Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del món, amb la meravella del cel, tan blau, tan alt i tan ample, i les	alimares	del sol, la lluna i les estrelles, que hi fan l'alegre claredat del dia i
trempen la guitarra, i l'estel del pastor dóna la senyal d'encendre les	alimares	de la nit, ningú no diria que sigui avui el dia de la festa, sinó
gust i l'olfacte amb una joia animal. I ell passivament deixava que les	alimares	del Paral·lel li ballessin davant la vista, inquietades pels cotxes
ulls. Quan veia una ombra fosca que lliscava entre ella i aquelles	alimares	, sabia que o bé era una balena que nedava damunt ella, o un vaixell
en un xàfec al seu voltant. Mai no havia vist aquelles màgiques	alimares	. Astres, qui-sap-lo grans, giraven arremolinats; peixos-de-foc eren
i dels monarques d'Orient. I, més que altres nits, birbillegen totes, com	alimares	celestials, pel magne esdeveniment. Tothom agraeix a l'Etern Pare el
fidel, palma, aura, atri, port, lluna que daura, i	alimara	esplendorosa. No solament les lloances a la Verge cimbregen com nenúfars,
alliberats de la nuesa. Joan, el Baptista, abruptesa dels penyalars i	alimara	del Nil... ¡Pare i Fill i Esperit Sant! "¡Gloria in excelsis
i no a Catalunya són pocs més dels que figuren en aquesta llista:	alimares	, "il·luminacions"; ancolla, "gerreta"; atzabó, "remor
amb la pruïja de guanyar el pacte i l'orgull de vèncer, no entenia les	alimares	de la dona. Ella, bategada a dins del pit pel poc respecte que ell li
rector. Podeu pensar si abans d'entrar dins l'arç en féu, d'armanacs i d'	alimares	. La sotana arromangada; ara un peu, ara un braç; ara em piqui, ara
durant el pas de la processó, i així mateix la vespra de la festa, fent	alimara	. Les roques anaven tirades pels robustos rossins del gremi de moliners,
exemple, que a Barcelona, tantost acabades les festes, les músiques i les	alimares	de la proclamació, la intranquilitat va convertir-se en amenaça,
amunt i avanço per rengles i rengles de flames,	alimares	de benvinguda de la nit. Sento enllà una remor que s'atansa,
la fronda del jardí el raig d'aigua clara hi és una	alimara	. En el bell passeig que llu, ve corrent la nena, ha
a mi venia trepitjant l'agrum. No s'adonava pas de l'	alimara	bella i estranya de mon nou costum; i alçava els
i em vagi enamorant del teu perfum. L'amor encén més fines	alimares	, potser l'amor et guanyarà després, però les teves
et va engendrâ en un ventre sense fel. Jo sóc la lluïssor de l'	alimara	, que es veu perquè és més negra que la nit, sóc
Era al passeig nocturn de la ciutat; els arços, mig velant les	alimares	, daven penombre a falagueres cares, mots de bell dir
i l'horitzó impossible que perpetua, adveren l'	alimara	de vore't nua per véncer l'embranzida viril i tendra. Ultra la
venir de París. Son reflex bellugadís apar un joc d'	alimares	. El senyor Comte no consent que jo no esmerci tot el que la
aigua clara de fontana i brollador, llums que irisa l'	alimara	amb cadències de cançó. Deu gemada, en l'aire tresca
du al cor un missatge d'oblit. Lluu el verí al clar de l'	alimara	. La lluna ho sap, que he ben perdut l'anell? Sí, duc tristesa
cara més clara, veïna del meu carrer. Sense fanal ni	alimara	faríeu llum al coster. I si una ombra de nit ve
una art rara. Ensenya-me-la, lluna, resplendent de ta	alimara	. Vosaltres que heu obert el vell record que el cor amara!
el jou suavíssim de l'amo paternal. El vell color de pàtria encén les	alimares	del paisatge; voleien banderes i records nostrats,
padrí a l'aeroport de París. —"Eh, que en ve un!", cridava fent	alimares	el conductor frustrat. "Usté, usté!", ressonaven a les
Oh, i tu no t'assembles a una alta muntanya on les	alimares	dels teus ulls ja brillen? Callen les granotes... Acosta'm el
els estels, el misteri i el rou. Dalt dels cims fogallegen	alimares	enceses, sonen corns de pastor, a regulars represes,
cap ombra atravessa les boscuries, si s' encen en lo bosch cap	alimara	. Tot dorm dintre 'l castell, sinó ses tropes; tot
Rosselló á sos ulls qué bell se mostra voltat d' una filera d'	alimares	que d' una á una en cada cim se posan! En cada cap de
I vers ell, el meu guia decidit m'empeny entre sepulcres i	alimares	, dient: "Que el teu parlar sigui escarit". Quan ran de tomba
Em torna estrany. I tantes veus no entenc. I si pels cims	alimares	encenc, Tot és més fosc. Senyor: feu aspra i forta
el seu llibre sobre Noreta Canals, ben segur, constituïa una millor	alimara	perquè tractava especialment de la gràcia divina, del cauteri místic, de
si fos un dia de festa gran i el Virrei hagués manat encendre festers i	alimares	pertot arreu. Les flames que sucsuaixí el vent apaga o minva i després en
deixés de ploure per manar il·luminar els carrers de Ciutat amb festers i	alimares	. La partida pels llums havia estat gastada i estalviar-los no tenia
grisa de la serralada veia desvetllar roges	alimares	... Ai, amor, amor de pell de magrana! La meva cançó,
sota les volves altes, des de l'espluga del Call, entre	alimares	llostrejants, sentimentalot corregible, parcialment, amb els
el cardenal Giuliano, que una d'aquelles nits va fer encendre i apagar	alimares	misterioses al terrat del seu palau, a manera de senyals de foc baixats
proporcionada per una quantitat insuficient de brandons, teies i	alimares	disseminats pels racons i per unes poques làmpades amb bugies enceses que
dia». Aquell dia s'iniciava una guerra civil. D'aquests focs eixiren les	alimares	que cremarien persones, cases, viles i camps, de nord a sud del regne de
i m'aclamen, tenc els teatres ben plens i s'encenen	alimares	quan don la mà a la gent. Ja ho veis bé: sóc una
va anar darrere seu. Varen entrar dins una gran sala il·luminada amb	alimares	. —Mira —va ordenar en Joan Durí. L'espectacle era difícil de descriure.
Vida plena; serafins vencent el gel si seguim vostra	alimara	: regina, estrella del cel, dels Prats de Rei
en canvi, és una antologia, una petita col·lecció de llànties enceses,	alimares	al llarg d'un camí. També es pot veure com un carnet de lectures,
Tracta sobre un sentinella d'una torre que vigila l'horitzó per si veu l'	alimara	que ha d'alertar sobre la caiguda de Troia, ja que en aquest cas té la
Al capdavall, després de molts anys de guaita, el sentinella veu l'	alimara	en una talaia llunyana. Però li resulta impossible donar el crit
estranys que, esglaiats i sorpresos d'aquell lloc d'	alimares	, sembla ser que en fenici a Menorca li deien
al cor del nadó Per fi lliure de veus assassines d'	alimares	voliacs agonitzant dins la cendra I què la cerimònia.
centellegen, ni que aquella nit en què fugíem de l'horror haguessin encès	alimares	al mig del mar. A través de Janine i els premis Octogone vaig entrar en

Pàgina 1 (de 2)

50 següents