DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
alimara F 43 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb alimara Freqüència total:  43 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

del món, amb la meravella del cel, tan blau, tan alt i tan ample, i les alimares del sol, la lluna i les estrelles, que hi fan l'alegre claredat del dia i
trempen la guitarra, i l'estel del pastor dóna la senyal d'encendre les alimares de la nit, ningú no diria que sigui avui el dia de la festa, sinó
gust i l'olfacte amb una joia animal. I ell passivament deixava que les alimares del Paral·lel li ballessin davant la vista, inquietades pels cotxes
ulls. Quan veia una ombra fosca que lliscava entre ella i aquelles alimares, sabia que o bé era una balena que nedava damunt ella, o un vaixell
en un xàfec al seu voltant. Mai no havia vist aquelles màgiques alimares. Astres, qui-sap-lo grans, giraven arremolinats; peixos-de-foc eren
i dels monarques d'Orient. I, més que altres nits, birbillegen totes, com alimares celestials, pel magne esdeveniment. Tothom agraeix a l'Etern Pare el
fidel, palma, aura, atri, port, lluna que daura, i alimara esplendorosa. No solament les lloances a la Verge cimbregen com nenúfars,
alliberats de la nuesa. Joan, el Baptista, abruptesa dels penyalars i alimara del Nil... ¡Pare i Fill i Esperit Sant! "¡Gloria in excelsis
i no a Catalunya són pocs més dels que figuren en aquesta llista: alimares, "il·luminacions"; ancolla, "gerreta"; atzabó,
amb la pruïja de guanyar el pacte i l'orgull de vèncer, no entenia les alimares de la dona. Ella, bategada a dins del pit pel poc respecte que ell li
rector. Podeu pensar si abans d'entrar dins l'arç en féu, d'armanacs i d'alimares. La sotana arromangada; ara un peu, ara un braç; ara em piqui, ara
durant el pas de la processó, i així mateix la vespra de la festa, fent alimara. Les roques anaven tirades pels robustos rossins del gremi de moliners,
exemple, que a Barcelona, tantost acabades les festes, les músiques i les alimares de la proclamació, la intranquilitat va convertir-se en amenaça,
amunt i avanço per rengles i rengles de flames, alimares de benvinguda de la nit. Sento enllà una remor que s'atansa,
la fronda del jardí el raig d'aigua clara hi és una alimara. En el bell passeig que llu, ve corrent la nena, ha
a mi venia trepitjant l'agrum. No s'adonava pas de l'alimara bella i estranya de mon nou costum; i alçava els
i em vagi enamorant del teu perfum. L'amor encén més fines alimares, potser l'amor et guanyarà després, però les teves
et va engendrâ en un ventre sense fel. Jo sóc la lluïssor de l'alimara, que es veu perquè és més negra que la nit, sóc
Era al passeig nocturn de la ciutat; els arços, mig velant les alimares, daven penombre a falagueres cares, mots de bell dir
i l'horitzó impossible que perpetua, adveren l'alimara de vore't nua per véncer l'embranzida viril i tendra. Ultra la
venir de París. Son reflex bellugadís apar un joc d'alimares. El senyor Comte no consent que jo no esmerci tot el que la
aigua clara de fontana i brollador, llums que irisa l'alimara amb cadències de cançó. Deu gemada, en l'aire tresca
du al cor un missatge d'oblit. Lluu el verí al clar de l'alimara. La lluna ho sap, que he ben perdut l'anell? Sí, duc tristesa
cara més clara, veïna del meu carrer. Sense fanal ni alimara faríeu llum al coster. I si una ombra de nit ve
una art rara. Ensenya-me-la, lluna, resplendent de ta alimara. Vosaltres que heu obert el vell record que el cor amara!
el jou suavíssim de l'amo paternal. El vell color de pàtria encén les alimares del paisatge; voleien banderes i records nostrats,
padrí a l'aeroport de París. —"Eh, que en ve un!", cridava fent alimares el conductor frustrat. "/Usté, usté\!", ressonaven a les
Oh, i tu no t'assembles a una alta muntanya on les alimares dels teus ulls ja brillen? Callen les granotes... Acosta'm el
els estels, el misteri i el rou. Dalt dels cims fogallegen alimares enceses, sonen corns de pastor, a regulars represes,
cap ombra atravessa les boscuries, si s' encen en lo bosch cap alimara. Tot dorm dintre 'l castell, sinó ses tropes; tot
Rosselló á sos ulls qué bell se mostra voltat d' una filera d' alimares que d' una á una en cada cim se posan! En cada cap de
I vers ell, el meu guia decidit m'empeny entre sepulcres i alimares, dient: "Que el teu parlar sigui escarit". Quan ran de tomba
Em torna estrany. I tantes veus no entenc. I si pels cims alimares encenc, Tot és més fosc. Senyor: feu aspra i forta
el seu llibre sobre Noreta Canals, ben segur, constituïa una millor alimara perquè tractava especialment de la gràcia divina, del cauteri místic, de
si fos un dia de festa gran i el Virrei hagués manat encendre festers i alimares pertot arreu. Les flames que sucsuaixí el vent apaga o minva i després en
deixés de ploure per manar il·luminar els carrers de Ciutat amb festers i alimares. La partida pels llums havia estat gastada i estalviar-los no tenia
grisa de la serralada veia desvetllar roges alimares... Ai, amor, amor de pell de magrana! La meva cançó,
sota les volves altes, des de l'espluga del Call, entre alimares llostrejants, sentimentalot corregible, parcialment, amb els
el cardenal Giuliano, que una d'aquelles nits va fer encendre i apagar alimares misterioses al terrat del seu palau, a manera de senyals de foc baixats
proporcionada per una quantitat insuficient de brandons, teies i alimares disseminats pels racons i per unes poques làmpades amb bugies enceses que
dia». Aquell dia s'iniciava una guerra civil. D'aquests focs eixiren les alimares que cremarien persones, cases, viles i camps, de nord a sud del regne de
i m'aclamen, tenc els teatres ben plens i s'encenen alimares quan don la mà a la gent. Ja ho veis bé: sóc una
va anar darrere seu. Varen entrar dins una gran sala il·luminada amb alimares. —Mira —va ordenar en Joan Durí. L'espectacle era difícil de descriure.