, després del triomf, els obrers espanyols | bomba de 100 tones, que serà portada a Saragossa per dos avions | alhora | i farà una destrossa tal que s'acabarà la guerra... Fa sol i vent. | sí que fa "temps de Primavera gentil". Al matí cantaven quatre cucuts | alhora | . Mentre llegíem sota els castanyers joves, que comencen a brotar | econòmica i militar del país i s'oposa que Largo Caballero sigui | alhora | president del Govern i ministre de la Guerra. Això ha produït una | al tard s'asserena. Lluna en el cel pur. Un rossinyol i un cucut canten | alhora | . Ginesta; castanyers d'un verd tendre retallats contra núvols blancs; | el sol es ponia. En la calma paradisíaca sentíem el belar d'un ramat i | alhora | un cucut dins la fageda i el cant tímid d'un grill amagat en una mata | de viatge, Se'l veia desenganyat, amargat, perquè no s'havien fet | alhora | la Revolució i la guerra. El seu company argüia: Primero ganar la | tràgica que vivim, m'han fet sentir el misteri, dolç i terrible | alhora | , de la vida —i de la mort. 25 setembre. Matí clar, | fa poc, el 250 aniversari. Era un home pràctic, ordenat i | alhora | ardit filòsof i "místic". Ha intrigat molts escriptors: de Goethe a | de boira i pluja intermitent. Vaig al Pujolar. Canten cucuts i rossinyols | alhora | . La boira passa enllà del blat moll. A la tarda vaig al Noguer i al | continua. Vaig a Viladrau al matí. Sègols alts, rossinyols i cucuts | alhora | : passió i melangia. Llegeixo un interessant article de Maritain sobre el | una bona estona i neva al Matagalls. Mentre baixo cap al poble canten | alhora | rossinyols i cucuts. Camins molls, arbres tendríssims, olor de flors. | una paraula més! Ha d'assistir, doncs, en silenci als gestos cohibits i | alhora | frenètics dels cirurgians, un dels quals ja talla el periosti i el separa |
|