×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb alimara |
Freqüència total: 43 |
CTILC1 |
del món, amb la meravella del cel, tan blau, tan alt i tan ample, i les | alimares | del sol, la lluna i les estrelles, que hi fan l'alegre claredat del dia i | trempen la guitarra, i l'estel del pastor dóna la senyal d'encendre les | alimares | de la nit, ningú no diria que sigui avui el dia de la festa, sinó | gust i l'olfacte amb una joia animal. I ell passivament deixava que les | alimares | del Paral·lel li ballessin davant la vista, inquietades pels cotxes | ulls. Quan veia una ombra fosca que lliscava entre ella i aquelles | alimares | , sabia que o bé era una balena que nedava damunt ella, o un vaixell | en un xàfec al seu voltant. Mai no havia vist aquelles màgiques | alimares | . Astres, qui-sap-lo grans, giraven arremolinats; peixos-de-foc eren | i dels monarques d'Orient. I, més que altres nits, birbillegen totes, com | alimares | celestials, pel magne esdeveniment. Tothom agraeix a l'Etern Pare el | fidel, palma, aura, atri, port, lluna que daura, i | alimara | esplendorosa. No solament les lloances a la Verge cimbregen com nenúfars, | alliberats de la nuesa. Joan, el Baptista, abruptesa dels penyalars i | alimara | del Nil... ¡Pare i Fill i Esperit Sant! "¡Gloria in excelsis | i no a Catalunya són pocs més dels que figuren en aquesta llista: | alimares | , "il·luminacions"; ancolla, "gerreta"; atzabó, | amb la pruïja de guanyar el pacte i l'orgull de vèncer, no entenia les | alimares | de la dona. Ella, bategada a dins del pit pel poc respecte que ell li | rector. Podeu pensar si abans d'entrar dins l'arç en féu, d'armanacs i d' | alimares | . La sotana arromangada; ara un peu, ara un braç; ara em piqui, ara | durant el pas de la processó, i així mateix la vespra de la festa, fent | alimara | . Les roques anaven tirades pels robustos rossins del gremi de moliners, | exemple, que a Barcelona, tantost acabades les festes, les músiques i les | alimares | de la proclamació, la intranquilitat va convertir-se en amenaça, | amunt i avanço per rengles i rengles de flames, | alimares | de benvinguda de la nit. Sento enllà una remor que s'atansa, | la fronda del jardí el raig d'aigua clara hi és una | alimara | . En el bell passeig que llu, ve corrent la nena, ha | a mi venia trepitjant l'agrum. No s'adonava pas de l' | alimara | bella i estranya de mon nou costum; i alçava els | i em vagi enamorant del teu perfum. L'amor encén més fines | alimares | , potser l'amor et guanyarà després, però les teves | et va engendrâ en un ventre sense fel. Jo sóc la lluïssor de l' | alimara | , que es veu perquè és més negra que la nit, sóc | Era al passeig nocturn de la ciutat; els arços, mig velant les | alimares | , daven penombre a falagueres cares, mots de bell dir | i l'horitzó impossible que perpetua, adveren l' | alimara | de vore't nua per véncer l'embranzida viril i tendra. Ultra la | venir de París. Son reflex bellugadís apar un joc d' | alimares | . El senyor Comte no consent que jo no esmerci tot el que la | aigua clara de fontana i brollador, llums que irisa l' | alimara | amb cadències de cançó. Deu gemada, en l'aire tresca | du al cor un missatge d'oblit. Lluu el verí al clar de l' | alimara | . La lluna ho sap, que he ben perdut l'anell? Sí, duc tristesa | cara més clara, veïna del meu carrer. Sense fanal ni | alimara | faríeu llum al coster. I si una ombra de nit ve | una art rara. Ensenya-me-la, lluna, resplendent de ta | alimara | . Vosaltres que heu obert el vell record que el cor amara! | el jou suavíssim de l'amo paternal. El vell color de pàtria encén les | alimares | del paisatge; voleien banderes i records nostrats, | padrí a l'aeroport de París. —"Eh, que en ve un!", cridava fent | alimares | el conductor frustrat. "/Usté, usté\!", ressonaven a les | Oh, i tu no t'assembles a una alta muntanya on les | alimares | dels teus ulls ja brillen? Callen les granotes... Acosta'm el | els estels, el misteri i el rou. Dalt dels cims fogallegen | alimares | enceses, sonen corns de pastor, a regulars represes, | cap ombra atravessa les boscuries, si s' encen en lo bosch cap | alimara | . Tot dorm dintre 'l castell, sinó ses tropes; tot | Rosselló á sos ulls qué bell se mostra voltat d' una filera d' | alimares | que d' una á una en cada cim se posan! En cada cap de | I vers ell, el meu guia decidit m'empeny entre sepulcres i | alimares | , dient: "Que el teu parlar sigui escarit". Quan ran de tomba | Em torna estrany. I tantes veus no entenc. I si pels cims | alimares | encenc, Tot és més fosc. Senyor: feu aspra i forta | el seu llibre sobre Noreta Canals, ben segur, constituïa una millor | alimara | perquè tractava especialment de la gràcia divina, del cauteri místic, de | si fos un dia de festa gran i el Virrei hagués manat encendre festers i | alimares | pertot arreu. Les flames que sucsuaixí el vent apaga o minva i després en | deixés de ploure per manar il·luminar els carrers de Ciutat amb festers i | alimares | . La partida pels llums havia estat gastada i estalviar-los no tenia | grisa de la serralada veia desvetllar roges | alimares | ... Ai, amor, amor de pell de magrana! La meva cançó, | sota les volves altes, des de l'espluga del Call, entre | alimares | llostrejants, sentimentalot corregible, parcialment, amb els | el cardenal Giuliano, que una d'aquelles nits va fer encendre i apagar | alimares | misterioses al terrat del seu palau, a manera de senyals de foc baixats | proporcionada per una quantitat insuficient de brandons, teies i | alimares | disseminats pels racons i per unes poques làmpades amb bugies enceses que | dia». Aquell dia s'iniciava una guerra civil. D'aquests focs eixiren les | alimares | que cremarien persones, cases, viles i camps, de nord a sud del regne de | i m'aclamen, tenc els teatres ben plens i s'encenen | alimares | quan don la mà a la gent. Ja ho veis bé: sóc una | va anar darrere seu. Varen entrar dins una gran sala il·luminada amb | alimares | . —Mira —va ordenar en Joan Durí. L'espectacle era difícil de descriure. |
|